Vivo sin vivir en mí,
y tan alta vida espero,
que muero porque no muero.
(Teresa de Jesús)
y tan alta vida espero,
que muero porque no muero.
(Teresa de Jesús)
La
pagina web de l' Ajuntament d'Olesa de Montserrat
(http://www.olesam.cat/Actualitat/Noticies.htm?id=4740&pl=134) m'informa que al darrer ple municipal (23-2-2012) es va votar una
moció de rebuig a la reforma laboral imposada pel govern del Reino
de España, que fou aprovada amb els vots favorables de (utilitzo
els noms amb els que es van presentar a les eleccions) PARTIT
DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA-PROGRÉS MUNICIPAL(PSC-PM), PLATAFORMA
PER CATALUNYA(PxC), ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-ACORD MUNICIPAL
(ESQUERRA–AM), BLOC OLESÀ-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA-ENTESA
(BO-EUiA-E) i ENTESA DELS OLESANS-INICIATIVA-ESQUERRA VERDA (EO-I-EV)
i els desfavorables de (i amb el mateix criteri de nomenclatura)
CONVERGENCIA I UNIÓ (CiU) i PARTIDO POPULAR/PARTIT POPULAR (P.P.).
Deixant
de banda l'excentricitat, destra que no sinistra, de PxC, era
previsible el resultat de la votació: l'esquerra i centre esquerra
olesana rebutja la reforma i la dreta olesana lligada al “tripartit”
neolliberal-apostolic que, si no de dret si de fet i amb permís de
la Sra. Sànchez Camacho, governa la Generalitat catalana, la
recolza.
Llegint
la informació de la web municipal, em fa l'efecte que en aquesta
seqüència ideal dreta-esquerra alguna cosa grinyola, no encaixa
be...i m'adono que, ”...des del Bloc Olesà es va donar llibertat
de vot als seus regidors, ja que, tot i com a grup no hi està
d'acord amb la reforma laboral, tampoc ho estava amb alguns punts de
la moció,..”, i també m'adono que un regidor del Bloc Olesa es va
abstenir a l'hora de votar (?). No s'ens diu quins eren aquests punts
de desacord que, per altra banda, no devien ser tan importants quan
l'abstenció discrepant va venir d'una sola persona. Llavors, que va
passar? Que potser el regidor abstencionista esta d'acord amb la
reforma laboral imposada pel PP i li va fer vergonya de manifestar-ho
obertament? O potser va trobar la moció massa tova? O és creu que no va per a ell? No pensa que
tenia el deure democràtic d'explicar el sentit del seu vot?.
Continuo
llegint i em trobo amb la sorprenent manifestació de la portaveu del
Bloc Olesa, Sra. Puimedón, a on, amb temerària ignorància o mala fe, diu “El que
cal,.., és que tots plegats, els dos bàndols que es tiren els plats
pel cap, treballin perquè es redreci la situació del país”. No
cal ser un linx per imaginar que els dos bàndols son la patronal i
els sindicats. Doncs be, cal dir-li a la portaveu del Bloc Olesà que
els sindicats mes representatius (CC.OO. I UGT), amb anim de redreçar
la situació del país sense tirar plats al cap de ningú, el 25 de
gener de 2012 van signar amb la CEOE i la CEPYME el “II ACUERDO PARA
EL EMPLEO Y LA NEGOCIACIÓN COLECTIVA 2012, 2013, 2014” (http://www.ugt.es/aenc/II%20Acuerdo%20Libro%20Web.pdf) a on les
parts van establir de mutu acord el marc en que s'hauria de moure una
nova estructura de la negociació col-lectiva i la flexibilitat
laboral (salaris, mobilitat funcional, temps de treball,
formació...). La reforma laboral ha vingut a arrencar de les parts
legitimades la gestió naturalment consensuada del conflicte que
permetia aquests acord i l'ha dinamitat deixant-lo en no res portant aquest
conflicte a un camp molt perillós. No cal dir que una de les parts
que van signar l'acord encantada de la vida amb el treball brut que
li ha fet el govern.
A la vista de tot aixó, que dir? Doncs ja ho va dir l'alcalde Salvador Prat en el discurs de presa de possessió del
càrrec (on per cert, i sia dit de pas, va estar embolcallat per el,
aleshores, senador Nuet i la diputada Civit ambdós d'EUiA): que el Bloc
Olesà es un poti-poti de ideologies i pensaments. Ara be, si no
m'enganyo, es una diversitat aplegada sota els principis comuns de “participació,
bon urbanisme, serveis universals, cultura popular, ensenyament de
qualitat o joventut compromesa i amb plens drets ciutadans”
(http://www.bloc-olesa.net/PruebaCMS/index.php?page=el_bloc),
principis inequívocament democràtics i d'esquerres, que necessiten
que se'ls defensi constantment com a part essencial dels drets
socials (que inclouen els laborals que ara es pretenen retallar)
aconseguits per les classes populars al llarg de la seva historia.
A les organitzacions polítiques, i el Bloc ho ès, la discrepància
interna es pot donar en allò contingent però no en allò substantiu
que conforma el ideari que ofereixen a la ciutadania i amb el qual
han de ser coherents, sense mitges tintes ni càlculs oportunistes,
sinó, tot plegat, es un frau.
2 comentaris:
Martí
nunca me imaginé leer algo de Santa Teresa de Avila en tu blog
:)
Ultimamente estoy muy místico
Publica un comentari a l'entrada