 |
| CIENCIA I CARITAT (Picasso) |
Del “Debat general
sobre l'increment de la pobresa i les desigualtats” que es va fer
al Parlament els dies 13 i 14 de març, hem de concloure que a
Catalunya sort en tenim de les famílies que lluiten com poden per
tirar endavant i suportar les conseqüències de la despietada i
ferotge crisi ajudant-se els uns als altres: pares i fills, els
germans, avis, nebots, oncles.... i, si encara poden, sent solidaries
amb el seu proïsme, sigui veí o amic. Al conegut o saludat ja ens
costa mes arribar-hi i, amb tot el nostre dolor, només li podem
donar un comprensiu copet a l'esquena... ¡Anim, ens en sortirem, la
Generalitat no pot fer mes del que fa... i aquests de Madrid,
cagontot...!.
Si hem de fer cas de la
diputada de CiU que va intervenir al Parlament el dia 13 de març deles 20'23 a les 20´33, aquest és l'estat d'ànim de l'admirable
ciutadà català davant l'adversitat que fatalment el tenalla i que,
segons ens han dit, Déu Nostre Senyor ha enviat al món per a
castigar-lo per tenir la ma foradada i tirar de veta i als catalans
per a posar a prova la nostra temprança, fortalesa i paciència
fins el dia en qué, amb tota la nostra riquesa i plenitud, la
llibertat ens permetrà de nou lligar els gossos amb llonganisses.
I és veritat el que ens
va dir la diputada entre les 20'23 i les 20'33, però no és menys
cert que sota els afalacs a les famílies catalanes temperades,
fortes i pacients s'amaga la gran ensarronada de que aprofitant que
el Llobregat passa pel Montserratí, és a dir, que la crisi-estafa ha
destrossat l'escenari a on ens movíem, ens volen canviar el
decorat, i ja que estem en temps de Passió, posar-hi el del Calvari.
La
diputada, que va parlar en nom de CiU en aquella hora tardana, ens va
dir que la paraula
“corresponsabilitat” é
s
la que adjectivara el nou/vell paradigma d'assistència social
d'atenció als necessitats ja siguin persones pobres o depenents
físics o psíquics, tot fent-nos creure que neix de les mes
tradicionals i pregones virtuts que d'antic han permès als catalans,
poble sobri i auster, treure pans de sota les pedres.
Corresponsabilitat entesa sota l'òptica de la tradició, la família
i la caritat.
Com si haguessin invocat l'esperit del llibre “La
Tradició catalana” del seu preuat bisbe
Torras i Bages, CiU ens
presenta el parc temàtic d'una Catalunya rural, pairalista i
cristiana, d'aquells temps a on al mas hi convivien sota
l'autoritat indiscutida i indiscutible del cap de família, l'hereu,
la pubilla, el fadristern, l'oncle i la tia concos i una munió de
mossos i criats sota compromís de fidelitat, treball i socors mutus
mentre s'estés sota el mateix sostre.
I això ens ho diuen els
que saben que aquella Catalunya no existeix ni pot tornar, que la
xarxa familiar s'ha esquinçat perquè han donat suport a una reforma
del mercat de treball que ha suposat misèria, desigualtat, atur,
desestructuració de les famílies que diuen recolzar, l'emigració
dels nostres millors joves, i la desesperança de la resta; que son
còmplices de posar el pagament del deute extern per davant del
benestar dels ciutadans, que estan destruint el Servei Català de la
Salut, que recolzen la llei Wert en allò mes retrograd, que no veuen
els desnonaments i que estan minats per la corrupció, mentre amb
tota la desvergonya neguen que s'hagi incrementat la pobresa i que hi
hagi gana a Catalunya, tot a major gloria d'un procés sobiranista
inconcret que no es pot entelar amb cap lletgor.
Corresponsabilitat? Si,
d'acord. Però la que neix dels principis civico-republicans de
llibertat, d' igualtat i de fraternitat i que comporta deures i
els seus correlatius drets, subordinar la riquesa del país, sigui
quina sigui la seva forma, a l'interès general, planificar l'activitat econòmica per atendre les necessitats col-lectives i
distribuir la riquesa de forma equitativa i justa, perseguir als
corruptes, corruptors, defraudadors estafadors i prevaricadors. Al
“Debat general sobre l'increment de la pobresa i les desigualtats”
es van fer propostes que permetien deixar de banda Madrid i actuar
sobiranament en aquest sentit, però la dreta majoritària governant
no va voler ni sentir-ne parlar mentre altres xiulaven i miraven al
sostre.
Ara com ara el missatge
es: sigueu corresponsables de vosaltres mateixos i dels vostres, no emprenyeu gaire i a
nosaltres deixeu-nos fer com fins ara ens heu deixat i seguiu-nos amb
fe fins al paradís que us preparem. No m'interessa gens ni mica.
Ara em preguntareu, que
té que a veure la pel-licula “Sexe, mentides i cintes de vídeo”
amb el que es diu a aquest escrit?. No res, només les mentides, però oi que si no haguessiu vist la paraula “sexe” al títol no l'hauríeu llegit?.
