"RECORDA QUE ETS MORTAL"

“Roma locuta, causa finita”. La ciutadania olesana ha mostrat la seva voluntat inapel·lable: majoria absolutisima del BLOC OLESÀ-ENTESA (12, abans 9); baixada del PSC (2, abans 3), CiU (2, abans 4), PP (1, abans 2), la felicísisima desaparició de PXC (0, abans 1); pujada d'ERC (2, abans 1), i l'emergència de MOVEM OLESA-INICIATIVA-ESQUERRA DELS POBLES-COMPROMIS (2, abans 0).

No felicitaré al Bloc Olesà-Entesa. Sóc un maleducat rancuniós pensareu algú. No, res més lluny de la realitat. El que no sóc és hipòcrita i el mestre Pompeu Fabra al seu diccionari defineix “felicitar” com “manifestar (a algú) la satisfacció que sentim amb motiu d'algun esdeveniment feliç per a ell” i comprendreu que jo, com a membre de Movem Olesa (i penso que cap altra formació política olesana), no pugui sentir satisfacció per la majoria absoluta del Bloc Els hi reconec el merit, això sí.

Felicito en canvi a Movem Olesa (i de rebot a mi mateix) perquè, en un mes i mig, la confluència d'ICV, gent lligada a les PAH, a les plataformes en defensa de la sanitat i l'ensenyament públic, al feminisme i al 15M, ha sigut capaç de conformar una candidatura que ha aconseguit dos regidors, emergint pràcticament del no res. Perquè, siguem clars; que no se'ns digui que Movem Olesa som els hereus de l'extinta Entesa dels Olesans, ja que aquesta es va liquidar, potser en mala hora, en nom de la frustrada convergència d'ICV amb el BO i que va obligar en el curt espai de temps que quedava fins a les eleccions a buscar noves sinergies que evitessin la desaparició d'espais d'esquerra alternativa i plural a Olesa, que EUiA havia abandonat diluint-se dins d'un inconcret i eclèctic nou partit creat amb nocturnitat i manca de transparència, i que, amb total impostura, recollia les sigles, que no l'esperit, del primigeni Bloc Olesà.

I s'ha aconseguit mantenir amb dignitat aquest espai d'esquerra alternativa i plural amb 720 vots, malgrat els bastons a les rodes d'alguns que, traint el seu nom, hi “podien” ser en aquest espai i no ho han volgut, preferint esperar a veure cap a on anava el vent, com les canyes als canyissars (per cert, com es diu canyissars en castellà, que no me'n recordo?), alhora que han intentat desprestigiar Movem Olesa via xarxes socials, mentre d'altres, anònims i incontrolats (?) que es devien creure herois en una dictadura, pintaven i embrutaven les parets d'Olesa i les pancartes de Movem Olesa amb insults. Nosaltres anirem fent perquè podrem fer.

I ara, que s'ha d'esperar del Bloc Olesà-Entesa?. Doncs coherència i humilitat:

Coherència en l'aplicació dels valors de l'Entesa pel Progrés Municipal (EPM) de la que el Bloc forma part (1), aquesta E que, segons un regidor, només els interessava pel mayling electoral. Doncs bé, només que sigui com a agraïment pel mayling electoral, coherència per tant en aplicar els valors de la justícia, la igualtat, la solidaritat, la pau, els drets nacionals, la llibertat , la defensa del medi ambient i la participació ciutadana. Que no ens trobem en aquests quatre anys, de nou amb un Bloc Olesà dividit en el rebuig de la reforma laboral del PP; que no obre un menjador social amb l'excusa de no estigmatitzar als seus usuaris, mentre no ha dubtat a fer-ho amb els treballadors dels plans d'ocupació; que firma adhesions a processos sobiranistes per pur electoralisme; que vulnerant el principi d'aconfessionalitat, convidi als ciutadans a participar “siguin creients o no” als actes de Setmana Santa; que s'instal·li en l'autocomplaença de ser pioners en la realització d'una consulta ciutadana, mentre ha abandonat el desenvolupament de processos i procediments de participació ciutadana.....

Humilitat, per a no confondre el partit amb l'ajuntament com fins ara, perquè la majoria absoluta no els faci oblidar que hi ha projectes municipals que van més enllà dels quatre anys de mandat, com el POUM per exemple, i que requereixen consensos molt amplis. En definitiva, algú els hi haurà de recordar, com es feia amb els emperadors romans “que son mortals” i d'això s'encarregaran la Meritxell i el Jordi, els meus regidors.

(1) No em puc estar de recordar a ICV-EUiA-EPM que els 4.585 vots del BO-E per a la Diputació i el Consell Comarcal els tenen la coalició gràcies al fet que Movem Olesa es va presentar a les eleccions amb intenció d'integrar-se a EPM. El BO, que no volia formar part de l'EPM, va demanar-ne l'ingrés al tenir coneixement del fet que MO presentava candidatura. De res.

Ball del cornut de Cornellà de Terri

AQUESTA DONA POT SER ALCALDESSA D'OLESA DE MONTSERRAT (SI VOLS, ÉS CLAR)

Per a la “gente de bien” aquesta dona té tots els defectes de les persones lliurepensadores: és crítica i radical i no contenta, encara té la barra de fer-ne gala i vol portar aquests defectes a l'ajuntament actuant amb criteri i anant a l'arrel de les coses (que això vol dir ser crítica i radical), però a més a més, és excèntrica i sinistre,¡¡a on anirem a parar!!. És excèntrica perquè no li agrada ser el centre ni estar al centre, i dintre d’aquesta excentricitat és sinistre perquè no vol estar a la dreta de Déu Pare sinó amb l’esquerra de la societat

Encara que és jove, al contrari que molts “nous” polítics és humil i sap que el món no va néixer ahir i que la història de la humanitat és la llarga història de la lluita de classes i té clar que la seva és l'obrera, tal com va aprendre del seu avi a qui el franquisme li va fer perdre set anys de la seva vida a la presó. No cal dir que el seu avi era comunista i que el seu exemple la va portar a Iniciativa per Catalunya Verds amb orgull.

Au exòtica no rapinyaire, és per tot això que no li fa vergonya dir que és política i que fa política, perquè ella l’entén com l’ètica dels afers públics (és més, pensa que tot ciutadà/na ho és i en fa de política, encara que no s'ho cregui ni ho sàpiga, fins i tot quan es pren un "carajillo", posem per cas).A bastant de gent li agradaria que aquesta dona fos a l'ajuntament (fins i tot el Bloc Olesà la festejava, però no era un pretendent de fiar) i millor encara,  com a alcaldessa presidint un consistori acolorit pel roig de la justícia social, el verd de l'ecologia i la economia sostenible i el violeta del feminisme.

Ah! per si sou de fora Olesa i no la coneixeu, es diu Meritxell Arenas i és de MOVEM OLESA, un projecte local de molt alt nivell i mirada llunyana que sap que la política municipal olesana no s'acaba a Olesa i que cal estar a on es talla el bacallà. Són els meus, és clar.

(i II)...I COM PER CULPA DE LA FONT HAS PERDUT L'OREMUS, CAMARADA NICO.

Les diferencies: A la fotografia es veu a Trostky amb uniforme militar a la dreta......

....i en aquesta Trotsky ha desaparegut per ordre de Stalin. El que no es veu no existeix.

Seguim camarada Nico (si algú vol conèixer els antecedents de tot plegat, cliqueu aquí i aquí). Bé, ja m'has expulsat de la olesanitat cap a les tenebres exteriors del no-res però encara vols fotrem més llenya, no en tens prou, estàs obnubilat. M'estranya en tu, tan ponderat i tranquil sempre; que t'ha tret de polleguera?, de què tens por?.

Em fas una erudita disquisició sobre les virtuts del cooperativisme, la gestió de l'aigua, el futur i les experiències compartides entre la Comunitat Minera Olesana S.C.C.L.(CMO, SCCL) i la Federación Provincial de Cooperativas de Agua Potable de Buenos Aires (FEDECAP) i el Centro para el desarrollo de la Economia Social en America Latina (CEDESAL) en uns dies d'agermanament a Olesa de Montserrat. Bona feina la de la CMO, i orgullosos de la nostra cooperativa i les seves relacions internacionals,... i tant qui si!!, però la meva crítica no anava cap aquí Nico, si no només en si era necessari inaugurar una font pública en ple procés electoral i la manipulació que heu fet de la CMO, i punt. Així doncs, no apliquis el tercer principi “goobbelia” (ui, que he dit¡¡ et prometo que no et dic nazi, només descric una situació) de la propaganda, aquell que diu "si no pots negar les males notícies, inventa altres que les distreguin” i no qualifiquis a “MOVEM OLESA” de mal educats perquè no vam assistir als actes institucionals amb la FEDECAP, entre altres coses perquè, de moment, encara no formem part de l'ajuntament. Ah¡ i no aprofitis que el Llobregat passa per Olesa per equiparar-nos amb Plataforma per Catalunya. Quina mala llet que tens.

Per cert camarada Nico, parlant dels principis “goobbelians” de la propaganda i de mala llet, veig que aprofites la nostra polèmica per atiar la que jo personalment tinc amb la Unió Lliure de Treballadors (ULT). Collons¡ Aquí l'has feta grossa, i si abans t'he dit que estaves obnubilat ara ja estàs encegat del tot,  dónes pals de cec a tort i a dret, t'has entrebancat i prendràs mal. Mira Nico, no entraré en la avorrida polèmica de si he dit o no he dit feixistes o nazis a qui sigui, saps que ha quedat clar que no és cert (però no estaria de més que cliquessis aquí i aquí per refrescar la memòria). No et dónes compte que la mentida de la ULT t'afecta directament a tu? No et dónes compte que la ULT indirectament està dient que quan tu portaves les regnes de CC.OO. a Olesa aprofitaves l'afiliació al sindicat per a beneficiar a un partit polític?. Diuen que qui calla atorga i, com en tantes altres coses camarada Nico, no t'has volgut mullar el cul i de rebot, en aquest cas, deixes el meu en l'aire (si fa, no fa com EUiA ho ha fet amb ICV al Bloc). Estàs disposat a desmentir, amb mi, a la ULT quan afirma que l'afiliació a CC.OO. comportava l'automàtica afiliació al PSUC? o, vols que plani el dubte sobre teu?. Aclareix-te i demana a la ULT que rectifiqui la seva web ( i que et reposi l'honor).

En fi Nico, potser tens raó quan dius que de futur i confluència no en tinc ni idea, però el que tinc clar és que en nom d'aquest borrós futur i incerta confluència (amb qui?) mai no manipularé, ni deixaré tirats a companys com ho has fet tu.

Malgrat tot Nico,  una abraçada, salut i revolució.

CAMARADA NICO, COM, A CAUSA DE LA INAUGURACIÓ D'UNA FONT, TREU EL CAP L'ESPECTRE DEL ESTALINISME (I).

Veieu la diferència entre les dues fotografies?

Camarada Nico, ens coneixem des del 1975 (Franco encara viu) quan tots dos militàvem a la Joventut Comunista de Catalunya i l'organització ens preparava per anar a la “mili”. Vam coincidir a Sant Climent Sescebes, després et vaig perdre la pista i només sé que a mi em van enviar a la Seu d'Urgell a la fortalesa de Castellciutat (avui és recordada com una fita important de la Guerra del 1714, però no per les putades que es van fer a tants soldats), a la “Tercera Compañia” del “Regimiento de Cazadores de Montaña Arapiles 62”, on tots érem anarquistes, comunistes, “delinqüents” socials i “maricons”. Vaja, una colla de “vagos “i “maleantes” amb fitxa policial, per entendre'ns. Et vaig retrobar, amb gran alegria per la meva part, quan vaig arribar a Olesa el 1992 i des del mateix partit (ICV), vam discutir, coincidir, discrepar fins que vas anar a parar Esquerra Unida i malgrat que estava d'acord amb tu en moltes coses, vaig decidir quedar-me perquè, sincerament Nico, no volia jugar a dividir més l'espai de l'esquerra alternativa nacional (de Catalunya).

Per tot el nostre passat i perquè formem part de la mateixa família ideològica; aquell venim de lluny i anem més lluny encara del PSUC, recordes?, t'aprecio Nico. El que ja no sé és si aquest afecte és de tornada, perquè, que em contestis al Facebook(cliqueu aquí sobre) amb l'exabrupte, la desqualificació i la mentida la meva llegítima crítica a la inauguració d'una font, m'ha deixat descol·locat.

El que més m'ha dolgut, Nico, és que hagis caigut en un dels pitjors vicis de la dreta, localista i carrinclona sigui d'on sigui: Em negues la condició d'olesà. Malgrat que ja fa 24 anys que sóc a Olesa ¡i encara que acabés d'arribar ahir, que collons!, em tractes de vostè ( a mi Nico?) no com a signe d'un fals respecte sinó per a marcar distancies, per a poder-me atribuir una suposada manca de sensibilitat cap a un moment, com tu dius, “bonic, nostàlgic i emocionant” que van viure els “olesans de tota la vida”. Això de negar-me la olesanitat ja ho va fer una notable “patum” intel·lectual l'any 2002 quan des de la revista “Fòrum Olesa” em vaig atrevir a reivindicar la figura de l'alcalde Fèlix Figueras, afusellat pel franquisme, i altres víctimes per la democràcia i qüestionar la del “insigne patrici” D. Alfonso Sala. Imaginat Nico, un foraster opinant de coses que no s'han de remenar per la tranquil·litat dels olesans de pro; i ara, que s'ha cregut¡. Tu, camarada Nico, ara  m'has fet el mateix, també m'has exclòs de la olesanitat “comme il faut”. El “salisme” sociològic olesà encara cavalca transversalment de dreta a esquerra.

Anem a la font?. Vinga home, no em facis combregar amb rodes de molí, Nico. Qui s'ha aprofitat d'un moment “bonic nostàlgic i emocionant” ha sigut el Bloc Olesà que, si bé com tu mateix dius, en quatre anys no ha inaugurat res, vés per on aprofita que s'està en ple procés electoral per inaugurar la Font de Can Sole . I no em vinguis amb el sopar de duro de què era un acte de la Comunitat Minera Olesana i que l'Ajuntament passava per allà i es va trobar amb tot el “tinglado”, com em vols donar a entendre al Facebook, perquè la placa commemorativa col·locada a la font ho diu clar: “.. Ajuntament i Comunitat Minera...”. I la mateixa “Infominera març 2015” també: “...inauguració de la Font de Can Soler i el seu entorn, una obra participada per l'Ajuntament i la Comunitat”.... Nico, camarada, posa't la mà al cor i digues: que hauria passat si això ho arriba a fer un govern municipal amb el Bloc Olesà a l'oposició? Doncs tots els arcàngels del cel baixant amb espases flamígeres enceses per expulsar del paradís de la democràcia als atrevits manipuladors dels processos electorals en profit propi, oi?.

En fi “pelillos a la mar” que es diu en castellà, però és allò de la dona del Cèsar i l'honestedat, saps Nico?. A més a més, el Bloc heu posat en un compromís a la Comunitat Minera Olesana S.C.C.L. per no haver-li advertit que el dia triat per a inaugurar la Font de Can Sole no era el més adient, posant al davant els vostres propis interessos de partit (ja us anava bé) i de rebot s'hi han vists emmerdats uns companys argentins que havien vingut a explicar-nos interessants experiències sobre cooperativisme i aigua. Molt bé, tu!. (seguirà perquè hi ha més coses a respondre)

BANDA SONORA DEL MES DE MAIG. "The ballad of Joe Hill". Canta Pete Seeger

JOE HILL

Al mes de maig hi ha el 1er. de maig, és clar, dia internacional dels treballadors i el 15 de novembre de 2015 es commemoraran els cent anys de l'execució del music i sindicalista nord-americà d'origen suec Joe Hill. Motiu suficient, lligant els dos fets, per a posar com a banda sonora del mes de maig a “Treballar cansa” la “Ballad of Joe Hill” cantada per Pete Seeger.

Eren els temps del sindicalisme radical de la Industrial Workers of de World (WWW), de forta lluita sindical als USA i Joel Emmanuel Hägglund (veritable nom de Joe Hill) cantava les seves cançons de lluita, solidaritat i unió i va adquirir una gran popularitat entre la classe treballadora. L'onze de gener de 1914 va ser detingut i acusat del assassinat d'un botiguer de Salt Lake City, ell va negar tota mena de relació amb els fets, però finalment fou condemnat a mort i executaT malgrat la forta mobilització popular que va exigir-ne la commutació.
 

ECOLOGISTES I D'ESQUERRES DE DEBÓ

EL MARXISME, FRACCIÓ GROUCHO, DEL BLOC OLESÀ

 

Es veu que l'ajuntament d'Olesa de Montserrat té un menjador social municipal que no s'utilitza per por d'”estigmatitzar” la gent que l'hagi d'utilitzar. El diccionari del IEC ens explica que, figuradament, estigmatitzar vol dir infamar.

Esta molt bé que el govern municipal olesà es preocupi de la bona fama de la ciutadania i vulgui evitar que les persones que viuen en condicions precàries quedin marcades per la vergonya pública d'exposar les seves carències i necessitats; però estem parlant de les serioses dificultats que alguns ciutadans tenen per menjar diàriament en condicions, i l'excusa de l'estigma social no és argument sòlid quan parlem de drets bàsics de ciutadania inajornables i ineludibles. Aquest raonament ha estat molt sovint utilitzat pel Partit Popular que fa deixadesa de les seves funcions i ho confia tot a la caritat cristiana, però no pot ser utilitzat per l'equip de govern del Bloc Olesà que es predica progressista.

En canvi, aquesta preocupació per l'honra i la fama de les persones que viuen precàriament, curiosament, no la té el Bloc Olesà quan es tracta de donar-se “autobombo”, abans de les eleccions municipals, a costa dels treballadors aturats de llarga durada, sense recursos, integrats en l'anomenat “Pla d'ocupació”. M'explicaré tot seguit, però abans ens haurem de posar d'acord en una qüestió:

Tesi: Estem d'acord en el fet que, ara per ara, el treball remunerat encara és la forma que el sistema ens fa creure que les persones s'integren socialment i se senten realitzades en la seva autoestima?. Antítesi: En sentit contrari; estem d'acord en què el sistema assenyala com a fracassat qui perd el treball i, pel que sigui, no té la possibilitat de reintegrar-se al denominat “mercat de treball”?. Síntesi: Estem d'acord, doncs, que, com a conseqüència del que s'ha dit, els aturats de llarga durada tenen la imatge externa i percepció pròpia de fracassats, de desarrelament social i manca d'autoestima?.

Si estem d'acord amb les premisses anteriors, pregunto: perquè el govern municipal del Bloc Olesà “estigmatitza” posant a l'exposició pública de la vergonya els aturats de llarga durada contractats dins del “Pla d'Ocupació donant-los una armilla a on, a l'esquena i amb lletres ben grosses, que es vegin, s'hi pot llegir “PLA D'OCUPACIÓ”?, és a dir “soc un fracassat, he sigut incapaç de trobar feina i us dono les gràcies per deixar-me treballar uns quants mesets”. ¡Ah!, el menjador social suposa despesa i publicitar el “Pla d'ocupació”, encara que sigui barroerament i sense escrúpols, pot portar vots.

De tota manera, no sé de què ens estranyem. Poc podem esperar d'un Bloc Olesà que va ser incapaç d'aglutinar unanimitats en el seu grup municipal a l'hora de condemnar la reforma laboral del PP i va haver de donar llibertat de vot als seus membres (feu clic aquí). Poc podem esperar d'un Bloc Olesà presidit per un alcalde que, a través de la ràdio pública, mostra total falta de respecte cap als sentiments religiosos íntims i personals dels catòlics creients, aixì com de les conviccions d'ateus i/o agnòstics, banalitzant els actes de la Setmana Santa convidant a tots els olesans “siguin creients o no” a participar-hi, trencant d'aquesta forma el principi de laïcitat i/o aconfessionalitat a què esta obligat com a representant del conjunt de la ciutadania. Poc podem esperar d'un “partit” que es presenta a les eleccions municipals formant coalició amb l'”Entesa de Progrés Municipal” no pels seus principis de justícia, igualtat, solidaritat, pau, drets nacionals, llibertat i defensa del medi ambient, sinó perquè els hi faran el “mayling” electoral, com va confessar públicament un regidor a la ràdio.

En fi, marxisme en estat pur, però de la fracció grouchista, per allò de, tinc uns principis però si no li agraden aquests en tinc uns altres.

 

BANDA SONORA DEL MES D'ABRIL. "Time". Interpreta "Kroke"

Kroke es com s'anomena en jiddisch la ciutat polonesa que nosaltres en diem Cracòvia (Kraków en polonès) i d'aquí pren el nom aquest trio de música klezmer  que la fusiona amb el jazz i altres estils musicals.

“Time” me la van descobrir (i amb ella Kroke) el malaguanyat Joan Barril i el Joan Oller, que obrien el seu programa radiofònic “El cafè de la república” amb aquesta sintonia que em va captivar per la seva cadència màgica (així m'ho sembla a mi això de la cadència màgica). Aquesta música, com tota la del mon, es de casa (que ho sàpiguen aquells)

COMUNICAT D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS D'OLESA DE MONTSERRAT EN RELACIÓ AL TRENCAMENT DE LA COL·LABORACIÓ AMB EL BLOC OLESÀ.

Malgrat el que s'esperava i desitjava, Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) d'Olesa de Montserrat lamenta comunicar que no col·laborarà ni recolzarà el Bloc Olesà (BO) a les pròximes eleccions municipals del mes de maig.

 
Com és públic i notori, el passat mes d'abril (2014) els grups municipals Bloc Olesà (BO)i Entesa dels Olesans (EO) van signar un acord d'estabilitat municipal per tal de facilitar la governabilitat i assentar les bases d'una futura i més intensa col·laboració entre les dues parts aprofundint en la construcció d'un espai ideològic progressista a Olesa de Montserrat. Cal remarcar que la signatura d’aquest acord va suposar la sortida de l’Entesa dels companys del Col·lectiu Socialista.

 
També és públic i notori que des d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) es va entendre que, com a impulsors d'aquest acord d'estabilitat, s'havia de treballar en la formació d'un Consell Municipal de Coalició fent normal a Olesa el que ja ho era a la majoria de municipis de Catalunya i posar en comú les experiències acumulades i contribuir conjuntament a la confluència de les diferents sensibilitats d'esquerres existents a Olesa, de cara a configurar un projecte plural i democràtic, però unitari pel nostre municipi amb transcendència i coordinació amb la resta de Catalunya, per crear polítiques positives i participatives que permetessin recuperar i ampliar els drets socials i nacionals perduts aprofitant-se de la mal anomenada “crisi econòmica”.

 
Com a conseqüència lògica del que s'ha dit, l'assemblea d'ICV d’Olesa va considerar que de cara a les pròximes eleccions municipals s'havia de recolzar al BO i amb aquest esperit els adherits a ICV s'hi van integrar com a membres de ple dret, participant activament en l'elaboració del programa electoral municipal del BO en els diferents grups de treball. De la mateixa manera, en el procés d'elecció de cap de llista del BO, l'assemblea d'ICV d’Olesa va decidir no presentar cap candidat propi, deixant llibertat de vot als seus membres en el supòsit que es presentés més d'una candidatura. Tanmateix, però, es van presentar tres candidats a consideració de la Comissió de Candidatura del Bloc Olesà per tal que s'incorporessin a la llista: encapçalava la Coordinadora d'ICV a Olesa, Meritxell Arenas, seguits de l'actual regidor de EO Jordi Cornellas i l’Elvira Cassi.

 
A partir d'aquest moment i malgrat les notables afinitats programàtiques, s'han produït dos fets deslleials que han trencat la confiança d'Iniciativa cap al Bloc per a col·laborar en l'abans citada confluència de les diferents sensibilitats d'esquerres existents a Olesa, i la configuració d'aquell projecte plural i democràtic, però unitari, pel nostre municipi.

El primer d'aquests fets és la poca transparència i falta de democràcia interna en la elecció de les persones que havien de formar la llista del Bloc Olesà que es va fer evident en la negativa rotunda i innegociable d'un sector del BO, liderat per la cap de llista Pilar Puimedón i recolzat per l'abstenció d'EUiA, que Jordi Cornellas formés part de la llista del BO, fonamentant aquesta negativa en la peregrina idea que s'ha de renovar el consistori amb noves cares, quan la realitat, manifestada per diversos membres del BO, és el risc de trencament intern per part de persones lligades a Olesans per la Participació que no accepten la tasca desenvolupada pel Jordi Cornellas al consistori, però obviant al mateix temps el paper impulsor que aquest ha tingut en l'acord d'estabilitat municipal BO-EO, en el que ells, hem de creure que si estaven d’acord.

 
Jordi Cornellas és un important actiu polític d'ICV, amb experiència tant al govern municipal com des de la oposició, experiència significativament important en un moment en què s'ha d'enfrontar a l'elaboració d'un nou Pla Urbanístic, raó, per cert, per la que la Sra. Puimedón no ha volgut renunciar a altres regidors del BO malgrat fer anys que exerceixen tasques de govern i/o oposició. Això confirma que la decisió de vetar al Jordi Cornellas té més un aire de revenja que de pensar en l'interès de la ciutadania olesana.

El segon fet que ha provocat la desconfiança d'ICV envers el BO, és la decisió unilateral d'una part del BO d'inscriure'l com a partit polític en el corresponent registre oficial, sense que, segons les nostres informacions, s’aprovés en cap assemblea, atorgant-se per part d’algun dels seus membres una representativitat i funcions de direcció que, fins on nosaltres sabem, tampoc han estat decidides en cap assemblea, escamotejant, per tant al conjunt de persones que conformen el BO, el procés democràtic d'informació i discussió, perdent-se d'aquesta manera el seu reivindicat caràcter obert, plural i participatiu. Tot això agreujat pel fet que la inscripció es produís el 4-3-2015, és a dir, quan ja estava obert i viu el procés participatiu municipal, iniciat al gener, com és sabut, i a on hagués sigut possible iniciar la discussió interna sobre la necessitat de què el BO passés a ser un partit polític. S'ha d'afegir, que ICV considera el municipalisme obert a un àmbit més ampli que el municipi i que aquesta decisió impossibilitarà al BO de participar i incidir en les polítiques locals supramunicipals (Consell Comarcal i Diputació), ja que els seus vots, limitats a Olesa de Montserrat, seran irrellevants per a aconseguir consellers i/o diputats provincials sense recolzar-se en un grup més ampli com fins ara ha vingut fent amb ICV-EUiA-EPM.

 
Malauradament les persones que formem ICV a Olesa, a la vista del comportament intransigent i poc transparent de part del BO, consentit de forma submisa per EUiA, ens considerem exclosos del BO. Som conscients que la deslleialtat del BO, i la més dolorosa d'EUiA, unida a la nostra, possiblement, ingènua bona fe, ens situa ara mateix en una posició de debilitat i amb el pas canviat a l'hora d'enfrontar un futur de participació en el municipalisme olesà. Estudiarem que fer.

Dit això, des de ICV ens comprometem a dues coses: una, a no defallir a l'hora de buscar la “confluència” de les diferents sensibilitats d'esquerres existents a Olesa, de cara a configurar un projecte plural i democràtic, però unitari, pel nostre municipi amb transcendència i coordinació amb la resta de Catalunya per crear polítiques positives i participatives que permetin recuperar i ampliar els drets socials i nacionals perduts aprofitant-se de la mal anomenada “crisi econòmica” tal com vam manifestar en el comunicat conjunt amb EUiA del passat mes de setembre, l'altra mantenir de forma lleial i sincera l'acord d'estabilitat municipal amb el BO fins al final de l'actual mandat municipal. Ambdues coses, lluita i lleialtat, estan a la nostra genètica. Cal recordar que venim del PSUC?.

RECTIFICAR ÉS DE SAVIS I JO ARA DIC: EL SINDICAT "UNIÓ LLIURE DE TREBALLADORS" (ULT) I EL VUITÈ MANAMENT DE LA LLEI DE DÉU.

El sindicat “Unió Lliure de Treballadors” (ULT) pensa que he fet mal ús i abús de la meva llibertat d'expressió i m'ha enviat un burofax, a propòsit de l'entrada del 2-2-2015 “La “Unió Lliure de Treballadors” (ULT) i la Síndrome de Goebbels”, instant-me a rectificar-la, amb advertència d'emprendre accions legals civils i/o penals. Vegeu el burofax (cliqueu sobre les imatges, creixeran i el podreu llegir , si us bé de gust).

Doncs bé, declaro amb tota la solemnitat que faci falta que, ni per activa ni passiva, jo he volgut identificar a la ULT amb la ideologia nacionalsocialista (sincerament, ni m'ha passat mai pel cap perquè seria una mentida miserable i jo, al contrari de la ULT, no menteixo).

Del text que vaig escriure només es pot despendre que, com és notori, conegut i molt utilitzat com a recurs literari, Joseph Paul Goebbels va fer famosa la frase “una mentida només s'ha de repetir milers de vegades, llavors es converteix en la veritat” (que dels seus onze principis de propaganda justificava el denominat “principi d'orquestració”), i com que la ULT, mentre no ho rectifiqui, repeteix la mentida cada dia a la seva pagina web (...qui era afiliat a un sindicat, havia de ser també afiliat a un determinat partit polític....com continua passant avui en dia), utilitza el “principi d'orquestració” per a la seva propaganda. Però no s'acaba aquí i quan algú, com jo, destapa la mentida, la ULT recorre al “principi de la transposició”, és a dir, carregar sobre l'adversari els errors propis o defectes, responent l'atac amb l'atac; "si no pots negar les males notícies, inventa altres que les distreguin”. Això no vol dir que jo acusi la ULT de ser nacionalsocialista , sinó constatar que aplica els principis de la propaganda moderna de la qual, ens agradi o no, Goebbels és un dels teòrics (o això diuen els experts en "màrqueting social). Però, insisteixo: no he tingut intenció d'injuriar, ni calumniar, ni atemptar a l'honor del sindicat “Unió Lliure de Treballadors”, ni dels seus membres de direcció, ni dels seus afiliats (de qui, per cert, al burofax la direcció s'oblida a l'hora de demanar la reparació del seu honor).

Però si algú, interpretant erròniament l'escrit, s'ha sentit injuriat i s'ha de rectificar, es rectifica l'entrada “La “Unió Lliure de Treballadors” (ULT) i la etz., etz...” en els estrictes termes demanats per la ULT. Per tant:

1. Canvio el títol pel de “La “Unió Lliure de Treballadors” (ULT) i el vuitè manament de la Llei de Déu”.

2. Retiro la frase ““Eine Lüge muss nur tausend mal wieder holt werden, dann wird sie zur Wahrheit” (Joseph Paul Goebbels)”.

3. Canvio la fotografia i el seu títol

per aquesta altra sense títol.

4. El  paràgraf  "Segons el traductor del Google a dalt hi diu que “una mentida només s'ha de repetir milers de vegades, llavors es converteix en la veritat”, i per tal que això no passi per deixadesa o silenci de qui, com jo, és coneixedor d'una mentida és forçosament necessari aclarir la nota informativa (de pagament m'imagino) que la “Unió Lliure de Treballadors” (ULT) ha inserit a la pagina 9 del periòdic “La bústia del Baix Llobregat Nord” a la seva edició del mes de Gener del 2015" queda redactat així: “Convé aclarir la nota informativa (de pagament m'imagino) que la “Unió Lliure de Treballadors” (ULT) ha inserit a la pagina 9 del periòdic “La bústia del Baix Llobregat Nord”, a la seva edició del mes de gener del 2015, perquè hi ha una mentida que atempta de forma greu al vuitè manament de la Llei de Déu”.

I, aprofitant l'avinentesa, s'escau rectificar expressions malsonants que puguin ferir la sensibilitat de la gent benpensant, i/o errors observats. Així doncs:

5. Al quart paràgraf, on diu “més vell que cagar ajupit” ha de dir “més vell que anar a peu”.

6. El final del sisè paràgraf on diu "Potser m'equivoqui, però, del meu coneixement, els fundadors, padrins i/o coadjuvants de la ULT han mort i no hi ha fonts orals i/o escrites conegudes que puguin donar llum, però la historia ens permet intuir coses", ha de dir "Potser m'equivoqui, però, del meu coneixement, els principals i mes destacats promotors, fundadors, padrins i/o coadjuvants de la ULT han mort i no hi ha fonts orals i/o escrites conegudes que puguin donar llum, però la historia ens permet intuir coses"

Acomplert el desig de la ULT i com ara l'entrada “La “Unió Lliure de Treballadors” (ULT) i la etz., etz....” és políticament correcta (feu clic aqui per a llegir-la),  m'agradaria, per favor i si no és gaire molèstia, que la direcció de la ULT eliminés de la seva pagina web la frase “...qui era afiliat a un sindicat, havia de ser també afiliat a un determinat partit polític....com continua passant avui en dia”, perquè és una mentida, i em sabria greu que anessin a l'infern de cap.

P.S.: A l'hora d'introduir aquesta rectificació la revista 08640 ja ha tancat la edició del Març. Prometo entrar-la a l'edició d'Abril. Ho sento molt.