“El que ara tenim amb els comuns és un acord escrit en el qual nosaltres subscrivim plenament la ideologia de progrés i d'esquerra, i hi ha un intercanvi de col-laboració quan arriben eleccions, siguin locals, catalanes o estatals.”
(Miquel Riera, Alcalde d'Olesa de Montserrat (Bloc Olesà).“El PuntAvui”, 8-8-2019).
Avis a navegants. Aquest escrit és d'interès general per a tothom que se senti part del món dels comuns i té ganes de que el projecte tiri endavant. No va d'una peculiaritat política olesana. El cas d'Olesa de Montserrat és el paradigma de com Catalunya en Comú (des d'ara CatC), l'esquerra que es diu alternativa, radicalment democràtica, plural, participativa, etc, etc,...renúncia, per pur càlcul tacticista-curtterminista, a tenir, mantenir i alimentar estructures territorials de reflexió, discussió i acció que permetin crear hegemonies socials d'esquerres i corre el risc d'esdevenir mera plataforma electoral sota el miratge de suposats redits immediats però efímers.
Ara que ja s'acabat la campanya electoral, s'ha votat i no empitjoraré res susceptible d'empitjorar, tinc ganes de dir quatre coses sobre la singular relació “hoste-paràsit” que tenen CatC i el Bloc Olesà (des d'ara BO). Si recordem el que vam estudiar a l'escola, el parasitisme és un tipus de simbiosi, en la qual un dels participants, el paràsit (BO), depèn de l'altre, l'hoste (CatC), i obté algun benefici. En la majoria dels casos de parasitisme l'hoste rep un dany o perjudici per part del paràsit en algun moment del cicle, com és el cas.
Fem-nos una pregunta: Algú sap per
què CatC ha estat pràcticament absent de la campanya electoral a
Olesa de Montserrat? Ras i curt. Per l'incompliment per part del BO dels
acords escrits que diu que té amb CatC; deslleialtat que ha
impossibilitat que aquesta formació política amb prou feines hagi
tingut a Olesa medis, cobertura mediàtica i logística
en aquestes eleccions i hagi estat invisible. Que
quedi clara una cosa a tothom: En funció d'aquests acords i per instruccions de la
direcció de CatC, la gent de Podem a Olesa es va posar a disposició
del BO per a treballar la campanya i logística electoral
(interventors, apoderats...) i aquest, amb total menyspreu i
desvergonyiment, ni tan sols va tenir la deferència de contestar. No ens ha d'estranyar; la deslleialtat del BO és com una malaltia genètica, crònica i irreversible. Els qui tallen el bacallà al BO, a l'igual que els tramposos tahurs del Mississipí amagaven les cartes, de sempre han procurat amagar als
seus electors (i, fins i tot, als seus candidats) la relació amb CatC.
La fe s'acaba amb l'evidència dels fets, i si algú s'havia cregut de bona fe la
sinceritat del BO en el seu compromís amb CatC, el que ha passat en aquest procés electoral li ha de acabar de treure la bena dels ulls i si no ho veu o
és cec o és un ximple que li falta un bull. El BO no és un soci
fiable i no ha complert, ni té voluntat de complir, cap dels seus compromisos, siguin electorals, siguin
programàtics, amb CatC. Tot plegat una estafa, frau i farsa sense pal-liatius. I aixó que des de Movem Olesa, gats vells i escaldats, havien advertit
a CatC que no caiguessin en l'error en què anys abans ja havien
caigut Iniciativa per Catalunya i l'Entesa pel Progrés Municipal.
Cal fer una mica d'història per entendre el que ha passat si tenim ganes d'aprendre.
El 2019, olesanes i olesans d'Iniciativa per Catalunya, Podem i independents, que feia mesos s'havien adherit a CatC i que, des del grup municipal de Movem Olesa, defensaven el seu programa, els hi van proposar crear una candidatura per a les eleccions municipals amb aquelles sigles, que havia de concretar-se en un programa d'inequívoc i radical compromís social, ecològic i feminista (el fil roig, verd, violeta, que en deien). Però la mare va abandonar els fills i la resposta va ser una gerra d'aigua freda: en cap cas CatC donaria suport a la seva candidatura, ja que (sense consultar-ho a les olesanes i olesans adherits) s'havia signat un acord electoral amb el BO i que es posessin a disposició d'ells.
Va ser inútil intentar
explicar a la direcció nacional de CatC que la ideologia de progrés
i d'esquerra que deia subscriure el BO era un engany d'impostor. No
podia ser d'esquerres i progressista un partit
que era un poti-poti d'ideologies (segons va dir Salvador Prat, que va ser el seu primer alcalde), una amalgama informe de “gauche divine” i conservadorisme localista,
tradicionalista-clerical. Vaja, com la Rosa de Alejandria de la
copla que “es colorada de noche y blanca de día".
Enlluernats per la majoria absoluta de què disposava el BO en aquells moments a l'ajuntament, CatC va preferir pactar amb ell i abandonar als seus a canvi del plat de llenties d'un improbable diputat pel partit judicial de Terrassa a la Diputació per a CatC i pel BO un segur conseller comarcal pel Baix Llobregat. Resultat: Movem Olesa va quedar fora de l'ajuntament (i amb ells l'ideari de CatC), el BO va perdre la majoria absoluta i els seus vots van ser insuficients perquè CatC aconseguís el preuat diputat provincial, però, en canvi, CatC complia "lleialment" la seva part del compromís i donava al BO un conseller comarcal en la persona del Sr. Jordi Martínez (mes avall tornarà a sortir aquest personatge), i el que és pitjor i greu, persones valuoses, velles, per dir-ho d'alguna manera, amb l'experiència d'antigues lluites socials i joves disposades a continuar-les, van quedar desencisades, frustrades i decebudes. Com se sol dir, “cornuts i pagar el beure”.
El BO no només ha incomplert el compromís de col-laboració electoral que té amb CatC, sinó també, i de forma reiterada, el d'assumir polítiques d'esquerra i progrés. Fixeu-vos: Ha sigut incapaç d'aglutinar als seus regidors per a condemnar la reforma laboral del PP (clic aquí). No entén ni practica el principi constitucional de laïcitat (o aconfessionalitat) que obliga als poders públics (clic aquí). Ha declarat festes d'interès local celebracions religioses que, en el seu moment, el mateix Concili Vaticà II havia qualificat de desaconsellables (clic aquí). Ha signat manifestos pacifistes mentre dóna suport a festes on es fa apologia del linxament i el militarisme (clic aquí). És incapaç, per clientelisme electoralista, de complir la llei de memòria democràtica (clic aquí). Ha justificat sancionar a ciutadans per exercir el dret a la llibertat d'expressió (clic aquí) i la censura i veto de portaveus dels partits d'oposició a les tertúlies radiofòniques malgrat les advertències i recomanacions del Síndic de Greuges (clic aquí). Ha intentat prohibir el dret fonamental de manifestació de la ciutadania (clic aquí). Ha boicotejat mocions en defensa dels serveis públics (clic aquí). Ha manipulat reunions amb entitats ciutadanes (clic aquí). És delinqüent de les seves pròpies ordenances i reglaments (clic aquí i aquí), ....I, malgrat els acords escrits, és descaradament deslleial a CatC perquè es nega a donar suport al Govern de Coalició i progrés de l'estat (clic aquí) i perquè el 2015 el Sr. Jordi Martínez (si, aquell conseller comarcal del BO que ho és per la gràcia de CatC) va dir a Olesa Ràdio, parlant com BO, que li agradaria que ”Junts pel si” tregui majoria absoluta, tant de bo...” i que “...si “Catalunya sí que es pot” en treu zero, jo ho aplaudiré...” (clic aquí). Un bon grapat de perles cultivades.
I que dir de Catalunya en Comú, hoste masoquista del paràsit?. Penso que amb aquests tripijocs posa en perill la seva pròpia credibilitat com a objecte útil de lluita i transformació social i que ha de deixar de fer el babau, tenir vista llarga i veure el bosc i no només l'arbre i, sobretot, hauria de ser coherent amb el seu vídeo electoral: Mirem-nos als ulls.... potser no guanyarem... però ens necessitem mútuament. Si volen ser forts, cal que s'acostin als seus, els cuidin, els estimin, perquè els adherits no són només peons o camàlics per enganxar i carregar propaganda, han de ser l'avançada ideològica d'un projecte global i no interessadament localista i se'ls hi ha de donar eines per poder actuar críticament (és a dir, amb criteri) en el que és una carrera de fons dia a dia. Joan Coscubiela ho va dir molt clarament: no hi ha res pitjor per una força política que trencar el vincle emocional amb la seva gent.
Dedico "Lagrimas negras" cantada per Diego el Cigala, a Catalunya en Comú, amb afecte.
"Aunque tú me has echado en el abandono.
En vez de maldecirte con justo encono.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada