dilluns, 20 de juliol del 2026

LOS AUTÉNTICOS HÉROES. CRÓNICA DEL PARTIDO QUE NI EL REY FELIPE VI, NI LA AFICIÓN DE ENTRADAS A 6.000 EUROS (O MÁS) VIO.

 


El Once inicial ante el desafío extremo

¡Qué exhibición! España entera se ha rendido ante aquellos que, bajo un sol de justicia de 40 grados, iniciaron su jornada laboral de ocho horas en la construcción. Hay fatiga acumulada, miedo al riesgo laboral, però también entrega absoluta por los colores del chaleco reflectante que los proteje.

Desde el primer minuto, la alineación titular demostró una compenetración milimétrica en el terreno de juego. En la retaguardia, el jefe de obra distribuye el juego con la precisión de un estratega. En el centro del campo, la pareja de oficiales de primera mueve la llana con un «tiki-taka» hipnótico: baten el cemento, controlan el ritmo y asisten al hueco exacto donde el peón aguarda para rematar la faena cargando sacos de 25 kilos a la espalda. ¡Eso es sudar la camiseta!.


Desafiando la gravedad en el área fuerte

El rival es duro: un bloque de pisos con plazos de entrega imposibles y un suelo propenso al resbalón. Sin embargo, este equipo domina el juego aéreo como nadie. Subidos al andamio y desafiando la gravedad, los extremos cumplieron a rajatabla la línea del fuera de juego que marca el arnés de seguridad. Los ladrillos llegaron al área con un efecto impecable. Ni el viento, ni el polvo, ni la deshidratación extrema pudieron frenar su avance táctico. Cada gota de sudor en el hormigón es un auténtico gol por toda la escuadra a la precariedad.


La entrada del VAR y el cuarto árbitro

La épica estuvo a punto de truncarse a mitad del encuentro. Cuando la hormigonera rendía a nivel de Champions, un coche blanco aparcó en doble fila. Era el cuerpo arbitral de élite: la Inspección de Trabajo que se hizo acompañar por el delegado de Prevención de Riesgos. El juego se congeló; el jefe de obra corría hacia la banda sudando frio, a pesar del calor, para demostar que toda la plantilla estaba de alta en la Seguridad Social e intentando camuflar las carencias con palmaditas en la espalda del inspector, mientras el Delegado de Prevención de Riesgos señalaba los pernaltis cometidos por la empresa:

-El fuera de juego del arnés: El delegado exigió revisar la posición milímetrica de la ,linea de vida, denunciando ante el inspector que la empresa no renueva los anclajes desde la temporada passada.

-Las botas de tacos de acero: Señaló el calzado desgastado de los peones. Jugar con material defectuoso podría suponer la expulsión directa y una sanción para el club.

-El defectuoso control horario: Ampliación horaria, con horas extraordinarias no pagadas, que suponen un tiempo añadido al juego de forma irregular.

-El control antidopaje de hidratación: El delegado denunció que el termo del agua fría del banquillo estaba roto, obligando a los extremos a jugar al borde de la lipotimia.

Ante la acumulación de tarjetas rojas, el delegado pidió la suspensión del partido, petición que, después de un tenso cara a cara en los vestuarios, se arregló con un compromiso de mínimos por el que la empresa solucionaría los defectos observados antes del mercado de invierno.

El inspector levantó acta del acuerdo y en este momento sonó el silbato de fin de partido y la afición más exigente, el comité de jubilados apostado tras la valla de protección, rompió en aplausos hacia los trabajadores, que no buscan balones de oro, ni jornadas laborales de dos horas, ni sueldos millonarios, sino defender la dignidad de la clase obrera, con salarios justos, buenas condiciones de trabajo y mantener derechos adquiridos.

¡Estos son los auténticos héroes!


divendres, 10 de juliol del 2026

QUINA TAULA DE SALUT MUNICIPAL VOLEM A OLESA DE MONTSERRAT?

 


    El passat 7 de juliol, Olesa Radio entrevistava l’alcalde d’Olesa de Montserrat, l'Il·lustre Sr. Marc Serradó, perquè informés la ciutadania de la reunió que havia mantingut amb els responsables dels serveis sanitaris territorials a finals de juny. Aquell mateix 7 de juliol, a la sala de plens municipal, es reunia la Taula de Salut Municipal presidida pel mateix alcalde. Paradoxalment, durant tota la sessió de la Taula, no es va dir ni una sola paraula sobre la reunió de finals de juny amb els serveis sanitaris territorials, quan hagues tingut que ser el punt central de l'ordre del dia.

    Cal recordar que una de les funcions explícites de la Taula de Salut Municipal és «conèixer, valorar, debatre, consensuar, proposar, promoure i informar sobre el conjunt d'actuacions, iniciatives i serveis que es desenvolupin al municipi en matèria de salut». Tot plegat, sota el parany del Reglament de Participació Ciutadana que té com a objectiu facilitar «la participació de la ciutadania en els processos de presa de decisions polítiques i en la defensa del bé comú». Ambdues citacions estan copiades literalment del web municipal.

    Està molt bé que s’informi a la ciuitadania olesana a través de la ràdio d'aquesta trobada i de les qüestions que s'hi van tractar. El que resulta insòlit i del tot incoherent és que aquesta informació no fos coneguda, valorada ni debatuda per la Taula de Salut Municipal. Segons vam saber per l’entrevista radiofònica, a la reunió es va parlar d'assumptes tan cabdals com les urgències amb relació al CUAP de Sant Andreu de la Barca i l’Hospital de Martorell, els serveis psiquiàtrics o les ràtios de metges, el segón CAP etz.. Són, precisament, les matèries de fons que la Taula hauria de conèixer i debatre.

    Lamentablement, des de la seva creació, la Taula de Salut ha esdevingut un fòrum de propaganda del govern municipal. Un espai on es prima la lloable tasca de moltes entitats locals que, que deixant-s’hi la pell el que fan és cobrir les greus mancances de la política sanitària pública, però amb una resignada absència d’esperit crític que posi en evidència aquestes deficiències estructurals.

    Quan algun membre pretén introduir la discussió i/o la crítica —entesos ambdós conceptes com un raonament constructiu i amb criteri—, aquestes són rebutjades immediatament amb l’arbitrari argument que la Taula no ha de parlar de «política», sinó que s'ha de regir exclusivament per criteris «tècnics». Però, ¿no havíem quedat que l’objectiu del reglament era «la participació de la ciutadania en els processos de presa de decisions polítiques i en la defensa del bé comú»? Des de quan la tècnica és neutral i està per sobre del bé i del mal i no respon a decisions polítiques? Decidir quins recursos es demanen i com es gestionen les necessitats de la nostra ciutadania és fer política en l'accepció més pura de la paraula. Els drets de ciutadania no poden esdevenir beneficència. El govern municipal ha de complir les seves pròpies ordenances i les entitats ciutadanes tenir clar que els polítics s’han de triar com si fossin els millors i vigilar com si fossin els pitjors.

    Quina Taula de Salut Municipal volem a Olesa de Montserrat?. La Taula de Salut Municipal ha de complir el paper que el seu propi reglament li atribueix i no pot continuar sent una eina de propaganda municipal destinada a crear falsos consensos i a silenciar el debat públic necessari.

dimarts, 7 de juliol del 2026

LES INTERVENCIONS DE LA CIUTADANIA EN FINALITZAR ELS PLENS A OLESA DE MONTSERRAT: PARTICIPACIÓ DE FAÇANA O DEMOCRÀCIA REAL?




    Ho he dit moltes vegades: anar al ple de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat i una vegada acabat exercir el dret a la participació ciutadana s'ha convertit, malauradament, en un exercici de frustració crònica. L’article 84 del Reglament Orgànic Municipal (ROM) diu textualment que els precs i preguntes del públic es «debatran» i es contestaran. Però la realitat és tossuda: el debat a Olesa és un mite, una ficció que l’equip de govern denega de manera sistemàtica per protegir la seva pròpia comoditat.

    Amb el format actual l’equip de govern juga amb les cartes marcades. En prohibir qualsevol mena de rèplica, l’article 84 s'ha convertit en el refugi perfecte per a l'arbitrarietat i l'esquivada política. Massa sovint veiem com els ciutadans reben respostes que voregen l'insult a la intel·ligència: evasives que no tenen res a veure amb el que s'ha preguntat, o, directament, el silenci altiu. El veí que pregunta es queda lligat de mans i peus, sense cap dret a replicar, a aclarir la seva qüestió o a desmuntar una veritat a mitges. És una enganyifa: et deixen parlar, però et prohibeixen contradir.

    Aquesta dinàmica caduca i paternalista té una solució senzilla si realment es creu en la transparència. Només cal voluntat política per modificar el ROM i, per exemple, mirar cap al Congrés dels Diputats. Adaptar el sistema de les sessions de control al govern a la política municipal seria un bany de realitat i higiene democràtica per al nostre saló de plens.

    Es tracta d'establir un mecanisme de cara a cara amb temps tancats pel cronòmetre, estructurat de forma implacable: per cada prec o pregunta es disposaria de cinc minuts en què l’interpel-lant i l’interpel-lat disposarien de dos minuts i mig cadascú distribuint-los discrecionalment amb el següent format:

  • La interpel·lació: El ciutadà exposa el seu prec o pregunta.

  • La resposta: El govern respon, obligat a mullar-se.

  • La rèplica ciutadana: El veí disposa el temps que li resta per matissar, desmuntar l'evasiva o rebregar una resposta mentidera.

  • La dúplica: El govern tanca el torn de paraula.

    Els avantatges d'oxigenar el torn d’intervenció de la ciutadania amb aquest format són tan evidents que només aquells que temen retre comptes s'hi podrien oposar.

Primer, perquè dinamita l'arbitrarietat. Quan un regidor sap que el ciutadà té dret a un segon torn de paraula immediat, s'han acabat les lliçons de suficiència i les respostes buides de contingut. L'obligació de respondre sota l'amenaça d'una rèplica pública faria que es prengués la ciutadania seriosament.

Segon, perquè el cronòmetre és el millor aliat de l'eficiència. L’establiment d'uns temps tancats evita les argumentacions eternes, tant per part del públic com dels polítics. Les sessions guanyen en concreció i es fan molt més dinàmiques.

I tercer, perquè passaríem d'una participació de cartó pedra a una democràcia participativa real que exigeix bidireccionalitat. El dret de rèplica situa el veí al centre de la política municipal i obliga els governants a retre comptes de manera transparent i directa, a aguantar-los la mirada i respondre amb la veritat.

Olesa de Montserrat necessita fer el salt d’una participació de façana a una democràcia real, àgil i transparent, no es pot permetre continuar mantenint un saló de plens on la veu del ciutadà és un simple tràmit incòmode de final de festa.