diumenge, 9 de setembre del 2012

BANDA SONORA DEL MES DE SETEMBRE (Les flors de maig), pastorel-la de Josep Anselm Clavé.

Josep Anselm Clavé
 L'anomenada “troica” (FMI, BCE i CE) ha dit als grecs que si volen que els hi donin mes calers han de treballar altra vegada els dissabtes, i no trigaran gaire a dir que si volen vacances que cadascú es pagui les seves o que no en facin, que els empresaris (o els emprenedors) no estan per hòsties. Amb això ens venen a dir que comencem a posar les nostres barbes a remullar.

Quant es perden llocs de treball al galop, quin sentit té exigir aquesta bajanada? amb una economia depauperada, amb la capacitat de consum per terra, com? per que? per qui s'ha de treballar mes?. Per favor que vingui en Sala Martin i m'ho expliqui.

No ens enganyem, la classe obrera s'anomena així no perquè li agradi treballar, sinó perquè no li queda mes remei que fer-ho per vendre la seva força de treball, que es l'únic que té per a sobreviure. Ras i curt el que la classe obrera vol es treballar menys, tenir mes temps lliure i ser mes feliç, vol una nova moral del treball que deixi de banda la alienació cultural i l'explotació econòmica i això ho permet l'avenç de la tècnica. i això ho sap la “troica” que ens vol vendre aquest “sopar de duro”.

També ho sabia el socialista Josep Anselm Clavé, fa cent cinquanta quatre anys, que ho va voler reflectir a la composició coral “Les Flors de Maig”, apologia (ingènua si voleu) de la vida senzilla i feliç a la que aspirava la classe obrera del segle XIX (i la d'ara) en una versió “sui generis” del “Beatus Ille” del poeta Horaci o la “Vida Retirada” de fra Luis de León.

Pastorel-la una mica llarga però amb molt de ritme, a mi m'agrada des de petit quan en temps de caramelles l'escoltava del cor de l'Ateneu de Sant Feliu de Llobregat.

¡Visca la peresa i que treballi la “troica” i la mare que la va parir!

Si cliqueu aquí podreu llegir la lletra i si ho feu a baix la podreu escoltar

.


"La Primavera" (Sandro Botticelli)