Ho he dit moltes vegades: anar al ple de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat i una vegada acabat exercir el dret a la participació ciutadana s'ha convertit, malauradament, en un exercici de frustració crònica. L’article 84 del Reglament Orgànic Municipal (ROM) diu textualment que els precs i preguntes del públic es «debatran» i es contestaran. Però la realitat és tossuda: el debat a Olesa és un mite, una ficció que l’equip de govern denega de manera sistemàtica per protegir la seva pròpia comoditat.
Amb el format actual l’equip de govern juga amb les cartes marcades. En prohibir qualsevol mena de rèplica, l’article 84 s'ha convertit en el refugi perfecte per a l'arbitrarietat i l'esquivada política. Massa sovint veiem com els ciutadans reben respostes que voregen l'insult a la intel·ligència: evasives que no tenen res a veure amb el que s'ha preguntat, o, directament, el silenci altiu. El veí que pregunta es queda lligat de mans i peus, sense cap dret a replicar, a aclarir la seva qüestió o a desmuntar una veritat a mitges. És una enganyifa: et deixen parlar, però et prohibeixen contradir.
Aquesta dinàmica caduca i paternalista té una solució senzilla si realment es creu en la transparència. Només cal voluntat política per modificar el ROM i, per exemple, mirar cap al Congrés dels Diputats. Adaptar el sistema de les sessions de control al govern a la política municipal seria un bany de realitat i higiene democràtica per al nostre saló de plens.
Es tracta d'establir un mecanisme de cara a cara amb temps tancats pel cronòmetre, estructurat de forma implacable: per cada prec o pregunta es disposaria de cinc minuts en què l’interpel-lant i l’interpel-lat disposarien de dos minuts i mig cadascú distribuint-los discrecionalment amb el següent format:
La interpel·lació: El ciutadà exposa el seu prec o pregunta.
La resposta: El govern respon, obligat a mullar-se.
La rèplica ciutadana: El veí disposa el temps que li resta per matissar, desmuntar l'evasiva o rebregar una resposta mentidera.
La dúplica: El govern tanca el torn de paraula.
Els avantatges d'oxigenar el torn d’intervenció de la ciutadania amb aquest format són tan evidents que només aquells que temen el retiment de comptes s'hi podrien oposar.
Primer, perquè dinamita l'arbitrarietat. Quan un regidor sap que el ciutadà té dret a un segon torn de paraula immediat, s'han acabat les lliçons de suficiència i les respostes buides de contingut. L'obligació de respondre sota l'amenaça d'una rèplica pública faria que es prengués la ciutadania seriosament.
Segon, perquè el cronòmetre és el millor aliat de l'eficiència. L’establiment d'uns temps tancats evita les argumentacions eternes, tant per part del públic com dels polítics. Les sessions guanyen en concreció i es fan molt més dinàmiques.
I tercer, perquè passaríem d'una participació de cartó pedra a una democràcia participativa real que exigeix bidireccionalitat. El dret de rèplica situa el veí al centre de la política municipal i obliga els governants a retre comptes de manera transparent i directa, a aguantar-los la mirada i respondre amb la veritat.
Olesa de Montserrat necessita fer el salt d’una participació de façana a una democràcia real, àgil i transparent, no es pot permetre continuar mantenint un saló de plens on la veu del ciutadà és un simple tràmit incòmode de final de festa.
