divendres, 4 de novembre del 2016

BANDA SONORA DEL MES DE NOVEMBRE. "La poesía es un arma cargada de futuro", canta Paco Ibañez

Gabriel Celaya

A bon entenedor no li calen gaires paraules. Son temps dolents per a la poesia. No m'explico més.

LA POESÍA ES UN ARMA CARGADA DE FUTURO

(De "Cantos iberos", 1955)


Cuando ya nada se espera personalmente exaltante,
mas se palpita y se sigue más acá de la conciencia,
fieramente existiendo, ciegamente afirmando,
como un pulso que golpea las tinieblas,

cuando se miran de frente
los vertiginosos ojos claros de la muerte,
se dicen las verdades:
las bárbaras, terribles, amorosas crueldades.

Se dicen los poemas
que ensanchan los pulmones de cuantos, asfixiados,
piden ser, piden ritmo,
piden ley para aquello que sienten excesivo.

Con la velocidad del instinto,
con el rayo del prodigio,
como mágica evidencia, lo real se nos convierte
en lo idéntico a sí mismo.

Poesía para el pobre, poesía necesaria
como el pan de cada día,
como el aire que exigimos trece veces por minuto,
para ser y en tanto somos dar un sí que glorifica.

Porque vivimos a golpes, porque a penas si nos dejan
decir que somos quien somos,
nuestros cantares no pueden ser sin pecado un adorno.
Estamos tocando el fondo.

Maldigo la poesía concebida como un lujo
cultural por los neutrales
que, lavándose las manos, se desentienden y evaden.
Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse.
Hago mías las faltas. Siento en mí a cuantos sufren
y canto respirando.
Canto, y canto, y cantando más allá de mis penas
personales, me ensancho.

Quisiera daros vida, provocar nuevos actos,
y calculo por eso con técnica, qué puedo.
Me siento un ingeniero del verso y un obrero
que trabaja con otros a España en sus aceros.

Tal es mi poesía: poesía-herramienta
a la vez que latido de lo unánime y ciego.
Tal es, arma cargada de futuro expansivo
con que te apunto al pecho.

No es una poesía gota a gota pensada.
No es un bello producto. No es un fruto perfecto.
Es algo como el aire que todos respiramos
y es el canto que espacia cuanto dentro llevamos.

Son palabras que todos repetimos sintiendo
como nuestras, y vuelan. Son más que lo mentado.
Son lo más necesario: lo que no tiene nombre.

Son gritos en el cielo, y en la tierra, son actos.

diumenge, 16 d’octubre del 2016

LA POTINERIA DEL BLOC OLESÀ PER A DISSIMULAR QUE "LOS HAN PILLAO CON EL CARRITO DEL HELAO"


Quan pensàvem que la famosa parella Mariano Rajoy i Maria Dolores de Cospedal ja ens ho havia dit tot en l'art de formular sentencies i màximes que innoven i plantegen nous reptes a les ciències polítiques i jurídiques, en trobem una de genial del regidor i portaveu del govern municipal olesà Sr. Jordi Martínez (del BLOC OLESÀ, no cal dir-ho) que el dijous dia 6 en la tertúlia política referint-se a l'associació ANIMALISTES D'OLESA (AD'O) la qualifica de partit polític "que ho és menys" (sic). I ho justifica amb un irrefutable axioma: alguns membres de l'AD'O formen part d'un partit polític ergo l'AD'O es un "partit polític que ho és menys". Aristòtil es remou a la seva tomba aclaparat per raonament tan lúcid.

(feu clic sobre l'adreça per escoltar Olesa Radio i posseu des del minut +/-7) http://www.olesademontserrat.cat/olesaradio/pl11/radio-a-la-carta/id5519/tertulia-politica-punts-de-vista-6102016.htm

Si l'ajuntament declara d'interès local la incontestable teoria jordimartinesiana, Olesa de Montserrat es convertirà d'una revolada en el municipi espanyol (ui¡ perdó) amb més densitat de partits polítics, encara que ho siguin menys, per quilòmetre quadrat. Associacions de veïns, clubs, entitats, empreses, societats, sindicats, corporacions, congregacions, esglésies i confessions de tota mena... els nostrats (a l'entendre de l'alcaldessa) La Passió, els Misteris, etc. etc. quedaran convertits "de facto" en partits polítics que ho son menys.

No és menys genial la teorització, encara no suficientment sistematitzada per l'inefable regidor a la mateixa tertúlia radiofònica, de la figura del que provisionalment podríem anomenar "partit polític per subrogació" o "partit polític suplent" (caldria filar molt prim sobre el concepte, ja que podria produir un trasbals del "corpus doctrinal" del BLOC OLESÁ). És certament notable i hauria d'entrar en els manuals de ciència política, la formulació d'aquesta figura que defineix el partit polític que, sense ser convidat oficialment, compareix a una convocatòria municipal en nom d'un altre partit polític que si havia estat convidat oficialment.

(feu clic sobre l'adreça per escoltar Olesa Radio i posseu des del minut +/-7)
No cal explicar que tota teoria prové d'una pràctica prèvia que és la seva base i que en aquest cas, segons ens va comentar el regidor i diletant de la politologia Sr. Jordi Martínez, l'experiment va ser el següent: l'alcaldessa va convidar a una persona del PACMA (partit del tot) a una reunió incomoda i bilateral que li havia sol·licitat l'AD'O (partit que ho és menys) i a on, vés a saber perquè, al final hi van comparèixer cinc persones de PODEM (també partit del tot), sense que cap dels tres regidors assistents (Sr. Segado, Sr. Martínez i Sra. Yañez, del BLOC OLESÁ no cal dir-ho) s'estranyessin malgrat la protesta d' l'AD'O. Prova passada amb èxit: la reunió va resultar un guirigay amb desitjos per part del regidor Martínez de posar morrions a segons qui i sense resultats pràctics de cap mena pels sol·licitants incomodants. La teoria s'ha demostrat valida pels efectes que es busquen.

Deixem de banda el sarcasme. En tota aquesta moguda interessa saber si el regidor Sr. Jordi Martínez ha mentit a la ciutadania, I, si ha mentit, ho ha fet sabent-ho o perquè li han venut una moto. Sigui com sigui el regidor Martínez ha sigut l'encarregat de tapar les vergonyes d'unes autoritats municipals que les han "pillao con el carrito del helao" fent trampes intentant portar una reunió incomoda a la seva cleda. El BLOC OLESÀ, que s'ha omplert sempre la boca de democràcia, participació i transparència ha caigut en els pitjors vicis de qui té majoria absoluta: la prepotència, el menyspreu i la manipulació dels ciutadans.

A propòsit d'aquest despropòsit voldria fer dues reflexions finals des de la meva condició d'adherit a INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS (ICV) als socis de CATALUNYA SI QUE ES POT i EN COMÚ PODEM:

A ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA els hi diria que deixin de ser víctimes de l'esquizofrènia de la doble militància política en què malviuen. No es pot ser com la Rosa d'Alexandria que, diu la cançó, és "colorada de noche, blanca de dia", és a dir, no es pot ser d'esquerres a Catalunya i Espanya, i a Olesa estar diluït en aquesta amalgama de "gauche divine" i conservadorisme tradicionalista clerical preconciliar en què s'ha tornat el BLOC OLESÀ. Que recuperin aquella voluntat de convertir el Bloc en referent d'esquerra transformadora a Olesa que ens van proposar a ICV fa un parell d'anys i que no va reeixir.

I a PODEM els hi diria que, com afirmen ells, la nova política vol nous mètodes de participació i transparència, claredat i valentia. Sincerament, l'actuació de PODEM en tot el que s'ha dit sobre la reunió amb l'ajuntament em sembla sospitosament condescendent i escumosa malgrat que la versió que donen sobre la convocatoria és diferent i enfrontada a la municipal. Haurien d'explicar amb la transparencia, claredat i valentia que he dit abans quin és el seu paper real en tot aquest conjunt de confusions i/o mentides. Està en joc la seva credibilitat com a nou subjecte polític.

divendres, 7 d’octubre del 2016

BANDA SONORA DEL MES D'OCTUBRE. "Paloma de la paz", canta Chicho Sánchez Ferlosio

Chicho Sánchez Ferlosio

Aquesta cançó del 1964 no ha sigut mai un “hit parade”, ni ha estat mai als “Cuarenta principales”, però es va cantar i escoltar molt fa anys; en determinats ambients i llocs, diguem-ho clar : reunions clandestines al camp, assemblees de treballadors, manifestacions, gresques de diumenge al “Abuelo” de Barcelona, quan després tornaves a casa mig “carregadet” emparat amb l'anonimat que et donava un tren ple de gom a gom....La cantàvem amb més embranzida que la que li dóna el seu autor Chicho Sánchez Ferlosio, és cert, cridant, potser bramant perquè voliem dir a tothom les nostres irrebatibles raons. Ara no la sento mai, enlloc. Potser és que no cal perqué ja no hi ha raons irrebatibles per a cantar-la?.  ¡Ah! jo no la cantava el 1964 si no el 1973, no em feu tant vell.

diumenge, 2 d’octubre del 2016

"M'AVORREIXEN ELS ATEUS PERQUÈ SEMPRE PARLEN DE DÉU", VA DIR L'ALCALDESSA I ES VA QUEDAR TANT AMPLA.


"Catalunya serà cristiana o no serà."
(Atribuït al Venerable Josep Torres i Bages, bisbe de Vic, a la "Tradició catalana", 1892)


"La Nación española considera como timbre de honor el acatamiento a la ley de Dios, según la doctrina de la Santa Iglesia Católica, Apostólica y Romana, única verdadera y fe inseparable de .la conciencia nacional, que inspirará su legislación."

(Ley de Principios del Movimiento Nacional de 17 de maig de 1958)



Font: Ajuntament d'Olesa de Montserrat
Ja veieu que hi ha doctrina per a tothom.

El grup municipal de MOVEM OLESA va presentar al ple del passat 22 de setembre a la consideració dels regidors una moció titulada "Per la convivència, la pluralitat i la tolerància. Reafirmem la laïcitat de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat". Era necessària aquesta moció de reafirmació laica?. Considero que si i miraré d'explicar-me.

No em feu dir l'any perquè no el sé, però l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat es va adherir als motius i objectius del Conveni signat el dia 15 de desembre de 2004 entre la Generalitat de Catalunya i la Lliga per la Laïcitat i es comprometia a separar les actuacions pròpies de la gestió municipal de qualsevol manifestació de caràcter religiós (vegeu http://www.laicitat.org/html/mocio_aj.htm). Malgrat això, si mes no en els darrers dos anys si la memòria no em falla, el govern municipal del BLOC OLESÀ, considerat pel regidor Jordi Martínez en una tertúlia radiofònica, com a precursor "avant la lettre" de les actuals confluències d'esquerres, no ha acabat d'entendre que vol dir aquesta separació d'actuacions.

Només cal veure com per la festivitat de Santa Oliva l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat
Font: Ajuntament d'Olesa de Montserrat

presideix en corporació oficial, escortats per dos policies locals uniformats de mitja gala, el seguici i posterior ofrena floral a la santa on un ministre de l'Església Catòlica Apostòlica i Romana beneeix l'ofrena municipal. Fins i tot intervé l'alcalde o alcaldessa, que al discurs de l'any 2015 va voler deixar clar que aquell acte religiós era una mostra d'"olesanitat". També cal esmentar com a la Setmana Santa del 2015, des d'Olesa Radio Emissora Municipal en una entrevista radiofònica, l'alcalde d'Olesa de Montserrat va convidar a "tots" els olesans a participar en els actes  religiosos que realitza l'Església Catòlica Apostòlica i Romana. O bé com en el ple municipal del 16 de desembre de 2015 l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat va declarar els "Misteris" (exposició pública d'imatges de la passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist) festa d'interès local. Tampoc hem d'oblidar com en un altre ple de no recordo quin dia i mes del 2016 l'alcaldessa d'Olesa de Montserrat va dir, visiblement molesta per la intervenció d'un regidor de l'oposició, que "La Passió" és de "tots" els olesans (es referia a l'obra teatral sobre la passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist no al patiment del conjunt dels ciutadans olesans).

Amb aquests antecedents d'actuacions preconstitucionals i/o anticonstitucionals de caràcter totalitzador de la societat olesana, plural i diversa, em sembla que estava justificada de sobres la moció per reafirmar la laïcitat de l'ajuntament olesà presentada per MOVEM OLESA. El que no té tanta justificació, al meu entendre, és el resultat de la votació i les explicacions de vot dels diferents grups municipals. Perquè la moció es va aprovar, si, però ¡fixeu-vos bé! per tres vots a favor, un en contra i ¡catorze abstencions!; hi va haver tres absències (a favor: dos del BLOC OLESÁ i un de MOVEM OLESA, en contra: un de CiU -encara es diuen així-, abstencions: nou del BLOC OLESÁ, dos del PSC, dos d'ERC i un del PP). És preocupant que tres partits que es consideren d'esquerres i que, sembla, en el paper consideren als ciutadans iguals, lliures i fraterns, obviïn el fons de la moció que és, ni més ni menys, que garantir que, en l'àmbit municipal, no hi hagi ingerències en l'espai públic amb l'ostentació de simbologia confessional per part de càrrecs públics, electes o no, que han d'eximir-se de cap implicació confessional pública, reservant els actes de culte als quals els dugui la seva consciència a l'estricta esfera de la privacitat, en virtut de què, com mana l'Article 16 de la Constitució, cap confessió té caràcter estatal. Lluny d'això, van justificar la seva abstenció amb arguments totalment peregrins i clientelars: bàsicament que a Olesa no hi havia conflictes, ni enfrontaments religiosos (és cert), que a l'ajuntament s'escolta i es rep a tothom (faltaria més), que hi ha actes tradicionals de caràcter religiós assumits per la societat i entitats religioses que fan un servei (sense cap mena de dubte, però ¡ah!, aquí està la veritable mare dels ous de la seva actitud abstencionista).

L'argument definitiu, però, pare i mare de tots els arguments, segurament inspirat en la famosa "conspiracion judeo masonica comunista internacional" el va oferir la Sra. Alcaldessa quan va donar a entendre que tot plegat era cosa d'ateus i descreguts. ¡Ah! va ser un fabulós cop d'efecte. Al final de la seva intervenció, ens va fer una mostra d'erudició, i citant "Opinions d'un pallasso" del premi Nobel de Literatura del 1972 Heinrich Böll va concloure "M'avorreixen els ateus perquè sempre parlen de Déu", meditable reflexió si no fos que tenia trampa i ens va amagar que la cita començava dient "Els catòlics em posen nerviós perquè juguen brut". Home, jo, que no em considero totalitari com el BLOC OLESA, no em crec que tots els catòlics juguen brut, però hi ha alcaldesses que sí.

dilluns, 26 de setembre del 2016

DES DEL MEU CONFINAMENT: HOMENATGE A JOSEP MARIA SIBINA DE QUI SOC DEUTOR DE MOLTES DE LES COSES QUE HE ESCRIT

Josep Maria Sibina Alsina

Quan ens va deixar ja fa tres anys i escaig, el Josep Maria Sibina Alsina tenia 90 anys. Era curiós com una criatura i generós. Es capbussava en el passat per entendre el present i divulgava i compartia els seus coneixements, no com algunes patums lletraferides que se'ls guarden pensant de forma interessada que hi ha coses que val més no remenar, o potser pensant que el secret els dóna unes engrunes d' influència i poder.

El Josep Maria havia escrit diversos llibrets sobre fets de la història olesana, però també poesia i miscel-làneas. Es notava que no era historiador professional (tampoc pretenia semblar-ho), li mancava la tècnica històrica apresa a les facultats, però investigava la “microhistòria” amb rigor i minuciositat per explicar-la amb veracitat al conjunt de la seva societat i perquè pogués ser usada eficaçment pels historiadors professionals per donar sentit a la “macrohistòria”.

La curiositat i la generositat que, com deia abans, caracteritzava al Josep Maria l'havien fet valent (alguns a Olesa fins i tot creuran que temerari) i es va atrevir a escriure sobre un tema “tabú” a Olesa: L'any 2005 -abans que aparegués l'estudi sobre la violència del professional Oriol Dueñas- va publicar, pagant-lo de la seva butxaca, “Sense el vostre permís (memòries d'un poble, 69 anys després)”, un meticulós treball d'investigació sobre la violència incontrolada a Olesa de Montserrat a l'inici de la guerra civil i la metòdica repressió portada a terme pel franquisme una vegada ocupada. Va fer una minuciosa recerca a diversos arxius, des de l'Arxiu Històric Municipal al del Govern Militar, es va submergir a la part corresponent a Olesa de la “Causa General” traient a la llum per primera vegada una exhaustiva relació de fets, noms i cognoms de protagonistes d'aquella tragèdia, etc.. I ho va analitzar sense exculpar a ningú, però des d'un punt de vista irrefutable: els responsables primers i principals de totes les morts d'un signe o altre van ser els colpistes per l'acció criminal d'aixecar-se contra la legitimitat democràtica de la República, ningú mes.

En el moment de la seva mort estava immers en una investigació sobre els llinatges (com ell en deia) d'Olesa; un estudi que va deixar inacabat i a on havia recollit moltes dades que resten a casa seva i que no es poden perdre juntament amb la gran quantitat de documentació d'afectació general que hi devia guardar. És una llastima que l'ajuntament no hagi demostrat un mínim interès per a aquests materials.

Quan ens trobàvem pel carrer, discutíem de política general i municipal, d'ètica, d'història, sovint amb vehemència. De vegades ens enteníem, d'altres no; ell des de la seva condició d'anarquista militant de la CNT (així m'ho manifestava), jo des de la meva de comunista del PSUC  (així ho manifesto), però sempre cordialment, i és per això que li reto homenatge personal oferint-li “A las barricadas”.

Trobo a faltar la teva saviesa, company Josep Maria.

dimarts, 2 d’agost del 2016

BANDA SONORA DEL MES D'AGOST. "Que pena" i "Sé todos los cuentos" de León Felipe

León Felipe
És que aquest any tocava. Ha fet vuitanta anys del traïdor cop d'estat contra la II República que va portar mort, por, silenci, misèria, incultura i moltes generacions tocades de l'ala; fins ara encara.

I, el mes important, aquest any tocava perquè la Generalitat havia fet sonar el cornetí i l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat no podia quedar-n'he al marge. Quina vergonya si això passes¡¡. Correm-hi, que el divuit de juliol ja està aquí¡¡. Dues mocions d'urgència¡¡. Correm a canviar el nom de la Plaça del Terç de la Mare de Déu de Montserrat¡¡¡. Que quin nom li posem? Provisionalment que es digui Plaça de la Dignitat, és bonic i no incomoda a ningú, després ja veurem, no vindrà d'aquí, total des del 1975 cap govern municipal a dit res a Olesa, ningú ha pensat en la dignitat, en la reparació i la memòria, dels morts, els exiliats i els represaliats del franquisme.

El dia escollit va ser el 19 de juliol. Les forces vives municipals i quatre més ens vam trobar a les 7 de la tarda. Allà la directora d'informatius d'Olesa Radio (que, per cert, ha vetat al representant d'un grup municipal a participar en la tertúlia política dels dimecres) va fer un encès elogi de la democràcia, elogi que va refrendar l'Iltre. Alcaldessa (que, per cert, també ha refrendat el vet al representant d'un grup municipal a participar en la tertúlia política dels dimecres) i després regidors de grups municipals (que, per cert, res han dit sobre el vet al representant d'un grup municipal a participar en la tertúlia política dels dimecres) van llegir emotius poemes de Raimon, Pere Quart, Antonio Machado i Lluis Serrahima, i el grup municipal que té vetat el seu representant en la tertúlia política dels dimecres, gairebé es queda sense llegir res perquè resulta no tenien regidors disponibles perquè un era de vacances i l'altra treballava. Al final, en un acte de “benevolència” es va permetre que fos un simple ciutadà i no algú amb la “dignitat” de regidor qui llegís un poema del seu avi Diego Arenas escrit abans que fos afusellat.

Ara, unes preguntes em venen al cap: On eren els veïns del barri en aquell acte?. Es va donar participació a l'Associació de Veïns?. Si la resposta és afirmativa, l'ajuntament es qüestiona per què l'Associacio de Veïns no va fer seu aquell acte de reparació i memòria?. Potser falta pedagogia de la democràcia?. Calen respostes.

Tot plegat em porta a la memòria aquells dos poemes de León Felipe, aquell poeta que va morir exiliat a Mèxic: “Que pena” i “Sé todos los cuentos”. Escolteu-los si us ve de gust (un el recita ell mateix, l'altre Antonio Barea) i sabreu perquè em venen a la memòria.

dilluns, 11 de juliol del 2016

SOBRE LA DIGNIFICACIÓ DE LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA A OLESA DE MONTSERRAT. UNA APORTACIÓ DE BONA FE


Un dels temes que, com el Guadiana, apareix i desapareix a l'agenda ciutadana d'Olesa de Montserrat és el nomenclàtor dels carrers, o, millor dit, l'adaptació d'aquest nomenclàtor a la realitat i memòria democràtica. Normalment les discussions, quan es produeixen, es tanquen en fals en un municipi on el monument als “25 años de paz” no es va treure (i de forma clandestina) fins al 1994, que fins al 2004 no va retirar la medalla d'or de la vila al dictador i que fins al 2008 no es va donar nom a una plaça amb el nom de l'alcalde republicà afusellat pel franquisme Felix Figueras, és a dir als 19, 29 i 33 anys de la mort del dictador respectivament.

El 2009 un documentat informe del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat recomanava camviar el nom a determinats carrers olesans i va ser acrítica i contundentment desprestigiat pel Bloc Olesà llavors a l'oposició.

Ara, amb motiu del 80è aniversari del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 (si, 80è¡¡¡ o 41è de la mort del dictador colpista¡¡¡, com vulgueu), de nou emergeixen les aigües amagades del nomenclàtor amb la presentació al darrer ple municipal del 30 de juny per part del Bloc Olesà d'una moció urgent “relativa a la retirada de simbologia franquista i per la dignificació de la memòria democràtica” a on es preveu (respireu fort) “Redactar el Reglament del Nomenclàtor Municipal i crear la Comissió del Nomenclàtor Municipal, que vetlli pel manteniment i adequació del nomenclàtor als canvis culturals i socials, tot procurant conservar aquelles arrels d'identitat que són les que aporten el seu caràcter simbòlic i representatiu, seguir els criteris objectius per part de la Generalitat de Catalunya per la normalització lingüística i complir amb la normativa estatal que obliga a la retirada de possibles referències existents commemoratives d'exaltació, personal o col-lectiva al sollevament militar, a la guerra civil espanyola i a la repressió de la dictadura militar franquista.” (ho enteneu? doncs, torneu a respirar i seguim que encara no s'ha acabat) “Continuar amb la tasca ja iniciada relacionada amb actuacions adreçades a identificar i retirar dels edificis, carrers i nomenclàtor del nostre poble qualsevol element, referència o simbologia franquista, la seva ideologia i les persones que l'han defensat i l'han servit, així com amb actuacions destinades a la dignificació, reconeixement i difusió de la memòria democràtica al nostre poble.” (fi, ara si).

Darrere d'aquest criptíc, imprecís i inconcret argot administrativista s'amaga la voluntat real i definitiva d'honorar la memòria de les víctimes de la repressió franquista a Olesa de Montserrat?. Tenint en compte que el 2006 i el 2008 ja hi havia hagut uns compromísos municipals en aquest sentit ho dubto; i ho dubto no només pels antecedents d'incompliments sinó també pel llenguatge utilitzat (que vol dir “manteniment i adequació del nomenclàtor als canvis culturals i socials, tot procurant conservar aquelles arrels d'identitat que són les que aporten el seu caràcter simbòlic i representatiu”?, com es concreten les “actuacions destinades a la dignificació, reconeixement i difusió de la memòria democràtica al nostre poble” ?) i ho dubto sobretot perquè del debat que hi va haver al ple municipal es veuen a venir problemes d'acord i de consens ja crònics en la vida olesana.

Que vull dir?. No sé per què, quan a Olesa es parla de víctimes de la repressió franquista (sistematitzada i planificada), algú les ha de contraposar sempre a les víctimes de la violència incontrolada a l'inici de la guerra en territori republicà, com dient: alerta¡ no toqueu a segons qui. Això és un fenomen transversal que afecta tant a la dreta com a l'esquerra com es desprèn de les intervencions al plenari de la Sra. Jou de DC (ex UDC) i el Sr. Segado (de doble militància al BO i a EUiA). Jo penso que no es tracta de treure del nomenclàtor al Reverend Massana, ni a Benet Margarit o Salvador Casas etc. etc.; el que ens hem de preguntar els ciutadans és per què els uns tenen dedicats carrers, reconeixement i honors des del final de la guerra civil, mentre els altres, a 41 anys de la mort del dictador assassí encara esperen dignitat, reconeixement i honor. Per la causa que sigui els diferents governs municipals democràtics de tots aquests anys han preferit fer declaracions buides de continguts mentre Olesa s'ha anat omplint de carrers amb nom de comarca catalana, posem per cas, i personatges i conceptes, diguem-ne, per entendre'ns, “neutres”.

En una cosa té raó el regidor Segado: el descontrol en territori republicà a l'inici de la guerra va suposar que es produíssin venjances i fets delictius que van provocar la tràgica i injusta mort de moltes persones només per ser de dretes i/o catòliques, fets que es van acabar quan la Generalitat va recuperar el control de la legalitat. Donem a aquestes víctimes el benefici del dubte; mai sabrem del cert, a causa de la seva prematura mort, quina actuació haguessin tingut davant el cop d'estat: de suport i/o acceptació de la legalitat? de rebelió? digueu-me ingenu. Per tant, la meva reflexió és la següent: els primers responsables de les morts de la guerra i postguerra, siguin del bàndol que siguin, són els que es van aixecar contra la legalitat republicana per què si no haguessin donat el cop d'estat no s'haguessin desfermat passions i odis latents que la República hagues sigut capaç de canalitzar si hagues pogut acabar la seva tasca de modernització i democratització de la societat. De forma gràfica podem dir que els responsables primers de la mort dels alcaldes Salvador Casas i Llorenç Zapater i tants d'altres són els mateixos que els que van causar la mort de l'alcalde Felix Figueras i tants d'altres: els franquistes alçats en armes contra la legalitat de la República.

Aquesta línia argumental ens permet trencar l'escull de la desconfiança mútua, mantenir la memòria d'unes víctimes i d'una vegada per sempre reconèixer, dignificar i honorar les víctimes directes del franquisme tantes vegades vergonyosa i impudicament postergades a Olesa de Montserrat.

I dels que van col-laborar i/o van donar suport al franquisme de forma notoria que en fem? La llei és clara: no hi ha raó legal per mantenir els carrers a Alfons Sala, el censor eclesiàstic Cebrià Montserrat ni el Terç de la Mare de Deu de Montserrat i algú altre si hi és.

La Comissió del Nomenclàtor Municipal que es creí no té motius pel fracàs. Bona feina..

dissabte, 2 de juliol del 2016

BANDA SONORA DEL MES DE JULIOL. "Ligia Elena", interpreta Orquestra Plateria


Diuen que l'Orquestra Plateria plega després de quaranta anys. No sé si serà veritat, però encara la vam poder veure i escoltar el dijous passat a la plaça de la Margarida Xirgu a Barcelona.

Per a molta gent, bé si mes no per a la Irene i jo, la Plateria no és només una orquestra, és un sentiment, és la recuperació festiva del carrer després del franquisme per part del poble. No només ells, però sobretot ells.

No érem gaire gent a la plaça de la Margarida Xirgu, però la Irene em va fer adonar que tots plegats estàvem en comunió, còmplices en una època viscuda en què volíem agafar tot el que ens havien pres. No ho vam aconseguir del tot, però deu n'hi do que voleu que us digui.

Els de la Plateria van ser uns precursors. Per exemple, amb ella vam cantar i ballar la música de Rubén Blades abans de conèixer Blades, com el txa-txa-txa “Ligia Elena” amb missatge antiracista i anticlasista.

¡Orquestra Plateria per sempre!

dissabte, 4 de juny del 2016

BANDA SONORA DEL MES DE JUNY. "Dalt del tren", canta El Grup de Tres


Gran alegria hi ha hagut entre l'esquerra olesana quan s'ha sabut que Esquerra Unida i Alternativa, la casolana, la d'Olesa, que s'havia apartat del ramat de "En comú podem" a les eleccions generals del passat 20 de desembre ha tornat a la cleda. Oblidem-nos de tot, mai van existir aquelles estranyes paperetes de vot a Alberto Garzón que, és clar, van resultar nul·les, fins i tot, si volen (i sí que volen), es poden atribuir el modest triomf de "En comú Podem" a Olesa per mèrits propis, sense haver fet campanya i sense haver votat la candidatura.

Ara si, ara és el moment de la unitat, del treball conjunt de l'esquerra. El 20 de desembre (quina victòria més amarga) era massa d'hora i els impacients no ho vam saber veure.

Benvinguts companys d'EUiA, llum que guiarà l'esquerra alternativa olesana, ajudeu-nos a fer gran aquella petita victòria del 20 de desembre i el 26 de juny mostreu a "En Comú Podem" el camí que ens porti a conquerir els cels. Gràcies.

Que millor per demostrar l'alegria que omple els nostres cors que escoltar, i cantar si us ve de gust, "Dalt del Tren" aquell espiritual negre que fa molts anys, però molts, van versionar en català "El Grup de Tres"..




dilluns, 2 de maig del 2016

BANDA SONORA DEL MES DE MAIG. "Please", canta Mary Gauthier

Mary Gauthier
Com vaig descobrir la Mary Gauthier no me'n recordo, però a la Irene li va agradar tant com a mi i és una de les cantants que ens agrada sentir, sobretot quan anem amb cotxe. No sabem angles i no sabem que diu la cançó “Please” (que esta a l'album "Between Daylight and Dark"), i el Google ho tradueix fatal, peró la Mary Gauthier té una música i una cadència que et fa pensar que no diu beneiteries ni explica foteses. 

Escolteu-la si us ve de gust