Un dels temes que, com el
Guadiana, apareix i desapareix a l'agenda ciutadana d'Olesa de
Montserrat és el nomenclàtor dels carrers, o, millor dit,
l'adaptació d'aquest nomenclàtor a la realitat i memòria
democràtica. Normalment les discussions, quan es produeixen, es
tanquen en fals en un municipi on el monument als “25 años de paz”
no es va treure (i de forma clandestina) fins al 1994, que fins al
2004 no va retirar la medalla d'or de la vila al dictador i que fins
al 2008 no es va donar nom a una plaça amb el nom de l'alcalde
republicà afusellat pel franquisme Felix Figueras, és a dir als
19, 29 i 33 anys de la mort del dictador respectivament.
El 2009 un documentat
informe del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat recomanava
camviar el nom a determinats carrers olesans i va ser acrítica i
contundentment desprestigiat pel Bloc Olesà llavors a l'oposició.
Ara, amb motiu del 80è
aniversari del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 (si, 80è¡¡¡
o 41è de la mort
del dictador colpista¡¡¡, com vulgueu), de nou emergeixen les
aigües amagades del nomenclàtor amb la presentació al darrer ple
municipal del 30 de juny per part del Bloc Olesà d'una moció urgent
“relativa a la retirada de simbologia franquista i per la
dignificació de la memòria democràtica” a on es preveu (respireu
fort) “Redactar el Reglament del Nomenclàtor Municipal i crear la
Comissió del Nomenclàtor Municipal, que vetlli pel manteniment i
adequació del nomenclàtor als canvis culturals i socials, tot
procurant conservar aquelles arrels d'identitat que són les que
aporten el seu caràcter simbòlic i representatiu, seguir els
criteris objectius per part de la Generalitat de Catalunya per la
normalització lingüística i complir amb la normativa estatal que
obliga a la retirada de possibles referències existents
commemoratives d'exaltació, personal o col-lectiva al sollevament
militar, a la guerra civil espanyola i a la repressió de la
dictadura militar franquista.” (ho enteneu? doncs, torneu a
respirar i seguim que encara no s'ha acabat) “Continuar amb la
tasca ja iniciada relacionada amb actuacions adreçades a identificar
i retirar dels edificis, carrers i nomenclàtor del nostre poble
qualsevol element, referència o simbologia franquista, la seva
ideologia i les persones que l'han defensat i l'han servit, així com
amb actuacions destinades a la dignificació, reconeixement i difusió
de la memòria democràtica al nostre poble.” (fi, ara si).
Darrere
d'aquest criptíc, imprecís i inconcret argot administrativista
s'amaga la voluntat real i definitiva d'honorar la memòria de les
víctimes de la repressió franquista a Olesa de Montserrat?. Tenint
en compte que el 2006 i el 2008 ja hi havia hagut uns compromísos
municipals en aquest sentit ho dubto; i ho dubto no només pels
antecedents d'incompliments sinó també pel llenguatge utilitzat
(que vol dir “manteniment i adequació del nomenclàtor als canvis
culturals i socials, tot procurant conservar aquelles arrels
d'identitat que són les que aporten el seu caràcter simbòlic i
representatiu”?, com es concreten les “actuacions destinades a la
dignificació, reconeixement i difusió de la memòria democràtica
al nostre poble” ?) i ho dubto sobretot perquè del debat que hi va
haver al ple municipal es veuen a venir problemes d'acord i de
consens ja crònics en la vida olesana.
Que
vull dir?. No sé per què, quan a Olesa es parla de víctimes de la
repressió franquista (sistematitzada i planificada), algú les ha de
contraposar sempre a les víctimes de la violència incontrolada a
l'inici de la guerra en territori republicà, com dient: alerta¡ no
toqueu a segons qui. Això és un fenomen transversal que afecta tant
a la dreta com a l'esquerra com es desprèn de les intervencions al
plenari de la Sra. Jou de DC (ex UDC) i el Sr. Segado (de doble
militància al BO i a EUiA). Jo penso que no es tracta de treure del
nomenclàtor al Reverend Massana, ni a Benet Margarit o Salvador
Casas etc. etc.; el que ens hem de preguntar els ciutadans és per
què els uns tenen dedicats carrers, reconeixement i honors des del
final de la guerra civil, mentre els altres, a 41 anys de la mort del
dictador assassí encara esperen dignitat, reconeixement i honor. Per
la causa que sigui els diferents governs municipals democràtics de
tots aquests anys han preferit fer declaracions buides de continguts
mentre Olesa s'ha anat omplint de carrers amb nom de comarca
catalana, posem per cas, i personatges i conceptes, diguem-ne, per
entendre'ns, “neutres”.
En
una cosa té raó el regidor Segado: el descontrol en territori
republicà a l'inici de la guerra va suposar que es produíssin
venjances i fets delictius que van provocar la tràgica i injusta
mort de moltes persones només per ser de dretes i/o catòliques,
fets que es van acabar quan la Generalitat va recuperar el control de
la legalitat. Donem a aquestes víctimes el benefici del dubte; mai
sabrem del cert, a causa de la seva prematura mort, quina actuació
haguessin tingut davant el cop d'estat: de suport i/o acceptació de
la legalitat? de rebelió? digueu-me ingenu. Per tant, la meva
reflexió és la següent: els primers responsables de les morts de
la guerra i postguerra, siguin del bàndol que siguin, són els que
es van aixecar contra la legalitat republicana per què si no
haguessin donat el cop d'estat no s'haguessin desfermat passions i
odis latents que la República hagues sigut capaç de canalitzar si
hagues pogut acabar la seva tasca de modernització i democratització
de la societat. De forma gràfica podem dir que els responsables
primers de la mort dels alcaldes Salvador Casas i Llorenç Zapater i
tants d'altres són els mateixos que els que van causar la mort de
l'alcalde Felix Figueras i tants d'altres: els franquistes alçats en
armes contra la legalitat de la República.
Aquesta
línia argumental ens permet trencar l'escull de la desconfiança
mútua, mantenir la memòria d'unes víctimes i d'una vegada per
sempre reconèixer, dignificar i honorar les víctimes directes del
franquisme tantes vegades vergonyosa i impudicament postergades a
Olesa de Montserrat.
I
dels que van col-laborar i/o van donar suport al franquisme de forma notoria que en fem? La llei és
clara: no hi ha raó legal per mantenir els carrers a Alfons Sala, el
censor eclesiàstic Cebrià Montserrat ni el Terç de la Mare de Deu
de Montserrat i algú altre si hi és.
La Comissió del Nomenclàtor Municipal que es creí no té motius pel fracàs. Bona feina..
