EL “SALISME” (O EL CACIQUISME SI VOLEU) QUE NIA EN EL BLOC OLESÀ

“La princesa i el pèsol”

La moció consensuada entre la “Plataforma Olesa es mou” (POEM) i els grups municipals en contra del tancament de línies de P3 a Olesa de Montserrat com pretén la Generalitat, va ser aprovada per unanimitat al ple municipal del dia 25 de febrer. L'alegria i satisfacció de l'alcaldessa Sra. Pilar Puimedon des del començament semblava gran (no en va és mestre), llançant floretes d'agraïment al públic assistent va fer un abrandat discurs d'explicació del vot del Bloc Olesà.

I dic que semblava gran la seva alegria i satisfacció perquè, de cop, una vegada el secretari havia donat fe del feliç resultat de la votació, la Il·lustre alcaldessa, en virtut de la seva autoritat, va voler tancar, sense rèplica, aquell punt de l'ordre del dia i prenent la paraula amb afectació i gravetat va començar a esbossar a la llum de l'ètica aristotèlica (juro que no me'n foto) un memorial de greuges contra la, al seu entendre, deslleial oposició. Com es diu en castellà, se “armo la de Dios es Cristo” i fracassada en l'intent de tancar sense rèplica la seva intervenció, l'alcaldessa va haver de sentir les indignades respostes dels grups opositors que l'acusaven d'haver introduït un element nou de debat fora del moment processal, davant l'estupefacció del públic que, o bé no entenia res, uns, o bé ho entenia massa, altres.

Que havia passat?. Que havia trencat l'harmonia del ple?. Que havia torbat l'ànim de la Il·lustre Senyora? I la resposta la va insinuar la regidora del Bloc Olesà Sra. Susanna Yañez quan va explicar la seva versió del que va passar en la Comissió Informativa prèvia al ple en què es va discutir la moció i va dir: “nosaltres apostem per les mocions que siguin locals”... “moció de gent d'Olesa, i la POEM ho és, que treballen perquè no es tanquin línies de P3”...”respecte a la POEM”.... Quedava clar que la moció era inamovible i immodificable i que la POEM, mai hagués acceptat cap modificació, argumentava la Sra. Yañez. La pretensió de l'oposició d'introduir-hi elements aliens, com, per exemple, de la moció aprovada al Consell Comarcal del Baix Llobregat (i que el conseller comarcal del Bloc Olesà Sr. Jordi Martínez segurament havia votat, imaginem que amb gran dolor i remordiment), era  una indelicadesa a la POEM i, edemes, atemptava contra la “olesanitat” de la que el Bloc es arcàngel guardià amb espasa flamígera (ara llegim entre rengles: el Bloc Olesà volia passar davant la POEM com l'únic interlocutor i tutor de la seva proposta).

Com que els de l'oposició són una colla d'incrèduls, van anar a veure la POEM, els hi van fer cinc cèntims del que passava i plegats, conscients que més enllà del Pla del Fideuer, de la Roca de la Mona, de la Riera de Sant Jaume i de la riba esquerra del Llobregat hi ha vida, van enriquir la moció amb aportacions de la del Consell Comarcal i la van presentar a consideració del Bloc Olesà que, amb el cul a l'aire, va haver d'acceptar per no haver de ser indelicats, ara si, amb la POEM. Aquesta és, doncs, la moció que finalment es va aprovar per unanimitat el 25 de febrer.

I d'aquí plora la criatura. Com al conte de “La princesa i el pèsol” tan fina te la pell l'Il·lustre alcaldessa que ni els onze matalassos que representen els onze regidors que li donen la majoria absoluta van impedir que notes a l'esquena el pèsol que li van col·locar en forma de moció modificada i que li va provocar l'enrabiada que no va poder evitar amb elegància. Això sí que és una falta de respecte a la POEM.

És curiós el doble raser del Bloc Olesà. Mentre la moció contra el tancament de línies de P3 era inamovible i innegociable per “olesana” i fer-ho haguès suposat una falta de respecte a la POEM, mesos enrera no va admetre a tràmit una moció de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) perquè es van negar a modificar-la com volia el Bloc Olesà. Però com va dir a la radio el regidor Jordi Martínez al Bloc no li agrada com treballen les PAH. El Bloc Olesà fa la seva cuina i a segons qui si volen dinar els conviden, mentre que a d'altres se'ls hi dóna de menjar només si ho demanen bé. Mala peça al teler.