 |
| Francesc Pi de la Serra |
El contracte social s'ha trencat. El que enteníem per burgesia, en una mena de mobilitat funcional unilateral i sense el consentiment de la contrapart, s'ha atribuït funcions diferents de les inicialment contractades que eren crear llocs de treball i pagar el salari a qui ocupava aquest lloc. Tot plegat en benefici propi, si, però alguna cosa repartia.
Ara ni això, amb el temps, la cobdícia , l'avarícia i el poder l'han transformada en financer, especulador i altres oficis nous amb nom angles com “trader” “broker”.... No ens ha de venir de nou : Jacques Brel ja cantava al segle passat que
Les bourgeois c'est comme les cochons (Els burgesos son com els porcs)
Plus ça devient vieux plus ça devient bête (Quant mes vells mes animals)
i el nostre poeta Pere Quart ens advertia que
És l’ofici del burgés,
menjar, jeure i no fer res
Aquest poema us el proposo com a banda sonora del mes de desembre (no estem per nadales de fa temps ). El musicà el Quico Pi de la Serra cap a finals dels anys 60 del segle XX i Pere Quart hi retrata amb ironia i sarcasme la figura del burges hipòcrita, improductiu i dropo que viu de rendes. Poseu la fotografia de qui us vingui al cap, serà fàcil trobar-ne.
Si us ve de gust feu clic a sota per a escoltar-la.
1 comentari:
el capitalismo nos maneja a todos. Todos nuestros problemas son debido a que no hay trabajo, que los salarios son bajos, que no alcanza lo que se cobra para pagar..
Es como una espiral ...además creo, que nos lleva al egoísmo (porque no queremos compartirlo) a la envidia (porque el otro gana más que yo) a la ira, a un montón de debilidades humanas....
Como me gustaría volver a ser como una hippie, pero , el amor y paz no alcanza
Publica un comentari a l'entrada