diumenge, 12 de febrer de 2017

JA HI HA SENTENCIA. ES DEMOSTRA QUE QUI VULGUI PEIX S'HA DE MULLAR EL CUL

He llegit que a la guerra del Marroc els soldats autòctons deien de Franco que tenia baraka. Baraka és una paraula àrab que es pot traduir com a “benedicció divina” o “sort providencial”.

L'alcaldessa d'Olesa de Montserrat potser ha pensat que també té baraka, perquè el Jutjat contenciós administratiu nùm. 1 de Barcelona ha anul-lat la sanció que ella em va imposar, per caducitat de l'expedient a l'haver trigat més de sis mesos a resoldre'l. Per a ella és una sort, perquè ha suposat que el jutge no entrés, per innecessari, en el fons de l'assumpte que era, ni més ni menys, si hi havia vulneració del dret fonamental a la llibertat d'expressió (si voleu detalls, feu clic aquí). Llastima. Potser es pensa que la seva baraka li ha tret un pes feixuc de sobre, però que no pateixi que en continuarem parlant, ja sap que té unes preguntes que es va comprometre a respondre al proper ple municipal i ara ja no tindrà l'excusa de què el tema està “subiudice”. Victòria agredolça, però victòria al cap i a la fi.

El Bloc Olesà, martell contundent i inflexible de la ineficiència municipal quan estava a l'oposició, presoner de l'arrogància de la seva majoria absolutissima ha begut el seu propi oli de ricí. Feia falta malbaratar recursos materials, econòmics i humans municipals, és a dir de tota la ciutadania, per a fer el ridícul d'aquesta manera?.

No, no feia falta. En primer lloc perquè els serveis jurídics municipals tenien que haver detectat la caducitat i recomanar el tancament de l'expedient sense més. Qualsevol operador jurídic sap que quan li arriba un cas a les mans el primer que s'ha de fer és comprovar, a la llum de la normativa aplicable a cada cas, si hi ha caducitat o prescripció, perquè és per on te la poden fotre d'entrada, com així ha sigut. D'aquesta manera s'hagués pogut evitar el judici i maldecap a tots plegats.

En segon lloc, i més important, s'hagués pogut evitar el judici intentant solucionar el conflicte fent ús de la conciliació i/o la mediació entre les parts que preveu l'Article 35 de l'Ordenança Municipal de Civisme i Convivència Ciutadana, com vaig proposar reiteradament de forma verbal i escrita. Malauradament l'alcaldessa no ho va intentar (literalment) “pel carácter potestatiu i discrecional i no preceptiu d'aquesta possibilitat”, és a dir, de forma entenedora “perqué no em rota”. I aquí es manifesta l'arrogància i supèrbia de l'alcaldessa i la subordinació còmplice del grup municipal del Bloc Olesà: en comptes de dialogar (una de les paraules estrella de la seva campanya electoral), com se suposa que ha de fer una demòcrata suposadament d'esquerres, ha volgut escarmentar a un ciutadà manifesta i reiteradament crític des de medis escrits i la radio, intentant fer-lo servir com a moneda de canvi en un moment en què les relacions entre la policia i el govern municipal eren (i són) conflictives. El fracàs ha sigut doble; ni ha millorat les relacions i ha perdut el judici.

Vull tenir un record per tots aquells ciutadans (la majoria d'ells afiliats a partits d'esquerra i que no paren d'exigir-nos desobediències) que lluny de mostrar-me la seva solidaritat i suport em van recomanar no demandar perquè no hi havia res a fer. Els hi vull dir que si els drets, que tant ha costat d'aconseguir, no es defensen dia a dia s'acaben perdent (em refereixo als drets fonamentals de l'esser humà, que són els que importen, no a altres collonades).

En fi, espero que l'alcaldessa no trigui gaire a donar les ordres per tal que em siguin retornats els 301 euros (amb els seus interessos) que em vaig veure obligat a pagar l'agost passat, que pensi a pagar els honoraris al meu advocat tal com diu la sentència, i li demanaria que faci un recompte del què costarà, per a no res, la defensa lletrada de l'ajuntament i el temps perdut en tots aquests mesos pels funcionaris i funcionaries que han intervingut a l'expedient sancionador: el funcionari instructor, la tresoreria municipal, els serveis jurídics municipals, el secretari municipal, qui l'ha mecanografiat, qui ha anat a Correus.....total que resultarà més car el farciment que el gall, però com que no ho ha de pagar ella, doncs “pelillos a la mar”.