«El fazedor de las leyes deve fablar poco e bien, e non
deve dar juicio dubdoso, mas laño e abierto; que todo lo
que saliere de la ley, que lo entiendan luego todos los que
lo oyeren e que lo sepan sin toda dubda e sin nenguna
gravedumbre» (Fuero Juzgo, 1,1; 6).
Al
Reglament Orgànic Municipal d'Olesa de Montserrat (ROM)
hi diu
això fil per randa:
«TITOL TERCER . DRETS DE LA CIUTADANIA
................
Art. 84. Dret de formulació de precs i preguntes
1.
Després de les sessions ordinàries del Ple, l'Alcaldia declararà
closa oficialment la sessió, i a continuació obrirà un torn de
paraules del públic assistent i de representants d'entitats i
associacions.
.............
3.
Els precs i preguntes podran ser plantejats oralment o per escrit i,
si s'escau, seran
debatuts
en la sessió següent, sense perjudici que ho siguin en la mateixa
sessió.»
La frase «seran debatuts» la poso en negreta, i subratllada perquè és la mare dels ous de tot plegat: l'Il-ltre Sr. alcalde m'ha dit que la frase en qüestió s'ha d'interpretar com a «seran contestats» perquè el «debat» és un dret que el ROM reconeix només als membres de la corporació (és a dir, als regidors i no a la resta de la ciutadania olesana). Això resulta d'una consulta que ha fet a una web (de pagament?) anomenada «Corporativa es publico», ja que es veu que a l'ajuntament no té secretari ni serveis jurídics que hi entenguin de temes tan complexos. De tota manera voldria veure com ha fet la pregunta el Sr. alcalde per què l'oracle d'internet li hagi donat aquesta resposta.
L'ocurrència
no és de per riure, perquè amaga la barroeria de seguir com sempre
s'ha fet: que la ciutadania pregui o pregunti coses del seu interès,
se li respongui «manzanas
traigo»
i no se li doni la possibilitat de matissar o protestar, perquè
«vostè ja ha fet la pregunta i
jo ja li he contestat», quedi amb un pam de nas, faci cara de babau i tal dia farà un any. I això que ara
governen els paladins de la participació: la CUP disfressada de Bloc
Olesà amb ERC. Que no s'enfadi JuntsxCat perquè en aquest cas són
pura anècdota.
No
soc advocat, sinó graduat social emèrit (ni pitjor ni millor que
l'advocat, diferent) i vaig aprendre dues coses bàsiques: a) que,
entre altres coses, les normes s'han d'interpretar segons el sentit
propi de les seves paraules i atenen fonamentalment el seu esperit i
finalitat (article 3 del Codi Civil), i b) que les normes se
sistematitzen i ordenen en títols, capítols, seccions i articles
per afavorir el principi de seguretat jurídica.
Considerem
a). El mestre Pompeu Fabra al seu diccionari, va definir «debatre»
com a «discutir amplament amb un o més interlocutors» i així
mateix ho recull també avui en dia, el diccionari de l'Institut
d'Estudis Catalans. En canvi, «Contestar» Fabra ho defineix com
«dir o escriure (quelcom) a algú en resposta al que ens ha dit o
escrit», i l'Institut ho canvia lleugerament, com «dir o escriure
en resposta (a una carta, una pregunta, etc.)». Dues autoritats
lingüístiques han parlat i podem concloure que el debat és un
concepte molt més ampli que la simple contesta, permet explicar,
contextualitzar, matissar, detallar i vetllar per una participació
ciutadana activa i no merament passiva. I l'article 84. 3 del ROM diu
que els precs i preguntes «seran debatuts» i no altra cosa. «In
claris non fit
interpretatio»
deien els romans (permeteu-me la pedanteria), allò que és clar no
cal interpretar-ho i no busquem tres peus al gat.
Seguim. Ara, molt breument, analitzem b). Recordem que el Sr. alcalde, curant-se en salut, i per si de cas «debatre» resulta que, efectivament, vol dir «debatre» i no «contestar», pren una postura elitista i assenta càtedra determinant que el ROM, reserva el dret a debatre als senyors regidors amb l'acudit de què, si no fos així, es podria desvirtuar el principi de «representació política» (sic). Per fer més por només li faltava afegir que el Ple es convertiria en un «soviet». Ras i curt, si els regidors que van aprovar el ROM el 26 de setembre de 2019, haguessin volgut sostreure a la ciutadania el dret a «debatre» i reservar-lo exclusivament als regidors, no haurien redactat l'article 84 com el van redactar i inclòs en el Títol Tercer consagrat, ni més ni menys, als Drets de la Ciutadania. Per això és evident, clar i diàfan, que a Olesa, va haver-hi la voluntat expressa i indubtable de reconeixer que la ciutadania té el dret a debatre, encara que, em temo, algú no devia saber ben bé que votava aquell dia. "In claris.... etc."
El Sr. alcalde, d'ERC, geni i figura, diu que no pensa esmenar el ROM per regular i fer efectiu el dret ciutadà a debatre que ordena l'article 84; ben al contrari, si s'escau usarà la majoria absoluta dels grups municipals de l'equip de govern per canviar la frase «seran debatuts» per «seran contestats». Una molèstia menys de les que fan perdre el temps i et fan arribar tard a sopar. "In claris...."
S'hi avindrà la CUP? Què en pensa la CUP? Segurament continuaran amb el postulat marxista, fracció Groucho, dels principis intercanviables mentre esperen que el confessor els digui si han de fer d'olesans o lleidatans quan els hi toqui fer sa guerra, si ERC vol, és clar. Ells ja m'entenen, "In claris...".
