dimecres, 2 de febrer del 2011

BANDA SONORA DEL MES DE FEBRER (El comptador d'estrelles. Canta Jaume Sisa)

El cervell és imprevisible i et porta, sense que tu hi hagis pensat, a situacions oníriques de barreja entre el passat i el present. Això m'ha passat amb “El comptador d'estrelles” tema que Jaume Sisa va incloure al seu àlbum “La galleta galàctica” del 1976.

Qui es avui aquest comptador d'estrelles que “camina i mira al cel, badant com si fos cec”, “coneix el nom dels més terribles déus nocturns” i “sent la buidor de tantes nits sense miralls”?. Pots no saber-ho però si imaginar-lo. Jo ho he fet i li he vist la cara.

Com sempre feu clic a baix i escolteu-la (com sempre també si voleu)

 

diumenge, 30 de gener del 2011

RESPOSTA DEL PARTIT POPULAR A "“La miserable demagògia del Partit Popular (PP) d'Olesa de Montserrat”

El PP olesà ha tingut a be replicar l'entrada “La miserable demagògia del Partit Popular (PP) d'Olesa de Montserrat” rèplica que transcric amb molt de gust a la vegada que la contesto breument tancant, pel que a mi respecta, la polèmica (si no en diuen alguna de molt més grossa).

En resposta a la carta de Martí Obiols
A diferencia de usted nosotros no vamos a caer en los tópicos fáciles como los que utiliza para descalificarnos, ya que no insulta el que quiere sino el que puede y este no es su caso. Usted se centra en uno de los puntos menos importantes de nuestro decálogo de intenciones, con el que nos vamos a presentar a las próximas elecciones municipales para tildarnos de racistas y populistas, dejando de lado medidas más importantes que tomaríamos si llegamos a gobernar.Como son medidas para crear empleo, como bajaríamos los impuestos o aumentaríamos el número de agentes de policía. Quizá es que usted cree, que como nuestro actual gobierno municipal no ha cumplido sus promesas electorales todos somos iguales y que en campaña electoral todo vale con tal de ganar votos. Pero con nosotros se equivoca, ya que todo lo que prometemos pensamos cumplirlo. Nuestras medidas no son populistas, ya que creemos que lo que planteamos son soluciones a las carencias actúales de nuestros vecinos en Olesa y que si gobernamos intentaremos solucionar.Usted se centra en nuestra segunda medida, “Primero los nuestros, becas de comedor, libros, ayudas sociales en general, primero para los de aquí, no podemos permitir que personas que no han contribuido nunca en Olesa se beneficien de nuestros impuestos.”.Nosotros con esta idea planteamos lo que piensan muchos de nuestros vecinos, que quizá no sean tan buenas personas como usted y que trabajan para pagar y pagar impuestos y no recibir nada a cambio. Que cuando tienen un problema y acuden a pedir una subvención para el comedor o guardería para sus hijos, o peor cuando su situación económica es precaria y necesitan la ayuda de servicios sociales, siempre reciben la misma respuesta, “no cumple los requisitos”. Y como no estamos de acuerdo así lo expresamos, ya que creemos que tal y como están las cosas esto debe cambiar.Si tenemos que llegar a plantear esta propuesta, es porque nuestro país (España), ha pasado de ser uno de los más prósperos de Europa, a ser uno de los que más penurias económicas están pasando por culpa de las políticas del gobierno socialista de Zapatero, que han provocado que al contrario de lo que pasaba antes, ahora sean los de aquí, puede llamarlos, españoles, catalanes o olesanos los que necesitan ayudas sociales y por eso nosotros creemos que primero hay que ayudarles a ellos, y no es por racismo ni xenofobia es porque estas personas que han estado contribuyendo al sistema durante muchos años ahora necesitan que el sistema les ayude a ellos.Si quiere un ejemplo puede visitar la recepción del ayuntamiento y echarle un vistazo a que personas han recibido mayoritariamente las ayudas para pagar el alquiler.


i jo contesto


Les duplico en castellano por deferencia.
Nunca es tarde, aunque ya me preocupaba que después de un mes y medio nadie se diera por aludido, pero parece ser que lo que leí en aquel panfleto no fue un sueño, es real.

Veamos: 1) Pienso que para ser uno de los puntos menos importantes de su decálogo colocarlo en segundo lugar no esta nada mal. 2) Aclárenme que tópicos fáciles he usado y que insultos he vertido, porque no veo nada de todo eso y con esta inconcreción es difícil continuar la sana y necesaria discusión. 3) Yo, parece ser que al igual que ustedes y me alegra por la novedad que supone, también creo que no todo vale con tal de ganar votos y por eso mismo entiendo demagógico y populista su “primero los nuestros”, y como también creo, como dicen, que todo lo que prometen lo piensan cumplir de ahí mi miedo insuperable.

Mi paisano el Sr. Manfredi, ya sea por si mismo o por interposición del Partido Popular, no ha dado respuesta a mi pregunta concreta: “Té constància d'alguna ordenança, ordre o ban municipal que expressament limiti la concessió d'ajuts socials, beques, etz..a la condició d'estranger i discrimini als nacionals?.” porque este era el fondo de esa nimiedad sin importancia, a su entender, del “primero los nuestros”. Fíjense que ustedes mismos en su replica se ponen de “peus a la galleda” ( no me sale su equivalente en castellano, ¡ah la inmersión lingüística!) cuando dicen “...muchos de nuestros vecinos...cuando su situación económica es precaria y necesitan la ayuda de servicios sociales, siempre reciben la misma respuesta, “no cumple los requisitos”. ¡Ahí esta la cuestión! ¿Es que los inmigrantes, como el Sr. Manfredi o yo mismo no somos vecinos?. Si? bien. Entonces si lo que ustedes desean es permitir un acceso mas fácil a las ayudas existentes y ampliar el número de beneficiarios propongan incrementar los límites de ingresos familiares, que los requisitos sean mas laxos y todo lo que se les ocurra pero no mientan, no hagan demagogia y no me enfrenten a mi vecino marroquí o peruano con los que me llevo tan bien y si resulta que entre los inmigrantes están los mas pobres no hace falta ser muy listo para entender el porque. ¡Ah! curándome en salud para posibles réplicas les recuerdo que la picaresca es un invento tipicamente español y somos maestros en ello.

Todo lo demás que puedan decir no es mas que paja y humo, aunque, alerta, ya lo dice la romanza de Fernando en la zarzuela “Doña Francisquita”, “Por el humo se sabe donde esta el fuego”, oiganlo.

dijous, 6 de gener del 2011

RELAT CURT DE LA NIT DE REIS

El Rei Negre emprenyat per fer-li perdre el temps
Aquesta nit ha vingut el Rei Negre, s'ha despullat i se m'ha ficat al llit. A l' home li he hagut de fer entendre que havia demanat un VOLVO.

(Inspirat pel “Negro”. Gracias (sic).

divendres, 31 de desembre del 2010

SI ELS DEL IBEX 35 PODEN, PER QUE NOSALTRES NO?. BON ANY 2011

“….ésser català equivaldrà a tenir les despeses pagades a tot arreu allà on un hom vagi, perquè bastarà i sobrarà que sigui català perquè la gent el tingui a casa seva o li pagui la fonda, que és el millor obsequi que se'ns pot fer als catalans quan anem pel món, i, comptat i debatut, valdrà més ésser català que milionari.....”

Concepte General de la Ciència Catalana, llibre 3r, capítol XVIII (1918)
Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 1882 – Martorell, 1962)

AMB EL DESIG DE QUE ES COMPLEIXI LA PROFECIA I ENS AJUDI A PASSAR DE LA MILLOR FORMA POSSIBLE EL 2011 QUE FALTA ENS FARA.

Si voleu escoltar la banda sonora del mes de Gener feu clic a baix i els “Golden Apple Quartet” us descobriran el que tindrem pagat a la fonda.

 

dilluns, 6 de desembre del 2010

LA MISERABLE DEMAGOGIA DEL PARTIT POPULAR (PP) D'OLESA DE MONTSERRAT

ÉS CARPANTA DE "LOS DE AQUI"?, ÉS DE "LOS NUESTROS"?
Aprofitant que el Llobregat passa per Olesa (és a dir, al redós de la seva pujada electoral) li ha faltat temps al nostre PP local per a llençar un oportunista pamflet on, tot presentant-se com a alternativa real per a governar el municipi i millorar-ne la seva situació, deixa com un drap brut l'actual govern municipal ( hi té tot el dret, faltaria més) i enumera fins a deu propostes per a canviar Olesa, que ells anomenen “solucions”, de caire mes o menys populista (mes que menys).

Peró a on vull anar és a la segona d'aquestes propostes. Llegim-la: “Primero los nuestros, becas de comedor, libros, ayudas sociales en general, primero para los de aquí, no podemos permitir que personas que no han contribuido nunca en Olesa se beneficien de nuestros impuestos.”. Deixant de banda la formulació mafiosa de la proposta (“los nuestros”)queda clar que el PP d'Olesa segueix l'estela de la xenofòbia i el racisme que tants redits els hi ha donat a Catalunya i els importa un carall estigmatitzar ciutadans de ple dret per la seva condició social i/o d'origen i provocar un trencament de la convivència ciutadana si això els beneficia. “Modus operandi” típic de la ultradreta que a mi em fa por, m'angoixa i m'alarma.

Caldria que el PP definís qui són “los de aquí”. Els olesans directament descendents dels ibers?, li concedim aquesta gracia als dels visigots? i als dels musulmans que van arribar a Sant Pere Sacama al segle VIII?, té la condició de “los de aquí” el Secretari General del PP olesà Sr. Manfredi que, com jo mateix, va venir emigrat des de Sant Feliu de Llobregat no fa ni vint anys?, on posem, doncs, el límit temporal per ésser d'aquí o d'allà? o no li posém límit temporal i ens fixem en els ingressos i/o el color de la pell per a tenir la condició de ciutadà?. Calent, calent.

Qui “no ha contribuido nunca en Olesa”?. Sabent que encara no hi ha una definició de “los de aquí” que permeti centrar la discussió, m'agradaria que el PP olesà montserratí aclarís si hem de considerar com a contribuents la multitud de persones que cada dia ens desplacem fora d'Olesa a treballar? (per cert, potser m'equivoqui però em sembla que el Sr. Manfredi n'és un), donem riquesa al municipi?, s'ens ha d'expulsar si no en donem?, només si no som de “los de aquí”?. Als que no són de “los de aquí” i paguen l'IBI de forma directa o indirecta a través del rebut de lloguer, el botiguer marroquí o xines, posem per cas, que paga la seva taxa d'activitat té la condició de ciutadà o s'ha de penalitzar amb un temps de carència, com a les companyies d'assegurança, per a tenir drets?.

Mentre el PP olesà discuteix internament les qüestions plantejades i aclareix si vol ser un partit de centre o d'ultradreta, li pregunto directament al meu paisà el ciutadà Sr. Manfredi en la seva condició de regidor: Té constància d'alguna ordenança, ordre o ban municipal que expressament limiti la concessió d'ajuts socials, beques, etz..a la condició d'estranger i discrimini als nacionals (espanyols, és clar)? Si li consta que s'hagi dictat una norma clarament inconstitucional ja triga massa a denunciar el govern municipal als tribunals per prevaricació. Com que no és així perquè al Regne d'Espanya tots els ajuts socials existents es donen per raó de la renda de que disposa el beneficiari (ras i curt, per pobre) i no pel seu origen, hem de concloure que el PP d'Olesa menteix amb mala fe enganyant de forma miserable i abjecta als ciutadans olesans poc avisats per a obtenir un rendiment electoral.

Aprenents de bruixots com són, els hi hem de dir clarament que la seva barroera actuació els hi pot donar beneficis a curt termini però trenca la convivència i la cohesió social necessaria per a que la democràcia sigui forta, donant ales als feixismes de tota mena. Recordem que Hitler i Mussolini van arribar al poder “democràticament” per culpa d'irresponsables d'aquesta mena, però em temo que no ho entendran perquè no volen. Com deia el poeta “que la prudència no ens faci traïdors”.

dimecres, 1 de desembre del 2010

BANDA SONORA DEL MES DE DESEMBRE (La Puntaire. Canta Ramon Calduch)


Quant els sons de la “La puntaire” es van alçar pels aires a la cantada d'havaneres d'aquella festa de Santa Oliva de no recordo ara quin any, vaig estar a punt de creure en Deu i que s'acomplia la profecia del preclar bisbe Torras i Bages de que “Catalunya seria cristiana o no seria” car només un miracle diví podia ésser que aquella il-lustre i egrègia dama olesana, que al 1992 m'havia confessat la seva simpatia per l'espanyolissim Partit Popular, s'alcés de la seva cadira tot aplaudint abrandada les estrofes que deien


Au doncs, fills de Catalunya,
doneu-vos les mans
i ben units, com a germans,
tant en temps de pau com en la guerra,
des del mar fins a la serra
enlairem els nostres cants.

I si algú, com l’estranger francès
va voler ahir,
les nostres llars vol invadir,
els rebrem ardits en só de guerra,
i sabrà que aquesta terra
defensarem fins a morir!

Ara que, amb llurs victòries, Convergència i Unió i el Barça han tornat Catalunya al seu ordre natural del que, en mala hora, l'havia apartat el pèrfid Tripartit, ara que, com ens ha recordat el futur Molt Honorable Artur Mas, no hi ha dretes ni esquerres puix som de nou tots ensems una unitat de destí, recuperem aquella taumatúrgica sardana que ens convida a recordar els nostres sentiments mes pregons.

Si voleu escoltar a Ramon Calduch cantant “La puntaire” ja sabeu que heu de fer clic a  baix, però recordeu-ho, aquesta vegada en el primer temps de la posició de ferms i amb la ma dreta a la alçada del cor.

dilluns, 29 de novembre del 2010

ENS ENDINSEM AL DESERT AMB LES CANTIMPLORES PLENES

Estic content? No
Estic tranquil? Si
S'ha fet el que s'ha pogut. Em estat tot sols reivindicant la feina feta, la bona feina. En canvi PSC i ERC, amb vol gallinaci, no han parat de demanar perdó pels anys de tripartit: els uns renunciant a la seva independència i autoinmolant-se per que ZP pugui presentar-se davant els déus del mercat en companyia de gent “seriosa” i amb “pedigrí”, els altres per a pidolar engrunes de poder a CiU arribat el moment (debades).

ICV-EUiA érem l'objectiu a batre per evitar un nou tripartit per la nostra coherència entre programa i aplicació de la nostra política, sense embuts: hidrològica, mediambiental, radicalitat democràtica en polítiques de seguretat, memòria democràtica, defensa transversal del conjunt de les polítiques del govern encara que no fossin de la nostra competència (excepte educació), algunes de las quals, polítiques han estat premiades i reconegudes per Europa i l'ONU. L'Artur Mas, que ara predica “humilitat” i “unió”, ho va dir sense embuts: “Herrera deia que un dels grans perills de CiU és que acabarà amb el llegat d'ICV. Per una vegada li dono la raó”, i aquí s'hi han esmerçat la majoria de medis de comunicació. Peró per a aquest viatge no feia falta alforja (permeteu-me el manlleu del castellà) ja que li han posat en safata PSC i ERC.

ICV-EUiA no ho em fet bé del tot , evident, potser el discurs nacionalista s'ha menjat  la indubtable obra social que s'ha fet i que era el nostre punt de referencia (i aquí també hauriem d'entonar nosaltres, el "mea culpa")però malgrat tot no hem sortit tant malparats com volien. Hem perdut dos valuosos diputats, és veritat, però ens consolidem i aquí seguim. Ara travessarem el desert però les cantimplores les portem plenes i abeurarem a tots els oasi que trobem.

Ara, si voleu, escolteu a Pedro Infante cantar "La negra noche" (li agraeixo al meu "camarada" Javier Nuín la idea)

dijous, 25 de novembre del 2010

TAL COM M´HA PASSAT US HO EXPLICO



M’he aturat al “chiringuito” que els del Joan Laporta (Solidaritat Catalana per la Independència) tenen a les Rambles de Barcelona i  he deixat anar a tres xicots que hi havia: -Escolteu, jo em vull jubilar d’aquí a cinc anys.  Si proclameu la independència al Gener que ve,  com he sentit a dir,  qui em pagarà la pensió?.     I el mes eixerit em diu: -Vostè (la gent ja em tracta de vostè) no pateixi que el sistema de seguretat social és de repartiment i els que treballin li pagaran la pensió amb el que cotitzin quan toqui. I li contesto: -Home,  si que pateixo perquè no estic segur que hi hagi gaire gent treballant d’aquí a cinc anys i si fotem el camp de cop, com dieu, els espanyols estaran emprenyats i no crec que afluixin la mosca que ens toca per anar tirant mentre fem una mica de guardiola. A més a més –li insisteixo- aquest “sopar de duro” que m’expliques del sistema de seguretat social de repartiment, no lliga amb el que diu el vostre economista de capçalera, el “lliberal” Xavier  Sala Martín, que és partidari dels sistemes de capitalització privats; no anireu pas  per aquí, oi? jo ja no hi soc a temps de capitalitzar res.. Llavors, de cop, el mes gran dels tres (que no era el mes eixerit) espetega: ¡DONCS JUBILIS ALS SETANTA ANYS!.

Cony,  ho té clar el Laporta amb mi,  ZP diu que m’ho vol deixar als seixanta set, i m´he emprenyat amb ell.  Toquem de peus a terra, doncs, i escoltem al Joan Herrera.

dimarts, 23 de novembre del 2010

SI JO VISQUÉS A CATALUNYA VOTARIA JOAN HERRERA

Los abajo firmantes damos apoyo a Joan Herrera como candidato a la presidència de la Generalitat:

PEDRO ALMODÓVAR, director de cine

LUCÍA ÁLVAREZ, actriz

ANTONIO BANDERAS, actor

PILAR BARDEM, actriz

LEO BASSI, showman y actor

CARLOS BERZOSA, rector de la Universidad Complutense de Madrid

JUAN DIEGO BOTTO, actor, dramaturgo y director de escena

JUAN CAÑO, cineasta y realizador

AMPARO CLIMENT, actriz

EMMA COHEN, actriz, escritora y directora

PILAR DEL RÍO, presidenta Fundación José Saramago

JUAN DIEGO, actor

JUAN ECHANOVE, actor

JOSÉ RAMÓN FERNÁNDEZ, autor

DIEGO GALÁN, experto cinematográfico

LUIS GARCÍA MONTERO, poeta

JOSÉ LUIS GARCÍA SÁNCHEZ, director de cine

JUANA GINZO, locutora

JOSÉ LUIS GÓMEZ, actor y director teatral

ALMUDENA GRANDES, escritora

MANUEL GUTIÉRREZ ARAGÓN, director de cine y teatro

EMILIO GUTIÉRREZ CABA, actor

ALBERTO JIMÉNEZ, actor

ANA LABORDETA, actriz

EUSEBIO LÁZARO, actor y director teatral

JUANTXO LÓPEZ DE URALDE, activista ecologista

GASPAR LLAMAZARES, político

CHARO LÓPEZ, actriz

JOSÉ MACA, alcalde de Rivas (Madrid)

CARMEN MACHI, actriz

NIEVE DE MEDINA, actriz

JUAN ANTONIO MÉNDEZ, traductor

PEDRO MORENO, vestuarista

GLORIA MUÑOZ, actriz

JOAQUÍN NIETO, experto en medioambiente

PEDRO OLEA, director de cine y de teatro

FELICIDAD ORQUÍN, editora y gestora cultural

BORJA ORTIZ DE GONDRA, escritor

ROSANA PASTOR, actriz

MIGUEL RÍOS, cantante

JAVIER RIOYO, periodista

MANUEL RIVAS, escritor

AZUCENA RODRIGUEZ, directora de cine

LUIS RODRÍGUEZ OLIVARES, periodista

INÉS SABANÉS, política

JOAQUÍN SABINA, cantante y poeta

ALBERTO SAN JUAN, actor y autor teatral

AITANA SÁNCHEZ-GIJÓN, actriz

ELVIRA SÁNCHEZ LLOPIS, Vicepresidenta y Directora del Área de Políticas Públicas Fundación 1º de Mayo

JOSÉ MANUEL SEDA, actor

ISMAEL SERRANO, cantante

LUIS ANTONIO DE VILLENA, escritor

CHUS VISOR, editor

PEPE VIYUELA, actor

JUAN EDUARDO ZÚÑIGA, escritor

---------------------------------------------------------

JUAN DIEGO, actor : "Votaría a Joan Herrera porque si perdemos la dignidad de ser de izquierdas nos convierten en basura, y Herrera no pierde esa dignidad."

LUIS GARCÍA MONTERO, poeta :"Si viviese en Cataluña, votaría a Joan Herrera. Estoy convencido que España necesita una izquierda sólida en Cataluña. Estoy convencido que Cataluña necesita una izquierda sólida en el Estado."

EUSEBIO LÁZARO, actor y director  :"Reivindico el noble ejercicio de la política ; pero es necesario expulsar de una vez a los que la han asaltado para envilecerla.  Como catalán de adopción, si me dejaran votar en Cataluña, le daría mi voto a alguien que como Joan Herrera sé que dedicará su esfuerzo a ennoblecer la actividad cívica de la polis."

EDUARDO MENDICUTI, escritor :"Votaría a Joan Herrera porque tiene coraje y credibilidad para exigir lo que nadie exige: solidaridad con quienes más la necesitan, justicia en el reparto de recursos, independencia y gallardía frente a las presiones y los chantajes del Fondo Monetario Internacional y los otros organismos que siempre imponen el sacrificio de quienes menos tienen y protegen a los más acaudalados. Porque reclama lo que nadie reclama: un marco laboral que no se cebe en los trabajadores, jubilaciones que no ofendan a aquellos con quienes estamos en deuda por el trabajo de sus vidas, generosidad con los inmigrantes, respeto a los derechos de las mujeres a decidir libre y responsablemente sobre los hijos que quieren tener, protección de los derechos y las libertades individuales conquistadas por todos. Y porque nos recuerda sin vacilaciones lo que no podemos olvidar: las víctimas todavía humilladas del franquismo, el abandono lacerante de los saharauis, la injusticia de una ley electoral que perjudica gravemente a su coalición. Por todo eso votaría a Joan Herrera, si yo votara en Cataluña." 

PEDRO OLEA, cineasta :"De poder hacerlo, votaría a Joan Herrera. ICV es lo más parecido a lo que, desde mi punto de vista, debe ser una izquierda actual, para ejemplo de IU o EB. Y Herrera me da la impresión de ser el más honesto -no hay más que ver esas caras y escuchar lo que dicen- de los protagonistas del evento."

BENJAMÍN PRADO, poeta y escritor : "Si viviera en Cataluña votaría a Herrera para no ser ni menos catalán, ni sólo catalán y además porque yo sólo me fío de los rojos que son verdes."

MIGUEL RÍOS, cantante :"La verdad es que sólo conozco a Joan Herrera por sus intervenciones en el Congresos de los Diputados y porque he leído un par de entrevistas de prensa. Es cierto que costaba oírlo. Había que esperar a que Gobierno y Oposición se tiraran los trastos del bipartidismo imperfecto a la cabeza, a que sus señorías mayoritarias vaciaran el hemiciclo mientras los grupos minoritarios exponían sus propuestas. Pero yo me quedaba para escuchar la voz de la verdadera izquierda. Una voz demasiado disminuida por una ley electoral a todas luces injusta. Considero a Joan Herrera un tipo apasionado y honesto. Defensor de unas ideas que nos aseguran que otro mundo es posible, más justo, solidario y sostenible. Si viviera en Cataluña me gustaría que me representara."

PEPE VIYUELA, actor "Si votara en Cataluña lo haría por Joan Herrera, porque allí y en todas partes resulta cada vez más necesario revitalizar los proyectos y las ideas de la izquierda; porque el peso de esa izquierda debe verse representado en las instituciones; porque Joan Herrera representa una nueva generación de políticos de izquierda que no han perdido la ilusión ni la convicción en sus principios; porque merece la pena seguir manteniendo la esperanza y la confianza en quienes creen que en la política como una actividad que beneficie a toda la sociedad y no sólo a unos pocos."

JUAN EDUARDO ZÚÑIGA, escritor "Joan Herrera es un político joven que ya ha demostrado (en el Parlamento) lo que podría ser su programa de gobierno, que representa un nuevo concepto de la política. Su sensibilidad ecologista, su defensa del medio ambiente, de una sociedad más justa, transparente e igualitaria que pueda enfrentarse a los retos de la globalización son el aval  para un cambio social necesario. Por esto yo le apoyaría si votara en Cataluña."

dimecres, 3 de novembre del 2010

BANDA SONORA DEL MES DE NOVEMBRE (Oració. Francesc Pi de la Serra)

Tots els fantasmes del catolicisme que tanta angoixa i por em van fer quant era petit els resumeix el Quico Pi de la Serra en aquesta cançó. Ja sabeu que jo no l'esperaré al Sr. Joseph Alois Ratzinger (àlies Benedictus PP. XVI) però ja que s'entossudit a venir com a gorrer la hi dedico. ¡Va per a vos Sr. Ratzinguer! Llegiu-la (perdoneu la traducció tan dolenta al latinglish, el Google no dóna per a més), i si la voleu escoltar en versió original feu clic a sota.

El de la fotografia de l'esquerra no és el Sr. Ratzinguer és el Quico Pi de la Serra.



object width="353" height="132"> 

Haec historia scapulare
vestes et a veteri Rosarii,
AveMaria, nigri talari veste,
confessionibus lagana, Missale Lent
Dei, matris et Spiritu Sancto
artes, liturgiae, sanguineos Christi,
tempus vitae nostrae
cuiuslibet generis et qui vocat,
natus baptizatus, confirmavi, flagellate,
Sextum praeceptum et malum terebra
Fame est vel voracitatem, desidia aut noluit.

Deus¡ Eh ignoscis confessione
poenitentia multum difficile malum.
Ego sum, nolo offendere, anticlericalis.

Saltavit in Mediterraneo sardanas
Specto spectas vana
Et ascendens Fraternities potest
snuggling in celery in abbatias
Georgii bullfighter caede draconis toruus
Si virgo virginem vestigia serpens
Cauda diaboli, prospicit, prospicit,
monialis maior row muta
extinctum, in tantum conventus
Superior voluntas
super quod non et ora veniat.

Deus¡ Eh ignoscis ut professio
poenitentia multum difficile malum.
Ego sum ,nolo offendere, anticlericalis.

Infra sola stabilis nascitur
Epiphaniae in campana est muscae
Oleo venerunt regium
Sed aliud est quod nigrum et unbuttoned,
Via tum in Via Crucis,
S. Lazari oritur ambulantes,
Exitu tour Time: tonsura, silicea
diabolus tentat vis Candy
muliere, quasi lupus,
viola violonada plays
eae sobbed iam dissipatae.

Deus¡ Eh caeremonialia update
quia si personalis excurrere
maybe it's culpa
Si omnia hoses,
Vigilate et omnia
nec dimittis me anticlericalis.