"Jehova, el déu barbut i malcarat, va donar als seus adoradors l'exemple suprem de la peresa ideal; després de sis dies de treball, va reposar per tota l'eternitat"
(Paul Lafargue; "El dret a la peresa"). "...era una pobra...en una paraula que vivia del seu treball.." (Fiodor Dostoievsky; "Crim i càstig"). "Mentre hi hagi burros n'hi haurà que aniran a cavall" (El meu avi Martí).
Entremig d'aquella
gentada que passejava per Montjuïc, ple de “xiringuitos” que
oferien entrepans i begudes de tota mena i de tot arreu, d'estands
plens de llibres i/o discs encara de vinil, d'organitzacions que o bé
demanaven o bé donaven solidaritats amb les lluites per la
democràcia i drets socials; entremig de tot això la vaig veure: La
Marisol ja transmutada en Pepa Flores.
Davant la visió d'aquell
coll nu que se m'oferia com una llaminadura, vaig obligar la mà que
em volia conduir per altres camins a anar cap a ell i el vaig
picotejar lleument i suau amb els meus ullals de fireta. Ella es va
girar sorpresa i em va dedicar un somriure ample. En va ser
testimoni la Lluna que, malgrat que encara no era plena (que és quan surten els vampirs), sempre
m'acompanya. Sóc un vampir al cap i a la fi i la temptació era
allà.
La recordo alegre i
bonica aquella “Festa de Treball” del 1979, aquest setembre farà
quaranta anys, quan Catalunya encara era feliç i respectada.
Cebrià Montserrat té un
carrer a Olesa de Montserrat.
Qui va ser aquest personatge?. De nom
complet Cebrià Montserrat i Roig hi va néixer (a Olesa) el 1886, va estudiar per a sacerdot al
Seminari Conciliar de Barcelona d'on va
arribar a ser professor de Teologia Moral el 1915 previ doctorat de
Filosofia i Teologia a Roma. També va ser canonge de la catedral de
Barcelona, traductor de la Fundació Bíblica Catalana i de la
Fundació Bernat Metge i prolífic autor d'obres sobre dogmàtica i liturgia catòlica com "La Iglesia: su história y su litúrgia", "El dogma católico", "La moral católica" etc.. Va morir a Barcelona el 1962.
Les notes biogràfiques
de Cebrià Montserrat també ens indiquen que fou censor eclesiàstic,
amb especial activitat a partir del 1939 al finalitzar la guerra
d'Espanya, si bé ja havia exercit la censura abans d'aquesta data
(per exemple el 1929 a la traducció que de l'Epistolari de Sant
Cebrià va fer Mn. Tomàs Bellpuig, Fundació Bernat Metge).
Abans de seguir amb la seva tasca censora, deixeu-me dir, però, que un jove Cebrià Montserrat de vint-i-dos anys és un dels firmants d'aquell divertit (?) i
significatiu escrit de data 24 de juliol del 1908 dirigit a l'alcalde
-el republicà federal Josep Canals- i encapçalat pel rector de la
Parròquia de Santa Maria, Mn. Marcel-lí Garriga, juntament amb cinc
senyores de virtuosa conducta i amb l'adhesió de vint-i-nou homes
que representaven la millor societat olesana, a on es demanava que
l'autoritat municipal prohibís al cafè “El Siglo” l'actuació
de dones cantant, ballant i fent de cambreres, pel perill que
suposava per a la religió, la moral, la puresa dels costums i la pau
de les famílies (si voleu llegir l'escrit sencer cliqueu aquí).
Però, que és un censor
eclesiàstic?. Segons el dret canònic és un perit escollit per
l'autoritat competent que destaqui per la seva ciència, recta
doctrina i prudència per a ser consultat en els casos de publicació
de llibres (Cànon. 830). Ras i curt, un capellà nomenat pel bisbe
que ens dirà el que podem llegir, veure o escoltar sense que atempti
al dogma, la moral i principis de l'església catòlica, apostòlica
i romana. Res a dir, ja s'ho faran els catòlics si volen fer-ne cas.
El problema rau en el fet
que els vencedors del cop d'estat i la guerra del 1936, dintre del
sistema repressor van crear un aparell de censura a on la Falange
Española controlava que tot producte cultural fos d'acord amb la
ideologia del règim polític i a l'església catòlica se li va
entregar el control de què tot estigues d'acord amb la seva moral i
dogma. És a dir, un aparell de repressió que controlava el
pensament que havia de tenir una societat atemorida i considerada
menor per a decidir res per a ella mateixa, i dintre d'aquest aparell
va jugar un paper important l'olesà Cebrià Montserrat i Roig, si
mes no amb els llibres.
La historiadora Mireia
Sopena a l'article “Los satélites de la curia diocesana. Censores eclesiásticos
en la Barcelona de los sesenta” publicat a la revista “Represura” ens diu
que el canonge Cebrià Montserrat va ser un dels censors més actius,
que donava seguretat a l'entorn del bisbe Gregorio Modrego “probada
por su prolífica e ininterrumpida dedicación a numerosas censuras”.
Com a exemple de la seva activitat censora trobem manuals escolars
de lectura infantil com “Ingenuidades” (1939), “Letras”
(1945), “Fortuny. Los grandes hombres” (1941); “Historia de
España, 3º y 4º cursos” (1958); novel-les com “Una chabola en
Bilbao” de José Luís Martín Vigil (1960) o “Entre dos
silencis” d'Aurora Bertrana (1958), el “Diccionario
Español-Latino” (1950) i fins i tot “Las calles antiguas de
Tarragona” (1958). En totes aquestes obres i moltes altres hi
consta imprès el “Nihil obstat. El censor. Dr. Cipriano Montserrat.
Canónigo.Prelado Doméstico de Su Santidad”.
Aquest és el personatge:
Un olesà erudit, excel-lent coneixedor de La Bíblia i el dogma i
litúrgia católica, notable traductor d'obres llatines i un prolífic
censor d'obres literàries de diferents temàtiques, preocupat per la
salvació de les ànimes col-laborant amb l'aparell
ideològic-repressor del franquisme.
El Sr. Jordi Martínez,
2on tinent d'alcalde -dels
vuit regidors del Bloc Olesà (BO) set són tinents d'alcalde i no en
són vuit perquè un és alcalde, un exèrcit amb més oficialitat
que soldats-, el Sr. Jordi Martínez, deia, sembla que en aquests
quatre anys que venen ens ha de donar grans moments en les seves
intervencions als plenaris. La veterania ès un grau, diuen, i a fe
que el Sr. Martínez es mereix la faixa de general.
Llengües
esmolades han dit que com Iznogud, aquell Visir de còmic (de tbo),
com que no ha aconseguit en tots aquests anys “ser califa en lloc
del califa” mostra la seva capacitat per fer-se veure amb
intervencions magistrals i indulgents cap als regidors nouvinguts a
les tasques municipals, incapaços de seguir els intringulis
procedimentals dels plens, i/o amb aportacions a la teoria del
dret administratiu com, ja fa anys, la del “partit polític que ho és menys” o, enguany, la d'“escurar butxaques”.
Al ple municipal del dia
25 de juliol, el primer ordinari del nou mandat, el Sr. Martínez ja
ens va demostrar la seva capacitat per estar a primera fila, no
perquè estigui a la mesa presidencial com ho ha estat en els darrers
quatre anys sinó per estar en el “candelabro” com va dir Sofia
Mazagatos (confesso que veig Tele5 massa sovint).
Distribuït el cartipàs
i assignades les retribucions als dos plens anteriors, calia ja
entrar en matèria a gestionar.
Es va arreglar l'error de
l'anterior ple i es van nomenar membres de l'oposició com a
representants a determinats òrgans col-legiats i això feia intuir
que la cortesia “versallesca” presidiria la sessió. I així va
ser, malgrat que el “puimedonisme”, del que tant li costa
desprendre's al BO, va treure el cap una altra vegada en forma de
proposta de modificació de crèdit insuficientment consensuada amb
els grups municipals de l'oposició cosa que va provocar tímides
protestes explicitades en les intervencions dels regidors, que van
ser contestades amb to professoral pel 2on Tinent d'alcalde
Sr. Martínez, aportant al Dret Administratiu, com ja he dit, la
notable teoria d'“escurar butxaques” com a metàfora de “si
t'han sobrat calés i no saps perquè no pateixis que sempre hi ha un
racó per entaforar-ho”. Al cap i a la fi, però, es van aprovar
les modificacions de crèdit amb els vots a favor del BO, PSC, ERC i
Cs, el negatiu de JxC i l'abstenció de la CUP. Pitàgores i Euclides, de moment, es van quedar a casa.
Poca cosa mes
d'interessant va aportar el ple fora de la possible aparició d'un
fenomen paranormal que podríem anomenar “la maledicció de la
cadira”. Un dels regidors de la CUP ocupa la mateixa cadira que a
l'anterior període de govern tenia el PP, partit donat a l'abstenció
quan votava. Sorprèn el nivell d'abstencions de la CUP al ple del
dia 25. No estaria de més que demanessin el canvi de la cadira o fer un
exorcisme, amb els esperits mai se sap.
En el ple de constitució
de la nova corporació municipal es va veure un Bloc Olesà (BO)
capitidisminuit per la pèrdua de la majoria absolutissima i
absolutista de què gaudia fins ara. L'aliança espúria del BO amb
els Comuns no ha donat els resultats esperats a cap de les parts
contractants, i en l'àmbit local ni pel cantó nacionalista, sigui
espanyol o català, ni pel cantó social ha sabut trobar aliats.
Així doncs, un BO amb alcaldia però incapaç de pactar amb cap
altre grup una majoria de govern, probablement es veurà -majoria
minoritària i solitària- abocat a difícils acords de geometries
variables i inestables. La meva iaia paterna sentenciava que “la
cabra pels seus pecats porta els genolls pelats”.
Però ha après el BO
alguna cosa de la notable pèrdua de vots i regidors? De moment
encara estan al nuvol del “puimedonat” (perdoneu el neologisme
lligat al califat com a símbol de poder omnímode). Al segon ple
convocat per a l'organització i retribució dels càrrecs electes,
ja es van saltar un arrelat costum no escrit de cortesia consistorial
pel qual es compartia amb l'oposició la representació municipal a
determinats organismes col-legiats:
-Escolti Sr. Alcalde que
el PSC anava a la Creu Roja i ERC al Consorci de Turisme del Baix
Llobregat. -Ui, Sr. Regidor quina pell més fina. Vostès no ens ho
han demanat pas de ser-hi. -És que no s'ha fet mai, ja es dóna per
fet que l'oposició participa. -Ah, jo em pensava..., em creia
que...és que jo sóc nou, sap? i....
És tan difícil
abandonar els vicis com fer arrelar les virtuts.
Parlant de geometries
variables; en aquest ple ja es va visualitzar un triangle escalè que
va possibilitar l'aprovació, pels pèls, de les retribucions dels
regidors per dedicació i assistència: des del costat del triangle
de JxC com a bons lliberals, van dir que si perquè tothom dedica el
seu temps com i amb qui vol i s'ha de cobrar, faltaria més; el PSC
es va abstenir sobre la base de no se sap quin compromís adquirit
amb l'alcalde, i així, d'aquesta manera el BO, el costat més llarg
del triangle, amb apel-lacions èpiques a l'ètica, al fet que comparant-nos amb els demes municipis del Montserratí es venia d'una
situació de pobresa franciscana i recordatoris als grups municipals
del no de què ells també cobrarien (picada d'ullet), va poder tirar endavant un augment de les retribucions del 20%.
No va seduir la picada
d'ullet del BO i va seguir la geometria com a “nova política”.
Per sota del pla del si, en paral-lel es va dibuixar un altre
triangle tant o més escalè que l'altre: els de Cs deien que no,
escandalitzats perquè no se'ls havia tingut en compte a l'hora de
fer la proposta, ERC perquè no entenia que s'haguessin de baixar el
nombre de regidors amb dedicació exclusiva, i el col-lectivisme de
la CUP predicava que els regidors havien de viure tan pobres com els
treballadors als quals diuen representar, cosa que no té res a
veure, deu me'n guard¡¡ amb aprovar pressupostos antisocials de la
Generalitat per afavorir el procés d'alliberament nacional, com va dir que havien fet el diputat cupaire Vidal Aragonès en
un programa de TV3 ja desaparegut del YOUTUBE de manera no gaire
paranormal.
Em fa l'efecte que
aquests quatre anys que venen aprendrem molt de Pitàgores i
Euclides.
En
aquell temps el profeta alçà les mans al cel i digué als seus deixebles:
-Escolteu estimats germans les meves paraules plenes d'antiga
saviesa:
“Un
pare tenia un fill que vivia emancipat en un palauet repartit en sis
habitatges que el poble anomenava Ajuntament. L'amo del palauet tenia
un habitatge amb dotze estances, dels cinc habitatges restants quatre tenien dues
estances i el darrer només en tenia una. El fill del seu pare vivia
feliçment en un dels habitatges de dues estances però no s'entenia
gaire amb l'amo del palauet.
Un dia
el fill va decidir que volia créixer i necessitava un habitatge més
gran i li va dir al seu pare:
-Aviat
haurà nou repartiment d'habitages i necessito més estances. Pare,
et demano que m'ajudis per a major glòria teva.
-Fill
meu -digué el pare- no pot ser. Fa dies l'amo del palauet, que està
molt enfadat amb tu, em va demanar secretament que et desheretés i
que li donés el meu nom per a poder participar en el repartiment
d'habitatges i estances....
-Però
estimat pare, l'amo malparla de tu per les places i mercats, et
menysprea al temple a on idolatra molts deus i deesses diferents
vituperant el nostre. És un impostor¡¡
-....He
acceptat i a canvi em regalarà un parell de cabres perquè pasturin
a l'oasi de la Diputació i jo li oferiré ombra i una tassa de te
als olorosos jardins del Consell Comarcal.
-Pare,
no et deixis temptar per la llaminadura d'un dàtil que se't tornarà
amarg a la boca, ans conreem plegats, tu i jo, amb paciència un
palmerar que ens doni amb el temps molts de dolços dàtils.
-Fill
-contestà- està dicidit i em complauria que anessis a viure amb
l'amo i el servissis fidelment. S'ha acabat.
Arribat
el dia del repartiment el fill perdé l'habitatge de dues estances
que anaren a parar a les mans d'inquilins nous i fou expulsat a les
tenebres exteriors. A l'amo del palauet el foc diví li cremà quatre
estances quedant-li només vuit i ara busca amb qui compartir la
propietat perquè el deixin continuar manant. El pare està al desert
esperant les cabres que no sap si mai arribaran” mentre l'amo del palauet beu de gorra te als olorosos jardins del Consell Comarcal.
-Estimats
germans, -alliçonà el profeta en acabar la paràbola- les meves paraules són tan certes com hi ha Deu. No em vàreu fer cas quan us ho vaig advertir, ara només queda plor i cruixir de
dents. Us han ben plantat la bleda al clatell.
Si ja
teniu el coneixement o la memòria fresca, m'explico. Doncs resulta
que la Sra. Alcaldessa ha tingut el detall de contestar a la carta
oberta, enviant-me l'opinió personal del funcionari de la cosa
electoral i l'Edicte firmat per ella mateixa sobre repartiment
d'espais a on mana que el Bloc Olesà disposi de 2.520 m. de carrers
i la resta de candidatures d'entre 770 i 350 m. Bé, “pelillos a
la mar” que es diu en castellà que això no ve al cas ara.
Anem
al gra; que li diu el funcionari a la Sra. Alcaldessa?: Doncs que el
seu Edicte no parla de fanals i arbres i que una altra vegada s'ho
haurien de mirar millor per evitar problemes. Bé. Reconeix que hi ha
un problema en el qual mai s'havia fixat ningú. Efectivament a
l'Edicte no surten per enlloc les paraules fanal o arbre i s'ha
obviat l'Ordenança Municipal de zones verdes, espais naturals i
arbrats.
Hi ha
un principi jurídic que diu “que allò que la llei no distingeix
nosaltres tampoc ho hem de distinguir” que aplicat al cas vindria a
ser que si l'Edicte de l'Alcaldessa no parla d'arbres però
l'Ordenança Municipal ordena taxativament no “lligar” cartells
als arbres, doncs mira tu, no es poden “lligar” cartells als
arbres en cap cas. Però, i si a l'Edicte la Sra. Alcaldessa hagués
autoritzat “lligar” cartells als arbres?. Doncs aquesta
autorització seria nul-la perquè la Constitució espanyola (i la
catalana, si fos el cas, ep¡¡) per evitar arbitrarietats, garanteix el principi de jerarquia
normativa i l'Edicte és de rang inferior a l'Ordenança i no la pot
modificar.
Quina
conclusió hem de treure de tot plegat? Que qui ha governat als
darrers vuit anys no coneix les normes municipals i ha comès una
infracció greu que hauria de ser denunciada per la policia municipal
d'ofici, informada pel regidor de Medi Natural i sancionada per la
Sra. Alcaldessa. I que? Doncs nasti de plasti, es comença infringint les ordenances, es continua manipulant els espais institucionals amb simulacres de roda de premsa, i s'acaba (de moment) ocupant els espais electorals d'un partit a l'hora que s'imposta la seva ideologia....... i deixem-ho córrer
que amb el Bloc Olesà no hi ha res a fer, que ja ho diuen ells: “Som
Olesa”, només ells, ells solets i ja se sap que qui viu sol pixa, caga i fa el que vol.
El cacic Alfonso Sala en un acte del Movimiento Nacional
Segons sembla, justament
ara en plena campanya electoral el Jutjat penal núm .25 de Barcelona
ha comunicat una sentència sobre presumptes irregularitats
urbanístiques denunciades pel Bloc Olesà allà pel 2007 i que l'hi
és favorable.
S'ha apressat el Bloc
Olesà, diu que en un exercici de transparencia (??) que no pot esperar al dia 27 potselectoral, a convocar d'urgència a cuita-corrents (¡¡¡¡¡) una roda
de premsa per informar de tan singular notícia per avui mateix dia
17 de març a les 19 hores. No tindria res a dir, és normal que un
vulgui publicitar els seus èxits, però.....
Però, a part de ser
sospitós que la sentencia es doni a conèixer en plena campanya
electoral municipal, com ja he dit, té tot el tuf de cacicada que la
roda de premsa es faci a la Sala de Plens de l'Ajuntament, presidida
per la Iltre. Alcaldessa Sr. Pilar Puimedon, i els regidors Srs. Rota
i Segado.
És un acte de partit?
Llavors, per què es fa a la Sala de Plens Municipal? per què
presideixen tres càrrecs institucionals?. Han omplert la
corresponent instancia per demanar, com a partit, l'ús de la Sala de
Plens? Si és així, com és que la resposta autoritzant-ne l'ús ha
sigut tan rapida? Preguntes que el Bloc Olesà hauria de respondre.
És un acte del govern
municipal? Llavors, per què en plena campanya electoral el govern
trenca la neutralitat al que està obligat per la Llei Orgànica del
Règim Electoral General fent una roda de premsa que afavoreix
clarament al Bloc Olesà? per què tres càrrecs institucionals es
posen al servei d'un partit concret?. Preguntes que l'equip de govern
municipal en funcions hauria de respondre.
El Bloc Olesà cada
vegada s'assembla més a aquells vells partits com la Falange
Espanyola o el PRI mexicà que confonien el govern amb ells
mateixos. No ens ha d'estranyar el seu lema de campanya “SOM
OLESA”. Només ells són Olesa i el fotut és que s'ho creuen.
L'esperit del vell cacic
D. Alfonso Sala encara plana sobre Olesa de Montserrat
Milito a Iniciativa per
Catalunya, Catalunya en Comú i a Movem Olesa (no em demanin
explicacions, si hi ha qui creu en el Misteri
.....ni les criatures.
de la Santíssima
Trinitat això m'excusa de donar-les). Les tres organitzacions
polítiques es veuen representades en els colors roig de la justícia
social, el verd de l'ecologisme i el violeta del feminisme. A
propòsit del verd, Movem Olesa hem fet nostres, no per obligació
sinó per convicció, els principis que conformen l'“Ordenança
Municipal de zones verdes, espais naturals i arbrats” d'Olesa de
Montserrat: defensa del patrimoni verd urbà i l'arbrat per la seva
importància per l'equilibri ecològic del medi natural i la qualitat
de vida dels ciutadans, per això en campanyes siguin electorals o
d'altra mena, mai hem utilitzat l'arbrat com a suport de cartells.
Però es que si no ho
féssim per convicció ho hauríem de fer per obligació, ja que la
dita “Ordenança Municipal de zones verdes, espais naturals i
arbrat”, com vostès sabran, prohibeix expressament lligar
cartells als arbres (Article 16
b)). Incomplir aquest precepte és una infracció greu
(Article 30 B) b)) que ha de ser sancionada per
l'Alcaldia prèvia proposta de la regidoria de Medi Ambient
(Article 29). Ho trobo just i
necessari, juntament amb altres preceptes de l'ordenança, per
acomplir el principi d'equilibri ecològic del medi natural que
predica.
Les
obligacions, però, sembla que no afectin el Bloc Olesà, partit que,
malgrat afirmi beure de les fonts de l'esquerra és d'un eclecticisme
i pragmatisme proper als principis variables de Marx (Groucho, és
clar). Així resulta que els quatre anys en què han governat
l'ajuntament amb majoria absolutissima i absolutista, potser els hi
ha fet oblidar que són mortals i creure que, com deus de l'Olimp,
tenen impunitat per saltar-se, descarats, les ordenances municipals
que obliguen a tota (tota¡¡) la ciutadania. Amb la tranquil-litat
del qui es creu que talla el bacallà, s'han dedicat a lligar
cartells electorals amb la fotografia del Sr. Riera a l'arbrat
públic.
Perseguir
la desobediència de les ordenances municipals és una qüestió
d'ordre públic. Sé que vostés tres són del Bloc Olesà i que
aquesta actitud incìvica del partit que els dóna suport els deu
doldre especialment, però no tinc cap dubte que el seu esperit de
servei a la comunitat els farà complir el seu deure institucional,
cívic, públic i legal sense cap mena de tracte de favor.
Serà
dolorós però estic segur que vosté Sra. Yañez com a Regidora de
Seguretat Ciutadana vetllarà per a què la Policia Municipal, tal
com li atorga l'Article
53. 1. d) de la Llei Orgànica 2/86 de Forces i Cossos de Seguretat
de l'Estat,investigui
i denunciï d'ofici la infracció de l'Article 16 b) de l'“Ordenança
Municipal de zones verdes, espais naturals i arbrats” comesa pel
Bloc Olesa. Serà dolorós, però tampoc dubto que vosté Sr. Rosa,
com a Regidor de Medi Natural i previs els trámits preceptius,
informarà d'aquesta infracció a la Sra. Alcaldessa. I, serà
dolorós Sra. Pilar Puimedon, ho sé i no sap com l'entenc, però,
estic convençut que no li tremolarà la mà, com mai li ha tremolat
perquè la prevaricació no té cabuda dins del seu codi ètic, a
l'hora de sancionar com a falta greu la infracció comesa pel Bloc
Olesà.
Esperant
de vostès un just darrer acte de la seva legítima autoritat rebin
una cordial salutació.
Vaig
dir que explicaria per què per primera vegada en quaranta-dos anys,
no he fet ni d'apoderat ni d'interventor en un procés electoral.
Sempre ho he sigut pel PSUC, IC i a les del dia 28 de maig
ho haguésvolgut
ser de EnComú
Podem. L'he votat, són els meus, hi estic adherit (abans es deia
militant i així ho diré a partir d'ara), vull col·laborar en
queel
projecte avanci, però no vull ser cornut i a sobre pagar el beure.
Així doncs, ara que ja s'ha votat i no faré mal m'explico.
a) Deufer
un parell d'anys ( més amunt més avall) es va fer una
assemblea públicament convocada per tal de constituir el Comú
d'Olesa de Montserrat (abans en diríem Agrupació o Cel-lula, per
entendre'ns) i el seu resultat es va passar a l'aprovació de la
Comissió Executiva de Catalunya, tal com diuen els estatuts. A hores
d'ara, per pressions d'Esquerra Unida i Alternativa, està bloquejada
la seva acceptació. Cal dir que els companys d'EUiA d'Olesa eren
coneixedors de l'assemblea constitutiva però incomprensiblement no
hi van participa
b)
Convocades les eleccions municipals els militants de Catalunya en
Comú, malgrat que encara no s'havia aprovat el Comú d'Olesa de
Montserrat, vàrem començar a treballar per a crear una candidatura
i així es va comunicar a la direcció nacional. Se'ns va comunicar
que no podíem crear cap candidatura perquè s'havia pactat, de forma
unilateral i sense comunicar-ho als militants de Catalunya en Comú
d'Olesa, entregar les sigles de "En Comú Guanyem"
al Bloc Olesà.
c)
Per a despistats: El Bloc Olesà és un poti potid'ideologies
i pensaments (segons va dir qui va ser el seu primer alcalde), que no
va tenir unanimitat a l'hora de rebutjar la reforma laboral del 2012
(feu clic aquí), amb dubtes sobre la laïcitat dels poders públics
(feu clic aquí), amb una política cultural tradicionalista-clerical
(feu clic aquí), que avala sancions als ciutadans que vulneren els
drets fonamentals (feu clic aquí), que firma manifestos pacifistes
mentre recolza festes que justifiquen el linxament (feu clic aquí),
que fa demagògia populista (feu clic aquí)...i que públicament els
seus càrrecs han atacat el que representa Catalunya en Comú¡¡¡
(feu clic aquí)
Per
què la direcció de Catalunya en Comú ha menyspreat de forma
barroera als seus militants d'Olesa? Perquè amb una visió política
de curt termini i miop ha preferit pactar amb un partit d'àmbit
exclusivament local, eclèctic i sense ideologia definida, fent un
"do utdes"
(et dono perquè em donis) intercanviant-se un inconcret diputat a la
Diputació per En Comú Podem per un inconcret conseller comarcal del
Baix Llobregat pel Bloc Olesà. La vella política tan criticada per
uns i altres en estat pur.
Aquesta
política de "peix al cove" (quant de mal ha fet el
pujolisme) del benefici a curt termini, alimenta al Bloc Olesà, un
partit impostor que res aporta a Catalunya en Comú, la qual renuncia
a crear una estructura territorial solida i ideològicament coherent
a Olesa de Montserrat i amb militants compromesos a eixamplar i donar
visibilitat un projecte de justícia social, radicalitat democràtica,
igualtat i solidaritat i que dignifiqui la política com a ètica
dels afers públics.
Com
a revulsiu, els paries, els exclosos de Catalunya en Comú hem creat
la candidatura MOVEM OLESA, per mantenir a Olesa de Montserrat i a
l'ajuntament l'esperit del "¡SI QUE ES POT" d'aquell 15-M que ja sembla tan llunyà i que
crèiem representat a Catalunya en Comú, mentre esperem que la
realitat els faci comprendre que els militants no som només peons de
brega i camàlics per enganxar propaganda i que la "nova
política" vol militants que siguin l'avançada ideològica d'un
projecte global, no només local, que faci arrelar en els territoris
els principis republicans de llibertat, igualtat i fraternitat que ho
resumeixen tot. En aquest camí, si vol, Catalunya en Comú ens hi
trobarà.
Així de clar i català (com ens agrada
l'escatologia¡¡) m'ho han dit: Vés a cagar¡¡. Argument definitiu per
acabar una conversa donant-se la raó a si mateix i deixar l'interlocutor amb un pam de nas.
M'hi ha enviat una persona sense
comandament en plaça del Bloc Olesà, un soldat ras d'aquests que
s'envien a fer encàrrecs quan no hi ha ningú més que pugui o vulgui
fer-los; posem que parlo de la ràdio.
Què ha passat?. Doncs que
m'he trobat la susdita persona pel carrer i tot amablement, creieu-me, l'hi he preguntat que li
havia semblat la tertúlia radiofònica d'ahir:
-Psse.., bé, m'ha
contestat.
-Que hi vas tu per Movem
Olesa a la tertúlia?, m'ha dit.
-Si, hi he tornat,
després que fa tres anys m'expulsessin de la tertúlia amb la
connivència del govern del Bloc Olesà.
-Et vas autoexpulsar.
-Fonamenta'm i raona'm
amb arguments el que m'acabes de dir, perquè em penso que al Bloc
Olesà teniu un problema de comprensió del que són els drets
fonamentals de la persona, sobretot amb el dret a la llibertat
d'expressió, he respost.
-Mira, tinc pressa i haig
d'anar a fer uns “recados”.
-Aquest és un problema
que teniu al Bloc Olesà, que quan heu de donar respostes
argumentades a les crítiques fugiu d'estudi.
-Vés a cagar¡¡¡ m'ha
dit mentre se n' anava emprenyat. En aquests afers soc bastant regular i normalment deposo a les set del matí i, sincerament, en aquell moment no em feia falta.
