Fa uns quants dies l’ara anomenat «EL BLOC» (hereu de l’antic i dissolt judicialment Bloc Olesà) va presentar el seu cap de llista per a les pròximes eleccions municipals de 2027 i el lema central de la campanya electoral: «Tria Olesa».
Les paraules no són innocents i es poden fer servir per aclarir o confondre al seu receptor. Els eslògans de campanya electoral són un conjunt de paraules que tenen la funció de sintetitzar un projecte polític i una invitació a compartir-lo, però quan el lema escollit és "Tria Olesa", com és el cas, entrem en la confusió, ja que el missatge va més enllà de la simple propaganda per endinsar-se en un terreny conceptualment perillós: el de la identificació entre una formació política i la totalitat d'un poble.
Afirmar de manera categòrica "Tria Olesa" suposa una premissa implícita de caràcter excloent. Si votar «El Bloc» significa "triar Olesa", es llança immediatament l’ombra de la sospita sobre qualsevol altra alternativa. Què tria, doncs, la ciutadania que opta per altres llistes electorals? Està triant la destrucció del municipi? En queda exclosa?. Aquesta consigna pretén situar «El Bloc» com la quinta essència de l'olesanitat, com si el partit fos l'únic dipositari legítim de les essències, la història i el futur de la vila.
Aquesta concepció patrimonialista de la identitat local connecta directament amb lògiques polítiques d'arrel totalitària que la democràcia hauria de rebutjar. Salvant les evidents distàncies històriques, formals i de context, aquesta premissa s'apropa perillosament a aquells dogmes que fusionaven indissolublement una ideologia amb el destí col·lectiu d'un poble, tal com teoritzava el falangisme amb el seu cèlebre principi d'"Unidad de destino en lo universal". En ambdós casos, batega la mateixa temptació centralitzadora: la voluntat d'anul·lar la pluralitat interna en nom d'una identitat mística i indivisible que només uns pocs estan capacitats per defensar i representar.
Olesa de Montserrat és, per definició, una comunitat plural, diversa i, com si fos un preciós trencadís gaudinià, fragmentada en múltiples realitats socials, culturals i ideològiques. L'olesanitat no és un codi de barres unificat ni una patent de cors que un partit pugui registrar en exclusiva per a la seva marca electoral. L'olesanitat es construeix dia a dia des de la discrepància democràtica, des de les diferents maneres d'entendre el progrés social, l'urbanisme, la cultura o l'educació que representen totes i cadascuna de les diferents i múltiples forces polítiques i socials del municipi.
Reduir l'elecció democràtica a un plebiscit sobre qui estima o qui representa millor el poble és una degradació del debat públic. Quan se substitueix la discussió de programes, d'idees i de gestió per proclames d'adhesió identitària, s'imposa un marc asfixiant on el crític passa a ser vist com un element estrany a la comunitat. "Tria Olesa" no és un lema inclusiu; és un mur que divideix la ciutadania entre els que estan amb el poble «uno, grande y libre» i els que en queden fora a les tenebres de l’«antiolesa». La democràcia olesana es mereix respecte a la seva diversitat, no pas intents d'homogeneïtzació que recorden les pàgines més grises de la nostra història i que, si ens hi fixem, alguns fan mans i mànigues perquè tornin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada