HONORABLE FELIP PUIG, TENIU UN MORRO QUE US EL TRAPITGEU

VEGEU LES DURISSIMES AGRESSIONS DE QUE VAN SER OBJECTE ELS MOSSOS D'ESQUADRA PER PART DELS INDIGNATS EL 27-5-2011 A LA PLAÇA DE CATALUNYA DE BARCELONA. PODEU VEURE COM ELS  SOFISTICATS MÉTODES  DE GUERRILLA URBANA UTILITZATS PELS REVOLTATS VA POSSAR EN QUESTIÓ ELS PRECARIS MITJANS DE QUE DISPOSA LA POLICIA.

¡POBLE CATALÁ, TOTS UNITS EN DEFENSA D'AQUESTS ABNEGATS DEFENSORS DE LA NOSTRA DEMOCRACIA QUE POSA EN PERILL ELS SOVIETS DE LA PLAÇA DE CATALUNYA!  ¡ENDARRERA AQUESTA GENT TAN UFANA I TAN SUPERBA!     

 

SIA NOTORI A TOTS ELS CIUTADANS D'UNA VEGADA PER TOTES, QUE.....

.....davant la noticia apareguda el dia 23de maig a “El Periodico de Catalunya” a on Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa i Entesa pel Progrés Municipal (ICV-EU i A-EPM ) feien una “Menció especial per als municipis on han aconseguit ser la llista més votada, com el Prat de Llobregat, Olesa de Montserrat o Sant Feliu de Llobregat”, i fart com estic, de que amics, coneguts i saludats em preguntin (de bona fe uns o amb segones altres) si ENTESA DELS OLESANS - INICIATIVA-ESQUERRA VERDA (EO-I-EV) hem guanyat les eleccions municipals a Olesa de Montserrat haig de dir d'una vegada per totes QUE NO!. La llista a que es refereix la nota de premsa es BLOC OLESÀ - ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA-ENTESA (BO-EUIA-E).

Potser caldrà aclarir als que van de bona fe (els que van amb segones ja saben de que va) i se'ls hi queda la cara de badoc, que per aquestes eleccions municipals les direccións de ICV i EPM van decidir d'acord amb la de EUiA que, malgrat sempre havia estat així, la seva referencia no seria l'Entesa dels Olesans sinó el Bloc Olesà ja que, amb pragmàtic i utilitarista criteri, no era qüestió de tirar els seus vots a la claveguera tan necessaris per a la Diputació i el Consell Comarcal. El Bloc Olesà va acceptar i l'Entesa dels Olesans va callar davant els fets consumats. No valoro, de moment només explico. Heu pres nota?. Doncs no ho tornaré a dir¡.

EL BALL DEL CORNUT DE CORNELLA DE TERRI

ELECCIONS MUNICIPALS 2011 A OLESA DE MONTSERRAT. FAVES COMPTADES

COMPARATIVA AMB 2007

Font:Ajuntament d'Olesa de Montserrat

L'ENTESA DELS OLESANS: UNA COLLA DE RADICALS, CRITICS, EXCENTRICS I SINISTRES

Fixeu-vos bé en la fotografia. Hi veieu al Jordi, la Meri i el Pep. Ells encapçalen la candidatura municipal de l'Entesa dels Olesans i són gent d'Iniciativa per Catalunya-Verds i del Col-lectiu Socialista d'Olesa. Són els meus. Ni poden ni volen dissimular: son persones radicals, crítiques, excèntriques, sinistres......com la majoria de vosaltres.

Son persones radicals, no pas per que estiguin sempre cridant i volent fotre-ho tot enlaire (son mes bé de bon tarannà), sinó perquè volen anar a l'arrel de les coses. A l'arrel de la democràcia, de la participació ciutadana, contra la demagògia, la xenofòbia, el populisme de bar.....

Son persones crítiques , no per que vagin per les barberies i botigues posant verd al veí, sinó perquè actuen amb criteri que els permet contrastar idees i decidir amb seny ( i quant convé amb la necessària rauxa, tot plegat tan català).

Son persones excèntriques, no per rares i extravagants sinó perquè no els agrada ser al centre polític, que es la forma de no mullar-se el cul i, ens agradi o no, la historia (i la actualitat) ens ensenya que la societat es mou en una lluita permanent entre el poderós i qui només té la seva força de treball per vendre-la (tant se val treballadors per compte aliena o autònoms), i per això dins de la seva excentricitat son....

Son persones sinistres, no per malintencionades ni llóbregues, sinó perquè no volen estar a la destra de Deu Pare esperant tranquil·lament la salvació en el més enllà, sinó perquè són de l’esquerra de la societat i estan amb qui necessita treballar per a viure, els pobres, els immigrants (si, perquè primer els de casa i ells també són de casa), amb qui necessita i exigeix, perquè la paga, escola i sanitat pública de qualitat...., en definitiva, amb qui vol recuperar i fer seus els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat ara i aquí.

Aus exòtiques (no rapinyaires, això si), a diferencia d'altres, a l'Entesa no els fa vergonya dir que son polítics i que fan política, perquè l'entenen com l’ètica dels afers públics i perquè si no la fan hi ha que la faràn sense ètica ni estètica.

Retornem, doncs, les paraules al seu sentit més pur i primigeni i si us reconeixeu com a persones radicals, critiques, excèntriques i sinistres, el 22 de maig no us quedeu a casa, sortiu de l'armari i busqueu el Jordi, la Meri i el Pep que els trobareu amb una bona colla més.

EL 22 DE MAIG ELECCIONS MUNICIPALS

 

LA GENT D'INICIATIVA PER CATALUNYA-VERDS I DEL COL-LECTIU SOCIALISTA D'OLESA .

¡¡ELS MEUS!!

BANDA SONORA DEL MES DE MAIG ( Sotto le stelle del jazz. Canta Paolo Conte)

Molt conegut i seguit a Europa, al Regne d'Espanya és, inexplicablement, quasi desconegut. Al Paolo Conte me'l va descobrir el Quico Pi de la Serra quant vaig escoltar la meravellosa versió al català que va fer d'aquesta cançó (Sota dels astres del jazz), amb una perfecta transposició de girs lingüístics del italià al català (us pot semblar una tonteria però m'impressiona “così eravamo noi” per “així érem tots plegats”). Vaig xalar amb ell (amb el Paolo vull dir) al Teatre Grec de Barcelona el 3 de Juliol del 2005. Inoblidable.

Escolteu-lo fent clic a baix i segur que us agrada, segur

COMPANY: EN DEFENSA DELS DRETS CONQUERITS, AQUEST 1er. DE MAIG NO ET QUEDIS A CASA

LA LLODRIGADA NEGRA DEL PARTIT POPULAR

A aquestes alçades de la pel·lícula no cal que us digui, però us ho dic, que aquest personatge de la fotografia , a qui si li poses una gorra de plat amb una calavera no costa gens d'imaginar-lo com els oficials de les SS que ens han retratat a les pel·lícules de nazis, es el que ha deixat escrit al Facebook, “en privat” (?), que en “un país serio” (!) José Luis Rodríguez Zapatero, Joan Saura, Joan Boada i Joan Herrera, “estarían en la cárcel, en galeras, Siberia, Guantánamo o Auswich’(sic)” i que en un “país normal” (!!) el periodista de RAC1 Jordi Basté també estaria a la presó. Tampoc cal que us digui, però també us ho dic, que aquest personatge, que va ser el cap de llista de Ciutadans a Martorell a les eleccions municipals del 2007 ara es el segón de les llista del PP de Martorell a les eleccions del 22 de maig, perquè “en les darreres autonòmiques, el PP va obtenir 1.160 vots, mentre que entre C's i PxC hi ha una bossa d'un miler de vots que volem captar" segons ha manifestat Francesc Arpal que encapçala la llista. Quin es l'equivalent català de “Dios los cria y ellos se juntan”?.

Ja s'ha dit a tort i a dret que al Regne d'Espanya aparentment no hi ha extrema dreta perquè s'amaguen sota la capa del PP, però en aquest moment d'eufòria s´els hi escapa la llodrigada i els bocamolls es sinceren i fa por el seu concepte de “seriositat” i “normalitat”perquè, m'imagino, que el que desitgen per al Zapatero, el Saura, el Boada, l'Herrera i el Basté es pot fer extensiu a tots els ciutadans que no estem d'acord amb ells i que volem un estat de dret a on no es tanqui la gent a la presó per motius d'opinió i a on no es vulgui exterminar a l'adversari.

El ciutadà Vicente Casal, que així es diu el personatge de la fotografia, ha demanat disculpes si algú s'ha sentit ofès, i pel que a mi fa (que no m'ha ofès sinó que m'ha espantat), es pot fotre les disculpes als collons perquè son mes falses que un “duro sevillano” ja que, en símil catòlic, es un acte d'atrició i no de contrició, es a dir, demana perdó no perquè tingui dolor del pecat comés, sinó perquè li ha exigit el PP que veu que la maniobra electoral si li va en orris. Vicis privats i públiques virtuts.

Coneixent aquesta gent i la forma d'actuar que tenen, tot plegat em fa molta por però cal dir-ho, cal que no callem..

AVUI ES 14 D'ABRIL I FA 80 ANYS ES PROCLAMAVA LA II REPÚBLICA ESPANYOLA (III REPÚBLICA CATALANA?)

Darrerament faig poques entrades al blog, però no puc deixar de commemorar aquella gloriosa efemèride. A casa hem posat a la façana la bandera tricolor. Oi que fa patxoca?. Es de seda.

M'agraden els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat. Malgrat que no hi ha res perfecte la República avui te mes sentit que mai.

Així, de gom a gom, estava la Plaça de Sant Jaume de Barcelona aquell 14 d'abril de 1931

BANDA SONORA DEL MES D'ABRIL.( Vete de mi, cuervo negro. Canta "Flopa Manza Minimal"). Missatge als "Testigos Cristianos de Jehová" "et álii"

L'altre dia van venir a casa per enèsima vegada membres de la secta “Testigos Cristianos de Jehová” (en català “Testimonis Cristians de Jehovà”?) gent pesada que no paren d'emprenyar malgrat que cada vegada els hi dic que no tornin més, que si em cal ja els cridaré. No hi ha res a fer. A les 10 del mati volien parlar amb mi sobre el Japó, Líbia...el mon. Jo estava treballant, tenia feina urgent i vaig perdre l'oremus, ho reconec, els hi vaig dir que si havia déu que consentia tot això era un “fill de puta”. Demano perdó a les putes i els seus fills.

A veure si entenen el missatge escoltant a  "Flopa Manza Minimal""  a la banda sonora d'Abril (si fan clic a baix).

Aquí es a on tallen el bacallà de debò.