L'AJUNTAMENT I EL MANTRA DELS CRITERIS TÈCNICS

 

En finalitzar el Ple Municipal d'aquest mes de novembre i obrir l'Il-lte Sr. Alcalde el torn de precs i preguntes del públic assistent, va intervenir el ciutadà Jaume Mañà. Va anar a explicar a qui el volgués escoltar el “viacrucis” (locució molt adient a Olesa) que pateixen la seva família i la del seu veí, teòrics ciutadans lliures, iguals i amb drets i deures (bé, els deures no són teoria, sinó constatació pràctica), amb la decissió municipal, que l'Il.-ltre. Sr. Alcalde ha convertit en personal, de col-locar a menys de dos metres de la façana d'ambdós habitatges, uns contenidors d'escombraries. Diu l'Il-ltre. Sr. que la decisió l'ha pres sobe la base d'estrictes criteris técnics, en nom del bé comú i de l'economia municipal.

No entraré en el fons de l'assumpte, la ciutadania amb esperit crític es pot informar abastament entrant al Facebook stop containers i buscant a les webs de l'ajuntament i Olesa Ràdio. Personalment, el relat del ciutadà Jaume Mañà em va semblar versemblant, coherent i sense contradiccions, mentre que el del Il-ltre Sr. Alcalde em va fer l'efecte d'erràtic, contradictori i prepotent. No entraré en el fons, deia, perquè el que m'interessa és parlar d'una altra cosa: M'interessa parlar del mantra o lletania, digueu-ho com vulgueu, “criteris tècnics” com a justificació de tot, amb presumpció irrefutable de veracitat..... “Les decisions no es poden prendre de manera arbitrària sinó que han d’estar basades en criteris tècnics” va respondre amb suficiència l'Il-ltre. Sr. alhora que, descaradament, qualificava de novel-la el relat del ciutadà Mañà.

És clar que ens calen tècnics, però la tècnica pot donar alternatives i solucions diverses als problemes, i a partir d'aquí el polític ha de fer política, que jo entenc com a ètica dels afers públics. Això vol dir valorar i adaptar aquelles alternatives i solucions en coherència amb l'ideari i programa amb que va ser elegit i tenint especialment en compte els principis d'objectivitat, solidaritat i equitat. Preguntem-nos: El dret a la salubritat i al benestar físic i psíquic (així defineix la salut l'OMS) de dues famílies pot estar per sota del fet que uns quants ciutadans hagin de caminar uns quants metres més per deixar les escombraries? La xocolata del lloro del suposat estalvi de 15.000€ que l'ajuntament es gasta en qualsevol fotesa ho justifica? Treure uns contenidors del davant d'uns solars i edificis buits i deshabitats i recol-locar-los una mica més enllà davant les finestres de cases on viuen persones a qui beneficia?. Està clar que el partit que governa Olesa ha valorat que guanyar i mantenir uns vots justifica el malestar i neguit de dues famílies i això no és ni objectiu, ni solidari, ni equitatiu. Com va dir el rei francès Enri IV quan li va convenir mantenir el tron que perillava, “París bé val una missa”.

Personalment, penso que recórrer als “criteris tècnics” per sistema sovint sol ser l'excusa ideal per a polítics mandrosos, pusil-lànimes o que han d'amagar la presa de decisions inconfessables. Mandrosos per no haver de pensar gaire, pusil-lànimes per treure's responsabilitats incòmodes de sobre, o amagar decisions inconfessables com afavorir interessos de particulars, privats, o de partit. No acuso ningú, ni em passa pel cap, però en tot cas si algú se sent al-ludit ja sabrà quina de les tres categories li correspon; soc gat escaldat i fujo de l'aigua freda.

Ah¡ aquest Ple de novembre va ser sucós en molts altres aspectes. En tornarem a parlar.

SENYOR ALCALDE D'OLESA DE MONTSERRAT, EM DEU DUES RESPOSTES.

 

 

A Olesa de Montserrat la pandèmia ens ha portat la possibilitat que la ciutadania pugui fer precs i preguntes als plens municipals per escrit en comptes de fer-les presencialment i això té un avantatge i un inconvenient. L'avantatge és que pots fer les preguntes contextualitzant-les amb una introducció prèvia sense que l'alcalde et retiri la paraula per impertinent i pesat, l'inconvenient és que no et contesta i et deixa amb un pam de nas. Un espera que el senyor alcalde, que ha de ser model i exemple ciutadà, compleixi el que promet la pàgina web municipal: que les respostes es donaran "pel destinatari a la sessió següent, sense perjudici que l'interpel·lat/ada doni resposta immediatament.".

Al Ple municipal del mes de juliol (i som a l'octubre) vaig fer a l'II-ltre Sr. Miquel Riera, alcalde-president, les dues següents preguntes:

1. Quina opinió li mereix al Sr. alcalde el fet que el Bloc Olesà (des d'ara BO), partit coordinat amb Catalunya en Comú i que dóna suport al govern municipal, no hagi organitzat de cara a la ciutadania cap acte, acció o mobilització de suport explícit a la jornada en defensa de la sanitat pública que es va fer a Catalunya el passat 30 de juny?.

2. El passat 10 de juliol el Sr. alcalde va ser convidat a participar en la jornada organitzada per Catalunya en Comú, amb qui es coordina el BO, que sota el lema ​"De la resistència a la transformació" va tenir lloc al Prat i va parlar de sanitat i serveis socials. Tenint en compte les virtuts que el BO veu en el POUM (la seva estrella programàtica), per que no va exposar en aquelles jornades de discussió, reflexió i posada en comú d'experiències municipals, la relació de la sanitat i serveis socials amb el POUM i la concreció de com està previst que es desenvolupin aquests serveis públics en la transformació futura d'Olesa?.

A hores d'ara encara espero contestació. Jo entenc que ha de ser complicat per l'Il-ltre Sr. estar a missa i alhora repicar campanes, intentar justificar l'injustificable, fer equilibris per a no trencar consensos contradictoris interns al si del BO (poti-poti d'ideologies i pensaments, segons l'exalcalde Sr. Salvador Prat) i seguir enganyant al soci Catalunya en Comú, a qui ja se li està pansint el lliri que fa temps porta a la mà, incomplint de forma reiterada "l'acord escrit en el qual nosaltres subscrivim plenament la ideologia de progrés i d'esquerra, i hi ha un intercanvi de col·laboració quan arriben eleccions, siguin locals, catalanes o estatals." (paraules del Sr. Riera a Regió7).

“Como alcalde vuestro que soy, os debo una explicación, y esa explicación que os debo, os la voy a pagar" deia Don Pablo l'alcalde de Villar del Rio a la pel-licula "Bienvenido Mister Marshall".  Les preguntes són clares. Quan em pagarà l'explicació que em deu el senyor alcalde d'Olesa de Montserrat?.

 

EL LOCALISME CARRINCLÓ I ESTRET DEL REGIDOR DE CULTURA I MEMÒRIA HISTÒRICA, JOVENTUT I LLICÈNCIES I DISCIPLINA URBANÍSTICA D'OLESA DE MONTSERRAT.

 

 

El 8 d'octubre de 2018 (fa exactament tres anys¡¡¡), vaig presentar una instancia a la Comissió de Nomenclàtor d'Olesa de Montserrat que encara no m'ha sigut oficialment contestada, ni que sigui per deferencia a un ciutadà que creu en la participació que predica l'ajuntament. Proposava el canvi de nom de la Biblioteca Santa Oliva pel de Biblioteca Joan Brossa. Si segiu llegint entendreu el perqué d'aquesta proposta.

Per tres vegades, el regidor de Cultura i Memòria Històrica, Joventut i Llicències i Disciplina Urbanística (prou, ja no te més carrecs...ah si, també, president de la Comissiò de Nomenclàtor) Sr. Xavier Rota i Boada em va dir que rebria una resposta en breu; tres vegades¡¡¡. Fart de que m'aixequés la camisa, acollint-m'he al Reglament de Participació Ciutadana, vaig demanar accés a les actes de la comissió des del 8 d'octubre de 2018 fins ara i em vaig trobar que la Comissió de Nomenclàtor s'havia reunit el 18 d'octubre de 2018 i a l'acta de la sessió consta literalment que " Pel que fa al canvi de nom de la Biblioteca Santa Oliva pel de Biblioteca Joan Brossa, el president diu que el nom proposat no és adient per al lloc, ja que no era una persona vinculada directament amb Olesa, sinó que només va fer una obra escultórica dins l'espai de la Biblioteca" (ovación y vuelta al ruedo, pel regidor de Cultura i Memòria etc. etc..).

En quins arguments vaig basar la meva proposta? En quatre motius que, em fá l'efecte, ni van llegir ni discutir:

1. Si bé és cert que Santa Oliva de Palerm, a l'ámbit confessional católic, és patrona d'Olesa de Montserrat de llarga tradició, no ho és menys que té dedicada a la nostra vila diversos espais públics (carrer, plaçeta, porxo, parc, grup d'habitatges i biblioteca Santa Oliva).

2. A la sala de lectura de la biblioteca hi ha un "poema visual corpori" fet expressament per Joan Brossa titulat "Lletra ballarina", instal-lació artistica que és una mostra de la forma de fer del seu autor.

3. Joan Brossa fou un artista que va abastar diverses facetes de l'art de forma àmplia i interdisciplinaria: poesia, prosa, teatre, cinema, música, opera, cabaret, resultant una obra satírica, punyent, irónica, crítica, lúdica i fins i tot irreverent, sempre amb una fidelitat absoluta a la llengua catalana. 

4. Olesa de Montserrat té, doncs, una instal-lació artistica d'un autor reconegut a tot el mon (ha exposat a Barcelona, Nova York, Tòquio, Berlin...) i abastament premiat (Premi Nacional d'Arts Plástiques, Premi Nacional de Poesia, Premi Nacional de Teatre, Medalla Picasso de la UNESCO...".

Al meu modest entendre amb aquests antecedents hi ha motius suficients per atorgar a Joan Brossa el nom de la biblioteca pública d'Olesa de Montserrat. Com es pot negar, sense posar-se vermell, que Joan Brossa no té cap lligam amb Olesa?. Sr. Xavier Rota, regidor de Cultura, etc, etc....la "Lletra ballarina" hauria de formar part dels itineraris turístic-culturals olesans, ara per ara limitats quasi exclusivament a La Passió, els Misteris i el 1714?. Quin localisme més carrincló, estret i ridícul !!!.

Carrincló estret i ridícul, però, també, ple de mala bava, perqué, curiosament, a la mateixa acta es proposen quatre dones per a substituir el carrer Duc de la Victòria; Joana Raspall, Montserrat Roig, Maria Mercè Marçal o Muriel Casals. No em molesta, al contrari, m'agrada, encara més quant tots sabem que aquestes quatre dones tenen una intima relació amb Olesa de Montserrat, hi van viure molts anys, la tenen sempre present a la seva obra i segurament han sortit a La Passió (noti la ironia Sr. Xavier Rota, potser li costa). O, com oblidar la militant defensa que el Sr. Rota va fer al Ple de setembre per què es donés el nom d'un carrer al gran lingüista valencià Enric Valor (a proposta de la CUP), no pels seus mèrits sinó perquè l'ajuntament feixista del poble alacantí de Mutxamel l'havia retirat del seu nomenclàtor..... i perquè era un membre notori de la confraria del Misteri de l'Hort? (no es trenqui el cap pensant Sr. Rota, és una altra ironia).

El problema és que Joan Brossa era massa iconoclasta, inconformista i trencador per a determinades i determinants patums votants del Bloc Olesà i si toquen a Santa Oliva encara se'ls hi esvalotarà el galliner. Mira quines propostes de fer aquest torracollons del Martí Obiols¡¡¡.

I jo, tres  anys més vell i esperant.

 

SOC ORGULLOSAMENT BAIXLLOBREGATÍ. QUE HO SAPIGA EL SR. JORDI MARTINEZ, REGIDOR DEL BLOC OLESÁ I CONSELLER COMARCAL DE EN COMÚ GUANYEM.

     

    El regidor olesà, conseller comarcal del Baix Llobregat de En Comú Guanyem i eminent intel·lectual orgànic del Bloc Olesà Sr. Jordi Martínez Vallmitjana, ha tornat a assentar càtedra a la tertúlia política d'Olesa Ràdio, com ja ens té acostumats. Si el 2016 ens va sorprendre amb la genial aportació a la ciència política de la teoria del "partit polític que ho és menys" (feu clic aquí), ara aporta a la lingüística una nova accepció de la paraula "baixllobregatí", digna d'anàlisi per part de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

    M'explico. A la tertúlia del dimarts dia 14 l'inefable Sr. Martínez, després de declarar-se fidel i devot assistent a l'acte sacramental indepeunilateralista celebrat a Barcelona la tarda de l'11 de Setembre i sentir-se ofès pel pobre Sr. Paniello de Ciudadanos, i expulsar-lo a les tenebres exteriors a la catalanitat (segons l'evangeli jordimartinesià), va voler ser condescendent i comprensiu amb el PSC (vés a saber perquè) i en comptes de dir-li directament botifler, amb aquella finor que el caracteritza, el va qualificar de "baixllobregatí" (sic).

    No seré jo qui tregui les castanyes del foc al PSC si no han dit ni ase ni bèstia a la provocació, ja són grandets i saben que fan i volen. Però a mi, m'ofèn i em repugna la cínica superioritat perdonavides i el classisme que regalimen les despectives paraules del regidor del Bloc Olesà i conseller comarcal del Baix Llobregat (hòstia tu, del Baix Llobregat¡¡¡). "Baixllobregatí" com a sinònim de colonitzador, d'invasor, de mancat d'identitat.... d'allò que ells en diuen "nyordos". Quins collons¡¡¡

    Si em fessin la típica i tòpica pregunta-trampa de si em sento més espanyol que català o més català que espanyol la meva resposta seria inequívoca: em sento baixllobregatí, sense punts cardinals.

    La consciència comarcal del Baix Llobregat neix directament de l'antifranquisme i, sobretot, de la lluita obrera pels drets de ciutadania i millora de les seves condicions de vida; lluites de les quals la comarca va ser molts cops avantguarda i fins i tot exemple. Al final podreu escoltar una curiositat musical que, malgrat la seva simplicitat i que no diu res de transcendent, diu molt. Ens parla de les persones que no tenint el "pedigrí" exigit per a ser admesos a la colla de la "ceba" han fet seu i es reconeixen en aquest Baix Llobregat que va del Cairat al Delta. Popular, de classes obreres, subalternes i precàries que alguns creuen i volen difús i inconsistent. El Baix Llobregat que aquell llunyà 11 de Setembre de 1.976 a Sant Boi feia que la senyera catalana (sense estels), la "verdiblanca" i la roja s'abracessin. El Baix Llobregat que es bolcava en un Congrés de Cultura Catalana alhora popular i mestís. Tot això ho ha trencat la religió del que el Sr. Jordi Martínez és tan devot.

    Se li ha vist el llautó: el que de debò fa por al Sr. Jordi Martínez Vallmitjana i a tants "maulets " i "miquelets" nostàlgics del 1714 és aquesta hegemonia de la lluita obrera en la conformació de la identitat comarcal baixllobregatina.

    I ara amb quina cara anirà als plens del Consell Comarcal del Baix Llobregat?.

"CAPS DE TURC, MASCLISME, MISOGÍNIA”. PRESENTACIÓ DELS LLIBRES "DESMONTANDO EL CASO DE LA VAMPIRA DEL RAVAL" I "JOSEP BARCELÓ I EL ROBATORI DE SANT JAUME"

    

    El divendres 10 de setembre a les 7 de la tarda, a l'auditori de la Casa de Cultura d'Olesa de Montserrat, tindrà lloc l'acte de presentació dels llibres editats per Associació Cultural el Raval-El Lokal "Desmontando el caso de la vampira del Raval" de la historiadora Elsa Plaza i "Josep Barceló i el robatori de Sant Jaume" de l'olesà Josep Maria Sibina Alsina.

    Elsa Plaza introduirà el cas de l'Enriqueta Martí, de malnom “la vampira del Raval”, a la Barcelona de començaments del segle XX en el món de l'alta burgesia a on es barrejà la prostitució, la pederàstia, el rapte i l'assassinat infantil de la que l'Enriqueta fou acusada sense proves concloents.

    Per altra banda l'Elsa Plaza i altres persones de El Lokal ens parlaran de la recuperació del llibre de l'olesà Josep Maria Sibina "Josep Barceló i el robatori de Sant Jaume". Autoeditat inicialment el 1998, en aquest llibre Sibina va explicar i analitzar el robatori que es va produir el 29 de març de 1855 al mas de Sant Jaume del terme d'Olesa de Montserrat, i del que fou acusat com instigador, sense proves convincents, en moments de greus tensions socials per part de la classe obrera, el sindicalista i president del Gremi de Teixidors de Barcelona Josep Barceló, causa pel que va ser executat.

    L'acte es desenvoluparà sota el títol de "Caps de turc, masclisme, misogínia". Aquest titular té la seva justificació, ja que les dues obres que es presentaran intenten explicar com el poder, en qualsevol circumstància i sense cap mena d'escrúpols, és capaç de manipular i crear situacions que desviïn l'atenció o creïn por, quan queden exposades públicament les seves vergonyes o veu en perill la seva posició de privilegi.

    L’Associació Cultural el Raval - EL LOKAL neix l’octubre de 1987. És un col·lectiu provinent de l’Ateneu Llibertari del Poble Sec i de gent del barri Xino. Començà obrint un espai al centre de Barcelona per a la creació i l’experimentació de nous projectes, com a punt de trobada de lluites i resistències, i mitjà per a la venda i distribució de materials alternatius i de cultura llibertària.

 

SEMINARI SOBRE PRINCIPIS ELEMENTALS DEL PENSAMENT DE LA CUP A OLESA DE MONTSERRAT (PRIMERA PART): EL MARXISME (LÍNIA GROUCHO).

   

     Com si Groucho Marx fos el seu ideòleg, la CUP té uns principis que es canvien si no agraden. A Olesa de Montserrat, aquests campions de la participació democràtica ciutadana, han votat favorablement un Reglament de “participació” ciutadana que proclama: "S'exclouen expressament dels drets i deures reconeguts en els apartats que fan referència a la intervenció al Ple municipal, l'audiència pública, els ajuts econòmics a les organitzacions de caràcter polític (partits i coalicions electorals)...” . S'entén que queden exclosos els partits i coalicions que no han obtingut representació a l'ajuntament.

    Per la CUP, es veu que el que és bo a Olesa és dolent a Lleida, perquè allà, on van quedar fora de l'ajuntament, van demanar poder presentar mocions al Ple Municipal reclamant, amb bon criteri, el seu dret a la participació ciutadana. Els partits i coalicions amb representació, “generosament” els hi van dir que, molt bé, els deixaven presentar una¡¡ moció a l'any. Evidentment la CUP van posar el crit al cel i van demanar la tutela del Síndic de Greuges perquè defenses el seu dret a participar en els afers municipals de la forma que ho fa qualsevol altra entitat o associació lleidatana. No sé com va acabar tot plegat.

    A Olesa de Montserrat ni tan sols permeten una moció a l'any; si no entres a l'ajuntament, a l'infern per quatre anys si mes no, muts i a la gàbia, o sempre queda la solució que l'Associació Olesana de criadors de canaris flauta, posem per cas, presenti mocions polítiques per tu.

    No parlo del Bloc Olesà, PSC, ERC, JxCat, perquè són gats vells a on la doble moral apareix sovint, però de la CUP, encara que no hi simpatitzi, esperava altra cosa. Ja és la segona vegada que me la foten a Olesa i de la primera vaig pensar que eren novells, però no, com he dit al començament sembla que Groucho Marx s'ha fet de la CUP.

 

UNA COL-LECTA CARITATIVA PER A LA MÚTUA DE TERRASSA.

 

    Ho veia a venir: la Mútua de Terrassa deu estar al límit de la indigència, de la pobresa de solemnitat.

    He anat al CAP d'Olesa de Montserrat dos dies seguits a fer-me unes cures d'una intervenció quirúrgica. El primer dia vaig entrar amb un apòsit (esparadrap, vol dir la paraula) impermeable que em van posar inicialment a l'Hospital de Martorell, per tal que, si em dutxes no es mulles la ferida, i en vaig sortir amb un apòsit nou però tèxtil, després de què la infermera en busques de impermeables infructuosament. No n'hi havia.

    Vaig tornar l'endemà i em vaig interessar per si ja havien portat apòsits impermeables (tinc la costum de dutxarme, jo. Que voleu que us digui). Que no. I si em mullo la ferida? Miri de no mullar-se o compri'n a la farmàcia. Tot dit molt amablement, això si.

    Jo comprenc que l'orgull del pobre els hi impedeix reconèixer públicament la misèria en què viuen, ha de ser dur, molt dur.

    Ciutadania d'Olesa¡¡. És l'hora de la solidaritat. Fem nostra la frase de J.F. Kennedy "No et preguntis què pot fer la Mútua de Terrassa per tu, pregunta't què pots fer tu per la Mútua de Terrassa", no els abandonem.

TOTS VAN QUEDAR PLENS DE L'ESPERIT SANT I COMENÇAREN A PARLAR EN DIVERSES LLENGÜES (profecía de Pablo Casado).

 

     

És possible que alguns no entengueu aquesta redacció perquè està escrita en la dificilíssima llengua olesana montserratina i no de Bonesvalls, però encomaneu-vos a San Pablo Casado i tot s'arreglarà miraculosament.

    Quan jo era petitó estudiava amb l'Enciclopèdia Álvarez i a l'apartat de “Religión” m'ensenyava que el dia de Pentecosta es va aparèixer l'Esperit Sant als Apòstols en forma de llengües de foc que es van posar sobre els seus caps i de cop van començar a parlar llengües que mai abans havien entès ni parlat. Vaig créixer i em vaig tornar un descregut i amb la meva nul-la fe me'n fotia d'aquest prodigi. Ara humilment reconec que és possible, encara que no cal la intervenció de l'Esperit Sant, perquè només cal ser el profeta del Partit Popular Pablo Casado per poder repartir aquesta gràcia als gentils entre els quals em trobo. M'ha sigut donat el do de les llengües ¡lloat sigui el PP!. Això se'n diu glossolàlia.

    Un dia vaig dir “ruc” a un mallorquí de Palma i es va emprenyar i ,clar, vaig pensar ¡cony! aquest paio m'ha entès i jo l'entenc i això que ell parla en palmenc i jo en olesà Aquí jo ja vaig començar a intuir alguna cosa, però la meva incredulitat em superava i no m'ho acabava de creure.

    Ara se que, per la meva fe en San Pablo Casado m'ha sigut atorgat el do de la glossolàlia: m'expresso en olesà montserratí i em faig entendre en les mil i pico de llengües que conformen els municipis d'allò que alguns s'entesten, amb evident mala fe, en dir Països Catalans.

    ¡Deu meu que, amb la divina mediació de San Pablo Casado, m'heu obert els ulls encegats pel pecat de l'orgull, deixeu-me tornar al vostre redós d'on m'havia separat¡ .

L'ENTRECUIX DE L'AJUNTAMENT, LA DEIXALLERIA I ELS PARTICULARS.

   

     Em direu que és una frivolitat, amb els temps que corren i els problemes que tenim, escriure sobre la deixalleria municipal, però el món no es para i tot va seguint el seu camí, per bé o per mal.

    Doncs resulta que a Olesa de Montserrat, si un particular, pel que sigui, té una furgoneta o camioneta, l'omple d'andròmines o residus per reciclar i ho porta a la deixalleria municipal, oli en un llum: Com es diu? Que hi du aquí? Endavant, llenci-ho aquí, allà i més enllà. Bon dia tingui. Però si aquest particular ha de portar el mateix volum de deixalles en un vehicle amb un maleter normalet i li cal fer dos o tres viatges perquè no hi cap tot de cop, ja ha begut oli: Vostè ja ha vingut fa una estona, oi? Doncs miri, només es pot venir un cop al dia. El particular posa cara de tres deus i pensa que perquè ha de tornar a casa amb el maleter ple de porqueria i la feina que pot fer el mateix dia ha de fer-la en dos o tres. És clar, s'emprenya amb raó i renega a un pobre treballador a qui li han encarregat que allò funcioni, tot plegat per culpa dels cervells pensants que, diuen, hi entenen de la planificació de la cosa.

    Al particular ningú li ha explicat quins motius d'eficiència i eficàcia organitzativa fan necessària aquesta actuació que li causa més problemes que beneficis. Anys i panys dient-li l'administració; aprèn a reciclar, no llencis deixalles a qualsevol abocador il-legal, sigues un ciutadà com cal,.... perquè ara li posin pegues. A més a més, recorda, ha tingut el detall de llegir-se abans el Reglament d'ús de la deixalleria d'Olesa de Montserrat (uff¡¡¡ DOGC núm. 3889 de 22-5-2003) i ha pogut veure que només tenen limitació de quantitats segons el tipus de residus, comerços, oficines, tallers i petites indústries amb llicència d'activitats al municipi (Articles 5 i 8), ha de portar les deixalles ben classificades per a no donar gaire feina (Article 6), no pot deixar cap residu que no sigui admissible (Article 7) i ho ha de fer en els dies i horari establerts (Article 9). Ha sigut bon minyó i ho ha complert tot fil per randa, però a cap lloc del Reglament ha trobat res que digui que només pugui utilitzar el servei de deixalleria una vegada al dia i prou.

    El particular, que es té per ciutadà amb drets i deures encara que el Reglament no li ho reconegui, ha sentit a dir que les normes han de ser públiques i publicades i no poden venir per sorpresa, també ha sentit a dir que si una norma no esmenta expressament l'obligació de fer alguna cosa, ningú se la pot treure del barret i imposar-la arbitràriament. Li sembla que es diu seguretat jurídica això i és un dret constitucional que estan obligades a complir les administracions públiques (la municipal també, és clar).

    Però al particular no li ve de nou tot plegat i ha recordat que un dia, l'Il-ltre Sr. Alcalde en un Ple Municipal li va venir a dir que la ciutadania (vull dir els particulars com els anomena el Reglament d'ús de la deixalleria) estava obligada a complir els reglaments municipals, però que l'Ajuntament se'ls podia passar per l'entrecuix. Que pot esperar el pobre particular olesà doncs.

 

EL BLOC OLESÀ NI HI ERA, NI SE L'ESPERAVA.

 

   

    El dimecres 30 de juny, moviments socials i veïnals amb el suport de sindicats, col-lectius professionals sanitaris i forces polítiques d'esquerres es van mobilitzar a tot el territori català per a defensar la sanitat pública, retornar a la normalitat i millorar el funcionament dels CAPs, fonament de l'atenció sanitària primària. El Bloc Olesà (BO), aquest partit autoanomenat d'esquerra alternativa i precursor del 15M, en, infeliç, expressió radiofònic-propagandística del regidor Jordi Martínez, ni hi era, ni se l'esperava.

    El partit que governa Olesa de Montserrat no hi era, malgrat que als problemes que pateix la sanitat pública en general a la nostra vila s'hi afegeixen els propis de la dependència de la Mútua de Terrassa. A les reivindicacions generals de recuperar visites presencials, reobrir consultoris, millorar les condicions laborals del personal sanitari o dedicar el 25% del pressupost a l'assistència sanitària primària, aquí cal afegir que no s'obligui a l'usuari del servei públic a anar a Terrassa, si no vol o pot, a fer-se proves diagnòstiques, agilitzar i optimitzar el servei enllaçant el sistema informàtic del CAP d'Olesa amb el de l'hospital de referència a Martorell, recobrar la figura del metge de capçalera i el dret a triar facultatiu que reconeix la llei i recuperar el servei d'urgències mèdic i farmacèutic les 24 hores de cada un dels set dies de la setmana.

    Onze anys de govern municipal amb majoria absolutissima i absolutista i ara en coalició amb la dreta post, post, post convergent de Junts x Cat t'enlluernen i el BO potser s'ha cregut que ha creat la més perfecta de les societats (fent-li la competència a la Església Catòlica, Apostòlica i Romana, que ja és dir) i que gràcies a ells la ciutadania olesana gaudeix de forma innata i natural d'un estat de benestar físic, mental i social complet (així defineix l'OMS la salut).

    La trista i prosaica realitat és que el BO és presoner de les seves circumstàncies. Partit paternalista, es mou malament en la mobilització social i pensa que tot s'arregla amb la seva intervenció providencial davant els poders reals, i quan fracassa, genera passivitat, desencís i frustració, sent incapaç de crear condicions que portin debat i resposta crítica ciutadana. Exemple: Vaig preguntar a l'Il-ltre Sr. Alcalde Miquel Riera si creia lògic i raonable que un municipi amb 25.000 habitants no disposes de serveis d'urgències mèdiques i farmacèutiques en període nocturn i dies festius, i quines accions i mobilitzacions s'han fet des del 2011 fins ara i quins plans tenia l'ajuntament. Resposta: “Hem defensat, defensem i defensarem que es tornin a obrir les urgències,..... però no és competència nostra. (Collons¡¡¡ tampoc era competència municipal proporcionar locals per obrir col-legis electorals l'1 d'Octubre del 2017 i es va fer¡¡¡.). Ens hem reunit diverses vegades amb la Generalitat...però no és possible la recuperació dels serveis d'urgències. Farem una Taula de Salut Municipal”...ja veurem...potser, ...a lo millor.....pilotes fora¡¡ I quan hi ha hagut la possibilitat d'obrir un debat ciutadà sobre la sanitat pública a Olesa que culminés coincidint en una jornada de lluita a tot Catalunya com la del dia 30 de juny, el BO es fa l'orni i fuig d'estudi. Definitivament, el BO no vol cabòries, vol tranquil-litat perquè li fa por la mobilització social.

    L'impostor BO ha tornat a deixar en precari a Olesa de Montserrat al seu soci Catalunya en Comú, que ha donat tot el seu suport a la mobilització per la sanitat pública del dia 30 de Juny, incomplint de forma descarada una altra vegada l'acord de col-laboració que van subscriure el 2019. I és què al BO no li demaneu gaire més enllà de fer folklore i actes propagandístics suposadament progressistes que permetin fer-se la fotografia.

    Però la ciutadania necessita molt més que això. Si es governa des de l'esquerra alternativa de debò, cal fer govern i gestió diària però, alhora, lluitar per a millorar les condicions de vida de la majoria de la població, no des dels despatxos i acceptant passivament el que vingui, sinó braç a braç amb el teixit veïnal i social, confiant en ell, fent-lo hegemònic en la direcció d'aquesta lluita. Però el Bloc Olesà està incapacitat per a fer-ho, perquè va néixer, precisament, de la desfeta programada d'aquest teixit veïnal i social. La seva mort era condició necessària per a la seva vida.