CRÒNIQUES PLENARIES OLESANES. MITGES VERITATS I MENTIDES SENCERES

  

Lluís XIV

   

    Gairebé cinc hores va durar el Ple municipal del passat 24 de març. No s'espanti l'amable lector, que aquest cronista no explicarà fil per randa el que va passar en aquest període de temps, no; torracollons i rondinaire de mena com és, només ho farà amb els fets que consideri criticables i/o censurables sota el seu, i només seu, punt de vista, això si, tot amb la noble finalitat de què a la ciutadania no li plantin la bleda al clatell. Amb tot allò que està ben fet no cal perdre-hi el temps, perquè se suposa que és responsabilitat de les administracions públiques servir l'interès general amb eficàcia (ep¡¡, això diu la Constitució) i no hem de raspallar l'esquena dels senyors regidors només per qué fan bé la seva feina, això va en el sou. Per propaganda Olesa Ràdio, El Nunci de la Vila i publicitat pagada a altres medis.

    Dues coses es van evidenciar al Ple. La primera: El trauma infantil, compartit amb el seu germà, que té el regidor Jordi Martínez del Bloc Olesà, provocat pel dubte de no saber si Fu-Manxú, s'escriu Fu-Manxù, Fu-Manchú, Fumanchú, Fumanxú, Fu Manxú o Fu Manchú. Quedi tranquil el Sr. Martínez, que totes les variants serveixen perquè sobre el particular no hi ha consens entre l'Institut d'Estudis Catalans, la Real Acadèmia de la Lengua, ni la 語言學院 (secció mandarí). De la segona cosa ja ens havíem adonat fa temps: Com és de fàcil que l'alcalde, Il-ltre. Sr. Miquel Riera i Rey, se senti ofès i s'enfadi quan li diuen alguna cosa que no és del seu personal gust. Aquest home, fent honor al seu segon cognom, deu voler imitar l'absolutista rei Lluís XIV de França pensant que "l'Ajuntament soc jo". Però ja ens va advertir el vell Marx (el barbut, no Groucho) que quan la història es repeteix la segona vegada ho fa en forma de farsa.

    Entre rialletes burletes i comentaris capciosos cap als pobres regidors de Ciutadans (s'ha de dir que de vegades s'ho guanyen a pols), mitges veritats i mentides senceres, va anar passant el temps i l'ordre del dia de la sessió plenaria.

    Es va votar el Reglament Municipal de Prestacions Econòmiques de Caràcter Social. El regidor Jordi Martínez, si el del Fu-Manxú, va predicar que l'ajuntament ara reconeixerà drets de ciutadania irrevocables a on abans només hi havia subvencions graciables i així "ara qui reuneix les condicions, té el dret, i passa a tenir el recurs assegurat" va sentenciar, però el cronista, que a més de torracollons és curiós, s'ha mirat el susdit reglament i no para de veure-hi referències a condicionar aquests suposats drets ciutadans a limitacións pressupostàries, amb el risc que qui no corri a demanar i arribi tard, tururut violes. El Sr. Barreres de la CUP, que creu en la igualtat, es va posar molt content. Potser no havia llegit la lletra petita del prospecte.

    El Sr. alcalde ens deia, orgullós ell, que l'ajuntament olesà havia sigut pioner a reclamar uns diners que la Generalitat s'havia quedat de les escoles bressol, però fins i tot els serveis informatius municipals ja havien aixecat la llebre i havien deixat escrit feia mesos, que el pioner havia sigut el de Cornellà, que més tard van reclamar sis municipis més, i finalment Olesa apareixia barrejat entremig de trenta municipis ressagats d'última hora. Cagondena.

    També el Bloc Olesà ens va voler fer passar bou per bèstia grossa presentant una moció per transformar la SAREB, aquella cosa que en diuen el “banc dolent” i que es va quedar tots els pisos que tenien els bancs per a deixar-los nets de pols i palla, en un instrument per garantir el dret a l'habitatge cedint-los als ajuntaments . Una bona moció per crear habitatge públic, aprovada amb els vots favorables del Bloc Olesà, ERC, la CUP i Junts i les abstencions del PSC i Ciutadans. Tots veiem Olesa com un valerós David tot sol contra el gegant Goliat en forma d'especulador, una lluita desigual i heroica...., però el Bloc va presentar la moció com si fos de collita propia i es va oblidar d'aclarir que la moció s'havia presentat per Catalunya en Comú a tots els municipis on els comuns són presents d'una forma o altra. No hi havia heroïcitat, sinó esquivar les tensions internes del Bloc Olesà fent equilibris per dissimular la seva interessada relació parasitaria amb Catalunya en Comú....... En fi, el que deiem a l'encapçalament.