L'IMPOSTOR I EL FILL ABANDONAT PEL MAL PARE. PARÀBOLA EVANGÈLICA EXPLICANT L'ALIANÇA ESPÚRIA DEL BLOC OLESÀ I CATALUNYA EN COMÚ ALS INFIDELS, PAGANS I DESCREGUTS.

En aquell temps el profeta alçà les mans al cel i digué als seus deixebles: -Escolteu estimats germans les meves paraules plenes d'antiga saviesa:

“Un pare tenia un fill que vivia emancipat en un palauet repartit en sis habitatges que el poble anomenava Ajuntament. L'amo del palauet tenia un habitatge amb dotze estances, dels cinc habitatges restants quatre tenien dues estances i el darrer només en tenia una. El fill del seu pare vivia feliçment en un dels habitatges de dues estances però no s'entenia gaire amb l'amo del palauet.

Un dia el fill va decidir que volia créixer i necessitava un habitatge més gran i li va dir al seu pare:

-Aviat haurà nou repartiment d'habitages i necessito més estances. Pare, et demano que m'ajudis per a major glòria teva.

-Fill meu -digué el pare- no pot ser. Fa dies l'amo del palauet, que està molt enfadat amb tu, em va demanar secretament que et desheretés i que li donés el meu nom per a poder participar en el repartiment d'habitatges i estances....

-Però estimat pare, l'amo malparla de tu per les places i mercats, et menysprea al temple a on idolatra molts deus i deesses diferents vituperant el nostre. És un impostor¡¡

-....He acceptat i a canvi em regalarà un parell de cabres perquè pasturin a l'oasi de la Diputació i jo li oferiré ombra i una tassa de te als olorosos jardins del Consell Comarcal.

-Pare, no et deixis temptar per la llaminadura d'un dàtil que se't tornarà amarg a la boca, ans conreem plegats, tu i jo, amb paciència un palmerar que ens doni amb el temps molts de dolços dàtils.

-Fill -contestà- està dicidit i em complauria que anessis a viure amb l'amo i el servissis fidelment. S'ha acabat.

Arribat el dia del repartiment el fill perdé l'habitatge de dues estances que anaren a parar a les mans d'inquilins nous i fou expulsat a les tenebres exteriors. A l'amo del palauet el foc diví li cremà quatre estances quedant-li només vuit i ara busca amb qui compartir la propietat perquè el deixin continuar manant. El pare està al desert esperant les cabres que no sap si mai arribaran” mentre l'amo del palauet beu de gorra te als olorosos jardins del Consell Comarcal.

-Estimats germans, -alliçonà el profeta en acabar la paràbola- les meves paraules són tan certes com hi ha Deu. No em vàreu fer cas quan us ho vaig advertir, ara només queda plor i cruixir de dents. Us han ben plantat la bleda al clatell.

Amen

QUI VIU SOL PIXA, CAGA I FA EL QUE VOL.

Sobre el tema dels arbres l'alcaldessa en funcions i candidata Il-ltre. Sra. Pilar Puimedon em dóna la raó, ella no ho sap peró me la dóna (qui no conegui de què va la cosa o no ho recorda que faci clicaquí, així m'estalvio la feina de tornar-ho a explicar).

Si ja teniu el coneixement o la memòria fresca, m'explico. Doncs resulta que la Sra. Alcaldessa ha tingut el detall de contestar a la carta oberta, enviant-me l'opinió personal del funcionari de la cosa electoral i l'Edicte firmat per ella mateixa sobre repartiment d'espais a on mana que el Bloc Olesà disposi de 2.520 m. de carrers i la resta de candidatures d'entre 770 i 350 m. Bé, “pelillos a la mar” que es diu en castellà que això no ve al cas ara.

Anem al gra; que li diu el funcionari a la Sra. Alcaldessa?: Doncs que el seu Edicte no parla de fanals i arbres i que una altra vegada s'ho haurien de mirar millor per evitar problemes. Bé. Reconeix que hi ha un problema en el qual mai s'havia fixat ningú. Efectivament a l'Edicte no surten per enlloc les paraules fanal o arbre i s'ha obviat l'Ordenança Municipal de zones verdes, espais naturals i arbrats.

Hi ha un principi jurídic que diu “que allò que la llei no distingeix nosaltres tampoc ho hem de distinguir” que aplicat al cas vindria a ser que si l'Edicte de l'Alcaldessa no parla d'arbres però l'Ordenança Municipal ordena taxativament no “lligar” cartells als arbres, doncs mira tu, no es poden “lligar” cartells als arbres en cap cas. Però, i si a l'Edicte la Sra. Alcaldessa hagués autoritzat “lligar” cartells als arbres?. Doncs aquesta autorització seria nul-la perquè la Constitució espanyola (i la catalana, si fos el cas, ep¡¡) per evitar arbitrarietats, garanteix el principi de jerarquia normativa i l'Edicte és de rang inferior a l'Ordenança i no la pot modificar.

Quina conclusió hem de treure de tot plegat? Que qui ha governat als darrers vuit anys no coneix les normes municipals i ha comès una infracció greu que hauria de ser denunciada per la policia municipal d'ofici, informada pel regidor de Medi Natural i sancionada per la Sra. Alcaldessa. I que? Doncs nasti de plasti, es comença infringint les ordenances, es continua manipulant els espais institucionals amb simulacres de roda de premsa, i s'acaba (de moment) ocupant els espais electorals d'un partit a l'hora que s'imposta la seva ideologia....... i deixem-ho córrer que amb el Bloc Olesà no hi ha res a fer, que ja ho diuen ells: “Som Olesa”, només ells, ells solets i ja se sap que qui viu sol pixa, caga i fa el que vol.

ÉS QUE NO PAREN¡¡¡ EL BLOC OLESÀ NO EN TENIA PROU AMB ELS ARBRES QUE ARA FOTEN UNA NOVA CACICADA.

El cacic Alfonso Sala en un acte del Movimiento Nacional

Segons sembla, justament ara en plena campanya electoral el Jutjat penal núm .25 de Barcelona ha comunicat una sentència sobre presumptes irregularitats urbanístiques denunciades pel Bloc Olesà allà pel 2007 i que l'hi és favorable.

S'ha apressat el Bloc Olesà, diu que en un exercici de transparencia (??) que no pot esperar al dia 27 potselectoral, a convocar d'urgència a cuita-corrents (¡¡¡¡¡) una roda de premsa per informar de tan singular notícia per avui mateix dia 17 de març a les 19 hores. No tindria res a dir, és normal que un vulgui publicitar els seus èxits, però.....

Però, a part de ser sospitós que la sentencia es doni a conèixer en plena campanya electoral municipal, com ja he dit, té tot el tuf de cacicada que la roda de premsa es faci a la Sala de Plens de l'Ajuntament, presidida per la Iltre. Alcaldessa Sr. Pilar Puimedon, i els regidors Srs. Rota i Segado.

És un acte de partit? Llavors, per què es fa a la Sala de Plens Municipal? per què presideixen tres càrrecs institucionals?. Han omplert la corresponent instancia per demanar, com a partit, l'ús de la Sala de Plens? Si és així, com és que la resposta autoritzant-ne l'ús ha sigut tan rapida? Preguntes que el Bloc Olesà hauria de respondre.

És un acte del govern municipal? Llavors, per què en plena campanya electoral el govern trenca la neutralitat al que està obligat per la Llei Orgànica del Règim Electoral General fent una roda de premsa que afavoreix clarament al Bloc Olesà? per què tres càrrecs institucionals es posen al servei d'un partit concret?. Preguntes que l'equip de govern municipal en funcions hauria de respondre.

El Bloc Olesà cada vegada s'assembla més a aquells vells partits com la Falange Espanyola o el PRI mexicà que confonien el govern amb ells mateixos. No ens ha d'estranyar el seu lema de campanya “SOM OLESA”. Només ells són Olesa i el fotut és que s'ho creuen.

L'esperit del vell cacic D. Alfonso Sala encara plana sobre Olesa de Montserrat

BLOC OLESÀ, UN PARTIT INFRACTOR DE LES ORDENANCES MUNICIPALS QUE ES CREU IMPUNE?. Carta oberta a la Iltre. Alcaldessa Sra. Pilar Puimedon, Regidora de Seguretat Ciutadana Sra. Susana Yañez i Regidor de Medi Natural Sr. Francesc Rosa.

No respecten ni els vells.......

Senyores i Senyor.

Milito a Iniciativa per Catalunya, Catalunya en Comú i a Movem Olesa (no em demanin explicacions, si hi ha qui creu en el Misteri

.....ni les criatures.

de la Santíssima Trinitat això m'excusa de donar-les). Les tres organitzacions polítiques es veuen representades en els colors roig de la justícia social, el verd de l'ecologisme i el violeta del feminisme. A propòsit del verd, Movem Olesa hem fet nostres, no per obligació sinó per convicció, els principis que conformen l'“Ordenança Municipal de zones verdes, espais naturals i arbrats” d'Olesa de Montserrat: defensa del patrimoni verd urbà i l'arbrat per la seva importància per l'equilibri ecològic del medi natural i la qualitat de vida dels ciutadans, per això en campanyes siguin electorals o d'altra mena, mai hem utilitzat l'arbrat com a suport de cartells.

Però es que si no ho féssim per convicció ho hauríem de fer per obligació, ja que la dita “Ordenança Municipal de zones verdes, espais naturals i arbrat”, com vostès sabran, prohibeix expressament lligar cartells als arbres (Article 16 b)). Incomplir aquest precepte és una infracció greu (Article 30 B) b)) que ha de ser sancionada per l'Alcaldia prèvia proposta de la regidoria de Medi Ambient (Article 29). Ho trobo just i necessari, juntament amb altres preceptes de l'ordenança, per acomplir el principi d'equilibri ecològic del medi natural que predica.

Les obligacions, però, sembla que no afectin el Bloc Olesà, partit que, malgrat afirmi beure de les fonts de l'esquerra és d'un eclecticisme i pragmatisme proper als principis variables de Marx (Groucho, és clar). Així resulta que els quatre anys en què han governat l'ajuntament amb majoria absolutissima i absolutista, potser els hi ha fet oblidar que són mortals i creure que, com deus de l'Olimp, tenen impunitat per saltar-se, descarats, les ordenances municipals que obliguen a tota (tota¡¡) la ciutadania. Amb la tranquil-litat del qui es creu que talla el bacallà, s'han dedicat a lligar cartells electorals amb la fotografia del Sr. Riera a l'arbrat públic.

Perseguir la desobediència de les ordenances municipals és una qüestió d'ordre públic. Sé que vostés tres són del Bloc Olesà i que aquesta actitud incìvica del partit que els dóna suport els deu doldre especialment, però no tinc cap dubte que el seu esperit de servei a la comunitat els farà complir el seu deure institucional, cívic, públic i legal sense cap mena de tracte de favor.

Serà dolorós però estic segur que vosté Sra. Yañez com a Regidora de Seguretat Ciutadana vetllarà per a què la Policia Municipal, tal com li atorga l'Article 53. 1. d) de la Llei Orgànica 2/86 de Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, investigui i denunciï d'ofici la infracció de l'Article 16 b) de l'“Ordenança Municipal de zones verdes, espais naturals i arbrats” comesa pel Bloc Olesa. Serà dolorós, però tampoc dubto que vosté Sr. Rosa, com a Regidor de Medi Natural i previs els trámits preceptius, informarà d'aquesta infracció a la Sra. Alcaldessa. I, serà dolorós Sra. Pilar Puimedon, ho sé i no sap com l'entenc, però, estic convençut que no li tremolarà la mà, com mai li ha tremolat perquè la prevaricació no té cabuda dins del seu codi ètic, a l'hora de sancionar com a falta greu la infracció comesa pel Bloc Olesà.

Esperant de vostès un just darrer acte de la seva legítima autoritat rebin una cordial salutació.

CATALUNYA EN COMÚ ALIMENTA LA IMPOSTURA DEL BLOC OLESÀ

Ball del cornut (Cornellá der Terri)

Vaig dir que explicaria per què per primera vegada en quaranta-dos anys, no he fet ni d'apoderat ni d'interventor en un procés electoral. Sempre ho he sigut pel PSUC, IC i a les del dia 28 de maig ho hagués volgut ser de En Comú Podem. L'he votat, són els meus, hi estic adherit (abans es deia militant i així ho diré a partir d'ara), vull col·laborar en que el projecte avanci, però no vull ser cornut i a sobre pagar el beure. Així doncs, ara que ja s'ha votat i no faré mal m'explico.

a) Deu fer un parell d'anys ( més amunt més avall) es va fer una assemblea públicament convocada per tal de constituir el Comú d'Olesa de Montserrat (abans en diríem Agrupació o Cel-lula, per entendre'ns) i el seu resultat es va passar a l'aprovació de la Comissió Executiva de Catalunya, tal com diuen els estatuts. A hores d'ara, per pressions d'Esquerra Unida i Alternativa, està bloquejada la seva acceptació. Cal dir que els companys d'EUiA d'Olesa eren coneixedors de l'assemblea constitutiva però incomprensiblement no hi van participa

b) Convocades les eleccions municipals els militants de Catalunya en Comú, malgrat que encara no s'havia aprovat el Comú d'Olesa de Montserrat, vàrem començar a treballar per a crear una candidatura i així es va comunicar a la direcció nacional. Se'ns va comunicar que no podíem crear cap candidatura perquè s'havia pactat, de forma unilateral i sense comunicar-ho als militants de Catalunya en Comú d'Olesa, entregar les sigles de "En Comú Guanyem" al Bloc Olesà.

c) Per a despistats: El Bloc Olesà és un poti poti d'ideologies i pensaments (segons va dir qui va ser el seu primer alcalde), que no va tenir unanimitat a l'hora de rebutjar la reforma laboral del 2012 (feu clic aquí), amb dubtes sobre la laïcitat dels poders públics (feu clic aquí), amb una política cultural tradicionalista-clerical (feu clic aquí), que avala sancions als ciutadans que vulneren els drets fonamentals (feu clic aquí), que firma manifestos pacifistes mentre recolza festes que justifiquen el linxament (feu clic aquí), que fa demagògia populista (feu clic aquí)...i que públicament els seus càrrecs han atacat el que representa Catalunya en Comú¡¡¡ (feu clic aquí)

Per què la direcció de Catalunya en Comú ha menyspreat de forma barroera als seus militants d'Olesa? Perquè amb una visió política de curt termini i miop ha preferit pactar amb un partit d'àmbit exclusivament local, eclèctic i sense ideologia definida, fent un "do ut des" (et dono perquè em donis) intercanviant-se un inconcret diputat a la Diputació per En Comú Podem per un inconcret conseller comarcal del Baix Llobregat pel Bloc Olesà. La vella política tan criticada per uns i altres en estat pur.

Aquesta política de "peix al cove" (quant de mal ha fet el pujolisme) del benefici a curt termini, alimenta al Bloc Olesà, un partit impostor que res aporta a Catalunya en Comú, la qual renuncia a crear una estructura territorial solida i ideològicament coherent a Olesa de Montserrat i amb militants compromesos a eixamplar i donar visibilitat un projecte de justícia social, radicalitat democràtica, igualtat i solidaritat i que dignifiqui la política com a ètica dels afers públics.

Com a revulsiu, els paries, els exclosos de Catalunya en Comú hem creat la candidatura MOVEM OLESA, per mantenir a Olesa de Montserrat i a l'ajuntament l'esperit del "¡SI QUE ES POT" d'aquell 15-M que ja sembla tan llunyà i que crèiem representat a Catalunya en Comú, mentre esperem que la realitat els faci comprendre que els militants no som només peons de brega i camàlics per enganxar propaganda i que la "nova política" vol militants que siguin l'avançada ideològica d'un projecte global, no només local, que faci arrelar en els territoris els principis republicans de llibertat, igualtat i fraternitat que ho resumeixen tot. En aquest camí, si vol, Catalunya en Comú ens hi trobarà.