dimarts, 8 de febrer del 2022

QUICO PI DE LA SERRA, L'INSUBORNABLE COMPROMÍS.


Quico Pi de la Serra i Joan Pau Cumellas a l'espai L'Escorxador d'Olesa de Montserrat

    L'octubre de 1973, el Francesc Pi de la Serra (encara no se li deia Quico) feia un recital al Centre Parroquial de Sant Feliu de Llobregat i un grup de joves li va demanar que dediques un cartell a un noi que era un "fan" seu i que no havia pogut anar a escoltar-lo perquè estava a la presó Model per haver repartit un pamflet informatiu de la vaga dels treballadors de l'empresa Exin Lines Bron (la del Scalextric, Exin Castillos i Cine Exin). Ara, el 2022, quaranta-nou anys després, aquell "noi" ha tret la pols d'aquell cartell i el Quico li ha dedicat de nou, renovant el compromís mutu de lluita, contínua i necessària, per la democràcia i els drets socials. Gràcies, Quico

 

Aquell cartell del 1973

   El diumenge 6 de febrer, a l'espai L'Escorxador d'Olesa de Montserrat, el festival BarnaSants ens va permetre sentir la guitarra i la veu de Quico Pi de la Serra , una veu excel·lent malgrat els setanta-nou anys que li pengen, acompanyat del no menys excel.lent Joan Pau Cumellas a l'harmònica.

    M'agrada, molt, Pi de la Serra, la seva poesia, la seva mala llet, la seva correcta incorrecció, el seu compromís. Ell no ho sap, però com diu a la cançó "M'agrada el blues" els dos "com cafè amb llet anem ensems" des de fa més de cinquanta anys; des que el 1969, amb el meu primer sou em vaig comprar el disc "Triat i garbellat".

    Amb records a l'Ovidi Montllor, i influències de Georges Brassens, de Big Bill Broonzy, dels seus amics personals Caetano Veloso i Paolo Conte, el Quico i el Joan Pau a L'Escorxador van destil·lar per un imaginat alambí musical, ritmes, sons i versos que interpel·laven al públic: "La cultura és usada pels dos bàndols, els que la van desfent sense manies, perquè fa raonar i no és rentable i els campanuts tibats que se la guarden". "No penseu que cantant es farà altra cosa millor que polir la butaca!" que diu a "Sento el vent", si volem arreglar un "planeta que s'esquerda asfixiat per la merda" de "La mala setmana", perquè si "els fills de puta volessin no veuríem mai el sol i per això ens va cridar des d'"Apa noi" que "el llibre o l'eina deixa'ls estar, anem junts a manifestar¡¡¡".

    El 1988 apareixia el disc "Quico rendeix-te" veient l'abandonament per part del pujolisme, d'aquella cultura de cantautors antifranquistes, crítics i radicals. Per sort nostra no els va fer cas i aquí, amb gairebé vuitanta anys, el tenim tocant els... instruments i cantant. Perquè encara ens cal, redeu.

Pi de la Serra canta "Sento el vent"