"TALLER D'ESCOLTA. SERVEIS DE SALUT, FUNCIONAMENT I MILLORES". CRÒNICA D'UNA FARSA

(en la parte inferior puedes leerlo en castellano)

El que havia de ser una comèdia es va transformar només començar en una farsa. El suposat procés de participació ciutadana pomposament anomenat «Taller d'escolta. Serveis de salut, funcionament i millores» que l'empresa EDAS va organitzar per a l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat (per cert, que ens ha costat la festa?) es va inaugurar, paradoxalment, fent callar a un ciutadà que tenia dubtes sobre el funcionament de la cosa.

El «taller d'escolta» ha volgut ser la resposta de l'equip de govern municipal del Bloc Olesà -JuntsxCat (i potser CUP?) per reconduir la inesperada mobilització ciutadana per una sanitat pública de qualitat, que es mou per camins no previstos i en moments electoralment incòmodes.

L'acte, tal com estava plantejat, ja era inútil de bon començament. El pretext municipal per aixecar la camisa a la ciutadania era que calia «fer una bona diagnosi sobre les prestacions de salut amb les que compta Olesa, quines oportunitats es presenten al municipi i quins aspectes es podrien millorar... per traslladar-los a les autoritats competents» malgrat que des de fa onze (11) !!! anys «l'Ajuntament duu a terme reunions periòdiques amb tots els titulars de salut del territori, com són l'Hospital de Martorell, la Mútua de Terrassa, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Aquestes trobades tenen com a objectiu identificar les mancances del sistema de salut al territori.» que es concreten en «els horaris d'atenció limitats, una manca de metges i pediatres i la necessitat de tenir un CUAP perquè les urgències no hagin de ser derivades a Sant Andreu de la Barca o a Martorell» (les frases en negreta i entre cometes són de la web municipal). És a dir, al «taller d'escolta» es volia diagnosticar el que fa onze anys (11)!!! que la ciutadania ja ha diagnosticat de sobres i que des de fa onze anys (11)!!! l'ajuntament coneix i exposa a les autoritats competents sanitàries, mansa, disciplinadament dòcil, amb acceptació resignada de la precarietat sanitària i que el fa sospitós de complicitat, repetint a la ciutadania queixosa, com a la cançó de l'enfadós, allò de «és que no tenim compètencies». Les reivindicacions son clares i els tècnics tenen la tècnica per a trobar solucions.

Es van posar d'acord Ajuntament, Generalitat i Mútua de Terrassa per llençar a sobre del personal una carretada d'inutils dades estadístiques sobre la sanitat olesana, presentades per la Conselleria de Salut de Generalitat, deixades anar de cop, sense temps que fossin païdes per la ciutadania assistent, que van donar pas a una exposició d'«autobombo» per part de la Mútua de Terrassa, sense un bri d'autocrítica, ni presentació d'alternatives a la precarietat i problemes de la sanitat a Olesa que ella gestiona (per cert, amb conveni caducat). Sobre la participació de la Taula de Salut Municipal és una incògnita el paper que hi feia. Per contra, es va trobar a faltar, com a element essencial i necessari per a un debat fructífer, les opinions i propostes dels representants dels treballadors sanitaris, facultatius i administratius. Qui fa la feina i la pateix, oblidat.

Alguns ciutadans, davant d'aquella farsa, impacientment emprenyats van marxar, d'altres, més pacients, però igualment emprenyats, van aguantar fins l'últim acte de la comèdia esperant un debat sobre què havien discutit als cinc ramats en què estaven distribuïts els assistents i que mai es va produir.

En definitiva un taller perquè la ciutadania plores una altra vegada a llàgrima viva sobre els seus patiments, però evitant parlar del fons: Ens convé la Mútua de Terrassa?. Com distribueix a Olesa els beneficis que obté?. Com es pot gestionar la sanitat olesana amb un conveni caducat? Com és que no es troben metges?. Per que no revertim a la Generalitat la sanitat pública d'Olesa?. No seria millor un model de gestió sanitària a on l'ajuntament i intervingues de ple dret i afavorís una veritable participació ciutadana? Aneu afegint preguntes.

El Conde de Romanones deia "Hagan ustedes las leyes, que yo haré los reglamentos", el govern municipal olesà diu, fem "tallers participatius" que jo us apuntaré de què podreu parlar. Olesa cultura i tradicions.

Lo que tenía que ser una comedia se transformó nada más empezar en una farsa. El supuesto proceso de participación ciudadana pomposamente llamado «Taller d'escolta. Serveis de salut, funcionament i millores» que la empresa EDAS organizó para el Ayuntamiento de Olesa de Montserrat (por cierto, ¿qué nos ha costado la fiesta?) se inauguró, paradójicamente, acallando a un ciudadano que tenía dudas sobre el funcionamiento de la cosa.

El "taller d’escolta" ha querido ser la respuesta del equipo de gobierno municipal del Bloc Olesà-JuntsxCat (¿y quizas CUP?) para reconducir la inesperada movilización ciudadana por una sanidad pública de calidad, que se mueve por caminos no previstos y en momentos electoralmente incómodos.

El acto, tal y como estaba planteado, ya era inútil desde el principio. El pretexto municipal para dársela con queso a la ciudadanía era que hacía falta «hacer un buen diagnóstico sobre las prestaciones de salud con las que cuenta Olesa, qué oportunidades se presentan en el municipio y qué aspectos se podrían mejorar... para trasladarlos a las autoridades competentes» a pesar de que desde hace once (11)!!! años «el Ayuntamiento realiza reuniones periódicas con todos los titulares de salud del territorio, como son el Hospital de Martorell, la Mutua de Terrassa, la Diputación de Barcelona y la Generalitat de Catalunya. Estos encuentros tienen como objetivo identificar las carencias del sistema de salud en el territorio.» que se concretan en «los horarios de atención limitados, una falta de médicos y pediatras y la necesidad de tener un CUAP para que las urgencias no tengan que ser derivadas a Sant Andreu de la Barca o a Martorell» (las frases en negrita y entre comillas son de la web municipal). Es decir, en el «taller d’escolta» se quería diagnosticar lo que hace once años (11)!!! que la ciudadanía ya ha diagnosticado sobradamente y que desde hace once años (11)!!! el ayuntamiento conoce y expone a las autoridades competentes sanitarias, mansa, disciplinadamente dócil, con aceptación resignada de la precariedad sanitaria y que le hace sospechoso de complicidad, repitiendo a la ciudadanía quejosa, como el cuento de nunca acabar, aquello de «es que no tenemos competencias». Las reivindicaciones son claras y los técnicos tienen la técnica para encontrar soluciones.

Se pusieron de acuerdo Ayuntamiento, Generalitat y Mutua de Terrassa para lanzar sobre el personal una carretada de inútiles datos estadísticos sobre la sanidad olesana, presentados por la Conselleria de Salud de Generalitat, soltados de sopetón, sin tiempo a que fueran digeridos por la ciudadanía asistente, que dieron paso a una exposición de «autobombo» por parte de la Mutua de Terrassa, sin una brizna de autocrítica, ni presentación de alternativas a la precariedad y problemas de la sanidad en Olesa que ella gestiona (por cierto, con convenio caducado). Sobre la participación de la «Taula de Salut Municipal» es una incógnita el papel que desempeñaba. Por el contrario, se echó de menos, como elemento esencial y necesario para un debate fructífero, las opiniones y propuestas de los representantes de los trabajadores sanitarios, facultativos y administrativos. Quien hace el trabajo y lo sufre, olvidado.

Algunos ciudadanos, ante aquella farsa, impacientemente cabreados se marcharon, otros, más pacientes, pero igualmente cabreados, aguantaron hasta el último acto de la comedia esperando un debate sobre lo que habían discutido en los cinco rebaños en que estaban distribuidos los asistentes y que nunca se produjo.

En definitiva un taller para que la ciudadanía llorase otra vez a lágrima viva sobre sus sufrimientos, pero evitando hablar del fondo: ¿Nos conviene la Mutua de Terrassa?. ¿Cómo distribuye en Olesa los beneficios que obtiene? ¿Cómo gestionar la sanidad olesana con un convenio caducado? ¿Por qué no se encuentran médicos?. ¿Por qué no revertimos a la Generalitat la sanidad pública de Olesa? ¿No sería mejor un modelo de gestión sanitaria donde el ayuntamiento interviniera de pleno derecho y favoreciera una verdadera participación ciudadana?.

El Conde de Romanones decía "Hagan ustedes las leyes, que yo haré los reglamentos", el gobierno municipal olesano dice, hagamos "talleres participativos" que ya os apuntaré de qué podéis hablar. Olesa cultura y tradiciones. 

TEORIA I PRÀCTICA DE LA POCAVERGONYA.

   

     En acabar la concentració ciutadana davant el CAP d'Olesa de Montserrat del divendres 10 de febrer, li vaig dir a una autoritat que era un «pocavergonya». L'home es va sentir insultat, i a mi companys de bona fe em van estirar les orelles, lleument això sí. De vegades m'han dit que mai caço sense gos (en castellà en dirien que «no doy puntada sin hilo) i per això, en el meu descàrrec, intentaré raonar perquè el nostre prohom és un «pocavergonya» i no es pot considerar insultat, sinó que és la constatació d'un fet objectivament demostrable. Utilitzaré tres vies d'anàlisi: la filològica, la filosòfica i l'ètica.

    Per a l'anàlisi filològica, recorreré a l'autoritat del seny ordenador del nostre verb, Pompeu Fabra, que al seu diccionari defineix «pocavergonya» com a mancat de vergonya. Se'm planteja, doncs, el problema de definir «vergonya» i, seguint amb el mestre Fabra, veig una accepció que diu «torbament de l'ànim per una falta comesa...». Però, més modernament, el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) afina conceptes i ens complica una mica la cosa dient que un «pocavergonya» és una persona «desvergonyida», que es defineix com qui «parla i obra amb desvergonyiment» alhora que, a la corresponent entrada, ens explica que el desvergonyiment és la manca de vergonya. Bé, de moment hi ha coincidència entre Pompeu Fabra i l'IEC. Però, ambdós coincideixen en la definició de vergonya?. Doncs resulta que al diccionari de l'IEC també hi ha una accepció que reprodueix fil per randa la de Fabra: «torbament de l'ànim…». Dues fonts amb autoritat filològica indubtable em donen elements coincidents per avaluar l'existència de desvergonyiment.

    L'anàlisi filosòfica posada en relació amb la filològica, serà molt breu. Simplement, em remeto a la lògica sil·logística aristotèlica que em permet argumentar que una persona a qui no se li torba l'ànim quan comet una falta, obra amb desvergonyiment, amb manca de vergonya i, conseqüentment, és un pocavergonya.

    El tercer element d'anàlisi ens endinsa en el camp de l'ètica i hauré de veure si s'ha comès alguna falta susceptible de torbar l'ànim d'una persona normal. És una falta mentir?. Tornem al diccionari de l'IEC. Mentir és «enganyar,» i «enganyar» és fer caure en un error algú de forma voluntària. I, si, el nostre prohom ha mentit, ha enganyat atribuint-me falsament que jo vaig dir als concentrats davant del CAP que el govern municipal del Bloc Olesà en onze anys no ha fet res per la sanitat pública, i això és mentida, és un engany descarat, intencionat i interessat. El que jo vaig dir a la concentració, ho he escrit a molts altres llocs i m'hi reafirmo, és que el govern municipal del Bloc Olesà en onze anys no ha parat de demanar a la Generalitat i la Mútua de Terrassa, pidola constantment, sí, però davant del contumaç silenci que rep per resposta, servilment renuncia a demanar i animar la col·laboració de la ciutadania perquè tiri endavant mobilitzacions eficaçment organitzades que li permeti negociar en condicions, i no la demana perquè té por de la societat cívica mobilitzada i crítica, té por que reneixi i creixi el teixit associatiu veïnal, temorós de què se li giri en contra, i, per això, s'estima més continuar actuant com un pidolaire solitari.

    Si el nostre personatge fos catòlic, tindria motius per a preocupar-se, ja que podria anar de cap a les Calderes d'en Pere Botero, a l'infern per cometre el pecat mortal d'incomplir el cinquè manament de la Llei de Déu: no mentiràs, però com no ho deu ser, es pensa que pot mentir amb total impunitat i desvergonyiment; s'hi ha acostumat i s'hi troba còmode.

    La filologia, la filosofia i l'ètica ens demostra que objectivament és un pocavergonya. Ara jugueu a posar-li cara.

DEBAT SOBRE LA SANITAT PÚBLICA OLESANA?. "LO QUE NO PUÉ SER, NO PUÉ SER Y ADEMÁ É IMPOSIBLE" VA DIR RAFAEL EL GALLO QUAN VA VEURE EL TORO.

 

    Us repto a veure si sou capaços d'arribar al final d'aquest escrit. Ànim.

    De cop han saltat totes les alarmes, al Bloc Olesà en particular i a la resta de grups municipals (excepte Ciudadanos, ves per on) en general. Els que eren modèlics Reglaments Orgànic Municipal (ROM), aprovat fa només tres anys i escaig, i de Participació Ciutadana (RPC), que només té un any de vida, ja no serveixen i s'hauran de canviar. Així ho ha insinuat el facundiós Primer tinent d'alcaldia, Sr. Jordi Martínez i Vallmitjana. El pobre home ha vist consternat que les entitats olesanes no només són de caràcter esportiu, lúdic o religiós, etc., sinó que també n'hi ha que tenen com a finalitat difondre un esperit crític avaluant la situació política i social al municipi (ja ho va dir el torero Rafael el Gallo que "hay gente pa tó") i acollint-se al ROM i al RPC presenten mocions i fan preguntes raríssimes als plens municipals que fan pensar i destorben la tranquil·litat dels regidors, i segons el Sr. Martínez aquests reglaments de suposada participació ciutadana, no estaven pensats per aquesta mena de coses. On se's vist que es faci política a l'ajuntament!!!, diu un polític.

    El sobresalt va venir quan l'Associació Desbloquegem Olesa (una d'aquestes rares, deuen pensar alguns) va presentar el dia 17 de novembre del 2022, una moció a l'Ajuntament per a ser discutida pels regidors al Ple municipal titulada "MOCIÓ QUE PRESENTA L'ASSOCIACIÓ DESBLOQUEGEM OLESA A CONSIDERACIÓ DEL PLE MUNICIPAL PER A LA CONSTITUCIÓ D'UNA COMISSIÓ MUNICIPAL PER A L'ESTUDI DE LES POSSIBILITATS FORMALS I VIABILITAT, DE CREACIÓ D'UN ORGANISME SOCIOSANITARI PÚBLIC D'ÀMBIT LOCAL AMB LA PARTICIPACIÓ DIRECTA DE L'AJUNTAMENT D'OLESA DE MONTSERRAT EN EL SEU GOVERN", títol expressament llarg perquè fos clar i no portes a malentesos sobre el seu contingut i on les paraules "estudi", "possibilitat" o "viabilitat" no són intranscendents, ja ho veureu. La Junta de portaveus municipal no la va admetre a tràmit i si t'he vist, no me'n recordo.

    Ja he dit alguna vegada que els regidors olesans tenen problemes de comprensió lectora (feu clic aquí), en cas contrari no s'entén el ventall de desqualificacions que es va obrir a tertúlies radiofòniques o al mateix ple de desembre, en contra del contingut de la mocíó. Exemples: Que si això és un caprici extravagant d'un partit que no ha tingut representació a les darreres eleccions i que pretén manipular la protesta popular per a la sanitat pública enganyant-la. Que si volen entrar a l'ajuntament per la porta de darrere. Que d'on traurem els diners per pagar la festa. Que no és legalment possible. Que és electoralisme espuri. Que es vol "obligar" a l'ajuntament a assumir competències exclusives de la Generalitat......zzzz...en fi, escolteu Olesa Radio a la Carta que si ho faig gaire llarg us canseu i no llegiu.

    Anem a pams. No ens amaguem. Aquest partit capriciós i innombrable, és Movem Olesa. Partit dissolt, que no es presentarà a les eleccions que venen (i el Bloc Olesà sap perquè) i que ha fet el pas cap a la creació de l'Associació Desbloquegem Olesa (com ho va fer el Bloc Olesà, però al revés -d'agrupació a partit-. Ai! uns tenen la fama i els altres carden la llana), per tant, si no hi ha partit, no pot haver-hi electoralisme. I enfront dels dubtes, hi ha les respostes. "Obligar" a l'ajuntament? Es demanava una "Comissió d'estudi" per veure la "possibilitat" i la "viabilitat" i les paraules diuen el que volen dir i no el que un vol que diguin, tireu del diccionari. Manipulació de la protesta popular per a la sanitat pública? Home, som ciutadans que volem, podem i devem defensar els nostre dret a la salut -que fa onze anys va oblidar el Bloc Olesà-, i participem (un altre dret que tenim) en la mobilització (també un dret), com n'hi ha del PSC, de Ciudadanos i gent que no té partit; els altres sabran perquè no hi participen. Que no és legalment possible? Olesa no és diferent de Castelldefels a on l'ajuntament i el Servei Català de la Salut gestionen un consorci sanitari d'àmbit local i, fins i tot, han creat un CUAP -aquest somni de la ciutadania olesana-. D'on traurem els diners? Cal tornar a Castelldefels, i, oh meravella!!, resulta que el 95% del cost el finança el Servei Català de la Salut, el mateix que amb la Mútua de Terrassa, però estalviant-se els beneficis que, se suposa, vol tenir una mútua privada (aquestes que tan poc agraden al nostre alcalde, si li hem de fer cas). Però, no elucubrem tant i deixem-nos d'hòsties: l'única manera de veure si alguna cosa pot ser "viable" o "possible" és "estudiant-ne" la "possibilitat" i la "viabilitat" (en castellà d'això se'n diu una "perogrullada") i si, una vegada estudiat seriosament, no és "possible" o "viable" tornem a apel·lar de nou a l'autoritat de Rafael el Gallo quan va tenir davant l'evidència del toro, "lo que no pué ser, no pué ser y ademá é imposible".

    Per què no s'ha volgut fer la Comissió d'Estudi, doncs?. Per la hipocresia dels qui s'omplen la boca de transparència i participació i el vertigen que els hi ha provocat la declaració d'intencions de la mateixa moció, a on literalment es diu que "els serveis públics necessàriament han de respondre a un principi d'agilitat, eficàcia i proximitat a la ciutadania. S'ha de respondre també a les necessitats socials locals i a les persones per mitjà dels seus representants democràticament elegits, que han de poder exercir un paper no merament d'escolta i/o consultiu, sinó de govern d'aquests serveis......considerar la transferència de poder a la ciutadania exigeix valentia i compromís real amb la participació, més enllà d'estructures clàssiques de provisió, i comprendre que incorporar els poders locals a les polítiques de salut pot suposar una fórmula de govern on es combinin amb eficàcia i eficiència el poder públic, la implicació ciutadana i l'agilitat en la gestió". No s'ha tingut valentia ni compromís amb la participació, o, com diem en català "feina fuig, mandra no em deixis”.

    No teniu curiositat per saber com va anar la votació a la Comissió informativa que va rebutjar tramitar la moció? Va, us ho explico. Ciudadanos a favor ("la vida te da sorpresas" cantava Pedro Navaja); en contra el post post post convergent JuntsxCat (els més coherents, després d'haver tingut com a conseller de Sanitat el Sr. Boi Ruiz que aconsellava als catalans que ens féssim socis d'una mútua privada) i la CUP (ai! els campions de municipalitzar els serveis públics van demanar perdó "urbi et orbi" perquè, diuen, es van equivocar de vot, com aquell diputat del PP); i, finalment, es van abstenir el Bloc Olesà (tan d'esquerra alternativa com sempre), ERC (que, amb tot el cinisme, van criticar al Bloc per la seva abstenció) i el PSC (que, segurament, també es va equivocar de vot, ja que el seu portaveu em va assegurar personalment que hi votaria a favor). davant de l'empat de  tres sis i tres nos, la presidenta Ada Agut del Bloc Olesà va fer servir els seu vot de qualitat i es va decantar pel no. La vostra curiositat satisfeta.

    No us sembla que el surrealisme dels germans Marx hagués fet una excel·lent pel-licula de tot plegat?. Gràcies per llegir fins al final.

 

CARTA OBERTA ALS TREBALLADORS I LES TREBALLADORES DEL CAP D'OLESA DE MONTSERRAT. CARTA ABIERTA A LOS TRABAJADORES Y LAS TRABAJADORAS DEL CAP DE OLESA DE MONTSERRAT

 

(texto en catalán y castellano)

    Companys i companyes, les persones que ens hem concentrat davant del CAP aquests darrers divendres, només som ciutadans i ciutadanes que no volem renunciar al nostre dret a la salut, que està íntimament lligat al dret fonamental a la vida i la integritat física que ens reconeix la Constitució i que el nostre sistema sanitari públic, que a Olesa el representa la Mútua de Terrassa, actualment no garanteix.

    No tingueu por, creieu-nos, no volem assaltar el CAP, ni trencar vidres, ni mobiliari, ni, encara menys, fer-vos culpables d'una situació que no heu creat -encara que algú us ho vulgui fer creure-, però que també patiu en la vostra doble condició de treballadors i usuaris. És veritat que hi ha actituds individuals i aïllades de persones que poden fer la sensació contrària, però heu de ser conscients del malestar, angoixa i cansament acumulat de la ciutadania que veu com els seus problemes de salut no tenen una resposta adequada en un sistema sanitari cada vegada més degradat. Per això la vostra queixa no pot anar contra les persones que irritades i intranquil·les, veuen vulnerat el seu dret a la salut, sinó contra els responsables de la situació creada, que, alhora, també han deteriorat els vostres drets laborals.

    Pensem que la gent treballadora i usuària de la sanitat pública, totes juntes, hem de compartir i recuperar solidaritats que s'estan trencant per la por generada per les successives crisis reals o provocades, siguin econòmiques, socials o sanitàries. Vosaltres no podeu amagar el cap sota l'ala; no us cregueu la fal·làcia d'aquells que us diuen que formeu part d'una inexistent "classe mitjana" que ha menjat les engrunes que els hi han sobrat a tots aquells que s'han enriquit robant en temps de vaques grasses. No tanqueu els ulls a l'única certesa: mai heu deixat de ser de la classe treballadora.

    Companys, companyes, personal sanitari, tècnic o administratiu del CAP d'Olesa de Montserrat, només se us demana que tingueu consciència del patiment de molta gent que és la vostra gent, que sigueu solidaris i penseu que aviat també sentireu la necessitat de solidaritat que només ella us podrà donar.

    No tingueu por, som els vostres.

                  ________________________________________________________________

 

    Compañeros y compañeras, las personas que nos hemos concentrado ante el CAP estos últimos viernes, solo somos ciudadanos y ciudadanas que no queremos renunciar a nuestro derecho a la salud, que está íntimamente ligado al derecho fundamental a la vida y la integridad física que nos reconoce la Constitución y que nuestro sistema sanitario público, que en Olesa lo representa la Mutua de Terrassa, actualmente no garantiza

    No tengáis miedo, creednos, no queremos asaltar el CAP, ni romper cristales, ni mobiliario, ni, mucho menos, haceros culpables de una situación que no habéis creado -aunque alguien os lo quiera hacer creer-, pero que también sufrís en vuestra doble condición de trabajadores y usuarios. Es verdad que hay actitudes individuales y aisladas de personas que pueden dar la sensación contraria, pero debéis ser conscientes del malestar, angustia y cansancio acumulado por la ciudadanía que ve cómo sus problemas de salud no tienen una respuesta adecuada en un sistema sanitario cada vez más degradado. Por eso vuestra queja no puede ir contra las personas que irritadas e intranquilas, ven vulnerado su derecho a la salud, sino contra los responsables de la situación creada, que a su vez, también ha deteriorado vuestros derechos laborales.

    Pensamos que la gente trabajadora y usuaria de la sanidad pública, todas juntas, debemos compartir y recuperar solidaridades que se están rompiendo por el miedo generado por las sucesivas crisis reales o provocadas, sean económicas, sociales o sanitarias. No podéis ocultar la cabeza bajo el ala; no os creáis la falacia de aquellos que os dicen que formáis parte de una inexistente "clase media" que ha comido las migajas que les han sobrado a todos aquellos que se han enriquecido robando en tiempos de vacas gordas. No cerréis los ojos a la única certeza: nunca habéis dejado de ser de la clase trabajadora

    Compañeros, compañeras, personal sanitario, técnico o administrativo del CAP de Olesa de Montserrat, solo se os pide que tengáis conciencia del sufrimiento de mucha gente que es vuestra gente, que seáis solidarios y penséis que pronto también sentiréis la necesidad de solidaridad que solo ella podrá daros.

    No tengáis miedo, somos los vuestros.

 

LA GRAN FESTA OBLIDADA CELEBRADA A SANT FELIU DE LLOBREGAT EL 30 DE JUNY I L'1 DE JULIOL DE 1979.

   

(feu clic sobre la fotografia i la veureu ampliada)

     Fent neteja a les golfes de casa he recuperat aquest cartell. S'hi anuncia la "Gran Festa" de les Comissions Obreres del Baix Llobregat. Ningú se'n recorda, no hi ha fotografies, però el dissabte 30 de juny i el diumenge 1 de juliol de 1979, Sant Feliu de Llobregat va acollir un dels actes més multitudinaris d'àmbit comarcal de la seva història i no exagero. No em feu dir quanta gent hi va passar per la "Gran Festa" des de les 10 del vespre del dissabte fins al diumenge a la mateixa hora, però tota la zona poliesportiva santfeliuenca, des del començament de la Rambla fins al carrer Montserrat, era plena de gom a gom de gent participant en tots els actes que es van organitzar.

    La idea de fer una festa de trobada i confraternització obrera va sortir de la Unió Local de Comissions Obreres de Sant Feliu de Llobregat i va ser acollida per la Unió Comarcal del Baix Llobregat que va decidir organitzar-la. Es tractava de fer un gran acte a l'estil de la "Festa de Treball" del PSUC, a on durant dos dies es realitzessin actes lúdics de tota mena.

    

Font.- Josep María Pi

Durant dos mesos frenètics el comitè organitzador va estar preparant tota la logística: contractacions d'actuacions musicals i teatrals, cartelleria, restauració, escenaris, so, luminotècnia, venda anticipada d'entrades, etc. comprometent afiliats voluntaris i comitès d'empresa.

    La nit del dia 30 de juny a les 10 del vespre començava la "Gran Festa" amb una "verbena" amb les actuacions de l'Oriol Tramvia i la seva orquestra, seguit de l'"original" i "genuina" Salseta del Poble Sec i el grup santfeliuenc de rumba La Charanga. Abans us he dit que no em féssiu dir quanta gent va assistir durant els dos dies, però recordo que aquell vespre es van repartir unes tres mil racions de coca i cava fins a gairebé la matinada.

    L'endemà, diumenge, durant tot el mati, una cercavila va recórrer els carrers de Sant Feliu i el recinte festiu, amb gegants, capgrossos, la Banda de Música de l'Associació Musical "Ciutat de les Roses", i "majorettes" (era 1979, disculpeu). Mentrestant a diferents llocs i escenaris s'hi feien una competició de futbol-sala, espectacles infantils, la cobla "La Principal del Llobregat" oferia una audició de sardanes, els Falcons de Sant Vicenç dels Horts executaven les seves figures i construccions humanes i finalment al migdia es va disfrutar d'un espectacle de cabaret amb la companyia "Roba Estesa"....i en acabat tothom a fer el vermut i dinar gaudint de l'oferta gastronòmica que oferien diversos i variats "xiringuitos".

  Font.- Josep Maria Pi

    Després del cafè, la copa i el puro, va començar la tarda amb un "tablao flamenco" a càrrec de la Peña Cultural-Recreativa Luis de Cordoba de Sant Feliu i a les sis, al llavors camp de futbol, van començar les actuacions musicals del cantautor aragonès Joaquin Carbonell, Quico Pi de la Serra i el grup nicaragüenc Carlos Mejia Godoy y los de Palacagüina llavors al "top" musical amb els seus "perjumenes". La "Gran Festa" de les Comissions Obreres del Baix Llobregat va finalitzar a les 9 del vespre amb els parlaments de Marcelino Camacho, José Luis López Bulla i Carles Navales, secretaris generals respectivament de CC.OO. d'Espanya, Catalunya i el Baix Llobregat.

    Una gran trobada de convivència fraternal entre els treballadors de la comarca. Un èxit. Això va ser el que va passar a Sant Feliu de Llobregat entre el 30 de juny i l'1 de juliol de 1979 i se'n desconeixen documents gràfics; una llastima. Si algú en té, doneu-los a conèixer.

 

CURIOSITATS OLESANES

 

CELOBERT. NÙM 5. OCTUBRE 2022. GASETA INDEPENDENT D'OPINIÓ CRÍTICA.

 

 (Cliqueu sobre la fletxeta que apareix a la part superior dreta per ampliar la visualització)

SANIDAD PÚBLICA OLESANA. NO HAY CONSPIRACIONES SR. ALCALDE, ES EL GOBIERNO MUNICIPAL QUIEN ALIMENTA LA LÓGICA CRISPACIÓN CIUDADANA. // SANITAT PÚBLICA OLESANA. NO HI HA CONSPIRACIONS SR. ALCALDE, ÉS EL GOVERN MUNICIPAL QUI ALIMENTA LA LÒGICA CRISPACIÓ CIUTADANA.

CONTUBERNI DE MALS OLESANS CONSPIRANT CONTRA EL BLOC OLESÀ

 

Mira tu, me ha dado por escribir en castellano y catalán esta entrada. Si voleu llegir-la en català, aneu tirant avall amb el cursor i ja ho trobareu.

    El 14 de julio de 2011 las calles olesanas vivieron una amplia manifestación ciudadana, organizada por la plataforma "Asamblea Justicia Social" contra la precarización del sistema sanitario público causado por los recortes presupuestarios urdidos por el gobierno de CiU (actualmente JuntsxCat) presidido por el Muy Honorable (?) Artur Mas. Aquel día, quien fue el primer alcalde del Bloc Olesà (BO), Sr. Salvador Prat, se comprometió a crear un "frente común" ciudadano para llegar "hasta donde haga falta" contra el recorte "que perjudicaría gravemente la atención sanitaria de cerca de 24.000 personas" (las frases enfatizadas son literales). Más de once años después de aquel 14 de julio, ni se ha concretado aquel "frente común", ni se ha llegado "donde haga falta" mientras el actual alcalde, Sr. Miquel Riera, tercero de la era del BO, parece que ha descubierto la sopa de ajo.

    En efecto, en el último pleno municipal, el de septiembre, transfigurado en profeta de lo que ya ha sucedido, el alcalde Riera iluminó a la ciudadanía ignorante revelándole que hace "más de quince años" que asistimos al "desguace del sistema de salud pública" con "carencia de inversión en formación de médicos y enfermeras...(y)...en centros de atención primaria...seguramente para promover el crecimiento de la mutua privada" a la vez que se quejaba amargamente de la "decisión tan carente de lógica” de situar el CUAP "en Sant Andreu de la Barca que ya tiene mil equipamientos" y que "aún ahora, se lo recriminamos a la Consellería de Salut" (las frases enfatizadas son literales). Por cierto, no sabemos si el Sr. alcalde  ya le ha explicado a la Mutua de Terrassa su teoría sobre el crecimiento de la mutua privada.

    Parecía que el "Che" Riera llamaría al pueblo a las barricadas, pero, ay! no; apareció el conservadurismo cauteloso de "el olesano de bien" para reprobar "la crispación...erróneamente alentada por algunas personas o foros o redes". "La crispación sin dirección no es útil para nada...las incidencias concretas...las tenemos que dirigir hacia los portales adecuados...hacer una manifestación y gritar mucho a los trabajadores del CAP ni está bien, ni es justo" (las frases enfatizadas son literales). El pueblo, manipulado por malvados pescadores en aguas turbias, cae en el arrebato y enfrente solo queda la cordura del príncipe prudente y paternal. La conspiración como justificación de las propias carencias, tan propio del BO.

    No merece la pena perder ni un minuto en contestar una frase tan falsa por generalizadora como llena de mala baba, como es "...gritar mucho a los trabajadores del CAP...", pero no sobra pedirle al sindicalista aficionado y alcalde Sr. Riera, que reflexione sobre que ha hecho para propiciar y dar empuje a la necesaria triple alianza entre la ciudadanía usuaria, la trabajadora de la sanidad pública (esta en su doble condición) y la administración local para frenar el "desguace del sistema" a que hacía referencia.

    Once años después (!!!) del compromiso del BO para crear el "frente común" ciudadano y "llegar donde haga falta" en defensa de la sanidad pública, el alcalde nos pide abandonar la crispación supuestamente atizada por personas o redes siniestras, y que la canalicemos adecuadamente. El Iltre. Sr. o va con el lirio en la mano o el nivel de hipocresía es patológico. No jodamos!!, él mismo, a su manera, reconoce que en estos once años, los gobiernos municipales de turno (siempre del BO) en las reuniones periódicas habidas con las autoridades sanitarias para cubrir el expediente, se han limitado a hacer formales peticiones, solicitudes, ruegos, suplicas, que solo han recibido respuestas evasivas aceptadas mansamente con cristiana (pueblo de pasiones y misterios) resignación; y, finalmente, cuando el pasado febrero se consigue una mínima coordinación con los municipios vecinos "para presionar de forma eficaz" (página web del ayuntamiento), ocho meses después todavía no sabemos cómo se concreta esta presión ni qué participación y papel se le da a la sociedad olesana. Cómo se puede tener el atrevimiento desvergonzado de pedir a la ciudadanía desamparada que no se crispe y que se limite a "utilizar los portales adecuados"?.

    No, ni hay conjuras, ni conspiraciones, ni maquinaciones para crispar a la gente urdidas desde escondrijos secretos. Lo que hay es un gobierno municipal apoyado por un partido, el Bloc Olesà, sin modelo sanitario público alternativo que confronte y se contraponga con el sistema actual privatizador y derrochador; que no tiene competencias sobre sanidad, es verdad, pero podría tenerlas como las tienen otros municipios (por ejemplo, Castelldefels) y ni siquiera quiere estudiarlo; un gobierno municipal que renuncia a pedir la colaboración de la ciudadanía para que salgan adelante movilizaciones eficazmente organizadas que le permita negociar en condiciones, y no la pide porque tiene miedo de la sociedad cívica movilizada y crítica, tiene miedo que renazca y crezca el tejido asociativo vecinal, temeroso de que se vuelva en su contra, y, por eso, prefiere continuar actuando como un pedigüeño miserable.

    Y la oposición? Tumbada a la bartola y dejando hacer.

_____________________________________________________________________________

    El 14 de juliol de 2011 els carrers olesans van viure una àmplia manifestació ciutadana, organitzada per la plataforma "Assemblea Justícia Social" contra la precarització del sistema sanitari públic causat per les retallades pressupostàries ordides pel govern de CiU (ara JuntsxCat) presidit pel Molt Honorable (?) Artur Mas. Aquell dia, qui fou el primer alcalde del Bloc Olesà (BO), Sr. Salvador Prat, es va comprometre a crear un "front comú" ciutadà per arribar "fins a on faci falta" contra la retallada "que perjudicaria greument l'atenció sanitària a prop de 24.000 persones" (les frases emfatitzades són literals). Més d'onze anys després d'aquell 14 de juliol, ni s'ha concretat aquell "front comú", ni s'ha arribat "a on faci falta" mentre l'actual alcalde, Sr. Miquel Riera, tercer de l'era del BO, sembla que ha descobert la sopa d'all.

    En efecte, al darrer ple municipal, el de setembre, transfigurat en profeta de què ja ha passat, l'alcalde Riera va il·luminar a la ciutadania ignorant revelant-li que fa "més de quinze anys" que assistim al "desballestament del sistema de salut pública" amb "manca d'inversió en formació de metges i infermeres...(i)... en centres d'atenció primària...segurament per promoure el creixement de la mútua privada" alhora que es queixava amargament de la "decisió tan il-lògica" de situar el CUAP "a Sant Andreu de la Barca que ja té mil equipaments" i que "encara ara, li recriminem a la Conselleria de Salut" (les frases emfatitzades són literals). Per cert, no sabem si el Sr. alcalde  ja li ha explicat a la Mútua de Terrassa la seva teoria sobre el creixement de la mútua privada.

    Semblava que el "Che" Riera cridaria el poble a les barricades, però, ai! no; va aparèixer el conservadorisme cautelós de "l'olesà com cal" per a reprovar "la crispació...erròniament alentada per algunes persones o 'foros' o xarxes". "La crispació sense direcció no és útil per res...les incidències concretes...les hem d'adreçar als portals adequats...fer una manifestació i cridar molt als treballadors del CAP ni està bé, ni és just" (les frases emfatitzades són literals). El poble, manipulat per malvats pescadors en aigües tèrboles, cau en la rauxa i enfront només queda el seny del príncep prudent i paternal. La conspiració com a justificació de les pròpies carències, tan propi del BO.

    No val la pena perdre ni un minut a contestar una frase tan falsa per generalitzadora, com plena de mala bava, com és "...cridar molt als treballadors del CAP...", però no és balder demanar-li al sindicalista aficionat i alcalde Sr. Riera, que reflexioni sobre que ha fet per propiciar i empènyer la necessària triple aliança entre la ciutadania usuària, la treballadora de la sanitat pública (aquesta en la seva doble condició) i l'administració local per frenar el "desballestament del sistema" a què feia referència.

    Onze anys després (!!!) del compromís del BO de crear el "front comú" ciutadà i "arribar a on faci falta" en defensa de la sanitat pública, l'alcalde ens demana abandonar la crispació suposadament atiada per persones o xarxes sinistres, i que la canalitzem adequadament. L'Il-ltre Sr. o va amb el lliri a la mà o el nivell d'hipocresia és patològic. No fotem!, ell mateix, a la seva manera, reconeix que en aquests onze anys, els governs municipals de torn (sempre del BO) a les reunions periòdiques que han tingut amb les autoritats sanitàries per cobrir l'expedient, s'han limitat a fer formals peticions, sol-licituts, precs, supliques, que només han rebut respostes evasives acceptades mansament amb cristiana (poble de passions i misteris) resignació; i, finalment, quan el passat febrer s'aconsegueix una mínima coordinació amb els municipis veïns "per pressionar de forma eficaç" (pàgina web de l'ajuntament), vuit mesos després encara no sabem com es concreta aquesta pressió ni quina participació i paper se li dóna a la societat olesana. Com es pot tenir l'atreviment desvergonyit de demanar a la ciutadania desemparada que no es crispi i que es limiti a "utilitzar els portals adequats"?.

    No, ni hi ha conjures, ni conspiracions ni maquinacions per a crispar la gent ordides des d'amagatalls secrets. El que hi ha és un govern municipal recolzat per un partit, el Bloc Olesà, sense model sanitari públic alternatiu que confronti i es contraposi amb el sistema actual privatitzador i malbaratador; que no té competències sobre sanitat, és veritat, però podria tenir-ne com en tenen altres municipis (per exemple, Castelldefels) i no vol ni estudiar-ho; un govern municipal que renuncia a demanar la col-laboració de la ciutadania perquè tiri endavant mobilitzacions eficaçment organitzades que li permeti negociar en condicions, i no la demana perquè té por de la societat cívica mobilitzada i crítica, té por que reneixi i creixi el teixit associatiu veïnal, temorós de què se li giri en contra, i, per això, s'estima més continuar actuant com un pidolaire miserable.

    I l'oposició? Dormint a la palla i deixant fer.

EPIDÈMIA D'INCOMPRENSIÓ VERBAL I/O AUDITIVA ENTRE ELS REGIDORS DEL BLOC OLESÀ

    

      Em preocupa la ineptitud d'alguns regidors olesans per a comprendre les preguntes que els hi faig en el torn d'intervenció del públic en finalitzar els plens municipals. O no contesten i deixen que l'alcalde ho faci per ells, o responen coses que no té res a veure amb la pregunta i ho fan de forma esbiaixada i incoherent. Em nego a creure que siguin uns sòmines badocs encantats, o, pitjor encara, que els importi un rave el que jo pugui dir o pensar i he arribat a la conclusió, que podrien patir alguna mena de malaltia que afecta les seves capacitats de comprensió verbal i/o auditiva. Sembla que senten els sons, però no els reconeixen i no els poden interpretar. La cosa és greu perquè la comprensió lingüística és clau en qualsevol procés de comunicació

    Res no em ve de nou, però en aquest darrer ple, el de setembre, ha arribat a ser preocupant la magnitud d'aquest fenomen; a escala epidèmica. Fixeu-vos si no:

    Si a la regidora de Salut Pública li pregunto com es concreten les accions que van decidir impulsar conjuntament els ajuntaments d'Abrera, Esparreguera i Olesa a la reunió que van tenir el 25-2-2022 (fa set mesos!!) per tal de pressionar de forma eficaç i aconseguir millorar la gestió actual dels CAP i retornar als serveis de que disposàvem abans de les retallades del 2011, i, sobretot, quin paper li donen a la ciutadania en la participació i organització d'aquestes accions, em contesta que aprengui a llegir, que no tenen competències, que fan coses (sic) encara que a mi no m'ho sembli, que si naps, que si cols,....però, Sra. regidora de Salut Pública, la pregunta era: quines accions concretes per aconseguir aquells objectius, van decidir impulsar conjuntament els ajuntaments a la reunió del 25-2-2022 i el paper que la ciutadania hi juga?. Li va costar, però al final va dir que s'han de tornar a trobar aquest mes.... o l'altre (no està gens malament, des de febrer), però del paper de la ciutadania ni piu. L'alcalde, paternal, va ficar cullerada, només faltaria, i va fer un esquerranós míting que riu-te de Fidel Castro, sobre el desballestament del sistema de salut pública i la seva entrega a les mútues privades (si, va dir mútues, ai a la propera reunió), alertant, però, del perill de la queixa des de les xarxes i les manifestacions descontrolades, no fos que els clatellots li arribessin a ell, etc., etc., etc... Incomprensió verbal i/o auditiva bilateral contagiada per proximitat de la cadira de la regidora a la de l'alcalde?.

    Si els hi preguntes als sis regidors del Bloc Olesà (que han fet ús de la llibertat de vot que els hi ha donat el grup municipal), que expliquin a la ciutadania el sentit del seu vot personal en relació amb una moció sobre el terrorisme (uns es van abstenir, altres van votar en contra), l'alcalde, preveient la seva incomprensió verbal i/o auditiva, els eximeix de contestar ( i ells, efectivament, ni mu; no es rebel-len exigint al Sr,. Riera que els deixi contestar, que ja són majors d'edat i no necessiten tuteles) i dóna la paraula al  “solucionador d'emergències” Sr. Jordi Martínez que improvisa una resposta genèrica explicant el “saludable” (sic) mètode de com s'arreglen les discrepàncies dintre del Bloc quan no es volen mullar el cul col-lectivament (?)....ens ha fotut el profeta!!, però senyors, és que la pregunta a cada un dels regidors era que expliquessin el perquè van votar el que van votar i la ciutadania en pugui prendre nota. Incomprensió verbal i/o auditiva col-lectiva?.

    Alerta!!. A la vista del cas olesà, els psiquiatres, psicòlegs o especialistes d'aquestes coses haurien d'estudiar si aquesta incomprensió verbal i/o auditiva és contagiosa.

 

CELOBERT. NÙM 4. SETEMBRE 2022. GASETA INDEPENDENT D'OPINIÓ CRÍTICA.

 

 

(Cliqueu sobre la fletxeta que apareix a la part superior dreta per ampliar la visualització)