EL LOCALISME CARRINCLÓ I ESTRET DEL REGIDOR DE CULTURA I MEMÒRIA HISTÒRICA, JOVENTUT I LLICÈNCIES I DISCIPLINA URBANÍSTICA D'OLESA DE MONTSERRAT.

 

 

El 8 d'octubre de 2018 (fa exactament tres anys¡¡¡), vaig presentar una instancia a la Comissió de Nomenclàtor d'Olesa de Montserrat que encara no m'ha sigut oficialment contestada, ni que sigui per deferencia a un ciutadà que creu en la participació que predica l'ajuntament. Proposava el canvi de nom de la Biblioteca Santa Oliva pel de Biblioteca Joan Brossa. Si segiu llegint entendreu el perqué d'aquesta proposta.

Per tres vegades, el regidor de Cultura i Memòria Històrica, Joventut i Llicències i Disciplina Urbanística (prou, ja no te més carrecs...ah si, també, president de la Comissiò de Nomenclàtor) Sr. Xavier Rota i Boada em va dir que rebria una resposta en breu; tres vegades¡¡¡. Fart de que m'aixequés la camisa, acollint-m'he al Reglament de Participació Ciutadana, vaig demanar accés a les actes de la comissió des del 8 d'octubre de 2018 fins ara i em vaig trobar que la Comissió de Nomenclàtor s'havia reunit el 18 d'octubre de 2018 i a l'acta de la sessió consta literalment que " Pel que fa al canvi de nom de la Biblioteca Santa Oliva pel de Biblioteca Joan Brossa, el president diu que el nom proposat no és adient per al lloc, ja que no era una persona vinculada directament amb Olesa, sinó que només va fer una obra escultórica dins l'espai de la Biblioteca" (ovación y vuelta al ruedo, pel regidor de Cultura i Memòria etc. etc..).

En quins arguments vaig basar la meva proposta? En quatre motius que, em fá l'efecte, ni van llegir ni discutir:

1. Si bé és cert que Santa Oliva de Palerm, a l'ámbit confessional católic, és patrona d'Olesa de Montserrat de llarga tradició, no ho és menys que té dedicada a la nostra vila diversos espais públics (carrer, plaçeta, porxo, parc, grup d'habitatges i biblioteca Santa Oliva).

2. A la sala de lectura de la biblioteca hi ha un "poema visual corpori" fet expressament per Joan Brossa titulat "Lletra ballarina", instal-lació artistica que és una mostra de la forma de fer del seu autor.

3. Joan Brossa fou un artista que va abastar diverses facetes de l'art de forma àmplia i interdisciplinaria: poesia, prosa, teatre, cinema, música, opera, cabaret, resultant una obra satírica, punyent, irónica, crítica, lúdica i fins i tot irreverent, sempre amb una fidelitat absoluta a la llengua catalana. 

4. Olesa de Montserrat té, doncs, una instal-lació artistica d'un autor reconegut a tot el mon (ha exposat a Barcelona, Nova York, Tòquio, Berlin...) i abastament premiat (Premi Nacional d'Arts Plástiques, Premi Nacional de Poesia, Premi Nacional de Teatre, Medalla Picasso de la UNESCO...".

Al meu modest entendre amb aquests antecedents hi ha motius suficients per atorgar a Joan Brossa el nom de la biblioteca pública d'Olesa de Montserrat. Com es pot negar, sense posar-se vermell, que Joan Brossa no té cap lligam amb Olesa?. Sr. Xavier Rota, regidor de Cultura, etc, etc....la "Lletra ballarina" hauria de formar part dels itineraris turístic-culturals olesans, ara per ara limitats quasi exclusivament a La Passió, els Misteris i el 1714?. Quin localisme més carrincló, estret i ridícul !!!.

Carrincló estret i ridícul, però, també, ple de mala bava, perqué, curiosament, a la mateixa acta es proposen quatre dones per a substituir el carrer Duc de la Victòria; Joana Raspall, Montserrat Roig, Maria Mercè Marçal o Muriel Casals. No em molesta, al contrari, m'agrada, encara més quant tots sabem que aquestes quatre dones tenen una intima relació amb Olesa de Montserrat, hi van viure molts anys, la tenen sempre present a la seva obra i segurament han sortit a La Passió (noti la ironia Sr. Xavier Rota, potser li costa). O, com oblidar la militant defensa que el Sr. Rota va fer al Ple de setembre per què es donés el nom d'un carrer al gran lingüista valencià Enric Valor (a proposta de la CUP), no pels seus mèrits sinó perquè l'ajuntament feixista del poble alacantí de Mutxamel l'havia retirat del seu nomenclàtor..... i perquè era un membre notori de la confraria del Misteri de l'Hort? (no es trenqui el cap pensant Sr. Rota, és una altra ironia).

El problema és que Joan Brossa era massa iconoclasta, inconformista i trencador per a determinades i determinants patums votants del Bloc Olesà i si toquen a Santa Oliva encara se'ls hi esvalotarà el galliner. Mira quines propostes de fer aquest torracollons del Martí Obiols¡¡¡.

I jo, tres  anys més vell i esperant.

 

SOC ORGULLOSAMENT BAIXLLOBREGATÍ. QUE HO SAPIGA EL SR. JORDI MARTINEZ, REGIDOR DEL BLOC OLESÁ I CONSELLER COMARCAL DE EN COMÚ GUANYEM.

     

    El regidor olesà, conseller comarcal del Baix Llobregat de En Comú Guanyem i eminent intel·lectual orgànic del Bloc Olesà Sr. Jordi Martínez Vallmitjana, ha tornat a assentar càtedra a la tertúlia política d'Olesa Ràdio, com ja ens té acostumats. Si el 2016 ens va sorprendre amb la genial aportació a la ciència política de la teoria del "partit polític que ho és menys" (feu clic aquí), ara aporta a la lingüística una nova accepció de la paraula "baixllobregatí", digna d'anàlisi per part de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

    M'explico. A la tertúlia del dimarts dia 14 l'inefable Sr. Martínez, després de declarar-se fidel i devot assistent a l'acte sacramental indepeunilateralista celebrat a Barcelona la tarda de l'11 de Setembre i sentir-se ofès pel pobre Sr. Paniello de Ciudadanos, i expulsar-lo a les tenebres exteriors a la catalanitat (segons l'evangeli jordimartinesià), va voler ser condescendent i comprensiu amb el PSC (vés a saber perquè) i en comptes de dir-li directament botifler, amb aquella finor que el caracteritza, el va qualificar de "baixllobregatí" (sic).

    No seré jo qui tregui les castanyes del foc al PSC si no han dit ni ase ni bèstia a la provocació, ja són grandets i saben que fan i volen. Però a mi, m'ofèn i em repugna la cínica superioritat perdonavides i el classisme que regalimen les despectives paraules del regidor del Bloc Olesà i conseller comarcal del Baix Llobregat (hòstia tu, del Baix Llobregat¡¡¡). "Baixllobregatí" com a sinònim de colonitzador, d'invasor, de mancat d'identitat.... d'allò que ells en diuen "nyordos". Quins collons¡¡¡

    Si em fessin la típica i tòpica pregunta-trampa de si em sento més espanyol que català o més català que espanyol la meva resposta seria inequívoca: em sento baixllobregatí, sense punts cardinals.

    La consciència comarcal del Baix Llobregat neix directament de l'antifranquisme i, sobretot, de la lluita obrera pels drets de ciutadania i millora de les seves condicions de vida; lluites de les quals la comarca va ser molts cops avantguarda i fins i tot exemple. Al final podreu escoltar una curiositat musical que, malgrat la seva simplicitat i que no diu res de transcendent, diu molt. Ens parla de les persones que no tenint el "pedigrí" exigit per a ser admesos a la colla de la "ceba" han fet seu i es reconeixen en aquest Baix Llobregat que va del Cairat al Delta. Popular, de classes obreres, subalternes i precàries que alguns creuen i volen difús i inconsistent. El Baix Llobregat que aquell llunyà 11 de Setembre de 1.976 a Sant Boi feia que la senyera catalana (sense estels), la "verdiblanca" i la roja s'abracessin. El Baix Llobregat que es bolcava en un Congrés de Cultura Catalana alhora popular i mestís. Tot això ho ha trencat la religió del que el Sr. Jordi Martínez és tan devot.

    Se li ha vist el llautó: el que de debò fa por al Sr. Jordi Martínez Vallmitjana i a tants "maulets " i "miquelets" nostàlgics del 1714 és aquesta hegemonia de la lluita obrera en la conformació de la identitat comarcal baixllobregatina.

    I ara amb quina cara anirà als plens del Consell Comarcal del Baix Llobregat?.

"CAPS DE TURC, MASCLISME, MISOGÍNIA”. PRESENTACIÓ DELS LLIBRES "DESMONTANDO EL CASO DE LA VAMPIRA DEL RAVAL" I "JOSEP BARCELÓ I EL ROBATORI DE SANT JAUME"

    

    El divendres 10 de setembre a les 7 de la tarda, a l'auditori de la Casa de Cultura d'Olesa de Montserrat, tindrà lloc l'acte de presentació dels llibres editats per Associació Cultural el Raval-El Lokal "Desmontando el caso de la vampira del Raval" de la historiadora Elsa Plaza i "Josep Barceló i el robatori de Sant Jaume" de l'olesà Josep Maria Sibina Alsina.

    Elsa Plaza introduirà el cas de l'Enriqueta Martí, de malnom “la vampira del Raval”, a la Barcelona de començaments del segle XX en el món de l'alta burgesia a on es barrejà la prostitució, la pederàstia, el rapte i l'assassinat infantil de la que l'Enriqueta fou acusada sense proves concloents.

    Per altra banda l'Elsa Plaza i altres persones de El Lokal ens parlaran de la recuperació del llibre de l'olesà Josep Maria Sibina "Josep Barceló i el robatori de Sant Jaume". Autoeditat inicialment el 1998, en aquest llibre Sibina va explicar i analitzar el robatori que es va produir el 29 de març de 1855 al mas de Sant Jaume del terme d'Olesa de Montserrat, i del que fou acusat com instigador, sense proves convincents, en moments de greus tensions socials per part de la classe obrera, el sindicalista i president del Gremi de Teixidors de Barcelona Josep Barceló, causa pel que va ser executat.

    L'acte es desenvoluparà sota el títol de "Caps de turc, masclisme, misogínia". Aquest titular té la seva justificació, ja que les dues obres que es presentaran intenten explicar com el poder, en qualsevol circumstància i sense cap mena d'escrúpols, és capaç de manipular i crear situacions que desviïn l'atenció o creïn por, quan queden exposades públicament les seves vergonyes o veu en perill la seva posició de privilegi.

    L’Associació Cultural el Raval - EL LOKAL neix l’octubre de 1987. És un col·lectiu provinent de l’Ateneu Llibertari del Poble Sec i de gent del barri Xino. Començà obrint un espai al centre de Barcelona per a la creació i l’experimentació de nous projectes, com a punt de trobada de lluites i resistències, i mitjà per a la venda i distribució de materials alternatius i de cultura llibertària.

 

SEMINARI SOBRE PRINCIPIS ELEMENTALS DEL PENSAMENT DE LA CUP A OLESA DE MONTSERRAT (PRIMERA PART): EL MARXISME (LÍNIA GROUCHO).

   

     Com si Groucho Marx fos el seu ideòleg, la CUP té uns principis que es canvien si no agraden. A Olesa de Montserrat, aquests campions de la participació democràtica ciutadana, han votat favorablement un Reglament de “participació” ciutadana que proclama: "S'exclouen expressament dels drets i deures reconeguts en els apartats que fan referència a la intervenció al Ple municipal, l'audiència pública, els ajuts econòmics a les organitzacions de caràcter polític (partits i coalicions electorals)...” . S'entén que queden exclosos els partits i coalicions que no han obtingut representació a l'ajuntament.

    Per la CUP, es veu que el que és bo a Olesa és dolent a Lleida, perquè allà, on van quedar fora de l'ajuntament, van demanar poder presentar mocions al Ple Municipal reclamant, amb bon criteri, el seu dret a la participació ciutadana. Els partits i coalicions amb representació, “generosament” els hi van dir que, molt bé, els deixaven presentar una¡¡ moció a l'any. Evidentment la CUP van posar el crit al cel i van demanar la tutela del Síndic de Greuges perquè defenses el seu dret a participar en els afers municipals de la forma que ho fa qualsevol altra entitat o associació lleidatana. No sé com va acabar tot plegat.

    A Olesa de Montserrat ni tan sols permeten una moció a l'any; si no entres a l'ajuntament, a l'infern per quatre anys si mes no, muts i a la gàbia, o sempre queda la solució que l'Associació Olesana de criadors de canaris flauta, posem per cas, presenti mocions polítiques per tu.

    No parlo del Bloc Olesà, PSC, ERC, JxCat, perquè són gats vells a on la doble moral apareix sovint, però de la CUP, encara que no hi simpatitzi, esperava altra cosa. Ja és la segona vegada que me la foten a Olesa i de la primera vaig pensar que eren novells, però no, com he dit al començament sembla que Groucho Marx s'ha fet de la CUP.

 

UNA COL-LECTA CARITATIVA PER A LA MÚTUA DE TERRASSA.

 

    Ho veia a venir: la Mútua de Terrassa deu estar al límit de la indigència, de la pobresa de solemnitat.

    He anat al CAP d'Olesa de Montserrat dos dies seguits a fer-me unes cures d'una intervenció quirúrgica. El primer dia vaig entrar amb un apòsit (esparadrap, vol dir la paraula) impermeable que em van posar inicialment a l'Hospital de Martorell, per tal que, si em dutxes no es mulles la ferida, i en vaig sortir amb un apòsit nou però tèxtil, després de què la infermera en busques de impermeables infructuosament. No n'hi havia.

    Vaig tornar l'endemà i em vaig interessar per si ja havien portat apòsits impermeables (tinc la costum de dutxarme, jo. Que voleu que us digui). Que no. I si em mullo la ferida? Miri de no mullar-se o compri'n a la farmàcia. Tot dit molt amablement, això si.

    Jo comprenc que l'orgull del pobre els hi impedeix reconèixer públicament la misèria en què viuen, ha de ser dur, molt dur.

    Ciutadania d'Olesa¡¡. És l'hora de la solidaritat. Fem nostra la frase de J.F. Kennedy "No et preguntis què pot fer la Mútua de Terrassa per tu, pregunta't què pots fer tu per la Mútua de Terrassa", no els abandonem.

TOTS VAN QUEDAR PLENS DE L'ESPERIT SANT I COMENÇAREN A PARLAR EN DIVERSES LLENGÜES (profecía de Pablo Casado).

 

     

És possible que alguns no entengueu aquesta redacció perquè està escrita en la dificilíssima llengua olesana montserratina i no de Bonesvalls, però encomaneu-vos a San Pablo Casado i tot s'arreglarà miraculosament.

    Quan jo era petitó estudiava amb l'Enciclopèdia Álvarez i a l'apartat de “Religión” m'ensenyava que el dia de Pentecosta es va aparèixer l'Esperit Sant als Apòstols en forma de llengües de foc que es van posar sobre els seus caps i de cop van començar a parlar llengües que mai abans havien entès ni parlat. Vaig créixer i em vaig tornar un descregut i amb la meva nul-la fe me'n fotia d'aquest prodigi. Ara humilment reconec que és possible, encara que no cal la intervenció de l'Esperit Sant, perquè només cal ser el profeta del Partit Popular Pablo Casado per poder repartir aquesta gràcia als gentils entre els quals em trobo. M'ha sigut donat el do de les llengües ¡lloat sigui el PP!. Això se'n diu glossolàlia.

    Un dia vaig dir “ruc” a un mallorquí de Palma i es va emprenyar i ,clar, vaig pensar ¡cony! aquest paio m'ha entès i jo l'entenc i això que ell parla en palmenc i jo en olesà Aquí jo ja vaig començar a intuir alguna cosa, però la meva incredulitat em superava i no m'ho acabava de creure.

    Ara se que, per la meva fe en San Pablo Casado m'ha sigut atorgat el do de la glossolàlia: m'expresso en olesà montserratí i em faig entendre en les mil i pico de llengües que conformen els municipis d'allò que alguns s'entesten, amb evident mala fe, en dir Països Catalans.

    ¡Deu meu que, amb la divina mediació de San Pablo Casado, m'heu obert els ulls encegats pel pecat de l'orgull, deixeu-me tornar al vostre redós d'on m'havia separat¡ .

L'ENTRECUIX DE L'AJUNTAMENT, LA DEIXALLERIA I ELS PARTICULARS.

   

     Em direu que és una frivolitat, amb els temps que corren i els problemes que tenim, escriure sobre la deixalleria municipal, però el món no es para i tot va seguint el seu camí, per bé o per mal.

    Doncs resulta que a Olesa de Montserrat, si un particular, pel que sigui, té una furgoneta o camioneta, l'omple d'andròmines o residus per reciclar i ho porta a la deixalleria municipal, oli en un llum: Com es diu? Que hi du aquí? Endavant, llenci-ho aquí, allà i més enllà. Bon dia tingui. Però si aquest particular ha de portar el mateix volum de deixalles en un vehicle amb un maleter normalet i li cal fer dos o tres viatges perquè no hi cap tot de cop, ja ha begut oli: Vostè ja ha vingut fa una estona, oi? Doncs miri, només es pot venir un cop al dia. El particular posa cara de tres deus i pensa que perquè ha de tornar a casa amb el maleter ple de porqueria i la feina que pot fer el mateix dia ha de fer-la en dos o tres. És clar, s'emprenya amb raó i renega a un pobre treballador a qui li han encarregat que allò funcioni, tot plegat per culpa dels cervells pensants que, diuen, hi entenen de la planificació de la cosa.

    Al particular ningú li ha explicat quins motius d'eficiència i eficàcia organitzativa fan necessària aquesta actuació que li causa més problemes que beneficis. Anys i panys dient-li l'administració; aprèn a reciclar, no llencis deixalles a qualsevol abocador il-legal, sigues un ciutadà com cal,.... perquè ara li posin pegues. A més a més, recorda, ha tingut el detall de llegir-se abans el Reglament d'ús de la deixalleria d'Olesa de Montserrat (uff¡¡¡ DOGC núm. 3889 de 22-5-2003) i ha pogut veure que només tenen limitació de quantitats segons el tipus de residus, comerços, oficines, tallers i petites indústries amb llicència d'activitats al municipi (Articles 5 i 8), ha de portar les deixalles ben classificades per a no donar gaire feina (Article 6), no pot deixar cap residu que no sigui admissible (Article 7) i ho ha de fer en els dies i horari establerts (Article 9). Ha sigut bon minyó i ho ha complert tot fil per randa, però a cap lloc del Reglament ha trobat res que digui que només pugui utilitzar el servei de deixalleria una vegada al dia i prou.

    El particular, que es té per ciutadà amb drets i deures encara que el Reglament no li ho reconegui, ha sentit a dir que les normes han de ser públiques i publicades i no poden venir per sorpresa, també ha sentit a dir que si una norma no esmenta expressament l'obligació de fer alguna cosa, ningú se la pot treure del barret i imposar-la arbitràriament. Li sembla que es diu seguretat jurídica això i és un dret constitucional que estan obligades a complir les administracions públiques (la municipal també, és clar).

    Però al particular no li ve de nou tot plegat i ha recordat que un dia, l'Il-ltre Sr. Alcalde en un Ple Municipal li va venir a dir que la ciutadania (vull dir els particulars com els anomena el Reglament d'ús de la deixalleria) estava obligada a complir els reglaments municipals, però que l'Ajuntament se'ls podia passar per l'entrecuix. Que pot esperar el pobre particular olesà doncs.

 

EL BLOC OLESÀ NI HI ERA, NI SE L'ESPERAVA.

 

   

    El dimecres 30 de juny, moviments socials i veïnals amb el suport de sindicats, col-lectius professionals sanitaris i forces polítiques d'esquerres es van mobilitzar a tot el territori català per a defensar la sanitat pública, retornar a la normalitat i millorar el funcionament dels CAPs, fonament de l'atenció sanitària primària. El Bloc Olesà (BO), aquest partit autoanomenat d'esquerra alternativa i precursor del 15M, en, infeliç, expressió radiofònic-propagandística del regidor Jordi Martínez, ni hi era, ni se l'esperava.

    El partit que governa Olesa de Montserrat no hi era, malgrat que als problemes que pateix la sanitat pública en general a la nostra vila s'hi afegeixen els propis de la dependència de la Mútua de Terrassa. A les reivindicacions generals de recuperar visites presencials, reobrir consultoris, millorar les condicions laborals del personal sanitari o dedicar el 25% del pressupost a l'assistència sanitària primària, aquí cal afegir que no s'obligui a l'usuari del servei públic a anar a Terrassa, si no vol o pot, a fer-se proves diagnòstiques, agilitzar i optimitzar el servei enllaçant el sistema informàtic del CAP d'Olesa amb el de l'hospital de referència a Martorell, recobrar la figura del metge de capçalera i el dret a triar facultatiu que reconeix la llei i recuperar el servei d'urgències mèdic i farmacèutic les 24 hores de cada un dels set dies de la setmana.

    Onze anys de govern municipal amb majoria absolutissima i absolutista i ara en coalició amb la dreta post, post, post convergent de Junts x Cat t'enlluernen i el BO potser s'ha cregut que ha creat la més perfecta de les societats (fent-li la competència a la Església Catòlica, Apostòlica i Romana, que ja és dir) i que gràcies a ells la ciutadania olesana gaudeix de forma innata i natural d'un estat de benestar físic, mental i social complet (així defineix l'OMS la salut).

    La trista i prosaica realitat és que el BO és presoner de les seves circumstàncies. Partit paternalista, es mou malament en la mobilització social i pensa que tot s'arregla amb la seva intervenció providencial davant els poders reals, i quan fracassa, genera passivitat, desencís i frustració, sent incapaç de crear condicions que portin debat i resposta crítica ciutadana. Exemple: Vaig preguntar a l'Il-ltre Sr. Alcalde Miquel Riera si creia lògic i raonable que un municipi amb 25.000 habitants no disposes de serveis d'urgències mèdiques i farmacèutiques en període nocturn i dies festius, i quines accions i mobilitzacions s'han fet des del 2011 fins ara i quins plans tenia l'ajuntament. Resposta: “Hem defensat, defensem i defensarem que es tornin a obrir les urgències,..... però no és competència nostra. (Collons¡¡¡ tampoc era competència municipal proporcionar locals per obrir col-legis electorals l'1 d'Octubre del 2017 i es va fer¡¡¡.). Ens hem reunit diverses vegades amb la Generalitat...però no és possible la recuperació dels serveis d'urgències. Farem una Taula de Salut Municipal”...ja veurem...potser, ...a lo millor.....pilotes fora¡¡ I quan hi ha hagut la possibilitat d'obrir un debat ciutadà sobre la sanitat pública a Olesa que culminés coincidint en una jornada de lluita a tot Catalunya com la del dia 30 de juny, el BO es fa l'orni i fuig d'estudi. Definitivament, el BO no vol cabòries, vol tranquil-litat perquè li fa por la mobilització social.

    L'impostor BO ha tornat a deixar en precari a Olesa de Montserrat al seu soci Catalunya en Comú, que ha donat tot el seu suport a la mobilització per la sanitat pública del dia 30 de Juny, incomplint de forma descarada una altra vegada l'acord de col-laboració que van subscriure el 2019. I és què al BO no li demaneu gaire més enllà de fer folklore i actes propagandístics suposadament progressistes que permetin fer-se la fotografia.

    Però la ciutadania necessita molt més que això. Si es governa des de l'esquerra alternativa de debò, cal fer govern i gestió diària però, alhora, lluitar per a millorar les condicions de vida de la majoria de la població, no des dels despatxos i acceptant passivament el que vingui, sinó braç a braç amb el teixit veïnal i social, confiant en ell, fent-lo hegemònic en la direcció d'aquesta lluita. Però el Bloc Olesà està incapacitat per a fer-ho, perquè va néixer, precisament, de la desfeta programada d'aquest teixit veïnal i social. La seva mort era condició necessària per a la seva vida.

 

POLÍTICA I PAISATGE. A PROPOSIT DE LA CONFERENCIA "EL PAISATGE I REPTES DE FUTUR. APROXIMACIÓ AL PAISATGE HISTÒRIC D'OLESA DE MONTSERRAT"

                                                   (Fotografia de Jaume Morera)

    "El paisatge i reptes de futur. Aproximació al paisatge històric d'Olesa de Montserrat". El títol de la conferència que va impartir el geògraf Sr. Joan Soler Gironès el 12 de juny a Cal Puigjaner que semblava prometre debat, sana polèmica i conclusions aproximatives, va esdevenir un mer exercici, tot i que interessant, d'introducció als conceptes teòric-geogràfics de paisatge, escassa aproximació als paisatges concrets d'Olesa en el temps i nul-les reflexions sobre el futur, si mes no introductòries al debat, per part del ponent i expert que com Pilat, es va rentar les mans, i les va deixar en mans del públic assistent, perquè l'acadèmia fa teoria neutra i no baixa al camp de les menudències pràctiques.

    La idea força que va voler donar el conferenciant era l'equació Natura + Cultura + Temps = Paisatge i aquest com a element d'estimulació dels sentits capaç de suscitar emocions i/o sentiments que reforcin o debilitin el sentit de pertinença a una comunitat, segons s'interaccionin els factors físics i humans en el territori realment existent en cada moment concret, o així ho vaig entendre jo. Tot plegat ho va definir el conferenciant com a “paisatge cultural”, em sembla recordar.

    Tenint en compte aquestes premisses i, ja que el ponent havia donat al públic assistent l'exclusivitat d'entreveure els reptes de futur, obert el debat, vaig plantejar el que entenc com apropiació indeguda del paisatge (entès com a propietat comuna ciutadana), per part de certes elits, alertant que el POUM no consolidi en el futur aquest estat de coses. Digueu-me torracollons, però ho vaig exemplificar en La Balconada: a on abans hi havia una vista plena d'oliveres i natura, ara hi apareixen per entremig dels arbres sostres, balcons i terrasses de mansions o xalets que han furtat al comú dels ciutadans l'ancestral línia del cel, mentre que elles, des de la seva privilegiada atalaia gaudeixen del massís del Montserrat i el seu entorn.

    Resposta del geògraf conferenciant a la qüestiò plantejada? que no volia polititzar l'acte (?), i aquí pau i després glòria. Jo podia haver parlat de “pixapins” amb xalet a L'Empordà o La Cerdanya que els emprenya que sonin les campanes, que els camps facin pudor de fems o el bestiar cagui i possiblement m'hauria donat la raó, però no era el cas, parlàvem d'Olesa i no calia trepitjar ulls de poll debia pensar el Sr. Joan Soler Gironès.

    L'obssesió malaltissa de no voler parlar de política, apareix quan es vol defensar, de grat o per força, determinades posicions posades en qüestió per la ciutadania o part d'ella, o bé per no fer-se notar gaire per si de cas. La política la fas o te la fan, deia l'escriptor Joan Fuster, que no era geògraf però era savi. La forma que pren el territori és fruit d'actuacions en el temps mitjançant fets consumats, consensos i/o imposicions d'interessos avalats per decisions polítiques de caràcter diferent segons les hegemonies de cada moment històric. Algú, ingènuament, creu que Ribes Blaves, Oasis, La Balconada, Cal Candi o l'enrenou pel POUM han nascut per generació espontània?.

    Si el dia 12 de juny a Cal Puigjaner el Sr. Joan Soler Gironés ens volia parlar d'anècdotes i miscel-lànies sense complicar-se la vida, era sobrer el primer paràgraf del títol de la conferència (El paisatge i reptes de futur), però ja que hi érem posats, el que no pot fer l'intel-lectual com especialista del què parla és fer-se el desentès i no tenir criteri o bé amagar-lo, sigui per bé o per mal. L'intel-lectual ha de fer d'intermediari social amb sabers específics per a transmetre'ls i el receptor ja decidirà si accepta aquests sabers passivament o críticament.

    Llastima, de nou una altra ocasió perduda a Olesa de discussió serena sobre temes d'interès públic (cliqueu aquí si us ve de gust).

OFRENA FLORAL A SANTA OLIVA. LA FAL-LÀCIA DE LA LAÏCITAT I LA OLESANITAT.

En les festes de Santa Oliva d'aquest any, des d'una d'aquelles cases guarnides que estan al voltant del portal que porta el nom de la patrona d'Olesa, s'ha volgut provocar la reflexió de la ciutadania olesana sobre la significació avui en dia, de l'anomenada “tradicional ofrena floral a Santa Oliva” amb un cartell que deia; “Casa agermanada amb la mesquita Santa Oliva de Tunísia”. Té lògica aquest agermanament perquè Oliva de Palerm és estimada tant pel Déu u i tri com per Alà i, per això mateix, venerada per catòlics i musulmans que, efectivament, li han dedicat a la ciutat de Tunis els uns la catedral i els altres la mesquita Jāmiʿ al-zaytūna (literalment "Mesquita de l'Oliva).

Té sentit l'actual format de l'ofrena floral de les entitats olesanes a Santa Oliva? S'hi senten interpel-lades a participar totes les entitats? S'ha de mantenir el seu caire religiós i participar-hi un consistori municipal constitucionalment aconfessional?. Només reflexiono acceptant la provocació del cartell.

Potser tenia sentit en uns temps en què Olesa de Montserrat era una vila eminentment dedicada al conreu de l'olivera, cohesionada socialment (de grat o per força) per la religió i on els temps estaven marcats pels cicles agrícoles i s'implorava supersticiosament la intercessió de la santa patrona davant el Totpoderós perquè les collites fossin propícies, però perd tot el seu sentit en una societat, no ja agrícola sinó fins i tot postindustrial, oberta, globalitzada, plural i laica (o de religiositat impostada molt sovint).

Si en nou anys de govern amb majoria absolutissima i absolutista el Bloc Olesà (aquest partit autoanomenat d'esquerra alternativa) no ha sigut capaç de desprendre's del pes de l'església catòlica, apostòlica i romana, molt menys ho ha pogut fer aquest any condicionat pel seu acord de govern amb els post post post convergents de Junts x Cat.

En efecte, de nou aquella sentència de “Catalunya serà cristiana o no serà” del vuitcentista i molt conservador bisbe Torras i Bages és transformada en “Olesa serà cristiana o no serà” i hem tornat a veure al consistori (recordem-ho, aconfessional) de la mà d'un omnipresent sacerdot catòlic presidint un acte religiós

que fa uns quants anys el primer alcalde del Bloc Olesà va qualificar de “mostra d'olesanitat”, expulsant a les tenebres i de la ciutadania olesana a musulmans, ortodoxes, presbiterians, testimonis de Jehovà, satanistes, animistes, adoradors de Manitú, ateus, etc....o a mi mateix, devot i fervent fidel del déu Bacus, potser l'únic dels déus veritables que no ha provocat cap guerra de religió.

És realment representativa de la societat d'Olesa la ofrena floral? Penso que abans podia ser-ho, però avui en dia ho dubto, potser només d'una part, segurament la de caire mes tradicional i/o folclòric, però el teixit social olesà és dinàmic, es mou, es transforma i nous elements s'hi van incorporant creant nous imaginaris col-lectius i noves línies del cel a l'horitzó i és evident que hi ha entitats i persones que no se senten, ara per ara, cridades a la participació.

Que fer? Potser dessacralitzar l'ofrena? Treure-li la solemnitat que porten de sèrie els actes oficials? Reconvertir la imatge de Santa Oliva en una gegantona que en comptes d'estar tancada i estàtica darrere d'una vidriera acompanyi lúdicament a la gent pels carrers d'Olesa en gloriosa cercavila? (alerta¡¡ no estic dient de treure-la en processó, que ens coneixem). No ho sé, però penso que cal buscar mecanismes participatius que donin protagonisme al conjunt del teixit social i no s'hagi de dependre de l'actual voluntarisme de bona fe d'uns quants, que l'ajuntament sigui només un mitjà de subvenció i que tota mena de capellans, popes, imams, xamans o bruixots es dediquin a les animes des d'un àmbit estrictament privat.
Amen