Jo
soc dos i estic a cada un dels dos.
Sant Agustí
En
aquesta tercera sessió del seminari, és de justícia i necessari
posar de manifest que aquest és deutor de les aportacions teòriques,
orals i escrites fetes pel regidor de la CUP d'Olesa de Montserrat
Sr. Miquel Barreres, ja que sense la seva desinteressada
col-laboració no hagués sigut possible realitzar-lo. Sincerament
agraït.
Recapitulem pels qui no heu seguit el seminari des de l'inici: A la primera sessió vam analitzar el pes que la tesi marxista (línia Groucho) dels principis intercanviables té en l'ideari/pensament o pensament/ideari de la CUP a Olesa (feu clic aquí). A la segona sessió es va estudiar la utilització de la lingüística creativa per jugar amb els significats i significands i aconseguir ser incoherentment coherent i viceversa, original aportació a la comunicació verbal i/o escrita de la CUP olesana que, com ja vam dir, hauria de ser motiu de reflexió per part de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (feu clic aquí).
Aquesta tercera sessió neix de la resposta que el Sr. Barreres va donar a la pregunta que se li va fer al Ple Municipal de Gener (pregunta i resposta les podeu llegir fent clic aquí). El lector que sigui mínimament intel·ligent conclourà que la resposta barrereiana és reiteració i confirmació de les dues teories anteriorment exposades unides a la sospita de què es van votar contra les al-legacions al Reglament de participació ciutadana sense haver-les llegit i sense escoltar el que un ciutadà li va exposar sobre la jerarquia normativa. La perversitat i malignitat de l'aparent dualisme de la CUP olesana només és un miratge si ens il·luminem amb el monisme de Sant Agustí d'Hipona, segons el qual el mal no és el contrari del bé sinó la seva absència i, per tant, no existeix per si mateix llevat que el mateix bé li proporcioni l'existència, i d'aquí a dir amb Sant Agustí la sentencia "Jo soc dos i estic a cada un dels dos" només hi ha un pas per desmuntar les suposades contradiccions del pensament/ideari cupaire malgrat el risc de caure en l'esquizofrènia.
Potser seria adient afegir al que he dit fins ara sobre pensament de la CUP la influència del jesuïtisme, fonamentat en la màxima "en temps de tribulació, no fer mudança”, demostració magistral de què el marxisme grauchisme, la lingüística creativa i l'agustinisme permet a la CUP fregir una corbata i planxar un ou alhora. Mentre el precepte ignasià avantdit els hi serveix a Olesa per no pertorbar l'ànim i el són plàcid del consistori introduint elements estranys que posin en evidencia l'anecdòtica, sinó inexistent, oposició al Bloc Olesà, a Madrid a estat a punt de fer caure el govern d'esquerres i progrés i mantenir la precarietat i el treball indigne que va portar la reforma laboral del PP de 2012.
Temps ideològicament líquids? No, gasosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada