Demà a la la tarda em manifestaré a la Plaça de Catalunya de Barcelona. No sé exactament per que ni qui em convoca, però sé que es important ser-hi. Em fa l'efecte que em manifestaré de cop per tot el que m'he anat manifestant des de que tenia disset anys (i els vaig fer el 1971) de mica en mica i en moments puntuals però sense parar. Sembla ser que ara els indignats som més dels que érem abans, em crescut en nombre. Això es bo, m'agrada i per això hi vull ser.
Jo em manifestaré (els demés segurament també) contra les retallades que posen en perill el nostre precari Estat del Benestar aquí i a Europa, contra la reforma laboral i els atacs a la negociació col-lectiva, contra les retallades fiscals i les contínues rebaixes d’impostos que només beneficien els rics mentre es buida el tresor públic, per un canvi en el model redistributiu i un sistema de fiscalitat progressiva, ambiental i solidària, per la implantació d'una renda bàsica de ciutadania incondicional, una política d’habitatge que protegeixi les persones més vulnerables i en risc d’exclusió social per una economia global sostenible, productiva i no especulativa, contra la corrupció. En fi per una democràcia autènticament representativa, participativa i deliberativa...etz. etz.. etz....i per la dimissió del obscur Honorable Felip Puig també.
I em manifestaré com a ciutadà adherit a Iniciativa per Catalunya Verds i afiliat a Comissions Obreres ¡faltaria més¡ a risc de que algú m'esbronqui, em xiuli o em pinti el clatell, perquè, siguem clars, la majoria de les demandes dels nous indignats, el meu partit i altres organitzacions polítiques d'esquerres, sindicals i cíviques fa anys que les prediquem al desert.
Es necessari, en el context d'involució social que es viu, que "la ciutadania es mobilitzi de forma pacífica per dir no a la direcció que estan prenent les polítiques econòmiques tant del Govern de la Generalitat com del Govern de l'Estat en els seus pressupostos" on la inversió en polítiques socials es retalla de forma "dràstica". Per altra banda perquè, el pacte per l'euro pretén imposar un model econòmic sobre la tesi que Europa només pot competir amb la resta d'economies mundials si deprimeix els salaris dels treballadors i treballadores i si redueix dràsticament l'Estat del benestar. Són exigències de caire neoliberal de la Comissió Europea que no responen a una economia al servei de les persones sinó al servei d'uns pocs". Ves per on, això ho diu la diputada Laia Ortiz que va ser esbroncada l'altra dia igual que al Joan Boada.
Tant de bo totes les persones que demà ens agermanarem a la Plaça de Catalunya ho fem de nou el dia 21 a la manifestació que en el context de la Jornada d'Acció Europea per una Europa Social, convoquen els sindicats a les sis de la tarda davant la seu del Foment del Treball Nacional.
