Company (?) Claudio Carmona:
El dimarts 29 de març els adherits a (militants de, millor dit) Catalunya en Comú (CatComú)
d'Olesa de Montserrat vàrem baixar a Sant Feliu de Llobregat per mirar
de reobrir el procés de creació del Comú olesà (suspès des de fa anys
per pressions inicials d'EUiA i mantingut per l'actual direcció), i
oferir, de nou, la creació d'una alternativa de candidatura d'esquerra
crítica i radical a les eleccions municipals de 2023 que permetés
superar l'anomalia democràtica que suposa el suport de CatComú al Bloc Olesà (BO), perquè encara crèiem en el projecte CatComú i el volíem fer créixer. No veníem a pidolar, sinó a exigir.
Et recordo la teva resposta, Claudio?. Va ser que Olesa de Montserrat no formava part dels "teus" (sic) interessos, que els adherits a (militants de, millor dit) CatComú
olesans no gaudíem de la "teva" (sic) confiança. Després, en un intent
de dividir-nos, vas derivar la teva manca de confiança només cap a la
meva persona, perquè llegies el meu blog i les dues vegades que m'havies
vist (no recordo la primera) el meu "to" (sic) et "violentava" o
"incomodava" (sic). Més tard, i davant arguments tan pobres el company
(?) Jordi Gil,
que et coadjuvava, va confessar que la veritable raó del despropòsit
olesà era que el BO "ens dona un alcalde" (sic) malgrat "que nosaltres
tampoc ens en refiem d'ells" (sic), i és tanta la poca vergonya, que vau
tenir la barra de dir que si el BO perdia l'alcaldia el 2023 ja parlaríeu amb nosaltres pèl...2027¡¡¡. La política com a ètica dels afers públics en estat pur (permetem la ironia).
Claudio,
ets jove i no sé de quina cultura política, sindical o social vens,
però que et "violenti" o "incomodi" la vehemència i l'apassionament en
la parla o l'escriptura de qui es creu el que fa, m'indica que no has
tingut gaire praxi assembleària, però, mira company (?), jo soc vehement
i m'apassiono quan parlo, sobretot si em toquen els collons (espero no
ferir-te la sensibilitat), és la meva cultura, forjada al PSUC i les CC.OO.
des de 1972 i ni puc ni penso renunciar-hi als meus seixanta-vuit anys.
Per "violència" o "incomoditat" la nostra que només ens teniu de
camàlics enganxacartells mentre alimenteu el parasitisme del BO.
Nosaltres
veníem a parlar d'ideologia i de principis, d'esquerra crítica i
radical, del fil roig, verd i violeta, vosaltres ens vàreu parlar de
números, traduït en vots i diners, i per vosaltres això vol dir donar el
paraigua de CatComú
al BO, un partit estretament local sense estructura ni militància,
poti-poti d'ideologies (com va dir el seu primer alcalde), amb elements
de "beautiful people", "gauche divine" i tradicionalisme
conservador-clerical, renunciant per pur càlcul
tacticista-curtterminista, a tenir, mantenir i alimentar estructures
territorials de reflexió, discussió i acció que permetin crear
hegemonies socials d'esquerres i córrer el risc d'esdevenir mera
plataforma electoral sota el miratge de suposats redits immediats però
efímers. Mentrestant el BO, igual que els tramposos tafurs del
Mississipí amagaven les cartes, sempre ha procurat amagar als seus
electors (i, fins i tot, als seus candidats) la relació amb CatComú. Ho saps bé Claudio, són com la Rosa de Alejandria de la copla que "es colorada de noche y blanca de día".
Com
deia Antonio Gramsci, "les idees i la lluita no viuen sense
organització", estic convençut, i per això i malgrat tot, em vaig creure
les paraules de la Jèssica Albiach a les darreres eleccions "Mirem-nos als ulls.... potser no guanyarem... però ens necessitem mútuament", em creia les crides que per e-mail em
fèieu a participar i crear estructura, però que hipòcrita i fals em
resulta ara tot plegat. Com voleu que siguem avançada ideològica d'un
projecte global i no interessadament localista, si no ens estimeu, no
ens cuideu, no ens doneu eines en el que és una carrera de fons?. Ja va dir Joan Coscubiela que no hi ha res pitjor per una força política que trencar el vincle emocional amb la seva gent.
Fins aquí he arribat Claudio,
la fe s'acaba amb la evidència dels fets, heu desencisat, frustrat i
decebut persones valuoses, velles, per dir-ho d'alguna manera, amb
l'experiència d'antigues lluites socials, i joves disposades a
continuar-les. Fins ara la meva relació amb CatComú era contradictòria però lleial, com a l'estrofa de "Lagrimas negras":
Aunque tú me has echado en el abandono.
Aunque tú has muerto todas mis ilusiones.
En vez de maldecirte con justo encono.
En mis sueños te colmo
de bendiciones.
però ara, m'allibero de lleialtats buides i m'acolliré al Pau Riba de "Mel" quan deia:
Ens asseurem al sol sota les parres
o sota un pi o d'una olivera,
i deixarem que les abelles
se'ns enduguin els pensaments
al rusc
per fer-ne mel.
De tot cor Claudio,sigues feliç
Martí Obiols Casanovas
3 comentaris:
Martí, estàs equivocat. No tens raó ni en el fons ni en la forma. No li pots encarregar a una direcció comarcal que resolgui el que en 16 anys no han resolt les esquerres olesanes.
Arnau, no és aquest el tema primer.No pot ser que per amagar el fons ("és que ens donen un alcalde") s'agafi la'argument de la manca de confiança cap els qui hem sigut l'ase dels cops. Sinceritat primer, base de la confiança. Peró hi ha el segón tema i que tu apuntes: "El que no han resolt les esquerres olesanes". Aquest argument servia quan el conflicte era ICV-EUiA-EPM (EUiA ni tan sols va voler entrar a fundar el Comú olesá perque perdrien el seu unic alcalde). Els olesans que creiem en CatC varem veure la llum quan a les darreres eleccions pensaven que ja no hi hauria aquesta rivalitat. Debades, es va pactat(no ja per part d'ICV-EUiA-EPM sino per CatC)amb el Bloc Olesá sense consultar a les "bases locals". Llegiex bé l'escrit i les referencia a Gramsci, al Joan Coscubiela i la Jessica Albiach. En tot cas els qui erem els actuals CatC no formem part dels "olesans de tota la vida" que van crear el problema.
Home Arnau !!
En honor a la veritat hem d'agrair a l'actual coordinació comarcal la sinceritat, és el primer cop que en diuen a la cara. Que l'important són els vots no l'ideològia.
Per cert presumir de que el Bloc és un partit d'esquerres, és com dir que el PP és un partit de centre.
Ahh i a més en van dir a la cara que No confiava amb nosaltres, en refereixo al Senyor Carmona, INDIGNAT
Publica un comentari a l'entrada