 |
| CIENCIA I CARITAT (Picasso) |
Si hem de fer cas de la diputada de CiU que va intervenir al Parlament el dia 13 de març deles 20'23 a les 20´33, aquest és l'estat d'ànim de l'admirable ciutadà català davant l'adversitat que fatalment el tenalla i que, segons ens han dit, Déu Nostre Senyor ha enviat al món per a castigar-lo per tenir la ma foradada i tirar de veta i als catalans per a posar a prova la nostra temprança, fortalesa i paciència fins el dia en qué, amb tota la nostra riquesa i plenitud, la llibertat ens permetrà de nou lligar els gossos amb llonganisses.
I és veritat el que ens va dir la diputada entre les 20'23 i les 20'33, però no és menys cert que sota els afalacs a les famílies catalanes temperades, fortes i pacients s'amaga la gran ensarronada de que aprofitant que el Llobregat passa pel Montserratí, és a dir, que la crisi-estafa ha destrossat l'escenari a on ens movíem, ens volen canviar el decorat, i ja que estem en temps de Passió, posar-hi el del Calvari.
La diputada, que va parlar en nom de CiU en aquella hora tardana, ens va dir que la paraula “corresponsabilitat” és la que adjectivara el nou/vell paradigma d'assistència social d'atenció als necessitats ja siguin persones pobres o depenents físics o psíquics, tot fent-nos creure que neix de les mes tradicionals i pregones virtuts que d'antic han permès als catalans, poble sobri i auster, treure pans de sota les pedres. Corresponsabilitat entesa sota l'òptica de la tradició, la família i la caritat.
Com si haguessin invocat l'esperit del llibre “La Tradició catalana” del seu preuat bisbe
 |
| JOSEP TORRAS I BAGES |
I això ens ho diuen els que saben que aquella Catalunya no existeix ni pot tornar, que la xarxa familiar s'ha esquinçat perquè han donat suport a una reforma del mercat de treball que ha suposat misèria, desigualtat, atur, desestructuració de les famílies que diuen recolzar, l'emigració dels nostres millors joves, i la desesperança de la resta; que son còmplices de posar el pagament del deute extern per davant del benestar dels ciutadans, que estan destruint el Servei Català de la Salut, que recolzen la llei Wert en allò mes retrograd, que no veuen els desnonaments i que estan minats per la corrupció, mentre amb tota la desvergonya neguen que s'hagi incrementat la pobresa i que hi hagi gana a Catalunya, tot a major gloria d'un procés sobiranista inconcret que no es pot entelar amb cap lletgor.
Corresponsabilitat? Si, d'acord. Però la que neix dels principis civico-republicans de llibertat, d' igualtat i de fraternitat i que comporta deures i els seus correlatius drets, subordinar la riquesa del país, sigui quina sigui la seva forma, a l'interès general, planificar l'activitat econòmica per atendre les necessitats col-lectives i distribuir la riquesa de forma equitativa i justa, perseguir als corruptes, corruptors, defraudadors estafadors i prevaricadors. Al “Debat general sobre l'increment de la pobresa i les desigualtats” es van fer propostes que permetien deixar de banda Madrid i actuar sobiranament en aquest sentit, però la dreta majoritària governant no va voler ni sentir-ne parlar mentre altres xiulaven i miraven al sostre.
Ara com ara el missatge es: sigueu corresponsables de vosaltres mateixos i dels vostres, no emprenyeu gaire i a nosaltres deixeu-nos fer com fins ara ens heu deixat i seguiu-nos amb fe fins al paradís que us preparem. No m'interessa gens ni mica.
Ara em preguntareu, que té que a veure la pel-licula “Sexe, mentides i cintes de vídeo” amb el que es diu a aquest escrit?. No res, només les mentides, però oi que si no haguessiu vist la paraula “sexe” al títol no l'hauríeu llegit?.
