El regidor olesà, conseller comarcal del Baix Llobregat de En Comú Guanyem i eminent intel·lectual orgànic del Bloc Olesà Sr. Jordi Martínez
Vallmitjana, ha tornat a assentar càtedra a la tertúlia política d'Olesa
Ràdio, com ja ens té acostumats. Si el 2016 ens va sorprendre amb la
genial aportació a la ciència política de la teoria del "partit polític
que ho és menys" (feu clic aquí), ara aporta a la lingüística una nova
accepció de la paraula "baixllobregatí", digna d'anàlisi per part de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
M'explico.
A la tertúlia del dimarts dia 14 l'inefable Sr. Martínez, després de
declarar-se fidel i devot assistent a l'acte sacramental indepeunilateralista celebrat a Barcelona la tarda de l'11 de Setembre i sentir-se ofès pel pobre Sr. Paniello de Ciudadanos, i expulsar-lo a les tenebres exteriors a la catalanitat (segons l'evangeli jordimartinesià),
va voler ser condescendent i comprensiu amb el PSC (vés a saber perquè)
i en comptes de dir-li directament botifler, amb aquella finor que el
caracteritza, el va qualificar de "baixllobregatí" (sic).
No
seré jo qui tregui les castanyes del foc al PSC si no han dit ni ase ni
bèstia a la provocació, ja són grandets i saben que fan i volen. Però a
mi, m'ofèn i em repugna la cínica superioritat perdonavides i el classisme que regalimen les despectives paraules del regidor del Bloc Olesà i conseller comarcal del Baix Llobregat (hòstia tu, del Baix Llobregat¡¡¡). "Baixllobregatí" com a sinònim de colonitzador, d'invasor, de mancat d'identitat.... d'allò que ells en diuen "nyordos". Quins collons¡¡¡
Si
em fessin la típica i tòpica pregunta-trampa de si em sento més
espanyol que català o més català que espanyol la meva resposta seria
inequívoca: em sento baixllobregatí, sense punts cardinals.
La consciència comarcal del Baix Llobregat neix directament de l'antifranquisme i, sobretot, de la lluita obrera pels drets de ciutadania i millora de les seves condicions de vida; lluites de les quals
la comarca va ser molts cops avantguarda i fins i tot exemple. Al final
podreu escoltar una curiositat musical que, malgrat la seva simplicitat
i que no diu res de transcendent, diu molt. Ens parla de les persones
que no tenint el "pedigrí" exigit per a ser admesos a la colla de la
"ceba" han fet seu i es reconeixen en aquest Baix Llobregat que va del
Cairat al Delta. Popular, de classes obreres, subalternes i precàries
que alguns creuen i volen difús i inconsistent. El Baix Llobregat que
aquell llunyà 11 de Setembre de 1.976 a Sant Boi feia que la senyera catalana (sense estels), la "verdiblanca" i la roja s'abracessin. El Baix Llobregat que es bolcava en un Congrés de Cultura Catalana alhora popular i mestís. Tot això ho ha trencat la religió del que el Sr. Jordi Martínez és tan devot.
Se li ha vist el llautó: el que de debò fa por al Sr. Jordi Martínez Vallmitjana i a tants "maulets " i "miquelets" nostàlgics del 1714 és aquesta hegemonia de la lluita obrera en la conformació de la identitat comarcal baixllobregatina.
I ara amb quina cara anirà als plens del Consell Comarcal del Baix Llobregat?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada