dimecres, 28 de febrer del 2024

REFLEXIONS SOBRE PARTICIPACIÒ CIUTADANA A OLESA: SR. ALCALDE, "IN CLARIS NON FIT INTERPRETATIO", NI RECORRENT A L'ORACLE D'INTERNET.

 


«El fazedor de las leyes deve fablar poco e bien, e non

deve dar juicio dubdoso, mas laño e abierto; que todo lo

que saliere de la ley, que lo entiendan luego todos los que

lo oyeren e que lo sepan sin toda dubda e sin nenguna

gravedumbre» (Fuero Juzgo, 1,1; 6).


    
    Al Reglament Orgànic Municipal d'Olesa de Montserrat (ROM) hi diu això fil per randa:

«TITOL TERCER . DRETS DE LA CIUTADANIA

................

Art. 84. Dret de formulació de precs i preguntes

1. Després de les sessions ordinàries del Ple, l'Alcaldia declararà closa oficialment la sessió, i a continuació obrirà un torn de paraules del públic assistent i de representants d'entitats i associacions.
.............
3. Els precs i preguntes podran ser plantejats oralment o per escrit i, si s'escau, seran debatuts en la sessió següent, sense perjudici que ho siguin en la mateixa sessió.»


    La frase «seran debatuts» la poso en negreta, i subratllada perquè és la mare dels ous de tot plegat: l'Il-ltre Sr. alcalde m'ha dit que la frase en qüestió s'ha d'interpretar com a «seran contestats» perquè el «debat» és un dret que el ROM reconeix només als membres de la corporació (és a dir, als regidors i no a la resta de la ciutadania olesana). Això resulta d'una consulta que ha fet a una web (de pagament?) anomenada «Corporativa es publico», ja que es veu que a l'ajuntament no té secretari ni serveis jurídics que hi entenguin de temes tan complexos. De tota manera voldria veure com ha fet la pregunta el Sr. alcalde per què l'oracle d'internet li hagi donat aquesta resposta.


    L'ocurrència no és de per riure, perquè amaga la barroeria de seguir com sempre s'ha fet: que la ciutadania pregui o pregunti coses del seu interès, se li respongui «manzanas traigo» i no se li doni la possibilitat de matissar o protestar, perquè «vostè ja ha fet la pregunta i jo ja li he contestat», quedi amb un pam de nas, faci cara de babau i tal dia farà un any. I això que ara governen els paladins de la participació: la CUP disfressada de Bloc Olesà amb ERC. Que no s'enfadi JuntsxCat perquè en aquest cas són pura anècdota.

    No soc advocat, sinó graduat social emèrit (ni pitjor ni millor que l'advocat, diferent) i vaig aprendre dues coses bàsiques: a) que, entre altres coses, les normes s'han d'interpretar segons el sentit propi de les seves paraules i atenen fonamentalment el seu esperit i finalitat (article 3 del Codi Civil), i b) que les normes se sistematitzen i ordenen en títols, capítols, seccions i articles per afavorir el principi de seguretat jurídica.

    Considerem a). El mestre Pompeu Fabra al seu diccionari, va definir «debatre» com a «discutir amplament amb un o més interlocutors» i així mateix ho recull també avui en dia, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. En canvi, «Contestar» Fabra ho defineix com «dir o escriure (quelcom) a algú en resposta al que ens ha dit o escrit», i l'Institut ho canvia lleugerament, com «dir o escriure en resposta (a una carta, una pregunta, etc.)». Dues autoritats lingüístiques han parlat i podem concloure que el debat és un concepte molt més ampli que la simple contesta, permet explicar, contextualitzar, matissar, detallar i vetllar per una participació ciutadana activa i no merament passiva. I l'article 84. 3 del ROM diu que els precs i preguntes «seran debatuts» i no altra cosa. «In claris non fit interpretatio» deien els romans (permeteu-me la pedanteria), allò que és clar no cal interpretar-ho i no busquem tres peus al gat.

   Seguim. Ara, molt breument, analitzem b). Recordem que el Sr. alcalde, curant-se en salut, i per si de cas «debatre» resulta que, efectivament, vol dir «debatre» i no «contestar», pren una postura elitista i assenta càtedra determinant que el ROM, reserva el dret a debatre als senyors regidors amb l'acudit de què, si no fos així, es podria desvirtuar el principi de «representació política» (sic). Per fer més por només li faltava afegir que el Ple es convertiria en un «soviet». Ras i curt, si els regidors que van aprovar el ROM el 26 de setembre de 2019, haguessin volgut sostreure a la ciutadania el dret a «debatre» i reservar-lo exclusivament als regidors, no haurien redactat l'article 84 com el van redactar i inclòs en el Títol Tercer consagrat, ni més ni menys, als Drets de la Ciutadania. Per això és evident, clar i diàfan, que a Olesa, va haver-hi la voluntat expressa i indubtable de reconeixer que la ciutadania té el dret a debatre, encara que, em temo, algú no devia saber ben bé que votava aquell dia. "In claris.... etc."

    El Sr. alcalde, d'ERC, geni i figura, diu que no pensa esmenar el ROM per regular i fer efectiu el dret ciutadà a debatre que ordena l'article 84; ben al contrari, si s'escau usarà la majoria absoluta dels grups municipals de l'equip de govern per canviar la frase «seran debatuts» per «seran contestats». Una molèstia menys de les que fan perdre el temps i et fan arribar tard a sopar. "In claris...."

    S'hi avindrà la CUP? Què en pensa la CUP? Segurament continuaran amb el postulat marxista, fracció Groucho, dels principis intercanviables mentre esperen que el confessor els digui si han de fer d'olesans o lleidatans quan els hi toqui fer sa guerra, si ERC vol, és clar. Ells ja m'entenen, "In claris...".

dissabte, 10 de febrer del 2024

EL FONS DEL COMITÈ D'EMPRESA DE FINANZAUTO Y SERVICIOS DONAT A L'ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT

 

Esperant l'arribada de la Marxa contra l'atur del Baix Llobregat. Maig de 1980 (Fotogafia: Domingo Arribas)

 El passat dia 7 de febrer vaig dipositar a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat el fons del Comitè d'empresa de Finanzauto y Servicios, S.de Sant Feliu de Llobregat per tal que els seus documents siguin tractats, netejats i instal·lats per a la seva conservació i se'n possibiliti la consulta per part de totes aquelles persones que hi estiguin interessades. No és un fons voluminós, ja que només consta de dues caixes, i recull tot el que he pogut conservar de l'activitat sindical a l'empresa des de 1975 a 1982, any en què va tancar.

    Finanzauto y Servicios, S.A, era una empresa dedicada a la compravenda i serveis de postvenda de camions Pegaso, furgonetes SAVA, automòbils SEAT, excavadores JCB, maquinària agrícola David Brown i elevadors Hyster, les accions de la qual estaven majoritàriament en mans de la família de banquers López- Quesada i l'empresa estatal ENASA (Empresa Nacional de Autocamiones). La seva plantilla laboral estava formada per unes 3000 persones treballadores distribuïdes a tota Espanya en uns 30 tallers mecànics amb els seus corresponents centres comercials. El taller de Sant Feliu de Llobregat va arribar a tenir 200 persones treballant i estava situat al que llavors era la «Carretera Nacional II de Madrid a Francia por la Junquera» a l'actual Polígon El Pla. Fou inaugurat el 1968 per l'aleshores Gobernador Civil de Barcelona i després Ministro de Gobernación Tomàs Garicano Goñi.

  


 
El fons, com he dit, no és extens però penso que és interessant perquè mostra. a través dels seus documents, la forma de fer sindicalisme en un centre de treball entre petit i mitja, tan diferent a la d'una gran empresa, a on és més complex i dificil teixir solidaritats col-lectives a causa de la pressió més directa i propera de la direcció sobre les persones treballadores. Hi trobem, entre altres coses, denuncies a la Inspecció de Treball, la documentació generada en els processos de negociació dels cinc convenis col·lectius firmats entre 1977 i 1981, els intents de crear un comitè intercentres que coordinés els més de trenta comitès escampats per tot el territori i la paperassa al voltant de l'expedient de regulació que va acabar amb el tancament de l'empresa el 1982. Això darrer és especialment interessant, ja que mostra tota la lluita conjunta i unitària dels 30 centres de treball contra la política d’
ENASA que, temorosa dels riscos que comportava que una sola empresa facturés el 25% de la seva producció, va propiciar la fragmentació i venda dels actius de Finanzauto y Servicios en unes 30 societats anònimes diferents amb la pèrdua de més del 50% dels llocs de treball.

    Aquest fons sindical de Finanzauto y Servicios queda així incorporat a l'important conjunt que sobre el moviment obrer baixllobregatí disposa l'Arxiu Comarcal de Baix Llobregat. Feina feta.


dijous, 1 de febrer del 2024

DE BOLXEVIC PERILLÓS A MENXEVIC AIGUALIT

 


    Al darrer ple municipal d'Olesa de Montserrat, el de gener, es discutia sobre el contracte de neteja dels edificis municipals, servei que l'ajuntament té subcontractat a una empresa externa, i el regidor Sr. Rodríguez Torondel d'Olesa Oberta-En Comú Podem, es va atrevir a opinar que si es municipalitzés el servei, entre l'estalvi del benefici empresarial i l'IVA, potser es podria millorar les condicions laborals i salarials de les treballadores. En pla Gran Inquisidor, el Sr. Serradó de la CUP, disfressada de Bloc Olesà, i que ha de ser alcalde d'aquí a un any i mig si ERC vol, des de la seva trona va sentenciar -«Sorprèn que vostès abanderin aquesta demanda sense entonar un «mea culpa»... perquè qui té les competències i qui pot impactar en els convenis és el seu partit ostentant el ministeri de treball, per tant, li demanem que faci arribar als seus companys les demandes que vostè mateix fa arribar a aquest ajuntament. I que una altra vegada que parlem de condicions laborals ens expliqui quina feina estan fent»-.

    Si tenim em compte el seu "curriculum vitae", no li negaré al Sr. Serradó la seva sapiència en biologia ambiental i tropical, ciutats i territoris sostenibles, canvi climàtic i transició energètica, tampoc dubto què deu ser un excel·lent formador de professors de secundària, batxillerat i idiomes i suposo que a l'Ajuntament de Vilanova del Vallès devien estar contents amb la feina que hi feia, encara més sabent que és una persona que té com a valors vitals els de fer «tant com puc» i estar «sempre a punt» de l'escoltisme (no sé si laic o catòlic de la DDE, si encara es diu DDE). Però, de les relacions que hi ha entre Olesa Oberta i Sumar i de les beceroles del funcionament de les relacions laborals no està gaire al cas, o potser no vol estar-hi, perquè, astut ell, en política res és tan fàcil i rendible com atribuir la pròpia incapacitat, mandra o frustracions a tercers amb excuses de mal pagador.

    El Sr. Serradó, hauria de saber que al Regne d'Espanya les relacions laborals es basen en la negociació col·lectiva i de la correlació de forces dels interlocutors en depenen els resultats. També hauria de saber que els governs poden arbitrar i influir en aquella correlació i això fa Sumar des del Ministeri de Treball (no Olesa Oberta, partit independent i local, encara que ja ho voldrien) amb la reforma laboral negociada amb els sindicats més representatius i les organitzacions empresarials i les substancials pujades de l'SMI que, tot plegat, ha facilitat la negociació col·lectiva, que estava molt malmesa per culpa del PP, i ha millorat les condicions laborals i salarials de les persones treballadores.

    Dit això, el Sr. Serradó, que, mentre no governava, era capdavanter de les municipalitzacions de serveis, ara no hauria de tirar pilotes fora, sinó aprofitar la conjuntura i fer de «bon patró». Jo comprenc la seva frustració perquè aquella comissió sobre municipalitzacions, que un decadent Bloc Olesà  li va deixar presidir generosament a l'anterior manament tot preparant futurs terrenys electorals, no va sortir com ell esperava i ara no es vol mullar el cul (per cert, ningú l'ha vist l'informe resultant).

    Possiblement el vertigen de veure's alcalde d'aquí a un any i mig sense «confessor»(*) que l'aconselli, formant part de la CUP, un partit a on «cada terra fa sa guerra»(*), que no sap si té «pensament o ideari»(*), mentre es debat entre participar o no en les institucions "burgeses", i, a Olesa, obligat a acontentar al poti poti electoral del que queda del Bloc Olesà i sense cap palau d'hivern per assaltar, li ha fet baixar la febrada d'esquerranisme i l'ha reconvertit de bolxevic perillós en un menxevic aigualit. Això si, sempre ens queda la pàtria rica i plena per anar fent.

Nota bene: (*) Aquestes paraules i locucions estan extretes literalment d'intervencions dels regidors de la CUP, no són llicencies meves. Que consti.