EL “VIVO SIN VIVIR EN MI” DEL BLOC OLESÀ

 Vivo sin vivir en mí,                    
y tan alta vida espero,
que muero porque no muero.
 (Teresa de Jesús)

La pagina web de l' Ajuntament d'Olesa de Montserrat (http://www.olesam.cat/Actualitat/Noticies.htm?id=4740&pl=134) m'informa que al darrer ple municipal (23-2-2012) es va votar una moció de rebuig a la reforma laboral imposada pel govern del Reino de España, que fou aprovada amb els vots favorables de (utilitzo els noms amb els que es van presentar a les eleccions) PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA-PROGRÉS MUNICIPAL(PSC-PM), PLATAFORMA PER CATALUNYA(PxC), ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-ACORD MUNICIPAL (ESQUERRA–AM), BLOC OLESÀ-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA-ENTESA (BO-EUiA-E) i ENTESA DELS OLESANS-INICIATIVA-ESQUERRA VERDA (EO-I-EV) i els desfavorables de (i amb el mateix criteri de nomenclatura) CONVERGENCIA I UNIÓ (CiU) i PARTIDO POPULAR/PARTIT POPULAR (P.P.).

Deixant de banda l'excentricitat, destra que no sinistra, de PxC, era previsible el resultat de la votació: l'esquerra i centre esquerra olesana rebutja la reforma i la dreta olesana lligada al “tripartit” neolliberal-apostolic que, si no de dret si de fet i amb permís de la Sra. Sànchez Camacho, governa la Generalitat catalana, la recolza.

Llegint la informació de la web municipal, em fa l'efecte que en aquesta seqüència ideal dreta-esquerra alguna cosa grinyola, no encaixa be...i m'adono que, ”...des del Bloc Olesà es va donar llibertat de vot als seus regidors, ja que, tot i com a grup no hi està d'acord amb la reforma laboral, tampoc ho estava amb alguns punts de la moció,..”, i també m'adono que un regidor del Bloc Olesa es va abstenir a l'hora de votar (?). No s'ens diu quins eren aquests punts de desacord que, per altra banda, no devien ser tan importants quan l'abstenció discrepant va venir d'una sola persona. Llavors, que va passar? Que potser el regidor abstencionista esta d'acord amb la reforma laboral imposada pel PP i li va fer vergonya de manifestar-ho obertament? O potser va trobar la moció massa tova? O és creu que no va per a ell? No pensa que tenia el deure democràtic d'explicar el sentit del seu vot?.

Continuo llegint i em trobo amb la sorprenent manifestació de la portaveu del Bloc Olesa, Sra. Puimedón,  a on, amb temerària ignorància o mala fe, diu “El que cal,.., és que tots plegats, els dos bàndols que es tiren els plats pel cap, treballin perquè es redreci la situació del país”. No cal ser un linx per imaginar que els dos bàndols son la patronal i els sindicats. Doncs be, cal dir-li a la portaveu del Bloc Olesà que els sindicats mes representatius (CC.OO. I UGT), amb anim de redreçar la situació del país sense tirar plats al cap de ningú, el 25 de gener de 2012 van signar amb la CEOE i la CEPYME el “II ACUERDO PARA EL EMPLEO Y LA NEGOCIACIÓN COLECTIVA 2012, 2013, 2014” (http://www.ugt.es/aenc/II%20Acuerdo%20Libro%20Web.pdf) a on les parts van establir de mutu acord el marc en que s'hauria de moure una nova estructura de la negociació col-lectiva i la flexibilitat laboral (salaris, mobilitat funcional, temps de treball, formació...). La reforma laboral ha vingut a arrencar de les parts legitimades la gestió naturalment consensuada del conflicte que permetia aquests acord i l'ha dinamitat deixant-lo en no res portant aquest conflicte a un camp molt perillós. No cal dir que una de les parts que van signar l'acord encantada de la vida amb el treball brut que li ha fet el govern.

           

A la vista de tot aixó, que dir? Doncs ja ho va dir l'alcalde Salvador Prat en el discurs de presa de possessió del càrrec (on per cert, i sia dit de pas, va estar embolcallat per el, aleshores, senador Nuet i la diputada Civit ambdós d'EUiA): que el Bloc Olesà es un poti-poti de ideologies i pensaments. Ara be, si no m'enganyo, es una diversitat aplegada sota els principis comuns de “participació, bon urbanisme, serveis universals, cultura popular, ensenyament de qualitat o joventut compromesa i amb plens drets ciutadans” (http://www.bloc-olesa.net/PruebaCMS/index.php?page=el_bloc), principis inequívocament democràtics i d'esquerres, que necessiten que se'ls defensi constantment com a part essencial dels drets socials (que inclouen els laborals que ara es pretenen retallar) aconseguits per les classes populars al llarg de la seva historia. A les organitzacions polítiques, i el Bloc ho ès, la discrepància interna es pot donar en allò contingent però no en allò substantiu que conforma el ideari que ofereixen a la ciutadania i amb el qual han de ser coherents, sense mitges tintes ni càlculs oportunistes, sinó, tot plegat, es un frau.