A PROPÒSIT D'UN CUPLET SATÍRIC DE 1919 CONTRA EL DIPUTAT ALFONS SALA, A ON S'ANOMENA A OLESA DE MONTSERRAT

M'estic documentant sobre Alfons Sala (ja sabeu, el diputat monàrquic que va remenar les cireres al districte electoral de Terrassa des de 1893 fins a 1923 i que té dedicat un carrer a Olesa de Montserrat) i ha caigut a les meves mans un interessant llibret del professor Josep Puy: “Sàtires, cuplets i acudits en temps d'eleccions. Política i caciquisme a Terrassa (1917-1923)”. És un recull de romanços i versets irònics i satírics, alguns anònims i altres d'autor reconegut, dedicats a la figura del diputat monàrquic.

Us transcric un “HIMNE” compost per glossar de forma irònica la victòria d'Alfons Sala a les eleccions legislatives de l'1 de juny de 1919. En aquesta ocasió s'enfrontà al candidat republicà Domènec Palet i Barba i el resultat fou prou ajustat, perquè el triomf d'en Sala ho fou només per 88 vots de diferencia. Foren decisius els vots dels pobles del districte que li van donar a Alfons Sala 1.420 vots enfront dels 1.263 que va rebre en Domènec Palet, mentre que a Terrassa Sala en va obtenir 2.157 i Palet 2.226. Com sempre, els salistes van utilitzar “recursos” per mantenir els seus tradicionals resultats favorables i, entre d'altres, en aquesta ocasió es va endarrerir el rellotge del campanar de Castellbisbal per aconseguir mes participació i esgarrapar uns quants vots.

Si tenim en compte que, com ja he dit, el monàrquic Alfons Sala va obtenir un avantatge de 88 vots sobre el republicà Domènec Palet a tot el districte electoral i que a Olesa de Montserrat el resultat favorable a Sala ho va ser per una diferència de 72, podem dir que Olesa va possibilitar quatre anys més d'hegemonia salista?. Potser per això el cuplet acaba dient a l'últim vers “Gràcies, gràcies, poble cult d'Olesa”.

“Himne que per celebrar la COLOSAL I FORMIDABLE VICTORIA electoral, cantava el MUY DIGNO Y CELOSO (1) el primer de juny, pujant Sant Pere amunt en la manifestació de homenatje que li feren els seus nombrosos parents i subordinats per agraiment als sacrificis que representen els 27 anys que porta d'home públic (2).

Versificat per l'imponderable XISPA de la pluma del qual tan brillants pàgines poétiques n'han sortit, i que amb aquest himne es guanya sense dubte el dret a ésser penjat , un cop mort, en la GALERIA DE TERRASSENCS IL-LUSTRES.

Música de YO SOY UNA MISS....(3)

Ja soc diputat

tra-larà, tra-larà
i ara vinc de câl Patat
tra-larà, tra-larà
hem fet l'escrutini
dels vots del districte:
fora quatre ximples
tothom m'és adicte.
Potsê tu te'n fots
tra-larà, tra-larà
prô em fan guardia vint nebots
tra-larà, tra-larà.
Ara a câl Barata
han penjat els domassos,
i em tiraven flors
i confetti a cabassos.
El Palet ja és cuit
per vuitanta vuit.
Gràcies, gràcies, poble cult d'Olesa." (4)

1. Es refereix a Alfons Sala i Argemí (1863-1945).
2. La primera acta de diputat a Madrid d'Alfons Sala correspon a les eleccions del 12 de març de 1893..
3. Desconec la música.
4. Olesa: Alfons Sala, 416 vots; Domènec Palet, 344 vots.