Per be i per mal Olesa de Montserrat i La Passió son indestriables i el Bloc Olesà no s'en escapa. En el darrer “fanzine” que han publicat (el de novembre) en un al·lucinant article titulat
“Rigor, austeritat i estalvi” ens presenta un alcalde salvador, quasi Messies, que rememorant el Sermó de la Muntanya de l'evangelista Sant Mateu ens ve a dir paternal: "Benaurats els olesans perquè gracies al meu sacrifici podrem pagar la llum de l'ajuntament" (això es desprèn de l'article titulat “Els sous dels regidors”). I es que, a diferencia del maligne Sr. Jaume Monné que va tenir la barra de cobrar el sou d'alcalde des del primer dia que hi va treballar (i ara, on s'ha vist mai això!, i no entro en si era molt o poc que son figues d'una altra panera), l'alcalde Salvador Prat va treballar a jornada sencera, durant un mes i sense cobrar res¡¡¡, i quan va a Barcelona o a on sigui es paga el bitllet del tren i el dinar de la seva butxaca; no us penseu, menú de 7€ i vi Berichó (ai no, que ha tancat) i es que, m'oblidava, el maligne Sr. Jaume Monné tenia la ma foradada i tirava de beta.
He sentit vergonya aliena al llegir aquest assaig de culte a la personalitat. Tenia coneixement el Sr. Prat d'aquest article? No ha sentit tanta vergonya com sento jo?. Els amics que em queden a Esquerra Unida i Alternativa saben que per motius històrics no m'agrada defensar als socialistes, però, realment cal denigrar algú d'aquesta forma, amb acusacions tant genèriques, a deshora i barroeres?. L'exabrupte i l'acusació gratuïta serà la política d'un Bloc Olesà en minoria si no es capaç d'arribar a acords amb la oposició?.
Penso sincerament que l'alcalde d'Olesa de Montserrat no es un beneit i si de bo les coses han anat com es diu a l'article només pot ser per quatre raons: 1. es mes auster que un eremita, 2. va fort d'armilla i s'ho pot permetre, 3. fa passar gana als de casa o 4. ens ensarrona i ens vol plantar la bleda al clatell. Una força com el Bloc Olesà tan transparent, oberta i participativa, ja ens ho explicarà, però descarto d'entrada el pur i mer desinteres, perquè, tal com he dit, no el considero un beneit a l'alcalde. Vaja, es que ni em passa pel cap.
Peró sigui quina sigui la resposta, tot plegat fa pudor a demagògia populista. Els olesans (be, si mes no jo) volem un alcalde i uns regidors justa i suficientment pagats, que no perdin diners en l'exercici de les seves funcions i si s'ha d'utilitzar de tant en tant cotxe oficial s'utilitza que no passa res, perquè l'alcalde representa als ciutadans i ho ha de fer amb dignitat. Que s'ha rebaixat el sou un 40%, que ha renunciat a la “Visa Oro”, molt ben fet però no cal dir-ho cada dos per tres. Que cobri per favor, que mengi be i no ens faci patir.
El tripartit ja ha estat castigat, el Bloc ha aconseguit nou regidors i permeteu-me que, amb tota modèstia, els hi suggereixi que haurien de deixar la síndrome de la oposició; la oposició son uns altres ara, que els toca governar, abandonant la supèrbia, la prepotència i l'estar de tornada de tot que tant bons resultats els hi ha donat però que ara no serveix per a res i que han d'assumir la responsabilitat dels seus actes sense fugir d'estudi. Peró, sobretot, cal que siguin conscients de que el conjunt del consistori només representa el 46'02% del cens electoral olesà del que, tot plegat, ells son un minso 17'44% i que extramurs hi ha un 53'98% que s'ho mira de reüll i que això els obliga a buscar aliances, a deixar-hi plomes, però també suposa saber qui ets i que vols per a trobar els aliats mes adients. Això darrer es el gran repte del Bloc Olesà i malauradament la seva gran dificultat.
Malgrat el que acabo d'escriure vull fer una darrera consideració: Els agradi o no, m'agradi o no, el Bloc Olesà es, avui per avui, el referent d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa - Entesa de Progrés Municipal a Olesa de Montserrat i malgrat que no el vaig votar puc coincidir en una gran part del seu programa electoral, però com a militant d'Iniciativa per Catalunya Verds i abans del PSUC, mai de mais podré estar d'acord en que la demagogia sigui la senyal d'identitat de l'esquerra amb real voluntat de transformar la societat que representa ICV- EUiA i espero que sabran estar a l'alçada.
P.S. Per començar s'hauria de tenir la honestedat de dir que la real voluntat d'enguany no era eliminar la taxa de clavegueram, que si realment s'ha eliminat ha estat perquè la Diputació ha dit que seria mes car el farciment de mantenir-la que el gall d'eliminar-la.
