En aquest procés electoral els resultats al conjunt del districte de Terrassa es decantaven favorablement cap al republicà Domènec Palet i Barba amb gran nerviosisme dels salistes. El cas és que amb l'excusa d'una gran nevada les actes de Rellinars no van arribar a Terrassa fins a l'endemà i van ser decisives per un ajustat triomf d'Alfons Sala, que al conjunt del districte se li van reconèixer finalment 3.835 vots enfront dels 3.811 d'en Domènec Palet. Les actes de Rellinars, tardanament arribades a la junta electoral, reflectien que Sala havia obtingut 85 vots i Palet 8, però es veu que de debò només havien votat trenta persones i, sembla ser, que la diferencia eren morts que encara no havien estat esborrats del cens electoral. En aquesta ocasió Olesa de Montserrat va “trair” al sempitern diputat, com es diu al cuplet, ja que Alfons Sala va obtenir a la nostra vila 433 vots i Domènec Palet 440.
La musica del cuplet és la de “Els focs artificials”, molt popular a començament del segle XX i que trobareu en aquest vídeo.
Ara només cal que canvieu la lletra que canten Els Pavesos per la següent i veureu com tot surt (proveu de cantar-ho):
Quin dol al Gran Casino
la tarda d’eleccions!
Tot
l’escrutini deia
que
el Sala anava a fons.
Mal
llamp! quina desfeta
la
que hem tingut a Ustrell—;
tots
deien: —De gallina
se’ns
ha tornat la pell!.
Al
noi del diputat li ve una basca;
El
Fonsu diu: —A Olesa m’han trait!
Si
a Rellinás no ens surt la tupinada,
Benet
jo et reflic que ens hem lluit
Ai
Deu fes que a Rellinás... ai!
ens
donguessin tot el cens!
si
algú ens treu d’aquest mal pas... ai!
ens
fará un favor inmens.
Els
datos que venien
tots
eren molt dolents!
—Si
a Rellinás anavem!-
Diu
el senyor Torrents.121
Ja
surten amb tres autos,
se’n
van cap a l’Ubach,
els
autos entrevessen
a
la font del Llimach.
I
mentrestant aquí els del Gran Casino
resaven
pare nostres tremolant,
i
deia el senyó Sala ennuegant-se:
—Qui
sap si encara me la fregiran!-.
No
en sap res de Rellinás... ai!
Si
tingués seixanta vots!
Fora
un cas com un cabás... ai!
Maleits
els pagesots.
De
Rellinás arriba
un
que és despatriat:
—Alfonsu
et porto l’acta,
els
hem ben enredat!—
Només
n’han votat trenta
pro
en tens vuitanta cinc-
El
Fonsu me l’abraça:
—Ai,
ai, quin goig que tinc!—.
Va
començar llavors la xirinola;
tothom
cridava: —Visca Rellinás!
Ens
ha salvat ben be la tupinada
pro
ara nois no ho fessiu córre pas!
Visca
sempre Rellinás... Visca!
Els
farem un monument.
Tindreu
aigua i tindreu gas... Visca!
perque
el Fonsu está content.»
1 comentari:
Hola,
t'enllaço una versió de la cançó de la Tupinada de Rellinars que vam gravar fa uns anys. No sé si és la que buscaves..
La música és la de L'Escolanet, de Zamacois, també versionada per La Trinca.
https://soundcloud.com/betzuca/la-tupinada-de-rellinars
Publica un comentari a l'entrada