PREGUNTES ALS REGIDORS PERQUÈ LES RESPONGUIN PERSONALMENT........ SI L'IL-LTRE SR. ALCALDE ELS DEIXA I NO HO FA PER ELLS.

 

Aquí us deixo les meves tres primeres preguntes als regidors pel primer Ple municipal de l'any 2022. En tinc d'altres i, sovint, les respostes que em donen em fan venir més preguntes en una espiral inacabable, però resulta que només en puc fer tres a cada Ple. Bé, tant se val, dotze mesos té l'any i onze plens. Ah¡¡, espero que l'Il-ltre. Sr. alcalde s'adoni que els regidors ja són grandets i que poden contestar ells sols les preguntes.

1. Pregunta dirigida al Sr. Jordi Parent i Beltran (portaveu del Grup Municipal Esquerra Republicana de Catalunya).

En una entrevista a El Periodico del diumenge 23 de gener (pàgina 12), la Secretaria General d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Sra. Marta Rovira va donar a entendre que un dels principis de l'ideari republicà, en sentit extens, és seguir les "recomanacions" de les autoritats al "peu de la lletra".

Tenint en compte aquest principi republicà de complir "al peu de la lletra"  les recomanacions de les autoritats, per què ERC d'Olesa de Montserrat no ha fet cap pas o gest per exigir a l'equip de govern municipal del Bloc Olesà i Junts per Catalunya que compleixi "al peu de la lletra" les recomanacions del Síndic de Greuges de Catalunya en relació amb els contenidors de residus urbans del carrer Colom i els retorni a la seva ubicació inicial?.


2. Pregunta dirigida al Sr. Miquel Barreres Català (regidor del Grup municipal CUP-Amunt)

En finalitzar el darrer Ple del mes de desembre, responent a una pregunta del públic assistent vostè va dir que la CUP d'Olesa no veia lògic que el Reglament de Participació Ciutadana reglamentés que les formacions polítiques que no han obtingut representació a l'ajuntament tinguessin capacitat d'intervenir i presentar mocions (només intervenir i presentar mocions, no votar ni decidir, cal fer aquest aclariment), entrant en contradicció amb la CUP de Lleida, que ho va demanar al seu ajuntament (https://www.ccma.cat/324/la-cup-de-lleida-portara-la-paeria-al-sindic-de-greuges-per-restringir-la-participacio-al-ple/noticia/3056943/). El seu argument Sr. Barreres era que "el que no ha pogut entrar per la porta del davant entrés per la porta del darrere (a l'ajuntament)".

Tenint en compte la seva argumentació, creu que els seus companys d'ideari i pensament o de pensament i ideari de la CUP de Lleida, sense cap mena de lògica volien entrar a l'ajuntament lleidatà per la porta del darrere i de forma fraudulenta?.


3. Pregunta dirigida al Sr. Jordi López Guevara (regidor de Grup municipal Bloc Olesà, titular de Festes, mitjans de comunicació i tecnologies de la informació )

Al darrer Ple Municipal de desembre, al torn d'intervenció del públic assistent, li van demanar que expliqués a la ciutadania el seu vot contrari a les al·legacions presentades per uns ciutadans contra el fet que el Reglament de Participació Ciutadana (RPC) no permeti a les formacions polítiques sense representació a l'ajuntament intervenir i presentar mocions. L'Il-ltre Sr. alcalde el va deixar amb la paraula a la boca i, públicament amb el seu passiu conformisme, no li va deixar respondre, en un gest autoritari, paternalista i antidemocràtic, que semblava tractar-lo com un menor d'edat.

Sr. López, per dignitat, no ha pensat a dimitir en el seu càrrec de regidor de festes, mitjans de comunicació i tecnologies de la informació, davant el menysteniment i desconfiança en la seva capacitat de respondre amb criteri que li ha mostrat l'Il-ltre. Sr. alcalde?.

Esperem les seves respostes....no les que a l'Il-ltre Sr alcalde li semblin convenients. 

(Nota: Les respostes les trobareu clicant el comentari. Vostres són les conclusions. )

SEMINARI SOBRE PRINCIPIS ELEMENTALS DEL PENSAMENT DE LA CUP A OLESA DE MONTSERRAT (SEGONA PART): LA LINGÜÍSTICA CREATIVA.

 

Reflexionant sobre el pensament i/o ideari de la CUP

"Alguns homes canvien de partit pel bé dels seus principis; altres canvien de principis pel bé dels seus partits". Winston Churchill.

    Us recomano encaridament que abans de continuar llegint cliqueu aquí, perquè si no, segurament, no entendreu la pregunta que li vaig fer al regidor de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat Miquel Barreres Català, adscrit al grup municipal de la CUP, en acabar el Ple municipal del desembre. No és gaire llarg de llegir, tranquils.

    Si m'heu fet cas anem al gra doncs. Arran del vot favorable de la CUP olesanamontserratina al nou Reglament de Participació Ciutadana, era pertinent preguntar: "A la llum de la doctrina de la CUP, per què el que és dolent a Lleida és bo a Olesa de Montserrat?" (sembla tonta, oi? Us ho he dit, feu clic aquí).

    La resposta del Sr. Barreres des de la seva càtedra va ser solemnial: "A la CUP no hi ha un pensament monolític, encara que hi ha un ideari i, per tant, som lliures d'interpretar i de decidir en cada municipi el que creiem convenient i en aquest municipi vam decidir que no era lògic que el que no ha pogut entrar per la porta del davant entrés per la porta del darrere. He dit".

    Hi ha respostes que són d'agrair perquè t'animen i esperonen a fer exercicis mentals molt recomanables a la meva edat per a prevenir malalties, ho dic de debò, no me'n foto, i aquesta resposta, em va portar a consultar el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Pensament?, Ideari?. Que diuen els senys ordenadors del nostre verb?. Vegem-ho:

Pensament: Conjunt d'idees, cos doctrinal, d'una persona, d'una escola, etc.

Ideari: Conjunt d'idees, de principis doctrinals, estructurat en forma de programa. 

    Hòstia tu, són sinònims¡¡¡. Ves per on, resulta que allà on el Sr. Barreres va dir que "A la CUP no hi ha un pensament monolític, encara que hi ha un ideari" podia haver dit, sense canviar el sentit de la seva asseveració que "A la CUP no hi ha un ideari monolític, encara que hi ha un pensament".

    Com a Newton quan li va caure la poma al cap, aquesta troballa m'ha portat a perseverar en les meves reflexions. Segons el seu currículum a la web municipal, el Sr. Barreres està jubilat però era mestre de català, per tant no podia ser un error semàntic el fet que contraposes mots sinònims. Així doncs, una conclusió inicial em porta a  pensar que el que he teoritzat a l'escrit que us he recomanat llegir al començament (si no m'heu fet cas, feu-ho ara clicant aquí, collons) es confirma: La CUP ha fet seva la doctrina marxista (línia Groucho) dels principis intercanviables i com es diu en castellà (permeteu-me la insolència) "si sale con barba San Antón y sinó la Purísima Concepción".

    Però, penso que pragmatisme tan groller no fa per la CUP, paradigma de fermesa i coherència ideològica, i reflexiono sobre una segona teoria que em porti a una resposta plausible de la pregunta, per què el que és dolent a Lleida és bo a Olesa de Montserrat?.

    La meva tesi és que el Sr. Barreres vol fer lingüística creativa i aportar al català, llengua viva i dinàmica, nous localismes que l'enriqueixin. M'explico. Si, posem per cas, al Baix Segre en diuen "aubergins" d'allò que a Olesa en diem "préssecs", el Sr. Barreres ens proposa jugar amb significats i significants de manera que  el que a Lleida la CUP en diu "atemptat contra la participació dels partits polítics sense representació al Ple" a Olesa signifiqui "partits que volen entrar a l'ajuntament per la porta del darrere, barruts". Així s'evita el nefast monolitisme de pensament i ideari o d'ideari i pensament, segons el dogma barrerià.

    Haig de reconèixer que el Sr. Barreres és un lingüista diletant, imaginatiu i innovador de la parla que podria ser un revulsiu per a l'anquilosada Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Està desaprofitat. He dit.

QUE PENSO SOBRE L'ANOMENADA REFORMA LABORAL?

  

  Sobre la reforma laboral hi ha opinions de tota mena, des de les més laudatòries a les més negatives, passant per les més prudents i moderades, i veiem com aquestes diferents posicions es barregen de forma indiscriminada i transversal en tot l'espectre ideològic clàssic de dretes i esquerres. És bona pels empresaris?, si ho és per a ells, pot ser bona pels treballadors?, o viceversa. És cert que crea un nou model de relacions laborals més favorable als treballadors o bé manté el poder empresarial?. Veure-ho tot en blanc o negre no ens porta enlloc, potser no hi ha colors, però hi ha totes les gradacions del gris i, com es diu, no es pot matar tot el que és gras, si mes no de cop.

    Personalment, penso que la principal virtut que té la reforma és que, per primera vegada en molts anys, és el resultat del lliure acord de les organitzacions més representatives empresarials i sindicals. El govern de coalició d'esquerres hagués pogut tirar pel dret i derogar unilateralment la reforma laboral del PP de 2012 com van fer ells, per cert, fent explotar l'anomenat "II Acuerdo para el empleo y la negociación colectiva 2012, 2013, 2014", però ni té majoria absoluta com si la tenia el PP i, el que penso és més important, hagués nascuda tocada de l'ala i debilitada i, per tant, més fàcil de contra reformar en un futur, i, en definitiva, siguem realistes, és conseqüència de la correlació de forces.

    L'acord entra de ple en tres particularitats que han marcat la lògica de totes les reformes laborals des de la dècada dels noranta del segle XX: 1) La precarietat en la contractació, 2) l'afebliment del poder contractual de la classe treballadora a través del deteriorament de la negociació col·lectiva i l'acció sindical i 3) afavorir l'externalització de riscos i costos amb les cadenes de subcontractació i l'oxímoron del treball autònom dependent, que fa recaure les responsabilitats empresarials sobre la classe treballadora, altres empreses sense capacitat real de fixar preus i sobre el conjunt de la societat. I sobre aquestes tres particularitats no hi ha dubte que es fan avenços en la recuperació de drets perduts pels treballadors i s'aclareixen situacions legalment dubtoses que permetien un sistemàtic frau empresarial en la contractació temporal i la subcontractació de serveis externs.

    Jo no crec que sigui un acord "històric" com es diu des de l'optimisme de la voluntat, i els sindicats (que, no ho oblidem, són l'organització voluntària dels treballadors i d'això depèn la seva força) el celebren queixant-se, perquè queden moltes coses pendents i saben que el Dret del Treball és històricament producte d'equilibris inestables en el desenvolupament de la lluita de classes que és naturalment dinàmica i no s'acaba mai. En aquest acord hi ha molts serrells que cal continuar pentinant i la falsa eufòria que amaga les mancances porta a la desmobilització i el sindicalisme de classe confederal això ho paga car. Ha d'aprofitar el poder de negociació que recupera amb l'acord, per incrementar la seva força d'afiliació i reivindicar-se per dirigir la lluita/negociació cap a una nova organització del treball, que ineludiblement es basarà en el canvi tecnològic, on l'eix central sigui el treball estable, salaris dignes i iguals en igualtat de treball, el control del temps i els algoritmes i millors condicions i salut laborals, i això requerirà un seriós esforç formatiu de quadres i dirigents sindicals.

    Eduardo Galeano ens va escriure: "Son cosas chiquitas. No acaban con la pobreza, no nos sacan del subdesarrollo, no socializan los medios de producción y de cambio, no expropian las cuevas de Alí Babá. Pero quizá desencadenen la alegría de hacer, y la traduzcan en actos. Y al fin y al cabo, actuar sobre la realidad y cambiarla, aunque sea un poquito, es la única manera de probar que la realidad es transformable". Doncs aixó penso.

 

L'ALCALDE D'OLESA DE MONTSERRAT ANIRÀ A L'INFERN DE CAP. LA SUPÈRBIA COM A MÈTODE PER A NO CONTESTAR LES PREGUNTES DE LA CIUTADANIA.

    El papa Gregori I el Magne, allà per l'any 590, va formular i ordenar sistemàticament els set pecats capitals i va concloure que el de la supèrbia és el més greu perquè porta en si mateix el germen de tots els altres i cometre'l pot portar al pecador de cap a l'infern. La virtut cardinal que s'oposa a la supèrbia és la humilitat, i humilitat és el que li manca a l'Il-ltre Sr. Miquel Riera i Rey, alcalde d'Olesa de Montserrat per a poder-se salvar del foc etern

    Cinc mesos li ha costat al pròcer (no) contestar a una pregunta que li vaig fer per escrit (la pandèmia no permetia la presencialitat) en el Ple del proppassat mes de juliol. Cinc mesos de displicència, indiferència, paternalisme burleta...de supèrbia en definitiva.

    La pregunta era:

"Quina opinió li mereix al Sr. Alcalde el fet que el Bloc Olesà, partit que forma i dona suport al govern municipal i que està coordinat amb Catalunya en Comú, no hagi organitzat de cara a la ciutadania cap acte, acció o mobilització de suport explícit a la jornada en defensa de la sanitat pública que es va fer a Catalunya el passat 30 de juny?" (per a més informació feu clic aquí).
 

Amb la mosca darrera de l'orella, tres mesos després, a l'octubre, li pregunto..... (cliqueu sobre el vídeo)

 

     I, per fi, en finalitzar el Ple Municipal de desembre em diu desvergonyit...... (de nou cliqueu sobre el vídeo)


    Ni resposta llarga, ni curta, si no "manzanas traigo", no fos que quedes al descobert la veritable naturalesa del Bloc Olesà: impostura i falsa apariència. Aquest és el tarannà del nostre alcalde, però, que voleu que us digui, en el fons jo l'entenc pobre home, té mala peça al teler. Ha de ser complicat per a l'Il-ltre Sr. estar a missa i alhora repicar campanes, intentar justificar l'injustificable, fer equilibris per a no trencar consensos contradictoris interns al si del Bloc Olesà (poti-poti d'ideologies i pensaments, segons el seu exalcalde Sr. Salvador Prat) i seguir enganyant al soci Catalunya en Comú, a qui ja se li està pansint el lliri que fa temps porta a la mà, incomplint de forma reiterada "l'acord escrit en el qual nosaltres subscrivim plenament la ideologia de progrés i d'esquerra, i hi ha un intercanvi de col-laboració quan arriben eleccions, siguin locals, catalanes o estatals." segons les paraules del Sr. Riera a Punt Diari (feu clic aquí que n'hi ha per donar i vendre).

    Sincerament, ateu com soc en aquests moments m'agradaria ser creient i oferir les meves oracions per a la salvació de l'ànima del Il-ltre. Sr. Miquel Riera i perquè Nostrosenyor li doni la virtut de la humilitat. Amén.

NO ÉS LA PANDÈMIA. EL PROBLEMA DEL CAP D'OLESA DE MONTSERRAT VE DE LLUNY

El primer consistori democràtic de Sant Feliu de Llobregat i dirigents socials encapçalant el 1979 la manifestació unitària reclamant l'ambulatori. (Font: "Sant Feliu de Llobregat. Identitat i Historia", 2002)

    Ja fa més de deu anys, el dijous dia 14 de 2011 va haver-hi una manifestació a Olesa de Montserrat. La resposta ciutadana a la convocatòria de "Assemblea Justícia Social" contra les conseqüències de l'ERO de Mútua de Terrassa al CAP d'Olesa de Montserrat (pel cap baix, eliminació de l'atenció d'urgències a les nits i caps de setmana) va ser prou bona, es va fer un llarg recorregut pels carrers i es va fer veure a molta gent. Per mesurar d'alguna manera, em penso que no m'equivocaria gaire si digués que els manifestants haguessin omplert el Teatre de la Passió.

    Jo hi era. I ara que?, li vaig preguntar en acabar, a un regidor del Bloc Olesà membre del govern municipal. Vam coincidir que caldria donar continuïtat, organització i eficàcia al bon treball iniciat per "Assemblea Justícia Social" i sense protagonismes de ningú, anar urgentment cap a la concreció d'una plataforma amplíssima i organitzada del teixit social (de tota mena: associatiu, recreatiu, cultural, polític, sindical....) olesà per a donar forma i contingut al "front comú" i poder arribar "fins a on faci falta" contra unes mesures "que perjudicaria greument l'atenció sanitària a prop de 24.000 persones" com va anunciar l'aleshores alcalde d'Olesa Sr. Salvador Prat del Bloc olesà. Les paraules entre cometes són textuals de l'alcalde Prat dites el 2011. Insisteixo en el 2011.

    Deu anys després, a Olesa de Montserrat es continua perjudicant greument l'atenció sanitària de, no prop de 24.000, sinó ja prop de 25.000 persones, perquè seguim sense serveis sanitaris i farmacèutics d'urgències, no hi ha coordinació fiable entre el CAP d'Olesa i el servei hospitalari de referència a Martorell, manca personal mèdic i sanitari mentre la gestió sanitària privada de la Mútua de Terrassa prima l'ús dels seus propis centres en comptes dels més propers a Olesa. Deu anys després continua governant el Bloc Olesà sense solució de continuïtat, ha sigut alcaldessa la Sra. Pilar Puimedon i ara l'alcalde és el Sr. Miquel Riera, i les relacions de l'ajuntament amb la Conselleria de Sanitat i la Mútua de Terrassa manquen de resultats i s'han limitat a frases fetes en condicional: "ens han dit que...", "ho estudiaran...", "miraran de....", "si tinguéssim competències....", "la pandèmia...". Mentre, el Bloc Olesà, suposat partit d'esquerra alternativa, radicalment democràtic i participatiu que dona suport al govern municipal, s'ha oblidat d'aquell "front comú" i de l'"arribar "fins a on faci falta" de fa deu anys; fins i tot ha sigut incapaç de donar suport i participar en la jornada de lluita per la sanitat pública del proppassat 30 de juny a on era cridat pel pacte escrit que té amb Catalunya en Comú (de nou incomplert).

    Per recuperar el que hem perdut, penso que és important en aquest moment i situació concreta tornar a l'esperit del 2011 i crear aquest procés de participació i mobilització ciutadana amb el clar lideratge d'un alcalde i un consistori net d'hipoteques que com una mena de "primum inter pares" (primer entre iguals) ho impulsi. Complicat, però, amb un govern municipal i un Bloc Olesà al·lèrgic al teixit associatiu i una oposició acrítica i apagada.

    Permeteu-me que faci memòria de les mobilitzacions que vaig viure a Sant Feliu de Llobregat el 1979 per aconseguir el primer ambulatori de la ciutat. Les plataformes ciutadanes van protagonitzar una lluita en complicitat directa i sense fissures amb el primer consistori democràtic, l'alcalde Francesc Baltasar no va dubtar a encapçalar les manifestacions i la ciutadania no va dubtar a acompanyar al seu alcalde, fent pressió, als processos de negociació que es van produir. Amb èxit per cert.

    Modestament, opino que aquest és el camí.

OLESA DE MONTSERRAT PATRIMONI DE LA HUMANITAT

 

"Arte povera". Matalasos i paret (2021, tela sobre ciment)

El desembre del 2000, al número 102 de la desapareguda revista L'Opinió d'Olesa vaig publicar aquest escrit que malgrat els vint-i-un anys que té em sembla que està fresc com una rosa.

OLESA DE MONTSERRAT. UN MUSEU AL CARRER

  Olesa de Montserrat no es pot resignar a ser coneguda només per La Passió.; la globalització també afecta a la cultura i cal donar-nos un aire de modernitat que el drama sacre no és capaç de transmetre. Per això fa temps el nostre ajuntament, amb la prudència que caracteritza als bons gestors, de mica en mica, sense presses per a no provocar reaccions indesitjables de patums intel-lectuals encarcarades, està impulsant una agosarada política d'imatge cultural que de segur esdevindrà marca de la nostra vila.

  

El gran repte que s'ha imposat és transformar el municipi en una mostra permanent d'una de les corrents més avantguardistes, informals i revolucionàries de l'art contemporani: L'anomenat “ART POBRE”. Aquest concepte neix com a reacció al mòn tecnològic i es caracteritza per la utilització de materials considerats tradicionalment no aptes per a l'expressió artística, en un intent d'ampliar les possibilitats de percepció estètica de l'espectador, tot convertint-los en protagonistes principals de l'obra en dotar-los de noves propietats plàstiques que fins ara no havien tingut. Es trenca d'aquesta manera amb una “visió mística de l'art com a entitat superior i hegemònica a favor d'una concreta crítica del sistema interior i exterior” en paraules del seu teòric Germano Celant.

(2021)

    Així doncs, dintre d'aquesta operació cultural i d'imatge de gran volada, els olesans hem vist com per tot el casc urbà s'hi han instal-lat grans escultures que utilitzant butaques, cadires i diversos mobles vells, televisors, rentadores, somiers i matalassos, sacs de runa, vaters i bidets trencats etc. han creat tot un nou “look” que dona a Olesa un aire de modernitat, lluny de la carrincloneria que fins ara havia dominat. S'ha procurat no discriminar a cap barri i aquestes mostres d'”Art Povera”, com s'anomena d'origen aquest corrent artístic, les trobem a Les Planes, Sant Bernat, Nucli Antic etc., evitant qualsevol mena d'elitisme i formant-se en l'entorn urbà una perfecta simbiosi entre l'efímer de la matèria rebutjada per l'home, paradigma de depredador, i la seva transsubstanciació en objecte expressiu.

(2021)

   Tothom ha fet seu aquest repte. D'aquesta manera Olesa s'ha transformat en una contínua “performance” a on els ciutadans més desinhibits, seguint l'exemple municipal actuen i fan de qualsevol objecte obres d'art “minimalistes” deixant per terra artístics papers arrugats, paperines enllardades, bosses de plàstic, closques de pipes o, en un “súmmum” d'expressivitat artística, fent cagar els gossos al mig de les voreres, cagarades que altres trepitgen amb delit, de manera que els seus moviments, salts i imprecacions formen una coreografia, que es transforma en una mena de dansa ritual iniciàtica d'una força plàstica que ni la Fura dels Baus ha estat capaç de superar. En definitiva, un poble convertit en museu permanent però, paradoxalment, en constant canvi, és el resultat d'aquesta imaginativa i encertada iniciativa.

    Olesa de Montserrat ha de donar a conèixer aquest patrimoni únic i irrepetible, perquè pot ser una font de creació de riquesa si se'n fa una promoció adequada i agosarada. Per això L'OPINIÓ llença la campanya “OLESA PATRIMONI DE LA HUMANITAT”. Que tenen les esglésies de la Vall de Boí, les restes romanes de Tarragona que no tingui la nostra fantàstica col-lecció d'”Art Pobre”?. Envieu-nos les vostres adhesions. Gràcies.

El Germà Petit del Capitán Trueno

Crític d'art de L'OPINIÖ

 

“DEIXI-HO AL CONTENIDOR NÚMERO 1”

 

Tragicomèdia en Un acte i tres quadres sobre la deixalleria municipal d'Olesa de Montserrat.

Repartiment: -Usuari olesà de la deixalleria municipal.

                      -Empleat de l'empresa Àurea que gestiona la deixalleria municipal.

                      -Dos o tres figurants (depèn del pressupost) que escombrin i llencin 

                          deixalles als contenidors.

ACTE ÚNIC. QUADRE PRIMER.

(L'acció se situa a la deixalleria municipal d'Olesa de Montserrat a l'escenari en primer pla trobem una finestra tancada per un vidre, darrere de la finestra se situarà l'empleat i davant l'usuari que es parlaran cridant perquè el vidre impedeix que s'escoltin bé).

Usuari.- Bon dia tingui.

Empleat.- Que¡¡¡

Usuari.- Que bon dia tingui¡¡¡

Empleat.- Ah¡¡ és que no el sento bé. Bon dia. Que porta¡¡¡

Usuari.- De tot, paper, vidre, plàstics i llaunes, oli...¡¡¡

Empleat.- El paper al contenidor número 1, el vidre a.....¡¡¡ (l'usuari el talla)

Usuari.- Si, si, no pateixi, he vingut altres vegades. Gràcies ¡¡¡. Vaig fent jo¡, eh¡¡

Empleat.- Faci, faci¡¡¡

ACTE ÚNIC. QUADRE SEGON

(En primer pla de l'escenari s'haurà situat un contenidor que tindrà pintat un número 1 ben gran, ple a vessar de tota mena de deixalles -paper, plàstics, runa, poda, un sofà, etc.-. L'usuari porta  un contenidor domèstic ple de diaris i revistes velles per llençar que deixa al seu costat dret, mentre, a l'esquerra de l'escenari un figurant estarà escombrant el terra. Quan el traspunt ho indiqui entrarà en escena un nou figurant representant un altre usuari).

Usuari.- (dirigint-se al figurant que escombra) Bon dia, m'han dit que aquest és el contenidor del paper i que el  llenci aquí, però veig que hi ha de tot a dins. Vol dir que ho faig bé això?.

Figurant 1.- Si home sí. És que avui s'han emportat el contenidor del paper que ja estava ple i hem posat aquest aquí perquè no n'hi havia un altre, sap?.

Usuari.- No n'hi ha cap altre?

Figurant 1.- No, no, s'han emportat el que estava ple i no n'han deixat cap més, ja li he dit.

(l'usuari amb cara d'emprenyat va llençant el paper dintre del contenidor, mentre entra en escena el Figurant 2 que sense dir res llença tres o quatre galledes que havien contingut pintura i seguidament fa mutis per on ha vingut).

ACTE ÚNIC. QUADRE TERCER

(Tornem al mateix decorat i situació dels personatges que al primer quadre. Recordem que quan parlen han de cridar per sentir-se).

Usuari.- Que, eh¡¡¡. Molt fer l'ajuntament sessions informatives ensenyant-nos com s'ha de reciclar i jornades participatives de pa sucat amb oli sobre eficiència en la gestió domèstica dels residus, renyant-nos perquè no ho fem bé i no som solidaris i quan ho hem aprés, aquí a la deixalleria ho barregeu tot mentre els ciutadans treballem per les putes portant-ho tot ben arregladet de casa. Quins collons¡¡¡¡

Empleat.- Bueno, al centre de reciclatge a on va a parar tot, ho tornen a seleccionar. A més, sinó vol venir, pot deixar-ho als contenidors que deu tenir al costat de casa.¡¡¡¡

Usuari.- Quins contenidors?, aquells que deixen a metro i mig de les finestres de les cases i que cremen de nit?

(l'usuari fa mutis mentre per la megafonia sona el bolero “No me vayas a engañar” cantat per Antonio Machin)

TELÓ

NB. Obra teatral  basada en fets reals succeïts el 7-12-2021, que ofereixo per estrenar al Teatre de la Passió (mai un nom havia sigut tan adient).

L'AJUNTAMENT I EL MANTRA DELS CRITERIS TÈCNICS

 

En finalitzar el Ple Municipal d'aquest mes de novembre i obrir l'Il-lte Sr. Alcalde el torn de precs i preguntes del públic assistent, va intervenir el ciutadà Jaume Mañà. Va anar a explicar a qui el volgués escoltar el “viacrucis” (locució molt adient a Olesa) que pateixen la seva família i la del seu veí, teòrics ciutadans lliures, iguals i amb drets i deures (bé, els deures no són teoria, sinó constatació pràctica), amb la decissió municipal, que l'Il.-ltre. Sr. Alcalde ha convertit en personal, de col-locar a menys de dos metres de la façana d'ambdós habitatges, uns contenidors d'escombraries. Diu l'Il-ltre. Sr. que la decisió l'ha pres sobe la base d'estrictes criteris técnics, en nom del bé comú i de l'economia municipal.

No entraré en el fons de l'assumpte, la ciutadania amb esperit crític es pot informar abastament entrant al Facebook stop containers i buscant a les webs de l'ajuntament i Olesa Ràdio. Personalment, el relat del ciutadà Jaume Mañà em va semblar versemblant, coherent i sense contradiccions, mentre que el del Il-ltre Sr. Alcalde em va fer l'efecte d'erràtic, contradictori i prepotent. No entraré en el fons, deia, perquè el que m'interessa és parlar d'una altra cosa: M'interessa parlar del mantra o lletania, digueu-ho com vulgueu, “criteris tècnics” com a justificació de tot, amb presumpció irrefutable de veracitat..... “Les decisions no es poden prendre de manera arbitrària sinó que han d’estar basades en criteris tècnics” va respondre amb suficiència l'Il-ltre. Sr. alhora que, descaradament, qualificava de novel-la el relat del ciutadà Mañà.

És clar que ens calen tècnics, però la tècnica pot donar alternatives i solucions diverses als problemes, i a partir d'aquí el polític ha de fer política, que jo entenc com a ètica dels afers públics. Això vol dir valorar i adaptar aquelles alternatives i solucions en coherència amb l'ideari i programa amb que va ser elegit i tenint especialment en compte els principis d'objectivitat, solidaritat i equitat. Preguntem-nos: El dret a la salubritat i al benestar físic i psíquic (així defineix la salut l'OMS) de dues famílies pot estar per sota del fet que uns quants ciutadans hagin de caminar uns quants metres més per deixar les escombraries? La xocolata del lloro del suposat estalvi de 15.000€ que l'ajuntament es gasta en qualsevol fotesa ho justifica? Treure uns contenidors del davant d'uns solars i edificis buits i deshabitats i recol-locar-los una mica més enllà davant les finestres de cases on viuen persones a qui beneficia?. Està clar que el partit que governa Olesa ha valorat que guanyar i mantenir uns vots justifica el malestar i neguit de dues famílies i això no és ni objectiu, ni solidari, ni equitatiu. Com va dir el rei francès Enri IV quan li va convenir mantenir el tron que perillava, “París bé val una missa”.

Personalment, penso que recórrer als “criteris tècnics” per sistema sovint sol ser l'excusa ideal per a polítics mandrosos, pusil-lànimes o que han d'amagar la presa de decisions inconfessables. Mandrosos per no haver de pensar gaire, pusil-lànimes per treure's responsabilitats incòmodes de sobre, o amagar decisions inconfessables com afavorir interessos de particulars, privats, o de partit. No acuso ningú, ni em passa pel cap, però en tot cas si algú se sent al-ludit ja sabrà quina de les tres categories li correspon; soc gat escaldat i fujo de l'aigua freda.

Ah¡ aquest Ple de novembre va ser sucós en molts altres aspectes. En tornarem a parlar.

SENYOR ALCALDE D'OLESA DE MONTSERRAT, EM DEU DUES RESPOSTES.

 

 

A Olesa de Montserrat la pandèmia ens ha portat la possibilitat que la ciutadania pugui fer precs i preguntes als plens municipals per escrit en comptes de fer-les presencialment i això té un avantatge i un inconvenient. L'avantatge és que pots fer les preguntes contextualitzant-les amb una introducció prèvia sense que l'alcalde et retiri la paraula per impertinent i pesat, l'inconvenient és que no et contesta i et deixa amb un pam de nas. Un espera que el senyor alcalde, que ha de ser model i exemple ciutadà, compleixi el que promet la pàgina web municipal: que les respostes es donaran "pel destinatari a la sessió següent, sense perjudici que l'interpel·lat/ada doni resposta immediatament.".

Al Ple municipal del mes de juliol (i som a l'octubre) vaig fer a l'II-ltre Sr. Miquel Riera, alcalde-president, les dues següents preguntes:

1. Quina opinió li mereix al Sr. alcalde el fet que el Bloc Olesà (des d'ara BO), partit coordinat amb Catalunya en Comú i que dóna suport al govern municipal, no hagi organitzat de cara a la ciutadania cap acte, acció o mobilització de suport explícit a la jornada en defensa de la sanitat pública que es va fer a Catalunya el passat 30 de juny?.

2. El passat 10 de juliol el Sr. alcalde va ser convidat a participar en la jornada organitzada per Catalunya en Comú, amb qui es coordina el BO, que sota el lema ​"De la resistència a la transformació" va tenir lloc al Prat i va parlar de sanitat i serveis socials. Tenint en compte les virtuts que el BO veu en el POUM (la seva estrella programàtica), per que no va exposar en aquelles jornades de discussió, reflexió i posada en comú d'experiències municipals, la relació de la sanitat i serveis socials amb el POUM i la concreció de com està previst que es desenvolupin aquests serveis públics en la transformació futura d'Olesa?.

A hores d'ara encara espero contestació. Jo entenc que ha de ser complicat per l'Il-ltre Sr. estar a missa i alhora repicar campanes, intentar justificar l'injustificable, fer equilibris per a no trencar consensos contradictoris interns al si del BO (poti-poti d'ideologies i pensaments, segons l'exalcalde Sr. Salvador Prat) i seguir enganyant al soci Catalunya en Comú, a qui ja se li està pansint el lliri que fa temps porta a la mà, incomplint de forma reiterada "l'acord escrit en el qual nosaltres subscrivim plenament la ideologia de progrés i d'esquerra, i hi ha un intercanvi de col·laboració quan arriben eleccions, siguin locals, catalanes o estatals." (paraules del Sr. Riera a Regió7).

“Como alcalde vuestro que soy, os debo una explicación, y esa explicación que os debo, os la voy a pagar" deia Don Pablo l'alcalde de Villar del Rio a la pel-licula "Bienvenido Mister Marshall".  Les preguntes són clares. Quan em pagarà l'explicació que em deu el senyor alcalde d'Olesa de Montserrat?.

 

EL LOCALISME CARRINCLÓ I ESTRET DEL REGIDOR DE CULTURA I MEMÒRIA HISTÒRICA, JOVENTUT I LLICÈNCIES I DISCIPLINA URBANÍSTICA D'OLESA DE MONTSERRAT.

 

 

El 8 d'octubre de 2018 (fa exactament tres anys¡¡¡), vaig presentar una instancia a la Comissió de Nomenclàtor d'Olesa de Montserrat que encara no m'ha sigut oficialment contestada, ni que sigui per deferencia a un ciutadà que creu en la participació que predica l'ajuntament. Proposava el canvi de nom de la Biblioteca Santa Oliva pel de Biblioteca Joan Brossa. Si segiu llegint entendreu el perqué d'aquesta proposta.

Per tres vegades, el regidor de Cultura i Memòria Històrica, Joventut i Llicències i Disciplina Urbanística (prou, ja no te més carrecs...ah si, també, president de la Comissiò de Nomenclàtor) Sr. Xavier Rota i Boada em va dir que rebria una resposta en breu; tres vegades¡¡¡. Fart de que m'aixequés la camisa, acollint-m'he al Reglament de Participació Ciutadana, vaig demanar accés a les actes de la comissió des del 8 d'octubre de 2018 fins ara i em vaig trobar que la Comissió de Nomenclàtor s'havia reunit el 18 d'octubre de 2018 i a l'acta de la sessió consta literalment que " Pel que fa al canvi de nom de la Biblioteca Santa Oliva pel de Biblioteca Joan Brossa, el president diu que el nom proposat no és adient per al lloc, ja que no era una persona vinculada directament amb Olesa, sinó que només va fer una obra escultórica dins l'espai de la Biblioteca" (ovación y vuelta al ruedo, pel regidor de Cultura i Memòria etc. etc..).

En quins arguments vaig basar la meva proposta? En quatre motius que, em fá l'efecte, ni van llegir ni discutir:

1. Si bé és cert que Santa Oliva de Palerm, a l'ámbit confessional católic, és patrona d'Olesa de Montserrat de llarga tradició, no ho és menys que té dedicada a la nostra vila diversos espais públics (carrer, plaçeta, porxo, parc, grup d'habitatges i biblioteca Santa Oliva).

2. A la sala de lectura de la biblioteca hi ha un "poema visual corpori" fet expressament per Joan Brossa titulat "Lletra ballarina", instal-lació artistica que és una mostra de la forma de fer del seu autor.

3. Joan Brossa fou un artista que va abastar diverses facetes de l'art de forma àmplia i interdisciplinaria: poesia, prosa, teatre, cinema, música, opera, cabaret, resultant una obra satírica, punyent, irónica, crítica, lúdica i fins i tot irreverent, sempre amb una fidelitat absoluta a la llengua catalana. 

4. Olesa de Montserrat té, doncs, una instal-lació artistica d'un autor reconegut a tot el mon (ha exposat a Barcelona, Nova York, Tòquio, Berlin...) i abastament premiat (Premi Nacional d'Arts Plástiques, Premi Nacional de Poesia, Premi Nacional de Teatre, Medalla Picasso de la UNESCO...".

Al meu modest entendre amb aquests antecedents hi ha motius suficients per atorgar a Joan Brossa el nom de la biblioteca pública d'Olesa de Montserrat. Com es pot negar, sense posar-se vermell, que Joan Brossa no té cap lligam amb Olesa?. Sr. Xavier Rota, regidor de Cultura, etc, etc....la "Lletra ballarina" hauria de formar part dels itineraris turístic-culturals olesans, ara per ara limitats quasi exclusivament a La Passió, els Misteris i el 1714?. Quin localisme més carrincló, estret i ridícul !!!.

Carrincló estret i ridícul, però, també, ple de mala bava, perqué, curiosament, a la mateixa acta es proposen quatre dones per a substituir el carrer Duc de la Victòria; Joana Raspall, Montserrat Roig, Maria Mercè Marçal o Muriel Casals. No em molesta, al contrari, m'agrada, encara més quant tots sabem que aquestes quatre dones tenen una intima relació amb Olesa de Montserrat, hi van viure molts anys, la tenen sempre present a la seva obra i segurament han sortit a La Passió (noti la ironia Sr. Xavier Rota, potser li costa). O, com oblidar la militant defensa que el Sr. Rota va fer al Ple de setembre per què es donés el nom d'un carrer al gran lingüista valencià Enric Valor (a proposta de la CUP), no pels seus mèrits sinó perquè l'ajuntament feixista del poble alacantí de Mutxamel l'havia retirat del seu nomenclàtor..... i perquè era un membre notori de la confraria del Misteri de l'Hort? (no es trenqui el cap pensant Sr. Rota, és una altra ironia).

El problema és que Joan Brossa era massa iconoclasta, inconformista i trencador per a determinades i determinants patums votants del Bloc Olesà i si toquen a Santa Oliva encara se'ls hi esvalotarà el galliner. Mira quines propostes de fer aquest torracollons del Martí Obiols¡¡¡.

I jo, tres  anys més vell i esperant.