Si em fessin la típica i tòpica pregunta-trampa de si em sento mes espanyol que català o mes català que espanyol la meva resposta seria inequívoca: em sento baixllobregatì; sense punts cardinals.
Si tira endavant al
Parlament de Catalunya la la Llei de Governs Locals potser veuré
desaparèixer la comarca del Baix Llobregat, la meva comarca,
engolida per una amorfa “Àrea Metropolitana de Barcelona” i
sectors de dreta catalanista i “maulets “ i “miquelets”
nostàlgics del 1714 (aclareixo: aquesta es la meva impressió
personal i només meva) dels municipis de la zona nord podran veure
com es realitza el seu preuat somni de configurar el Montserratí, el
Baix Llobregat Nord, o el Pla de Montserrat (digueu-li com vulgueu)
com a entitat comarcal plena. I ja "suenan los claros clarines" que diria Rubén Darío, vegeu sino http://ciuolesa.blogspot.com.es/2013/07/el-baix-llobregat-nord.html.
Potser sigui veritat que
històricament la meva comarca a estat (és?) una comarca amb una
identitat difusa, amb problemes de capitalitat a l'estar al costat de
Barcelona que la intenta xuclar com un tifó, diversa geogràfica i
econòmicament, etz...,.potser si que sigui veritat, però, per a mi,
la unitat i identitat actual de la meva comarca no té res a veure
amb la divisió comarcal republicana, ni, anant mes endarrere, amb la
Mancomunitat, ni amb mercats, ni....el que vulgueu. La consciencia
comarcal del Baix Llobregat actual neix directament de
l'antifranquisme i, sobre tot, de la lluita obrera pels drets de
ciutadania i millora de les seves condicions de vida; lluites de les
que la meva comarca va ser molts cops avantguarda i fins i tot
exemple, del Nord al Delta. I se de que parlo.
Per tot això em temo que
el que de debò dol als montserratins (insisteixo: entesos com
sectors de dreta catalanista i “maulets “ i “miquelets”
nostàlgics del 1714) es, per una banda aquesta hegemonia de la
lluita obrera en la conformació de la identitat comarcal
baixllobregatina i per altra banda la tebior nacionalista del sud.
Ara amb el projecte de Llei de Governs Locals el govern de CiU els hi
esta posant en safata trencar aquesta dinàmica i crear la comarca
del del Montserratí, el Baix Llobregat Nord, o el Pla de
Montserrat. Puresa de sang
Mireu, el Baix
Llobregat no es només un territori, es també i sobre tot un
sentiment. Diuen els montserratins que el nord del Baix Llobregat no
te res a veure amb la resta de la comarca, i segurament ells no hi
tinguin res a veure, però jo no puc oblidar, ni vull, com les
comissions obreres (fixeu-vos que ho poso en minúscules) i els
partits d'esquerres en ple franquisme recuperaven la oblidada comarca
com a forma organitzativa tot donant-li un nou sentit, tampoc puc ni
vull oblidar com, per motius de seguretat de companys del baix nord
a que obligava la clandestinitat, gent de Sant Feliu, Sant Joan o
Cornellà, pujàvem a Martorell o Abrera a llençar fulls volants o a
fer assemblees a les sortides de les fabriques, com a les assemblees
sindicals a Cornellà els companys de la Siemens, de Matacás, de
Laforsa, Gallina Blanca, etz, etz.. confraternitzaven amb els
companys de la Purlom, la Doga, la Flex..., i sobre tot com la
conjunció de les vagues de la martorellenca Solvay i la
cornellanenca Elsa i la lluita pel Conveni Comarcal del Metall del
Baix Llobregat. (que afectava a totes les empreses del metall de la
comarca fossin del nord o del sud) aconseguia l'epopeia el 1974 de la
primera vaga general del Baix Llobregat, que va ser exemple per a
moltes altres i va marcar un punt d'inflexió en la lluita
antifranquista. Tot
això, com si fos un sagrament laic, imprimeix caràcter i queda
marcat.
No
se si aconseguiran trencar la meva comarca i em quedi irredempt en
un nou territori, però els sentiments son personalíssims i com em
nego a renunciar als meus orígens la meva identitat continuara sent
baixllobregatina; sense
punts cardinals.
