El juny de l'any 1911 el
Rei Alfonso XIII assistia a la cloenda del XXII Congreso Eucaristico
Internacional celebrat a Madrid. El 30 de maig del 1919 el mateix
monarca presidia l'acte de consagració d'España al Sagrado Corazón
de Jesús; consagració renovada pel dictador Francisco Franco l'1 de
juny del 1969 amb la presència dels Principes de España Juan Carlos
i Sofia. Entre el maig i juny de 1952 a Barcelona es celebrava el
XXXV Congreso Eucaristico Internacional que va permetre al franquisme
la seva primera apertura al món gracies a la guerra freda i
l'Església Catòlica Apostòlica i Romana. El 16 de desembre de 2015
l'Ajuntament d'Olesa, amb el suport dels grups municipals suposadament laics Bloc Olesà, ERC i PSC, declaraa els “Misteris” com a Festa
d'interès local. Si no sou d'Olesa i voleu saber que són els “Misteris” cliqueu aquí.
Sabeu quina diferència hi ha entre tots aquests fets?. Que els congressos eucarístics i les consagracions sacres es van fer en contextos de manca de llibertat religiosa i política en concubinat entre el poder temporal i el poder espiritual, mentre que la declaració festiva d'interès local s'ha fet en un context de teòrica separació de poders gràcies a una Constitució que garanteix la aconfessionalitat (o laïcitat) dels poders públics. Sincerament, no crec que fes falta aquest suport municipal a una activitat religiosa.
El regidor de cultura va
fonamentar la proposta en la llarga tradició dels “Misteris” i
el benefici econòmic que reportarà a Olesa l'assistència de
visitants d'arreu. I, sobretot, en la possibilitat que el "Col-lectiu
Misteris d'Olesa" pugui demanar subvencions per a les seves
activitats. De debò, ¿es creïble que persones de tot arreu
vinguin a visitar la tarda de dijous sant i tot el divendres sant una sèrie d' escenes
del Via Crucis, i que siguin capaçes d'omplir els calaixos de comerços i
restaurants?, ¿quina mena de despeses necessita subvencionar amb
diner públic el col-lectiu del “Misteris”?.
Segons diu la pròpia web
del “Col.lectiu dels Misteris” fou la mateixa església olesana
que,
seguint les directrius del Concili Vaticà II, el 1969 va
decidir deixar d'exposar al públic els “Misteris” i fer
processons. Tenint en compte que el concili representà un intent
d'apertura i diàleg de l'església cap a un món plural i divers,
¿podem entendre que el retorn dels “Misteris” vint anys després va ser una reacció
contra els postulats del Concili Vaticà II”.
Crec sincerament que s'ha de permetre
i respectar la lliure voluntat dels creients catòlics o qualsevol
altra religió de practicar i mostrar, fins i tot públicament, la
seva fe i rituals. Però que les administracions públiques,
obligades per la Constitució a ser independents de qualsevol
creença, facin recolzaments i ho subvencionin no em sembla de rebut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada