LA LLEI DE L'EMBUT, ESTRET PER A MI AMPLE PER A TU. MODESTES REFLEXIONS JURÍDIQUES CONTRA LA GRAN CACICADA (SEGONA I ÚLTIMA PART).

Fragment de"L'extracció de las pedra de la follia" (Hieronymus Bosch)

Us demano paciència perquè és una mica llarg i fins i tot avorrit, però us vaig dir que a partir del dia 27 de març hi hauria la segona part de la “Llei de l'embut” i aquí us la deixo, abans d'hora perquè no sé si el dia 26 hi haurà Ple. Si voleu llegiu-ho i tingueu en compte que estar informat és bàsic per a opinar (vegeu els antecedents de tot plegat fent clic aquí i aquí per refrescar la memòria)..

Vaig escriure fa dies que la barroera maniobra de la Junta de Portaveus de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat per amagar a la ciutadania el posicionament dels grups municipals amb relació al govern de coalició i progrés de l'estat, era una cacicada que ni a l'egregi patrici Alfons Sala li hagués passat pel magí. Deixant de banda dos dels tres pretextos per denegar el tràmit de la moció de MOVEM OLESA (MO), 1) que no s'havia obert expedient i 2) que no s'havia presentat l'acord de l'assemblea de MO, ambdós defectes esmenables i dels quals ni tan sols es va intentar l'esmena (Jordi Martínez ho va dir), ¿té fonament jurídic tal cacicada?. Jo penso que no, i provaré d'explicar-me. Abans, però, i com a qüestió prèvia, cal dir que he trobat a faltar per part de l'Ajuntament, el compliment de l'obligació legal de comunicar en forma a MO, com a part interessada, la resolució presa motivant-la i fonamentant-la. Un primer defecte formal.

Si m'heu fet cas i refrescat la memòria com us he demanat a dalt -si no ho heu fet no segiu perquè no entendreu res-, analitzem el tercer pretext -el suposat “esperit” de la norma- per a denegar el tràmit i per aixó endinsem-nos dins del Reglament Orgànic Municipal (ROM), en concret als Articles 4 i 83.

L'article 4 del ROM forma part del Títol preliminar, s'anuncia com “Interpretació del Reglament” i literalment diu: “La facultat d'interpretar aquest Reglament correspon al Ple Municipal, prèvia consulta a la Junta de Portaveus, que ho farà segons el sentit propi de les seves paraules en relació amb el context i atenent fonamentalment, l'esperit i la finalitat perseguida en redactar els preceptes controvertits. La interpretació haurà de fer-se sempre en el sentit més favorable als drets de representació política i en general a la normativa aplicable”, és a dir, recull gairebé fil per randa el que diu l'article 3 del Codi Civil (CC).

Una primera ullada ens permet veure una altra possible infracció formal del citat article 4, en quan la Junta de Portaveus s'ha donat a si mateixa una facultat d'interpretació de la norma que només correspon al Ple, ja que la seva funció és merament consultiva. Per aquest motiu ¿la decisió presa per la Junta de Portaveus a l'“interpretar” el ROM podria ser nul-la per manca de competència orgànica d'acord amb l'article 62 de la llei de procediment administratiu i s'hauria de traslladar al Ple?, pregunto.

Anem ara per l'article 83 del ROM i el posarem en relació amb el 4.

L'article 83, anunciat com “Dret d'intervenció en els plens municipals i d'incorporació d'una proposició”, forma part del Títol tercer (Drets de la ciutadania) i literalment diu al començament -que és el que interessa als nostres efectes-: “1. La ciutadania i/o representants d'entitats i associacions que vulguin intervenir directament i oralment en relació a algun dels punts inclosos en l'ordre del dia de la sessió, ho hauran de sol-licitar a l'alcaldia, amb una antelació de dos dies a la seva celebració. “

La Junta de portaveus, sense que el Ple li ho demanes, va començar per “interpretar” l'Article 83 per l'últim dels motius previstos, a l'Article 4 en relació amb el 3 del Codi Civil -és a dir atenent a un suposat “esperit”-, no pel primer motiu per ordre que és “segons el sentit propi de les paraules”. El raonament va ser que l'”esperit” de l'article 83 no preveu que es pugui aplicar a partits polítics sense representació al Ple, ja que seria una forma “impròpia” (sic -Jordi Martínez ho ha dit-) de participació, i es van quedar tan amples.

Caldria aclarir primer si els partits polítics són entitats de caràcter associatiu o no tenen aquesta naturalesa. El dret d'associació es reconeix a l'article 22 de la Constitució (CE) i els partits polítics queden definits a l'article 6. La sentència del Tribunal Constitucional (STC) 56/1995 ens diu que “El derecho de asociación consagrado genéricamente en el primer apartado de este precepto (es refereix a l'article 22 CE) es un derecho que se concreta en los distintos tipos de asociaciones que libremente pueden crearse por lo que el mero hecho de que la Constitución regule aspectos especificos de las mismas en otros preceptos no supone necesariamente la consagración de un derecho de asociación distinto. (....) esto no significa que al crear y participar en un partido se este ejerciendo un derecho distinto del derecho de asociación. Los articulos 6 y 22 deben interpretarse conjunta y sistematicamente sin separaciones artificiosas”.

Aclarida la qüestió, apliquem la primera i preferent de les formes d'interpretar les normes (article 4 del ROM i 3 del CC), és a dir “el sentit propi de les seves paraules”. Aquí hauríem de fer servir el principi general del dret que ens ensenya que “allò que la llei no distingeix, nosaltres no ho hem de distingir” i si el ROM ens parla d'entitats i associacions sense distinció d'objectius i finalitats i els partits polítics, com diu el TC, són associacions, no poden quedar exclosos de l'abast de l'Article 83 del ROM. “Allò que està clar no cal interpretar-ho” diu un altre principi general del dret i per això no pot el Ple i molt menys la Junta de Portaveus sense que li ho demani el Ple, interpretar de manera restrictiva una norma atribuint a les paraules un abast més reduït o restringit del què resulta del seu propi significat.

Ara si, anem a l'argument més “important” (Jordi Martínez torna a parlar) per justificar la inadmissió de la moció de MO: L'”esperit” de la norma (Article 4 del ROM i 3 del CC). Aquest “esperit” (Jordi Martínez altra vegada) es resumeix en el fet que els redactors i ponents que van discutir el ROM de 2019, volien excloure expressament els partits polítics sense representació municipal, fossin o no fossin reconeguts com a associacions o entitats, perquè no s'immiscuissin de forma “impròpia” al Ple (Jordi Martínez de nou).

Conèixer la veritable intenció de qui fa una norma no és fàcil i s'ha de demostrar si no volem caure en subjectivismes. Com s'acredita o es demostra l'”esperit” d'una norma per a interpretar-la?. A mi se m'ocorren quatre formes: 1) Fent un acte de fe (descartat), 2) llegint l'exposició de motius de la norma a interpretar (el ROM del 2019 no en té), 3) llegint, escoltant o visualitzant els suports documentals que recullen la discussió feta pels ponents de la norma controvertida (em temo que inexistents) i 4) anant als precedents històrics (en aquest cas el ROM del 2000, amb relació al Reglament de Participació Ciutadana també del 2000).

No ens quedarà més remei que anar als precedents històrics i aquí descobrim la gran fal-làcia. Se'ns vol fer creure que l'article 83 del ROM de 2019 és un element innovador redactat de bell nou amb la intenció (esperit) de què només fos utilitzat per entitats i associacions “no polítiques” que abans havien de fer servir els partits representats en el Ple com a transmissors de les seves propostes i així, ara ho podran fer directament ¡¡tot un avenç de la “participació” i la “democràcia”¡¡. Res més fals. L'”innovador” article 83 del ROM del 2019 és còpia literal i exacta de l'article 17 del Reglament de Participació Ciutadana (RPC) del 2000, que, segons la seva Disposició Addicional Segona desenvolupava el Títol Tercer del ROM del 2000 (RPC que, per cert, no ha estat derogat expressament i encara està a la pàgina web de l'Ajuntament i pot portar a un conflicte de normes). Poca llum ens dóna la literalitat i exactitud entre els dos reglaments que no sigui confirmar-nos en el camí d'interpretar segons el sentit propi de les paraules, no distingir el que no està distingit i no interpretar allò que és clar i meridià. De debò que dinou anys després, l'actual Junta de Portaveus i els redactors del ROM del 2019 pretenen conèixer l'”esperit” que guiava als redactors del ROM i el RPC del 2000?, si alguns ni eren regidors ni els interessava la política, altres ni vivien a Olesa i altres estudiaven primària¡¡¡; més aviat sembla un “esperit” creat “ad hoc” per impedir que la molesta moció de MOVEM OLESA arribés al Ple i destapés les impostures i vergonyes dels grups municipals.

Però, i si ens creguéssim i acceptéssim que aquest era l'”esperit” autèntic de l'Article 83 del ROM? Que passaria?. Al meu entendre la decisió de la Junta de Portaveus, a més de nul-la, com he dit, seria anticonstitucional per vulnerar l'Article 14 de la CE que prohibeix qualsevol mena de discriminació. Hi ha discriminació (negativa) quan es dóna un tracte desigual entre grups que tenen un “status” en principi igual i això comporta un element de distinció injusta, immotivada i arbitraria en la imposició de càrregues i distribució de favors segons es cita al “Diccionario Unesco de Ciencias Sociales”. Em pregunto i no trobo resposta, per què MOVEM OLESA com a associació ha de ser de pitjor condició que el Billar Club Olesa, el Col-lectiu de Misteris o els Amics de l'Orgue i de les Arts, posem per cas, i més quan com a associació política (partit) l'Article 6 de la CE li dóna la capacitat d'expressar el pluralisme polític i ser instrument fonamental per a la participació política com a “asociaciones cualificadas por la relevancia constitucional de sus funciones” (STC 10/1983). La lògica i el sentit comú ens ensenya que és una reducció a l'absurd prohibir la participació política d'associacions polítiques utilitzant justament aquella part del ROM que, suposadament, vol propiciar la participació política ciutadana.

En resum, penso que la decisió de la Junta de Portaveus de no admetre a tràmit la moció de MOVEM OLESA de suport al govern de coalició i progrés perquè fos discutida pel Ple Municipal d'Olesa de Montserrat no va seguir la forma legal de comunicació als interessats i mancava de fonamentació causant indefensió, no es va permetre l'esmena de defectes esmenables, és nul-la per manca de competència orgànica de la Junta de Portaveus i anticonstitucional per discriminatòria. És la meva, penso que fonamentada, opinió.

PS. Endevinalla: Si heu seguit atentament l'escrit, ¿podeu deduir quin va ser el crani privilegiat pensant de la gran cacicada?... Si. Bingo¡¡

MUSTAFA ICHIOVEN I MOHAMED EL EMRANI. DUES PERSONES INTIMAMENT LLIGADES A LA CULTURA OLESANA.

¿Algú a Olesa de Montserrat recorda a Mustafà Ichioven i Mohamed El Emrani?. Ho dubto, però són dues persones íntimament lligades a la cultura olesana. No han escrit cap “Passió” com en Joan Povill, ni són escultors com en Amadeu Paltor, ni teòrics tèxtils i musicòlegs com en Daniel Blanxart, ni arquebisbes com en Ramon Torrella, tampoc humanistes com en Cebrià Montserrat (o Cipriano quan exercia de censor eclesiàstic i atorgava el “Nihil obstat”), ni tenen cap carrer a Olesa al contrari que tots els que he anomenat.

Recordeu: Mustafà Ichioven i Mohamed El Emrani són els dos encofradors que el migdia del 22 de desembre de 1998 van perdre la vida en quedar sepultats per una esllavissada de terra mentre feien els fonaments de la nostra “Casa de Cultura”.

La “Casa de Cultura” s'inaugurà el 26 d'abril de 2003 i dues plaques recorden l'equip tècnic del projecte i l'alcalde del moment, però ni un record pel Mustafà Ichioven i el Mohamed El Emrani, ni un. 

Quina merda de societat que cal recordar-li l'obvietat que va deixar escrita Bertold Brecht a “Preguntes d'un treballador que llegeix".

“Qui va construir Tebes, la ciutat de les set portes?

Als llibres hi ha noms de reis.
Van arrossegar els reis els blocs de pedra?”.

I m'he recordat que fa ben bé un any i mig -o potser dos- vaig presentar a la Comissió de Nomenclàtor Municipal un escrit proposant que la Casa de Cultura o, si mes no, una de les seves sales d'actes i exposicions, portés els seu nom. Encara espero resposta del regidor de cultura que ja ho era a l'anterior govern i ho és a l'actual.

LA LLEI DE L'EMBUT, L'ESTRET PER A MI L'AMPLE PER A TU (PRIMERA PART)

Segons sembla les resolucions de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat ja no es comunicaran per escrit als interessats com obliga la llei de procediment administratiu, sinó de viva veu i si tens la sort de què el regidor Jordi Martínez (que, es veu, és l'encarregat) et trobi pel carrer i tingui la “deferència”, és a dir l'amabilitat i/o cortesia, de fer-ho. Un dret de ciutadanía i deure de l'administració pública s'ha convertit de cop en un acte de “benevolença”

Si més no això es va insinuar al darrer ple municipal i així ho ha viscut MOVEM OLESA (MO), que d'aquesta peculiar i irregular manera va saber que la moció de suport al govern de coalició i progrés de l'estat espanyol, que havia presentat a discussió del ple municipal a l'empara de l'article 83 del Reglament Orgànic Municipal (ROM) no s'havia admès a tràmit (si sou persona curiosa i voleu saber més cliqueu aquí).

La voluntat de MO en presentar la moció era que, aprofitant la majoria que tenen al ple els partits representats en el govern de coalició i progrés (Bloc Olesà (BO), soci de Catalunya en Comú, i PSC), posessin de manifest el seu el suport al govern de l'estat enfront de l'hostilitat de les dretes nacionals espanyoles i catalanes. No va ser possible perquè la junta de portaveus unànimement va decidir no tramitar la proposta, ni tan sols posar-la a discussió.

“¿Cui prodest?”; qui se'n beneficia?, preguntaven els romans per determinar l'autor d'un acte que restava amagat: En aquest cas excepte al PSC, tothom. Ciutadans, ERC, la CUP i JxCat des de diferents barricades, per no fer publicitat gratuïta a un govern que vol dialogar, i sobretot, un BO sense ideologia, que evita així haver de fer filigranes dialèctiques per dir si dient no, o dient no dient si, i no haver de posar-se en evidencia davant el seu “teòric” soci Catalunya en Comú -mai volgut però interessadament desitjat-, i alhora no trencar-se internament i quedar retratat davant el seu electorat per la impostura. I el PSC? El PSC fent de cavaller de la trista figura, renegant dels seus camarades i lligat a un BO possiblement des del primer ple del mandat actual, en què es va abstenir al votar les retribucions dels regidors sobre la base de no se sap quins compromisos mai explicats, adquirits amb l'alcalde.

Com va impedir la Junta de portaveus municipal que la moció de suport al govern de coalició i progrés presentada per MO passes a ser discutida i votada al plenari i escamotejar el debat a la ciutadania?: doncs matant al missatger. Algú es va inventar la ficció jurídica -comprada acriticament i interessada per tothom- de què l'”esperit” (sic) de l'article 83 del ROM, que permet a les entitats i associacions -sense distinció d'objectius i finalitats- participar i intervenir als plens i incorporar proposicions a l'ordre del dia, no estava pensat perquè en fessin ús els partits polítics que no haguessin obtingut representació. La cacicada, que ni el millor Alfons Sala hagués pensat mai, estava servida i la ciutadania d'Olesa de Montserrat mai sabria les posicions dels seus representants polítics sobre un fet tan transcendental en els darrers anys com la formació d'un govern de coalició i progrés a l'estat espanyol. Després s'ompliran la boca de “transparència” i “participació”.

(a partir del dia 26 de març la segona part de la llei de l'embut, no us la perdeu)

TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT D'OLESA DE MONTSERRAT ES NEGUEN A POSICIONAR-SE DAVANT LA CIUTADANIA SOBRE EL GOVERN DE COALICIÓ I PROGRÉS DE L'ESTAT ESPANYOL.

Font: pagina web de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat

MOVEM OLESA va presentar a consideració del Ple municipal d'Olesa de Montserrat una moció de suport al govern de coalició i progrés de l'estat espanyol a l'empara de l'article 83 del Reglament Orgànic Municipal (ROM) que permet a les entitats i associacions (sense distinció d'objectius i finalitats) participar i intervenir als plens i incorporar proposicions a l'ordre del dia. Tots els partits representats a l'ajuntament (Bloc Olesà, PSC, ERC, Ciutadans, JxCat i CUP) van rebutjar la moció (ni tan sols posar-la a discussió) amb el “democràtic” i “participatiu” pretext de què l'article 83 del ROM no estava pensat per a entitats i associacions de caràcter polític (¡¡¡).

¿Quin ínterès poden tenir les entitats i associacions polítiques (que això són els partits i coalicions) amb presència al ple, sobretot el PSC, a no debatre i donar a conèixer a la ciutadania els seus punts de vista sobre el govern de coalició i progrés?. Aquesta és la moció rebutjada; llegui-la si us ve de gust i treieu conclusions .

MOCIÓ DE SUPORT AL GOVERN DE COALICIÓ I PROGRÉS QUE PRESENTA MOVEM OLESA AL PLE MUNICIPAL DE L'AJUNTAMENT D'OLESA DE MONTSERRAT

Després d’un procés llarg, s’ha format al Regne d'Espanya un govern de coalició entre el PSOE i Unidas Podemos, amb el suport de diverses forces territorials i l’abstenció decisiva d’ERC.

La feina que aquest govern té al davant és immensa, per les seves dimensions i per la seva complexitat, com immensa és l’oposició que podem esperar de les forces polítiques de la dreta, PP, Vox i Ciudadanos, que van posar de manifest ja des de la pròpia sessió d’investidura una oposició cridanera, grollera i per moments violenta contra el nou govern.

La formació d’un govern de coalició de progrés i amb el suport de partits territorials situats, en general, a la seva dreta, és una notícia excel.lent.

Ho és, en primer lloc, per què liquida l’etapa d’hegemonia del PP, que al llarg d’una dècada ha combinat polítiques socials reaccionàries, polítiques de recul econòmic, una política territorial i institucional que generava més problemes dels que resolia, i tot amanit en una boira de corrupció i de mesures autoritàries que en alguns moments ha despertat una enèrgica protesta ciutadana.

Ho és, en segon lloc per ser un govern de coalició, format polític que no es coneix a escala de l’Estat, encara que és el més freqüent en les nostres Comunitats Autònomes i en els països del nostre entorn. Sense fer-se més esperances de les precises, un govern de coalició assegura majories més àmplies i polítiques més estables, a la vegada que genera hàbits de relació entre partits basats en el diàleg.

Ho és, en tercer lloc perquè és un govern de progrés,tot i que, com mostra el programa de govern acordat, ni la conjuntura econòmica ni els recursos disponibles permeten esperar cap mena de radicalisme. Potser l’orientació progressista es notarà més en l’estil polític o en mesures de caràcter “cívic”, des de l’educació fins a la lluita contra la violència de gènere passant per una major sensibilitat cap a la defensa de les llibertats, que no pas en una reorientació substancial de les macro-polítiques socials i econòmiques.

I ho és en quart i darrer lloc, però essencial, per la revisió de la política territorial. En aquest sentit Catalunya no és l'unic problema peró si el mes agut, i els acords entre el PSOE i ERC mostren com la voluntat de diàleg és el primer pas indispensable per a qualsevol solució política, diàleg que ha d’incloure més actors que els que s’han implicat en el “procés”.

Per tot aixó, l'Ajuntament d'Olesa de Monserrat ACORDA

-Donar suport al Govern de Coalició i Progres del Regne d'Espanya, tot i tenir present les dificultats que es poden presentar tant per part d'una dreta que disposada a utilitzar de forma bel-ligerant determinats aparells de l'Estat, com per part de sectors que poden ser propensos a adoptar posicions maximalistes.

-Comunicar aquest acord a la presidencia del Govern del Regne d'Espanya.

Olesa de Montserrat, a 23 de Gener de 2020.

ILLA DE VIANANTS, SEGURETAT JURÍDICA I LA DONA DEL CÈSAR

Dues notes prèvies: 1) Vagi per endavant i per evitar equivocs interessats, que sóc partidari de l'illa de vianants del Nucli Antic d'Olesa de Montserrat, i 2) pels antecedents que ajudin a comprendre aquest escrit podeu anar a http://mobiols.blogspot.com/2020/01/com-ho-farem-els-residents-al-nucli.html.

Al darrer Ple Municipal vaig preguntar a l'alcalde quina solució pensava donar l'equip de govern del Bloc Olesà-JuntsxCat, dintre de la legalitat de la Llei de Procediment Administratiu i mes enllà del copet a l'esquena al veí preocupat dient-li "no pateixis, que no passarà res", a les 650 denegacions presumptes per silenci administratiu d'accés amb vehicle al Nucli Antic.

Quan es respon per peteneres i, a sobre, t'acusen de propiciar confusionisme és obligada una rèplica que qui té la paella pel mànec no sempre té la voluntat de donar-te.

L'Il-ltre Sr. Alcalde sap que no parlem de si la implementació de l'illa serà beneficiosa per fer la vida més fàcil als vianants, que sens dubte ho serà, etc.; parlem del procediment administratiu i si aquests és segur i garantista per a la ciutadania.

L'article 3 del Codi Civil ens diu que les normes s'interpretaran segons el sentit propi de les seves paraules i a les bases d'implementació de l'illa de vianants es diu fil per randa, que "el termini legal de resolució és de tres mesos, a comptar des de l'endemà de la petició d'autorització registrada a l'Ajuntament. La persona autoritzada serà notificada per Resolució de l'Alcaldia. Finalitzat el termini de resolució, l'efecte del silenci administratiu és negatiu", i ja deien els romans que quan una llei és clara i inequívoca no calen interpretacions; i resulta que, pel cap baix, hi ha 650 sol-licituts que no han sigut resoltes per l'alcaldia dins de termini i, per tant, aquest silenci al ser negatiu s'ha d'entendre com una denegació presumpta per a poder accedir amb vehicle al nucli antic olesà. I això és així, agradi o no, mentre no s'arregli per les vies que la llei estableix, que en cap cas pot ser la simple explicació tranquil·litzadora i condescendent del Il-ltre Sr. Alcalde ja que això darrer no ho contempla la llei.

Un dels grans avenços de la civilització és la prohibició de l'arbitrarietat i l'assentament de la seguretat jurídica i així ho recull l'Article 9. 3. de la Constitució, i la ciutadania ha de tenir la garantia de què no està sotmesa al caprici del funcionari de torn i aquest, alhora, ha de tenir la garantia de què els seus actes estan perfectament lligats a la legalitat sense cap mena de dubte.

Segurament no hi haurà problemes, confiem-hi, però el Bloc Olesà, martell contundent i inflexible de la ineficiència municipal quan estava a l'oposició, per coherència ha de ser molt curós en les formes perquè com diu la vella dita "la dona del Cèsar no només ha de ser honesta sinó que a més a més ho ha de semblar".

Ah¡¡ hi insisteixo: encara que no ho vulgui veure l'Il-ltre Sr. Alcalde, hi ha 650 ciutadans i ciutadanes que el dia 2 de febrer no podran accedir al nucli antic amb el seu vehicle, altra cosa és que es faci la vista grossa. 

COM HO FAREM ELS RESIDENTS AL NUCLI ANTIC D'OLESA DE MONTSERRAT PER ACCEDIR-HI AMB VEHICLE QUAN CALGUI?

Si ningú ho arregla, a partir de l'1 de Febrer l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat no em permetrà entrar al meu carrer amb el meu vehicle. M'ha denegat l'autorització per accedir amb vehicle a l’illa de vianants del Nucli Antic d’Olesa de Montserrat i això que reuneixo tots els requisits que exigits a les Bases reguladores de l’atorgament d'una autorització fixa (http://www.olesademontserrat.cat/files/doc26415/bases-implementacio-illa-de-vianants-nucli-antic-set-2019.pdf ): sóc persona resident empadronada a la zona restringida del nucli antic i titular d'un habitatge, amb vehicle empadronat dins la zona restringida i estic al corrent de pagament de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica al municipi d’Olesa de Montserrat.

És veritat que l'Ajuntament no m'ho ha dit de forma expressa per escrit, sinó per silenci que és una forma legal de respondre. Resulta que la Base 6 determina que “el termini legal de resolució és de tres mesos, a comptar des de l’endemà de la petició d’autorització registrada a l’Ajuntament. La persona autoritzada serà notificada per Resolució de l’Alcaldia. Finalitzat el termini de resolució, l'efecte del silenci administratiu és negatiu”.

Com que vaig presentar la sol-licitut d'autorització el 4 d'octubre de 2019 es va acabar el termini per a resoldre el 7-1-2020 i com que no he rebut Resolució de l'Alcaldia he d'entendre denegada la sol-licitut per entrar en joc el silenci administratiu negatiu. He hagut de presentar recurs, i com em consta que encara no s'ha resolt cap sol-licitut de les que s'ha exigit als veïns del Nucli Antic, doncs tots deuen estar en la meva mateixa situació: una denegació massiva d'autoritzacions per accedir amb vehicle a l’illa de vianants del Nucli Antic d’Olesa de Montserrat en aplicació de la Base 6.

L'Ajuntament té constància a través de l'impost sobre vehicles de tracció mecànica dels residents i vehicles del Nucli Antic i legalment les administracions no han de demanar als ciutadans les dades de què ja disposen. Així doncs ¿No hagués sigut mes senzill i còmode pel ciutadà informatitzar aquests vehicles i autoritzar-ne l'accés sense més tràmit i limitar les sol-licituts d'autoritzacions només als que ho necessitin temporalment?, o bé ¿no s'hagués pogut considerar el silenci administratiu com a positiu i estalviar-se el col-lapse de resolucions que s'hi ha produït?.

Si ningú ho arregla a partir del dia 1 de febrer legalment cap vehicle, ni els dels propis veïns, podrà entrar al Nucli Antic d'Olesa i si ho fa podrà ser multat. Quina inseguretat jurídica per a la Policia Municipal i pels veïns.

EL CAS DELS ESPERITS DEL CONVENT ABANDONAT O COM L'EQUIP DE GOVERN DEL BLOC OLESÀ SE'N FOT DE LA CIUTADANIA.

L'INQUIETANT FENOMEN LUMÍNIC AL PATI DE LES PAÜLES

El vespre del dissabte 14 de desembre de 2019 em vaig adonar d'un estrany fenomen: El pati del convent de les Germanes de la caritat de Sant Vicenç de Paul del carrer de Santa Oliva, abandonat fa tres mesos i ara de propietat municipal, estava enigmàticament il-luminat i per entremig dels llistons d'una persiana també hi sortien insòlits fils de llum del seu interior. Mig espantat pel que semblava un fet paranormal vaig avisar a la policia municipal que, potser tan espantats com jo, en comptes d'acostar-s'hi a veure que passava em van dir que ja passarien comunicació de l'incident a la regidoria d'Habitatge (?). La cosa devia ser per cagar-se de por -potser animes en pena o esperits pul-lulaven per les buides estances- perquè ningú va venir i tenir collons d'entrar a l'edifici...... I les lluns enceses, dia i nit, en un espai immens i silenciós, lúgubre.

Cinc dies després, el dijous 19 de desembre, tot seguia igual i en el darrer Ple Ordinari Municipal de l'any, al torn d'intervenció del públic, vaig explicar l'inquietant fet i el regidor d'Habitatge Sr. Jordi Martínez, alhora responsable de la policia municipal, va negar ser el responsable de l'edifici, conèixer res del que li deia i que l'eficaç policia no li havia comunicat cap incidència relacionada amb el que li exposava. Ni el Sr. Alcalde ni cap altre regidor present va badar boca fent-se responsable del casalot abandonat. Un calfred em va recórrer l'espinada; així doncs ¿potser un dels esperits del veí convent s'havia introduït al meu telèfon fent-se passar per policia?.

A hores d'escriure això no sé si l'ajuntament està buscant algun medium o exorcista que expliqui el succés i expulsi els esperits o els hi doni el repós que necessiten, però les llums porten enceses 22 dies o 528 hores a costa de l'erari municipal.

Ara posem-nos seriosos. És evident que alguna o algunes persones, autoritzades o no, amb clau o sense, van entrar dins del convent i es van oblidar d'apagar els llums. Ara em direu que no n'hi ha per tant, que el cost de l'energia elèctrica consumida és la xocolata del lloro dins de la despesa municipal, i us puc donar la raó. Peró el que de debó m'emprenya és que la policia municipal em prengui el pèl i que passi olímpicament i, si haig de fer cas al Facebook, sistemàticament de les comunicacions i denuncies ciutadanes i, sobretot, el que m'emprenya més és el tansemenfotisme del govern municipal del Bloc Olesà, que s'omple la boca de participació i col-laboraciò ciutadana i quan hi col-labores se'n riu. ¡¡Ah “bueno”, és el torracollons del Martí. No passa res, ja el coneixem aquest !!.

Ah¡¡ Com enyoro les monges, les meves bones veïnes. Quan elles hi eren l'ajuntament els hi arreglava els problemes en un plis plas, les mimava.

L'ACCELERADA DERIVA DEL BLOC OLESÀ CAP A L'AUTORITARISME. L'ÚLTIM EXEMPLE: LA RESTRICCIÓ DEL DRET DE MANIFESTACIÓ.

L'anomenat “Moviment Veïnal d'Olesa de Montserrat, que pretén que el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) sigui discutit per la ciutadania de forma més amplia i participativa del que s'ha fet fins ara, ha organitzat pel diumenge 1 de desembre una marxa popular per explicar “in situ” els punts més conflictius del POUM, i que finalitzarà al migdia prenent-nos un vermut davant de l'Ajuntament....”com permiso de la autoridad y si el tiempo lo permite”. Bé, això del permís de l'autoritat és relatiu perquè en temps en què se'ns reclamen desobediències per part de les mateixes autoritats si hem de desobeir, obedientment desobeirem.

Dic això perquè m'han informat que l'Il-lustre Sr. Miquel Riera, Alcalde-President de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat ha denegat el permís de concentració davant la Casa de la Vila, que el Moviment Veïnal havia demanat fa un mes i ens envia a un lloc més apartat i menys visible.

Desconec els fonaments jurídics d'aquesta alcaldada i quins criteris d'aplicació de les ordenances municipals l'han guiat, ni quines raons d'ordre públic, si n'hi ha, la justifiquen. La plaça Fèlix Figueras és tradicionalment el lloc habitual de concentracions ciutadanes lúdiques i reivindicatives amb autorització prèvia o sense, amb llaços grogs o sense, amb armes o sense, i el Moviment Ciutadà en un diumenge al migdia, ni pot (ni vol) impedir l'accés a l'Ajuntament, ja que, endemés, és tancat, ni vol impedir la circulació dels ciutadans que passegen, ni comprar el tortell a la pastisseria, ni, de bon tros, que els ciutadans que ho vulguin puguin anar a missa de dotze; només vol mostrar de forma pacífica i cívica la seva disconformitat amb el POUM.

Per força haig de pensar que un alcalde que diverses vegades ha demostrat ser autoritàriament bel-ligerant amb el Moviment Veïnal com el Sr. Miquel Riera, només vol invisibilitzar-lo impedint-li l'ús legítim, pacífic i democràtic de l'espai públic de la manera que el Moviment Veïnal cregui convenient.

Ras i curt: El govern municipal d'Olesa de Montserrat que ha sancionat ciutadans per exercir el dret fonamental a la llibertat d'expressió, ara recau i pretén restringir el dret tan fonamental i complementari de l'altre, com és el de manifestació pacifica. Preocupant

De tota manera no ens pot estranyar aquestes actituds autoritàries d'un govern municipal sostingut pel Bloc Olesà, aquest partit impostadament autoanomenat d'esquerra alternativa i demòcrata que s'estripa les vestidures quan l'Estat vulnera drets fonamentals de la ciutadania però que ni es despentina quan els vulnera ell. Que s'ha permès, amb majories absolutes o minoritàries, des de saltar-se arbitràriament les seves pròpies ordenances i reglaments, a utilitzar de forma partidària les instal-lacions municipals o a manifestar públicament que l'ajuntament no està obligat a complir les normes que fan possible la convivència ciutadana (quan li retirarà l'aixopluc Catalunya en Comú, el meu partit?).

L'autoritat és signe de fortalesa per a qui l'exerceix democràticament, però l'autoritarisme de debilitat per a qui ha perdut l'autoritat.

Ah¡¡¡ i el diumenge em fotré un vermut davant de l'Ajuntament. Tu també pots venir si vols.

LA FARSA DEL VICARI QUIM TORRA CONTRA LA TRAGÈDIA DEL MH LLUÍS COMPANYS

¿Quantes vegades amb relació al “procés” s'ha citat allò que Marx va escriure al 18 Brumari de Louis Bonaparte de què la història es repeteix dues vegades, la primera com a tragèdia i la segona com a farsa?. Doncs tornem-ho a fer una altra vegada, perquè al judici que per desobediència es va celebrar el passat dilluns dia 18 l'acusat, MH Quim Torra, va voler imitar la dignitat de Lluís Companys el 1935 (no el 1940 que això és molt més seriós) i els pets que va anunciar a Bescanó li van sortir com a diarrea.

He vist l'acte de judici pel Canal3/24 (sóc jubilat com els que solen seguir les misses i actes religiosos del “processisme” i tinc temps) i m'ha fet l'efecte que el MH Quim Torra ha buscat desesperadament la inhabilitació que, creu, el farà passar als llibres d'història, però em penso que només es quedarà a les notes anecdòtiques a peu de pàgina. L'èpica que se li va voler donar a l'acte de judici va quedar en un sainet castís, caient en la contradicció de reconèixer que s'havien desobeït les ordres d'un organisme que era considerat jeràrquicament inferior (si desobeiexes reconeixes la jerarquia i si et consideres per sobre no hi ha desobediència), i fent passar una desobediència a mitges per una gran i heroica desobediència pel mètode d'amagar que finalment s'havia acomplert porugament, el que demanava la JEC, és a dir, retirar la pancarta del balcó del Palau de la Generalitat. Per a llogar-hi cadires.

El més preocupant de tot plegat va ser l'al-legat final. El que havia de ser el testament polític del MH Quim Torra es va convertir en una apologia del totalitarisme i autoritarisme més descarnat amb notes de victimisme per a convençuts. El vicari del rector de Waterloo i feligresos neguen la preeminència dels drets personals sobre uns dubtosos drets territorials i es permeten, des de la trona pública, interpretar la llei a la seva conveniència i gust i negant que s'hagin de complir les resolucions que no agraden. Això és enderrocar els fonaments de l'estat democràtic (que etimològicament vol dir dels pobres lliures) i no em serveix l'excusa de què els “altres” també ho fan. És estrany, peró coincideixo amb en Joan Tardà d'ERC quan diu que, encara que imperfecta el Reino de España és una democràcia.

És llest aquest home. Amb 58 anys, gloriosament inhabilitat per un tribunal feixista, la caixa de resistència li pagarà les multes i despeses, li quedarà una paga vitalícia com a President, despatx i escorta. Aneu-li al darrera amb un flabiol sonant.

Després del que he vist ara la diré grossa i baixarà el Santcristo gros, ho sé, però m'ho crec. He arribat a la conclusió provisional de què Franco i el MH Quim Torra es diferencien en el fet que un va guanyar i l'altra ha perdut i s'assemblen en què un es creia i l'altra es creu en possessió de la raó més absoluta. Perillós.

PER LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ. CARTA OBERTA DE SOLIDARITAT SINCERA A L'OLESÀ FELIP SEGURA

Apreciat conciutadà

No ens coneixem personalment, però no importa. Sé que el dia 19 de Novembre et jutjaran per haver fet una piulada al “Twiter” i que per això et demanen quatre anys de presó i 145.334€ com a fiança d'eventuals responsabilitats. Es veu que vas escriure sobre la mort a trets de dos guàrdies civils a Terol "Doncs que haguessin estudiat, en comptes d'allistar-se a un cos militar de perdonavides i estova-àvies. Em sap greu el tràngol de la família, però és el mateix tràngol de la família de qualsevol heroïnòman dels 80. Ells han triat el camí que volien".

Sincerament Felip, la piulada la trobo imprudent pels temps que corren, però amb la mateixa sinceritat et dic que si has volgut fer ús del teu dret inalienable a la llibertat d'expressió, això per a mi és sagrat i, malgrat que com dic al començament no et conec personalment, és motiu suficient per a donar-te el meu suport i solidaritat sense dubtes, ni fissures. Per això vaig ser al ple municipal on es va llegir el manifest fent-he costat i lamento no haver pogut assistir a l'acte públic del “Casal”.

Sempre he pensat que el dret fonamental a la llibertat d'expressió és el primer entre iguals de tots els drets fonamentals, és el que permet l'efectivitat de tots els altres i estic d'acord amb el president J.F Kennedy quan va dir que “els drets de cada persona disminueixen quan els drets de només una d'elles es veuen amenaçats” per això també et faig costat Felip, els drets s'han de defensar si no te'ls prenen i ha costat molt aconseguir-los.

A mi mateix, utilitzar la llibertat d'expressió em va costar presó el 1973 (clica aquí si vols més dades), el 1976 al servei militar (clica aquí so vols més dades) i el 2015, en plena democràcia, una multa de 301€ imposada per l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat governat pel Bloc Olesà (clica aquí si vols més dades). El 1973,en ple franquisme, vaig tenir la solidaritat dels companys de l'institut on aleshores estudiava i del taller on treballava; el 1976 em vaig trobar sol perquè ja sabem com funcionen les casernes, i el 2015, repeteixo que en plena democràcia, cap dels grups municipals (excepte un) que ara, en nom de la llibertat d'expressió et donen suport, inexplicablement no van moure un dit per defensar el meu dret.

T'explico això, Felip, perquè, com diuen en castellà, “fiate de la virgen y no corras”. Deixo de banda les persones que de bona fe van anar al Casal a donar-te suport, però posaria la mà al foc i no em cremaria que si la situació política de Catalunya i Espanya fos de normalitat, a la majoria dels que estaven a dalt de l'escenari els importaria una merda el teu problema, perdona la cruesa. ¿Pots refiar-te d'un alcalde que forma part del Bloc Olesà que em va sancionar per gosar dir a la guàrdia urbana que “si una pintada posés que el cap de la policia municipal és un terrorista ja faria temps que estaria esborrada” i ha callat?. ¿Pots refiar-te de partits com JxCat, ERC i PSC que van abaixar el cap i van permetre que això passes a Olesa?. ¿Pots refiar-te de JxCat que són els hereus de la CDC que va permetre amb la seva abstenció que tires endavant la "ley mordaza" impulsada pel PP?.

Et comprenc Felip. Quan ens trobem davant de situacions complicades i angunioses tothom ens agafem a un ferro roent, encara que sigui el de les solidaritats hipòcrites i impostades, però et fan costat només perquè ets políticament rendible pels seus fins, que potser comparteixes i estàs en el teu dret. I no parlo des de la rancúnia, com molts m'acusaran, parlo des de la tristor que em provoca veure les manipulacions i mentides d'uns i altres i des de la por que tot plegat no tingui solució. Però acabi com acabi el teu problema, no defalleixis mai, fes ús dels teus drets, que són personalíssims i de ningú mes, de forma radical i crítica, defense'ls amb ungles i dents.

Junts en els principis republicans de la llibertat la igualtat i la fraternitat, de tot cor que tinguis sort.