"Jehova, el déu barbut i malcarat, va donar als seus adoradors l'exemple suprem de la peresa ideal; després de sis dies de treball, va reposar per tota l'eternitat" (Paul Lafargue; "El dret a la peresa"). "...era una pobra...en una paraula que vivia del seu treball.." (Fiodor Dostoievsky; "Crim i càstig"). "Mentre hi hagi burros n'hi haurà que aniran a cavall" (El meu avi Martí).
dissabte, 14 d’abril del 2012
dimarts, 3 d’abril del 2012
BANDA SONORA DEL MES D'ABRIL ("Ya no somos nosotros". Canta Patricio Manns.)
![]() |
| PATRICIO MANNS |
Dins de les classes dominants esta
apareixent una llodrigada de “economistes” que neguen la crisi.
Diuen que el que esta naixent es un nou “model” social i de vida
al qui en hi hem d'adaptar sense remei. Ens venen a dir que el que
anomenàvem estat del benestar (que tot just al Reino de España
treia el nas) venia de regal, que no es veritat que ho havíem
aconseguit lluitant.. Hòstia, no cal estudiar, això ho cridem a
totes les manifestacions: No es una crisi es una estafa¡¡ No es una
crisi es una estafa¡¡..... Ara fins hi tot ens volen fer creure
que no hem existit, hem perdut la consciencia de classe i no volen
que la busquem per que no tornem a ser nosaltres.
Patricio Manns, el gran cantautor xilè,
fa anys (sempre parlo de fa anys) va compondre una “chacarera”
que va titolar “Ya no somos nosotros” i encara que estava
dedicada a les lluites del poble Maputxe serveix pel cas.
La lletra diu:
La lletra diu:
Aquí donde usted nos ve
como dueños
de la tierra
pa’ no morirnos de pobres
pasamos la vida en
guerra.
Somos pobres, somos ricos,
nadie sabe lo que
somos.
Con las penas de mi pago
se secaron los aromos.
¡Qué
carajo! apenas gritan
que hay metal en el potrero,
viene el
gringo desde el norte,
¡lo saca y deja el a’ujero!
¡Qué
carajo! apenas grito
que me siento libertario,
me cambian la
vestimenta
por una de presidiario.
La tierra pario a mi
abuelo,
pario a mi padre y mi madre
y al hijo que nació
d’ellos
no hay ni perro que le ladre.
Yo defiendo mi
derecho
que no es el derecho de otro,
¡pero carajo! ’toy
viendo
que ya no somos nosotros.
Ya no somos de este
valle,
ya no somos de este monte
y todo lo que uno labra
se
va, usted sabe pa’ dónde.
Chacarera, chacarera,
chacarera
de mi pago,
no me libro de esta plaga
ni por más fuerza que le
hago.
La podeu escoltar fent clic a baix.
diumenge, 1 d’abril del 2012
TINC UN AMIC A LA PRESÓ
Comunicat d'Acció Jove - Joves de CCOO en suport als tres joves detinguts i posats en presó preventiva
El passat dijous 29 de març pel matí, en mig de les accions organitzades
pels piquets de la vaga general de la Zona Universitària, es van dur a
terme diverses càrregues policials amb la finalitat de dissoldre les
concentracions a la diagonal.
Posteriorment, un grup, mentre es dirigia a Les Corts fou intervingut
per un grup de mossos d’esquadra no identificats que van procedir a la
detenció de 3 joves, membres de diverses organitzacions convocants de la
vaga general (entre elles l’AEP i CCOO) .
Els detinguts van ser traslladats a la Comissaria de Les Corts. Se’ls
acusa de violència al carrer i desordres públics entre d'altres i ahir,
divendres 30 de març al vespre, van declarar a la Ciutat de la Justícia.
Tot apuntava que després de les declaracions serien posats en llibertat
a l’espera del judici. Mentre la majoria de detinguts van anar sent
posats en llibertat, malauradament, els advocats van comunicar que, a
instàncies del Ministeri Fiscal des de Madrid, la jutgessa responsable
del cas va decretar presó preventiva per l’Isma, el Dani i el Javi que
van ser traslladats a diferents presons. El motiu pel qual no se’ls ha
deixat en llibertat és que se’ls acusa de pertànyer a un suposat “grup
organitzat responsable dels aldarulls recurrents a Barcelona”.
Davant d'aquests fets denunciem que:
- L'Isma, el Dani i el Javi han estat detinguts arbitràriament amb la
voluntat política de marcar precedent per a futures mobilitzacions
ciutadanes, instaurant un règim de por que freni les protestes
legítimes.
- El tractament exagerat que els ha portat a tancar-los en presó
preventiva, fet que té més a veure amb una voluntat per part del govern
de llençar un missatge aterridor que pas amb un procés judicial normal.
- L'Isma, el Dani i el Javi són joves que participen i s’impliquen a
organitzacions legalment reconegudes. EN CAP CAS, PERTANYEN A UNA XARXA
ORGANITZADA PER PROVOCAR ALDARULLS a Barcelona.
Demanem per tant:
- Que prevalgui la presumpció d’innocència i no siguin tractats com a caps de turc.
- La posada en llibertat immediata dels 3 joves donat que la presó
preventiva ha estat decretada sense base real i respon a un intent de
criminalitzar la societat civil que s'organitza legítimament per
reivindicar els seus drets.
Acció jove – Joves de CCOO condemnem els fets violents ocorreguts
especialment a Barcelona durant la tarda del 29 que, considerem,
totalment reprovables. Així mateix, també condemnem la violència i els
mitjans utilitzats (boles de goma, gasos lacrimògens,...) per part de la
policia.
Demanem a més, un tractament diferenciat per les accions dutes a terme
pels piquets informatius en el seu legítim exercici (reconegut a la
constitució), i els actes vandàlics que ocorregueren per la tarda al
centre de la ciutat protagonitzats per grups violents que res tenen a
veure amb les organitzacions que van donar suport a la vaga general del
dia 29.
dimecres, 28 de març del 2012
divendres, 23 de març del 2012
EL QUE LA DIPUTADA MERÇE JOU AMAGA
![]() |
| Tot plegat no acaba de fer bona olor |
A “La bústia”d'aquest mes de març hi ha una entrevista a la diputada de
Convergència i Unió al Parlament i regidora a l'Ajuntament d'Olesa
de Montserrat Sra. Mercè Jou a on, entre altres qüestions, es
manifesta favorable a la (“extremadamente agresiva”, segons el
ministre i banquer cessant Sr. De Guindos) reforma del mercat laboral
imposada pel govern del Reino de España perquè algú havia de
prendre la iniciativa davant la greu situació econòmica del país i
la incapacitat de patronals i sindicats per a posar-se d'acord. La
Sra. Jou diu literalment a la “La bústia”: “En tot cas, vull
fer una crítica als sindicats. Els polítics portem molt de temps
demanant a sindicats i patronal que es posin d'acord i no hi ha hagut
manera. La situació de Catalunya i de l'Estat és el suficientment
complicada com per merèixer l'esforç d'haver pactat.”. Si es que
s'ha de criticar algú, cal dir que no entenc que hagi de ser
exclusivament als sindicats si no es que tot forma part d'un guió
escrit, i ja veureu perquè tinc aquest pressentiment. Continuem
doncs
La dreta política i
mediàtica (de la que la Sra. Jou forma part) esquiva, amb culposa
mala fe, parlar de l'anomenat “II Acuerdo para el empleo y la negociación colectiva 2012, 2013, 2014” (AENC) que es va firmar a
Madrid el 25 de gener de 2012 per part de la CEOE, la CEPYME, les
CC.OO. i l'U.G.T. (BOE nº 31 de 2012), es a dir només setze dies
abans de que es publiqués al BOE del 10 de febrer el RDL 3/2012 de
“Medidas urgentes de reforma del mercado laboral”. L'AENC dedica
el Capítol I a l'estructura de la negociació col-lectiva i la
flexibilitat en temps de treball, en mobilitat funcional, i en
matèria salarial. El Capítol II a la col-locació i contractació,
la formació i classificació professional, a les condicions per a la
subcontractació i la externalització productiva i subrogació
d'activitats i condicions de treball, teletreball i els drets
d'informació, consulta, participació i interlocució sindical.
I finalment els Capítols III i IV estableixen els criteris salarials
pel període 2012-2014 i la inaplicació negociada
de determinades condicions de treball pactades en els
convenis col-lectius sectorials. Bé doncs, si això ho llegeix la
Sra. Jou queda informada que si, que existeix un acord entre les
patronals i els sindicats mes representatius que regula les bases
que han de tenir en compte els negociadors dels diferents àmbits
convencionals sobre les matèries pactades i que resulta que
coincideixen amb les matèries que també regula el RDL 3/2012.
Així les coses les
preguntes que ens poden venir al cap son: Que a portat al govern de
l'estat a torpedinar i enfonsar l'AENC ingerint-se, descarat, en
l'autonomia de les parts i en el seu dret constitucional a la
negociació col-lectiva?, per que la CEOE i CEPYME davant l'actuació
governamental es fan l'orni amb una actitud que queda retratada en
aquell comentari enxampat de refiló al Sr. Rossell -serios, muy serios que sino....-. davant els medis de comunicació. Tot plegat una
obra teatral a on govern i patronal s'han repartit els papers per
tal que una part mantingui la ficció d'organització responsable i
negociadora que al final es troba condicionada (a contracor segons el
guió: -serios, muy serios que sino....-) per la intervenció fatal i
ferma de l'altra en nom d'un suposat interès general de la nació,
bé suprem que esta per sobre de interessos de particulars. Encara
creu la desinformada Sra. Jou que s'ha de criticar als sindicats? .
Per a la extrema dreta
econòmica, ja sigui catalanista, espanyolista, europeista o globalitzada, els
problemes de l' AENC són que té el limit temporal del 2014 en que s'hauria de revisar i renegociar i que les
matèries que regula estan condicionades per la informació,
consulta, participació i interlocució sindical i això es un
entrebanc per unes mides flexibilitzadores i desregularitzadores en
extrem del mercat de treball que les volen permanents i definitives,
que necessiten concentrar tot el poder en l'empresari sense
mediatitzacions de cap mena, d'aquí, doncs, la ocultació deliberada
de l'AENC i la dura campanya de desprestigi del sindicalisme
confederal, en que la Sra. Jou hi ha posat el seu modest granet de
sorra a “La bústia”.
Miguel de Unamuno va dir ¡Que país, que paisaje, que paisanaje!
Els
polítics que demanen responsabilitat al sindicalisme confederal
(insisteixo: com la Sra. Jou) haurien d'exercir la seva oposant-se a
la reforma laboral i donar a l 'AENC la importància, la transcendència
i el valor que té per enfortir el Diàleg Social, el contrari si que
es greu irresponsabilitat ja que, a demés de no crear llocs de treball com el
propi govern ha reconegut, la reforma laboral només portarà
frustració a la ciutadania i inestabilitat social que propiciara la
perillosa aparició de tota mena de demagogs pescadors en aigües
tèrboles. Que la Sra. Jou s'ho pensi, ens hi juguem el futur de la
pròpia democràcia.
Miguel de Unamuno va dir ¡Que país, que paisaje, que paisanaje!
dimecres, 7 de març del 2012
GUARDÓ PELS PERES DE "LA PERA LLIMONERA"
![]() |
| ELS PERES DE LA PERA LLIMONERA |
Enguany LA PERA LLIMONERA ha guanyat el
premi a la millor interpretació masculina de la “Feria Europea de
Artes Escénicas para Niños y Niñas" (FETEN ) de Gijón, una
de les mostres teatrals mes prestigioses de teatre familiar, amb
l'obra “Tortuga. L'illa d'en Tresot” (allà “Tortuga. La isla
de Teodoro”).
No es el primer guardó que LA PERA
LLIMONERA, companyia senyera (“honra y prez”dirien abans) del
teatre santfeliuenc (llobregatenc que no guixolenc), guanya. De la
meva memòria recordo el “Nas d'Or” del Festival de Pallassos de
Cornellà al 1994 amb l'obra “Rucs. La maledicció del bruixot”
que també va ser nominada com un dels Millors Espectacles Nacionals
presentats al Festival Teatralia' 99 de Madrid..
Els dos actors, el Pere Casanovas i
el Pere Romagosa, que formen la companyia LA PERA LLIMONERA (veieu el
joc) son tan bons que el Toni Albà els va demanar siusplau que es
deixessin dirigir per ell, i com que no els hi ve d'aquí li van dir
que si li servia per omplir el currículum que li feien el favor ¡ves
que havien de fer! Si els de la faràndula no s'ajuden.....
Un blog del prestigi de “Treballar
Cansa” no podia deixar de fer-se ressò del esdeveniment de Gijón,
i mes quan el Pere Casanovas és cosí meu: la família es la família
(Pere amb una ampolleta de ranci de la bota del Mataporcs ja estaria
be per la propaganda feta. De res).
divendres, 2 de març del 2012
BANDA SONORA DEL MES DE MARÇ ( "La del manojo de rosas". Canta Pilar Lorengar y Renato Cesari )
![]() |
| Pablo Sorozabal |
El circ i la sarsuela eren dos dels
espectacles imprescindibles de la Festa Major de Sant Feliu de
Llobregat quan jo era petit. Una de les sarsueles que mes es
programaven era “La del manojo de rosas” . Joaquin es un mecànic
que va darrera de l'Ascensión, la dependenta de la floristeria “La
del manojo de rosas” que esta al costat del taller on el Joaquin
treballa. Tan va de cul l'home que li canta allò de “Hace tiempo
que vengo al taller y no se a que vengo” perquè ella l'esvera.
Si el mestre Sorozabal hagués fet la
sarsuela avui en dia el Joaquin cantaria el mateix però no sabria
a que va al taller, si l'amo li ha abaixat el sou i a mes el vol
enviar a un taller que ha obert a un altre poble sense pagar-li el
desplaçament i allargant-li la jornada laboral, i si no estas
content Joaquin ja saps on és la porta. Ah¡ merda de reforma
laboral.
dimarts, 28 de febrer del 2012
EL “VIVO SIN VIVIR EN MI” DEL BLOC OLESÀ
Vivo sin vivir en mí,
y tan alta vida espero,
que muero porque no muero.
(Teresa de Jesús)
y tan alta vida espero,
que muero porque no muero.
(Teresa de Jesús)
La
pagina web de l' Ajuntament d'Olesa de Montserrat
(http://www.olesam.cat/Actualitat/Noticies.htm?id=4740&pl=134) m'informa que al darrer ple municipal (23-2-2012) es va votar una
moció de rebuig a la reforma laboral imposada pel govern del Reino
de España, que fou aprovada amb els vots favorables de (utilitzo
els noms amb els que es van presentar a les eleccions) PARTIT
DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA-PROGRÉS MUNICIPAL(PSC-PM), PLATAFORMA
PER CATALUNYA(PxC), ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-ACORD MUNICIPAL
(ESQUERRA–AM), BLOC OLESÀ-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA-ENTESA
(BO-EUiA-E) i ENTESA DELS OLESANS-INICIATIVA-ESQUERRA VERDA (EO-I-EV)
i els desfavorables de (i amb el mateix criteri de nomenclatura)
CONVERGENCIA I UNIÓ (CiU) i PARTIDO POPULAR/PARTIT POPULAR (P.P.).
Deixant
de banda l'excentricitat, destra que no sinistra, de PxC, era
previsible el resultat de la votació: l'esquerra i centre esquerra
olesana rebutja la reforma i la dreta olesana lligada al “tripartit”
neolliberal-apostolic que, si no de dret si de fet i amb permís de
la Sra. Sànchez Camacho, governa la Generalitat catalana, la
recolza.
Llegint
la informació de la web municipal, em fa l'efecte que en aquesta
seqüència ideal dreta-esquerra alguna cosa grinyola, no encaixa
be...i m'adono que, ”...des del Bloc Olesà es va donar llibertat
de vot als seus regidors, ja que, tot i com a grup no hi està
d'acord amb la reforma laboral, tampoc ho estava amb alguns punts de
la moció,..”, i també m'adono que un regidor del Bloc Olesa es va
abstenir a l'hora de votar (?). No s'ens diu quins eren aquests punts
de desacord que, per altra banda, no devien ser tan importants quan
l'abstenció discrepant va venir d'una sola persona. Llavors, que va
passar? Que potser el regidor abstencionista esta d'acord amb la
reforma laboral imposada pel PP i li va fer vergonya de manifestar-ho
obertament? O potser va trobar la moció massa tova? O és creu que no va per a ell? No pensa que
tenia el deure democràtic d'explicar el sentit del seu vot?.
Continuo
llegint i em trobo amb la sorprenent manifestació de la portaveu del
Bloc Olesa, Sra. Puimedón, a on, amb temerària ignorància o mala fe, diu “El que
cal,.., és que tots plegats, els dos bàndols que es tiren els plats
pel cap, treballin perquè es redreci la situació del país”. No
cal ser un linx per imaginar que els dos bàndols son la patronal i
els sindicats. Doncs be, cal dir-li a la portaveu del Bloc Olesà que
els sindicats mes representatius (CC.OO. I UGT), amb anim de redreçar
la situació del país sense tirar plats al cap de ningú, el 25 de
gener de 2012 van signar amb la CEOE i la CEPYME el “II ACUERDO PARA
EL EMPLEO Y LA NEGOCIACIÓN COLECTIVA 2012, 2013, 2014” (http://www.ugt.es/aenc/II%20Acuerdo%20Libro%20Web.pdf) a on les
parts van establir de mutu acord el marc en que s'hauria de moure una
nova estructura de la negociació col-lectiva i la flexibilitat
laboral (salaris, mobilitat funcional, temps de treball,
formació...). La reforma laboral ha vingut a arrencar de les parts
legitimades la gestió naturalment consensuada del conflicte que
permetia aquests acord i l'ha dinamitat deixant-lo en no res portant aquest
conflicte a un camp molt perillós. No cal dir que una de les parts
que van signar l'acord encantada de la vida amb el treball brut que
li ha fet el govern.
A la vista de tot aixó, que dir? Doncs ja ho va dir l'alcalde Salvador Prat en el discurs de presa de possessió del
càrrec (on per cert, i sia dit de pas, va estar embolcallat per el,
aleshores, senador Nuet i la diputada Civit ambdós d'EUiA): que el Bloc
Olesà es un poti-poti de ideologies i pensaments. Ara be, si no
m'enganyo, es una diversitat aplegada sota els principis comuns de “participació,
bon urbanisme, serveis universals, cultura popular, ensenyament de
qualitat o joventut compromesa i amb plens drets ciutadans”
(http://www.bloc-olesa.net/PruebaCMS/index.php?page=el_bloc),
principis inequívocament democràtics i d'esquerres, que necessiten
que se'ls defensi constantment com a part essencial dels drets
socials (que inclouen els laborals que ara es pretenen retallar)
aconseguits per les classes populars al llarg de la seva historia.
A les organitzacions polítiques, i el Bloc ho ès, la discrepància
interna es pot donar en allò contingent però no en allò substantiu
que conforma el ideari que ofereixen a la ciutadania i amb el qual
han de ser coherents, sense mitges tintes ni càlculs oportunistes,
sinó, tot plegat, es un frau.
dissabte, 25 de febrer del 2012
ADEU PÚBLICO I NO TRIGUIS GAIRE.
PÚBLICO deixa d'editar-se en paper. Una altra batalla perduda. Ahir, 24 de febrer, quan al mati el vaig comprar per injectar-me la dosi diària d'informació que necessito, no sabia que avui ja no podria fer-ho. Mentre escric aixó tinc el “mono” i haure de recorrer a la “metadona” d'altres diaris mes o menys objectius però no serà el mateix, compraré producte molt sovint adulterat i que no reflectira els meus interessos i necessitats. Trobaré a faltar, i molt, les reflexions dels professors Navarro, Fontana, Mayayo i altres veus critiques, la ironia mordaç (malgrat que, a vegades, les seves mossegades em feien mal) de l'Isaac Rosa, l'Escudier.....Una altra vegada la “ma invisible” del lliure mercat ha actuat. Cert que es manté l'edició digital, però companys no es això, ja que un no és, ni vol ser, dels que van amb artefactes informàtics a tot arreu, jo tenia la necessitat, a mes de llegir-lo, d'anar amb el meu PUBLICO sota el braç amb el nom ben a la vista i que, en aquests temps tan depriments i tristos, quedés ben clar que jo soc d'esquerres, que cony¡.
diumenge, 19 de febrer del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
















