CARTA OBERTA ALS TREBALLADORS I LES TREBALLADORES DEL CAP D'OLESA DE MONTSERRAT. CARTA ABIERTA A LOS TRABAJADORES Y LAS TRABAJADORAS DEL CAP DE OLESA DE MONTSERRAT

 

(texto en catalán y castellano)

    Companys i companyes, les persones que ens hem concentrat davant del CAP aquests darrers divendres, només som ciutadans i ciutadanes que no volem renunciar al nostre dret a la salut, que està íntimament lligat al dret fonamental a la vida i la integritat física que ens reconeix la Constitució i que el nostre sistema sanitari públic, que a Olesa el representa la Mútua de Terrassa, actualment no garanteix.

    No tingueu por, creieu-nos, no volem assaltar el CAP, ni trencar vidres, ni mobiliari, ni, encara menys, fer-vos culpables d'una situació que no heu creat -encara que algú us ho vulgui fer creure-, però que també patiu en la vostra doble condició de treballadors i usuaris. És veritat que hi ha actituds individuals i aïllades de persones que poden fer la sensació contrària, però heu de ser conscients del malestar, angoixa i cansament acumulat de la ciutadania que veu com els seus problemes de salut no tenen una resposta adequada en un sistema sanitari cada vegada més degradat. Per això la vostra queixa no pot anar contra les persones que irritades i intranquil·les, veuen vulnerat el seu dret a la salut, sinó contra els responsables de la situació creada, que, alhora, també han deteriorat els vostres drets laborals.

    Pensem que la gent treballadora i usuària de la sanitat pública, totes juntes, hem de compartir i recuperar solidaritats que s'estan trencant per la por generada per les successives crisis reals o provocades, siguin econòmiques, socials o sanitàries. Vosaltres no podeu amagar el cap sota l'ala; no us cregueu la fal·làcia d'aquells que us diuen que formeu part d'una inexistent "classe mitjana" que ha menjat les engrunes que els hi han sobrat a tots aquells que s'han enriquit robant en temps de vaques grasses. No tanqueu els ulls a l'única certesa: mai heu deixat de ser de la classe treballadora.

    Companys, companyes, personal sanitari, tècnic o administratiu del CAP d'Olesa de Montserrat, només se us demana que tingueu consciència del patiment de molta gent que és la vostra gent, que sigueu solidaris i penseu que aviat també sentireu la necessitat de solidaritat que només ella us podrà donar.

    No tingueu por, som els vostres.

                  ________________________________________________________________

 

    Compañeros y compañeras, las personas que nos hemos concentrado ante el CAP estos últimos viernes, solo somos ciudadanos y ciudadanas que no queremos renunciar a nuestro derecho a la salud, que está íntimamente ligado al derecho fundamental a la vida y la integridad física que nos reconoce la Constitución y que nuestro sistema sanitario público, que en Olesa lo representa la Mutua de Terrassa, actualmente no garantiza

    No tengáis miedo, creednos, no queremos asaltar el CAP, ni romper cristales, ni mobiliario, ni, mucho menos, haceros culpables de una situación que no habéis creado -aunque alguien os lo quiera hacer creer-, pero que también sufrís en vuestra doble condición de trabajadores y usuarios. Es verdad que hay actitudes individuales y aisladas de personas que pueden dar la sensación contraria, pero debéis ser conscientes del malestar, angustia y cansancio acumulado por la ciudadanía que ve cómo sus problemas de salud no tienen una respuesta adecuada en un sistema sanitario cada vez más degradado. Por eso vuestra queja no puede ir contra las personas que irritadas e intranquilas, ven vulnerado su derecho a la salud, sino contra los responsables de la situación creada, que a su vez, también ha deteriorado vuestros derechos laborales.

    Pensamos que la gente trabajadora y usuaria de la sanidad pública, todas juntas, debemos compartir y recuperar solidaridades que se están rompiendo por el miedo generado por las sucesivas crisis reales o provocadas, sean económicas, sociales o sanitarias. No podéis ocultar la cabeza bajo el ala; no os creáis la falacia de aquellos que os dicen que formáis parte de una inexistente "clase media" que ha comido las migajas que les han sobrado a todos aquellos que se han enriquecido robando en tiempos de vacas gordas. No cerréis los ojos a la única certeza: nunca habéis dejado de ser de la clase trabajadora

    Compañeros, compañeras, personal sanitario, técnico o administrativo del CAP de Olesa de Montserrat, solo se os pide que tengáis conciencia del sufrimiento de mucha gente que es vuestra gente, que seáis solidarios y penséis que pronto también sentiréis la necesidad de solidaridad que solo ella podrá daros.

    No tengáis miedo, somos los vuestros.

 

LA GRAN FESTA OBLIDADA CELEBRADA A SANT FELIU DE LLOBREGAT EL 30 DE JUNY I L'1 DE JULIOL DE 1979.

   

(feu clic sobre la fotografia i la veureu ampliada)

     Fent neteja a les golfes de casa he recuperat aquest cartell. S'hi anuncia la "Gran Festa" de les Comissions Obreres del Baix Llobregat. Ningú se'n recorda, no hi ha fotografies, però el dissabte 30 de juny i el diumenge 1 de juliol de 1979, Sant Feliu de Llobregat va acollir un dels actes més multitudinaris d'àmbit comarcal de la seva història i no exagero. No em feu dir quanta gent hi va passar per la "Gran Festa" des de les 10 del vespre del dissabte fins al diumenge a la mateixa hora, però tota la zona poliesportiva santfeliuenca, des del començament de la Rambla fins al carrer Montserrat, era plena de gom a gom de gent participant en tots els actes que es van organitzar.

    La idea de fer una festa de trobada i confraternització obrera va sortir de la Unió Local de Comissions Obreres de Sant Feliu de Llobregat i va ser acollida per la Unió Comarcal del Baix Llobregat que va decidir organitzar-la. Es tractava de fer un gran acte a l'estil de la "Festa de Treball" del PSUC, a on durant dos dies es realitzessin actes lúdics de tota mena.

    

Font.- Josep María Pi

Durant dos mesos frenètics el comitè organitzador va estar preparant tota la logística: contractacions d'actuacions musicals i teatrals, cartelleria, restauració, escenaris, so, luminotècnia, venda anticipada d'entrades, etc. comprometent afiliats voluntaris i comitès d'empresa.

    La nit del dia 30 de juny a les 10 del vespre començava la "Gran Festa" amb una "verbena" amb les actuacions de l'Oriol Tramvia i la seva orquestra, seguit de l'"original" i "genuina" Salseta del Poble Sec i el grup santfeliuenc de rumba La Charanga. Abans us he dit que no em féssiu dir quanta gent va assistir durant els dos dies, però recordo que aquell vespre es van repartir unes tres mil racions de coca i cava fins a gairebé la matinada.

    L'endemà, diumenge, durant tot el mati, una cercavila va recórrer els carrers de Sant Feliu i el recinte festiu, amb gegants, capgrossos, la Banda de Música de l'Associació Musical "Ciutat de les Roses", i "majorettes" (era 1979, disculpeu). Mentrestant a diferents llocs i escenaris s'hi feien una competició de futbol-sala, espectacles infantils, la cobla "La Principal del Llobregat" oferia una audició de sardanes, els Falcons de Sant Vicenç dels Horts executaven les seves figures i construccions humanes i finalment al migdia es va disfrutar d'un espectacle de cabaret amb la companyia "Roba Estesa"....i en acabat tothom a fer el vermut i dinar gaudint de l'oferta gastronòmica que oferien diversos i variats "xiringuitos".

  Font.- Josep Maria Pi

    Després del cafè, la copa i el puro, va començar la tarda amb un "tablao flamenco" a càrrec de la Peña Cultural-Recreativa Luis de Cordoba de Sant Feliu i a les sis, al llavors camp de futbol, van començar les actuacions musicals del cantautor aragonès Joaquin Carbonell, Quico Pi de la Serra i el grup nicaragüenc Carlos Mejia Godoy y los de Palacagüina llavors al "top" musical amb els seus "perjumenes". La "Gran Festa" de les Comissions Obreres del Baix Llobregat va finalitzar a les 9 del vespre amb els parlaments de Marcelino Camacho, José Luis López Bulla i Carles Navales, secretaris generals respectivament de CC.OO. d'Espanya, Catalunya i el Baix Llobregat.

    Una gran trobada de convivència fraternal entre els treballadors de la comarca. Un èxit. Això va ser el que va passar a Sant Feliu de Llobregat entre el 30 de juny i l'1 de juliol de 1979 i se'n desconeixen documents gràfics; una llastima. Si algú en té, doneu-los a conèixer.

 

CURIOSITATS OLESANES

 

CELOBERT. NÙM 5. OCTUBRE 2022. GASETA INDEPENDENT D'OPINIÓ CRÍTICA.

 

 (Cliqueu sobre la fletxeta que apareix a la part superior dreta per ampliar la visualització)

SANIDAD PÚBLICA OLESANA. NO HAY CONSPIRACIONES SR. ALCALDE, ES EL GOBIERNO MUNICIPAL QUIEN ALIMENTA LA LÓGICA CRISPACIÓN CIUDADANA. // SANITAT PÚBLICA OLESANA. NO HI HA CONSPIRACIONS SR. ALCALDE, ÉS EL GOVERN MUNICIPAL QUI ALIMENTA LA LÒGICA CRISPACIÓ CIUTADANA.

CONTUBERNI DE MALS OLESANS CONSPIRANT CONTRA EL BLOC OLESÀ

 

Mira tu, me ha dado por escribir en castellano y catalán esta entrada. Si voleu llegir-la en català, aneu tirant avall amb el cursor i ja ho trobareu.

    El 14 de julio de 2011 las calles olesanas vivieron una amplia manifestación ciudadana, organizada por la plataforma "Asamblea Justicia Social" contra la precarización del sistema sanitario público causado por los recortes presupuestarios urdidos por el gobierno de CiU (actualmente JuntsxCat) presidido por el Muy Honorable (?) Artur Mas. Aquel día, quien fue el primer alcalde del Bloc Olesà (BO), Sr. Salvador Prat, se comprometió a crear un "frente común" ciudadano para llegar "hasta donde haga falta" contra el recorte "que perjudicaría gravemente la atención sanitaria de cerca de 24.000 personas" (las frases enfatizadas son literales). Más de once años después de aquel 14 de julio, ni se ha concretado aquel "frente común", ni se ha llegado "donde haga falta" mientras el actual alcalde, Sr. Miquel Riera, tercero de la era del BO, parece que ha descubierto la sopa de ajo.

    En efecto, en el último pleno municipal, el de septiembre, transfigurado en profeta de lo que ya ha sucedido, el alcalde Riera iluminó a la ciudadanía ignorante revelándole que hace "más de quince años" que asistimos al "desguace del sistema de salud pública" con "carencia de inversión en formación de médicos y enfermeras...(y)...en centros de atención primaria...seguramente para promover el crecimiento de la mutua privada" a la vez que se quejaba amargamente de la "decisión tan carente de lógica” de situar el CUAP "en Sant Andreu de la Barca que ya tiene mil equipamientos" y que "aún ahora, se lo recriminamos a la Consellería de Salut" (las frases enfatizadas son literales). Por cierto, no sabemos si el Sr. alcalde  ya le ha explicado a la Mutua de Terrassa su teoría sobre el crecimiento de la mutua privada.

    Parecía que el "Che" Riera llamaría al pueblo a las barricadas, pero, ay! no; apareció el conservadurismo cauteloso de "el olesano de bien" para reprobar "la crispación...erróneamente alentada por algunas personas o foros o redes". "La crispación sin dirección no es útil para nada...las incidencias concretas...las tenemos que dirigir hacia los portales adecuados...hacer una manifestación y gritar mucho a los trabajadores del CAP ni está bien, ni es justo" (las frases enfatizadas son literales). El pueblo, manipulado por malvados pescadores en aguas turbias, cae en el arrebato y enfrente solo queda la cordura del príncipe prudente y paternal. La conspiración como justificación de las propias carencias, tan propio del BO.

    No merece la pena perder ni un minuto en contestar una frase tan falsa por generalizadora como llena de mala baba, como es "...gritar mucho a los trabajadores del CAP...", pero no sobra pedirle al sindicalista aficionado y alcalde Sr. Riera, que reflexione sobre que ha hecho para propiciar y dar empuje a la necesaria triple alianza entre la ciudadanía usuaria, la trabajadora de la sanidad pública (esta en su doble condición) y la administración local para frenar el "desguace del sistema" a que hacía referencia.

    Once años después (!!!) del compromiso del BO para crear el "frente común" ciudadano y "llegar donde haga falta" en defensa de la sanidad pública, el alcalde nos pide abandonar la crispación supuestamente atizada por personas o redes siniestras, y que la canalicemos adecuadamente. El Iltre. Sr. o va con el lirio en la mano o el nivel de hipocresía es patológico. No jodamos!!, él mismo, a su manera, reconoce que en estos once años, los gobiernos municipales de turno (siempre del BO) en las reuniones periódicas habidas con las autoridades sanitarias para cubrir el expediente, se han limitado a hacer formales peticiones, solicitudes, ruegos, suplicas, que solo han recibido respuestas evasivas aceptadas mansamente con cristiana (pueblo de pasiones y misterios) resignación; y, finalmente, cuando el pasado febrero se consigue una mínima coordinación con los municipios vecinos "para presionar de forma eficaz" (página web del ayuntamiento), ocho meses después todavía no sabemos cómo se concreta esta presión ni qué participación y papel se le da a la sociedad olesana. Cómo se puede tener el atrevimiento desvergonzado de pedir a la ciudadanía desamparada que no se crispe y que se limite a "utilizar los portales adecuados"?.

    No, ni hay conjuras, ni conspiraciones, ni maquinaciones para crispar a la gente urdidas desde escondrijos secretos. Lo que hay es un gobierno municipal apoyado por un partido, el Bloc Olesà, sin modelo sanitario público alternativo que confronte y se contraponga con el sistema actual privatizador y derrochador; que no tiene competencias sobre sanidad, es verdad, pero podría tenerlas como las tienen otros municipios (por ejemplo, Castelldefels) y ni siquiera quiere estudiarlo; un gobierno municipal que renuncia a pedir la colaboración de la ciudadanía para que salgan adelante movilizaciones eficazmente organizadas que le permita negociar en condiciones, y no la pide porque tiene miedo de la sociedad cívica movilizada y crítica, tiene miedo que renazca y crezca el tejido asociativo vecinal, temeroso de que se vuelva en su contra, y, por eso, prefiere continuar actuando como un pedigüeño miserable.

    Y la oposición? Tumbada a la bartola y dejando hacer.

_____________________________________________________________________________

    El 14 de juliol de 2011 els carrers olesans van viure una àmplia manifestació ciutadana, organitzada per la plataforma "Assemblea Justícia Social" contra la precarització del sistema sanitari públic causat per les retallades pressupostàries ordides pel govern de CiU (ara JuntsxCat) presidit pel Molt Honorable (?) Artur Mas. Aquell dia, qui fou el primer alcalde del Bloc Olesà (BO), Sr. Salvador Prat, es va comprometre a crear un "front comú" ciutadà per arribar "fins a on faci falta" contra la retallada "que perjudicaria greument l'atenció sanitària a prop de 24.000 persones" (les frases emfatitzades són literals). Més d'onze anys després d'aquell 14 de juliol, ni s'ha concretat aquell "front comú", ni s'ha arribat "a on faci falta" mentre l'actual alcalde, Sr. Miquel Riera, tercer de l'era del BO, sembla que ha descobert la sopa d'all.

    En efecte, al darrer ple municipal, el de setembre, transfigurat en profeta de què ja ha passat, l'alcalde Riera va il·luminar a la ciutadania ignorant revelant-li que fa "més de quinze anys" que assistim al "desballestament del sistema de salut pública" amb "manca d'inversió en formació de metges i infermeres...(i)... en centres d'atenció primària...segurament per promoure el creixement de la mútua privada" alhora que es queixava amargament de la "decisió tan il-lògica" de situar el CUAP "a Sant Andreu de la Barca que ja té mil equipaments" i que "encara ara, li recriminem a la Conselleria de Salut" (les frases emfatitzades són literals). Per cert, no sabem si el Sr. alcalde  ja li ha explicat a la Mútua de Terrassa la seva teoria sobre el creixement de la mútua privada.

    Semblava que el "Che" Riera cridaria el poble a les barricades, però, ai! no; va aparèixer el conservadorisme cautelós de "l'olesà com cal" per a reprovar "la crispació...erròniament alentada per algunes persones o 'foros' o xarxes". "La crispació sense direcció no és útil per res...les incidències concretes...les hem d'adreçar als portals adequats...fer una manifestació i cridar molt als treballadors del CAP ni està bé, ni és just" (les frases emfatitzades són literals). El poble, manipulat per malvats pescadors en aigües tèrboles, cau en la rauxa i enfront només queda el seny del príncep prudent i paternal. La conspiració com a justificació de les pròpies carències, tan propi del BO.

    No val la pena perdre ni un minut a contestar una frase tan falsa per generalitzadora, com plena de mala bava, com és "...cridar molt als treballadors del CAP...", però no és balder demanar-li al sindicalista aficionat i alcalde Sr. Riera, que reflexioni sobre que ha fet per propiciar i empènyer la necessària triple aliança entre la ciutadania usuària, la treballadora de la sanitat pública (aquesta en la seva doble condició) i l'administració local per frenar el "desballestament del sistema" a què feia referència.

    Onze anys després (!!!) del compromís del BO de crear el "front comú" ciutadà i "arribar a on faci falta" en defensa de la sanitat pública, l'alcalde ens demana abandonar la crispació suposadament atiada per persones o xarxes sinistres, i que la canalitzem adequadament. L'Il-ltre Sr. o va amb el lliri a la mà o el nivell d'hipocresia és patològic. No fotem!, ell mateix, a la seva manera, reconeix que en aquests onze anys, els governs municipals de torn (sempre del BO) a les reunions periòdiques que han tingut amb les autoritats sanitàries per cobrir l'expedient, s'han limitat a fer formals peticions, sol-licituts, precs, supliques, que només han rebut respostes evasives acceptades mansament amb cristiana (poble de passions i misteris) resignació; i, finalment, quan el passat febrer s'aconsegueix una mínima coordinació amb els municipis veïns "per pressionar de forma eficaç" (pàgina web de l'ajuntament), vuit mesos després encara no sabem com es concreta aquesta pressió ni quina participació i paper se li dóna a la societat olesana. Com es pot tenir l'atreviment desvergonyit de demanar a la ciutadania desemparada que no es crispi i que es limiti a "utilitzar els portals adequats"?.

    No, ni hi ha conjures, ni conspiracions ni maquinacions per a crispar la gent ordides des d'amagatalls secrets. El que hi ha és un govern municipal recolzat per un partit, el Bloc Olesà, sense model sanitari públic alternatiu que confronti i es contraposi amb el sistema actual privatitzador i malbaratador; que no té competències sobre sanitat, és veritat, però podria tenir-ne com en tenen altres municipis (per exemple, Castelldefels) i no vol ni estudiar-ho; un govern municipal que renuncia a demanar la col-laboració de la ciutadania perquè tiri endavant mobilitzacions eficaçment organitzades que li permeti negociar en condicions, i no la demana perquè té por de la societat cívica mobilitzada i crítica, té por que reneixi i creixi el teixit associatiu veïnal, temorós de què se li giri en contra, i, per això, s'estima més continuar actuant com un pidolaire miserable.

    I l'oposició? Dormint a la palla i deixant fer.

EPIDÈMIA D'INCOMPRENSIÓ VERBAL I/O AUDITIVA ENTRE ELS REGIDORS DEL BLOC OLESÀ

    

      Em preocupa la ineptitud d'alguns regidors olesans per a comprendre les preguntes que els hi faig en el torn d'intervenció del públic en finalitzar els plens municipals. O no contesten i deixen que l'alcalde ho faci per ells, o responen coses que no té res a veure amb la pregunta i ho fan de forma esbiaixada i incoherent. Em nego a creure que siguin uns sòmines badocs encantats, o, pitjor encara, que els importi un rave el que jo pugui dir o pensar i he arribat a la conclusió, que podrien patir alguna mena de malaltia que afecta les seves capacitats de comprensió verbal i/o auditiva. Sembla que senten els sons, però no els reconeixen i no els poden interpretar. La cosa és greu perquè la comprensió lingüística és clau en qualsevol procés de comunicació

    Res no em ve de nou, però en aquest darrer ple, el de setembre, ha arribat a ser preocupant la magnitud d'aquest fenomen; a escala epidèmica. Fixeu-vos si no:

    Si a la regidora de Salut Pública li pregunto com es concreten les accions que van decidir impulsar conjuntament els ajuntaments d'Abrera, Esparreguera i Olesa a la reunió que van tenir el 25-2-2022 (fa set mesos!!) per tal de pressionar de forma eficaç i aconseguir millorar la gestió actual dels CAP i retornar als serveis de que disposàvem abans de les retallades del 2011, i, sobretot, quin paper li donen a la ciutadania en la participació i organització d'aquestes accions, em contesta que aprengui a llegir, que no tenen competències, que fan coses (sic) encara que a mi no m'ho sembli, que si naps, que si cols,....però, Sra. regidora de Salut Pública, la pregunta era: quines accions concretes per aconseguir aquells objectius, van decidir impulsar conjuntament els ajuntaments a la reunió del 25-2-2022 i el paper que la ciutadania hi juga?. Li va costar, però al final va dir que s'han de tornar a trobar aquest mes.... o l'altre (no està gens malament, des de febrer), però del paper de la ciutadania ni piu. L'alcalde, paternal, va ficar cullerada, només faltaria, i va fer un esquerranós míting que riu-te de Fidel Castro, sobre el desballestament del sistema de salut pública i la seva entrega a les mútues privades (si, va dir mútues, ai a la propera reunió), alertant, però, del perill de la queixa des de les xarxes i les manifestacions descontrolades, no fos que els clatellots li arribessin a ell, etc., etc., etc... Incomprensió verbal i/o auditiva bilateral contagiada per proximitat de la cadira de la regidora a la de l'alcalde?.

    Si els hi preguntes als sis regidors del Bloc Olesà (que han fet ús de la llibertat de vot que els hi ha donat el grup municipal), que expliquin a la ciutadania el sentit del seu vot personal en relació amb una moció sobre el terrorisme (uns es van abstenir, altres van votar en contra), l'alcalde, preveient la seva incomprensió verbal i/o auditiva, els eximeix de contestar ( i ells, efectivament, ni mu; no es rebel-len exigint al Sr,. Riera que els deixi contestar, que ja són majors d'edat i no necessiten tuteles) i dóna la paraula al  “solucionador d'emergències” Sr. Jordi Martínez que improvisa una resposta genèrica explicant el “saludable” (sic) mètode de com s'arreglen les discrepàncies dintre del Bloc quan no es volen mullar el cul col-lectivament (?)....ens ha fotut el profeta!!, però senyors, és que la pregunta a cada un dels regidors era que expliquessin el perquè van votar el que van votar i la ciutadania en pugui prendre nota. Incomprensió verbal i/o auditiva col-lectiva?.

    Alerta!!. A la vista del cas olesà, els psiquiatres, psicòlegs o especialistes d'aquestes coses haurien d'estudiar si aquesta incomprensió verbal i/o auditiva és contagiosa.

 

CELOBERT. NÙM 4. SETEMBRE 2022. GASETA INDEPENDENT D'OPINIÓ CRÍTICA.

 

 

(Cliqueu sobre la fletxeta que apareix a la part superior dreta per ampliar la visualització)

CRÒNICA A ON S'EXPLICA COM, EN UN LLUNYÀ 1972, DOS JOVES SANTFELIUENCS VAN PINTAR “ABAJO LOS TITULOS NOBILIARIOS" A LES PARETS DEL PALAU FALGUERA.

El palau Falguera. En primer pla la paret a on es va fer la pintada

    Farà o ha fet cinquanta anys. Entre un dissabte i un diumenge de l'estiu de 1972, al voltant de les dues o les tres de la nit, el Joan i el Martí baixaven des de la Salut cap a Sant Feliu de Llobregat pel camí de l'antena. Els ceps, que s'estenien a banda i banda, il·luminats per la lluna i moguts per una lleugera brisa, els hi semblaven guàrdies civils que els donaven l'"alto". Van arribar a la "Font del Cuento" i cadascú va agafar amb força el seu sarró a on s'amagava un pot d'esprai de pintura. Havia arribat el moment d'anar per feina.

    Tot havia començat uns dies abans. El Joan i el Martí eren dos joves amics que s'havien conegut a l'escoltisme. L'un tenia setze anys, l'altre potser disset o divuit acabats de fer i estaven decidits a fer alguna cosa, encara que fos amb riscos personals, contra el règim franquista que oprimia amb injustícia al poble; alguna cosa que despertes consciències. Què fer? No estaven organitzats, no sabien res, eren uns passerells, només tenien l'optimisme de la voluntat. Pintarien parets amb consignes contra aquella situació, van pensar. Calia proveir-se de pots de pintura i brotxes: -On aneu a parar!!!, els va dir el Pere, a qui havien confiat les seves intencions. -Això es fa amb pots d'esprai de pintura, m'ha dit un germà meu que alguna vegada ho ha fet. Hòstia, no serien els primers. Tant se val. Van comprar dos esprais a l'adrogueria del Pere Bernada al Vaive, sense dir perquè els volien, és clar.

    L'acció s'havia de fer de nit, de dia no era segura. Tampoc no podien sortir de casa a les dues o les tres de la matinada amb el risc que el pare o la mare preguntessin a on cony anaven a aquelles hores. Calia un pretext. Van decidir que agafarien una tenda de campanya dels caus i amb l'excusa de qualsevol activitat de l'agrupament escolta passarien la nit a la Salut, baixarien cap a les dues o les tres, i en acabat tornarien de nou a la Salut, dormirien una estona i en despuntar el sol cap avall una altra vegada, tan tranquils (és un dir) i dissimulant.

    Però recordem que havíem deixat al Joan i al Martí entrant a Sant Feliu per la Font del Cuento cap a les dues o les tres d'una nit d'estiu del 1972. Van anar cap a la via del tren i al traspassar el pas a nivell, se'ls hi va oferir a la vista la paret dels "Padres". El carrer era buit i fosc, ningú els veia. Van remenar l'esprai i van deixar escrit "Fuera las ordenes religiosas" i "Abajo el clero burgues". Fugim!!!. Cap a la plaça de la vila (de los Martires) no, que a l'ajuntament hi ha els "urbanos"!!! i van seguir cap a la plaça de l'estació (del Ejercito), el "Coro", la carretera (Avenida del Caudillo), cap al Vaive..., Anaven lleugers, nerviosos, no es fixaven en res omplin les parets de pintades contra el régim i a favor de la classe obrera (¡Mierda! van deixar escrit a la façana del Instituto Nacional de Previsión), tot amb la firma d'un inventat FAC (Front d'alliberament catalá), que després va resultar que si existia...., de cop va aparèixer davant seu la paret llarguíssima, impol·luta del palau Falguera i no ho van dubtar: "Abajo los titulos nobiliarios", va quedar fixat de manera indeleble i permanent al ciment d'aquell mur.

    Quan, cap al migdia del diumenge, el Joan i el Martí van tornar de la Salut tot seguia la mateixa rutina. La gent sortia de missa, comprava el tortell i prenia el vermut al "Centro" o al "Coro". El Martí, però, es va voler imaginar a D. Salvador de Vilallonga y de Càrcer i Dª. Maria del Carmen Cabeza de Vaca y Carvajal, els Marquesos de Castellbell, esverats, trucant a Paris al seu fill José Luís de Vilallonga:

-¡¡¡Hijo, nos han pintado la fachada de casa esta noche!!!. -¿Quien papá? -¡¡¡No se,...rojos¡¡¡. -Tranquilo papá. No pasa nada. Por cierto, ¿ya has terminado de leer la novela que te deje?. -¡¡¡Para novelas estamos tu madre y yo!!!. -Mira, cuando llegues al capitulo en donde se dice... "¿Y ahora qué sucederá? ¡Bah! Tratativas pespunteadas de tiroteos inocuos, y, después, todo será igual pese a que todo habrá cambiado" (1), lo comprenderás todo mejor papá. -Hay que ver lo cosmopolita que te has vuelto desde que estas en París, José Luís. Fijate, me ha salido una “aleluya". -"Rodolí" papá, empieza ya.

 

PS. Agraeixo a la bona memòria del Joan que recordés amb precisió les consignes pintades, cinquanta anys ja són anys. 

(1) El Gatopardo. Guiseppe Tomasi di Lampedusa.

PER LA SEVA PRÒPIA DIGNITAT, VOSTÈS QUE PODEN, REPROVIN AL SR. ALCALDE

 

TRANSCRIC EL PREC QUE VAIG FER AL PLE MUNICIPAL DE L'AJUNTAMENT D'OLESA DE MONTSERRAT DEL 28 DE JULIOL DE 2022.

    Vull fer un prec al conjunt de regidors, excepte al Sr. Alcalde, acollint-me a l'article 84 del Reglament Orgànic Municipal.

    Els regidors i regidores de l'ajuntament d'Olesa de Montserrat, des de l'any 2018, estan subjectes a un codi de conducta que estableix els principis ètics que han de guiar la seva actuació com a càrrecs electes. Aquest codi de conducta no és que l'hagin fet per voluntat pròpia, sinó que és una obligació establerta a la Llei 19/2014 de transparència i bon govern. Així, doncs, en l'exercici de les seves funcions els regidors i regidores han d'actuar, d'acord amb els principis ètics de respecte als drets fonamentals i d'igualtat de tracte.

    L'alcalde no és un rei absolut, és un regidor mes que ha de complir i fer complir aquest codi ètic. Malgrat això, l'alcalde d'Olesa de Montserrat s'ha saltat el codi ètic. Tenim un alcalde que ha intentat prohibir actes veïnals de protesta (feu clic aquí), que considera la crítica com un atac a la democràcia (feu clic aquì), que ha donat credibilitat a actuacions policials sense contrastar les versions de les parts (feu clic aqui, pag. 4), que ha recomanat als regidors que no fessin cas a les demandes dels veïns afectats pels contenidors del carrer Colom (pregunteu als portaveus dels grups municipals), o que, com si fossin menors d'edat, no els deixa contestar quan són interpel·lats als plens per la ciutadania (feu clic aquí), i, en el meu cas concret, intenta reiteradament a cada ple i amb males maneres posar traves al meu dret a la participació que em garanteix l'article 84 del ROM.

    És tal l'obsessió del Sr. alcalde per obstruir el meu dret, que al darrer ple a la primera frase que vaig dir ja em va tallar amb l'infantil argument què jo anava al ple cada mes només a dir el que volia, quan això és justament el que em reconeix l'article 84 del ROM, dir el que jo vulgui dir, i es va donar la situació kafkiana d'exigir-me que prengués exemple de les persones que havien parlat abans de mi, quan aquestes persones havien intervingut durant mitja hora!!!!!, cridant, sense ordre ni concert i vorejant gairebé l'insult cap a ell i el Sr. Paloma. Vaig demanar la tutela dels regidors i regidores presents. En va, només un intent de solidaritat del Sr. Serradò que va ser ràpidament tallat per l'ordre de silenci de l'alcalde, que va ser acatada d'immediat i sense reserva de cap mena.

    Aquest és el panorama que tenim a Olesa de Montserrat: un alcalde autoritari que incompleix el codi ètic per activa i uns càrrecs electes porucs, abúlics o panxacontentes (que cadascú es posi l'adjectiu que vulgui), que l'incompleixen per passiva.

    Saben que està a les seves mans aturar això. Si van ser capaços de reprovar a una regidora, només per donar una simple opinió, amb molta més raó ho han de fer quan hi han uns fets concrets, clars i evidents d'incompliment del codi ètic per part de l'alcalde Sr. Miquel Riera.

    El prec: Srs. regidors i regidores de l'ajuntament d'Olesa de Montserrat. Per dignitat pròpia i per no malmetre més la democràcia a Olesa de Montserrat, vostès que poden, reprovin a l'alcalde Sr. Miquel Riera i si no ho fan per la pròpia dignitat I no malmetre més la democràcia a Olesa de Montserrat reprovin-lo almenys, perquè estan obligats pel seu propi codi ètic.     

    CAP DELS REGIDORS INTERPEL·LATS VA PRENDRE LA PARAULA PER A CONTESTAR. NOMÉS L'ÚNIC QUE NO ESTAVA INTERPEL·LAT, L'ALCALDE MIQUEL RIERA, VA PARLAR DIENT QUE S'UTILITZAVA AQUEST ESPAI DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA PER FER INTERVENCIONS POLÍTIQUES I NO PLANTEJAR QÜESTIONS D'INTERÈS PER LA CIUTADANIA. DESPRÉS ALTRA VEGADA EL SILENCI VERGONYANT DELS REGIDORS. UN POLÍTIC QUEIXANT-SE DE QUE ES FACI POLÍTICA PERQUÈ NO ÉS D'INTERÈS CIUTADÀ?. ESPERPÈNTIC.

  

 

CELOBERT. NÙM 3. JULIOL 2022. GASETA INDEPENDENT D'OPINIÓ CRÍTICA.

 

(Cliqueu sobre la fletxeta que apareix a la part superior dreta per ampliar la visualització)

CELOBERT. NÙM 2. JUNY 2022. GASETA INDEPENDENT D'OPINIÓ CRÍTICA.

  

(Cliqueu sobre la fletxeta que apareix a la part superior dreta per ampliar la visualització)

CELOBERT. NÙM 1. MAIG 2022. GASETA INDEPENDENT D'OPINIÓ CRÍTICA.

 

 (Cliqueu sobre la fletxeta que apareix a la part superior dreta per ampliar la visualització)

DIU QUE PLOU PERÒ SE'NS PIXA A LA CARA. UNA NOVA VOLTA DE ROSCA DE L'AUTORITARISME DE L'IL-LTRE SR. MIQUEL RIERA I REY, ALCALDE D'OLESA DE MONTSERRAT.

 

    Si jo gaudis de la confiança del Sr. alcalde, que no és el cas, l'asseuria al sofà de casa, li donaria una til-la, l'agafaria per l'espatlla i li diria amb calma i afecte: "Miquel, mira, no t'obsessionis, a Olesa ningú et vol cap mal, saps; només hi ha persones que no acaben d'estar d'acord amb el que fas, són coses que passen, i t'ho volen fer saber a la manera de les democràcies: parlant, escrivint, organitzant-se i manifestant-se fins i tot cridant, si; i em sap greu trencar-te l'encant, però l'ajuntament no ets tu i si et diuen coses lletges que no t'agraden, no les hi diuen a la institució, sinó a tu i només a tu. I, sobretot, sàpigues que així no s'ataca a la democràcia, ben al contrari, se la reforça; no facis trampes. Ho has entès?".

    Si el Sr. alcalde entengués aquesta reflexió i pogués esvair així les seves paranoies conspiratories, seguidament el secretari municipal l'hi hauria d'explicar, de la forma més didàctica possible, que la Constitució espanyola de 1978, als articles 16, 20 i 21 garanteixen respectivament el dret a la llibertat ideològica, d'expressió i de reunió de la ciutadania i fins i tot l'article 10 ens diu que el seu respecte és fonament de la pau social. Si, pel que fos, no reconegués la Constitució i només acceptes la legitimitat de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República de 2017 (avui en dia a Catalunya hi ha gent per a tot), el secretari li hauria d'explicar que el seu article 22 diu que fins a l'aprovació de la Constitució catalana, també es garanteixen com a drets fonamentals els reconeguts en la Constitució espanyola.

    Si aquesta teràpia de xoc s'hagués fet a temps ens hauríem estalviat la vergonya d'escoltar les coses que va arribar a dir l'Il-lre. Sr. alcalde el 13 de juny a l'acte suposadament "institucional" (de fet "autobombo" del Bloc Olesà, deixant-li un raconet a Junts per dissimular) "3 anys de govern municipal".

    Fixeu-vos en aquesta perla cultivada de l'oratoria política: "... voldria compartir una preocupació...a través de les xarxes..s'ha tornat a incitar que vingués gent a rebentar un acte..... El que estan atacant no són unes persones en concret, sinó que estan atacant els fonaments de la democràcia,...perquè el que fan és atacar la institució i si ataquen la institució ataquen la democràcia...". La forma em recorda a Rajoy i el fons el darrer discurs d'aquell dictador que veia jueus, maçons i comunistes per tot arreu, un tal Francisco Franco, fet el setembre de 1975 des del Palacio de Oriente on deia: "Todas las protestas habidas obedecen a una conspiración masónica-izquierdista, de la clase política, en contubernio con la subversión comunista-terrorista en lo social, que si a nosotros nos honra a ellos les envilece.".

    Tanta necessitat tenia l'Il-ltre senyor dels complots, conciliàbuls i confabulacions que havia anunciat que, veient que la seva profecia no es complia i allà on tenia que haver el setge i assalt de l'Auditori de la Casa de Cultura per part dels bolxevics només hi havia ciutadans lliures que li feien preguntes amb més o menys fortuna, es va agafar com un ferro roent a la intervenció d'un ciutadà que, sense micròfon (i, per tant, ni se'l veu ni se l'escolta al vídeo), va tenir la insolència de dirigir-se al conjunt dels assistents i preguntar-los si es creien tot el que els hi havia dit el Sr. alcalde. Se li va obrir el cel. Ja us tinc!!! va pensar i li va etzibar "...los espacios de debate son otros y aquí hemos dicho que no haríamos debate...la primera reflexión que he hecho es sobre el respeto a las instituciones y al funcionamiento democrático, por tanto, esta es una jornada institucional ...y lo que no queremos es abrir debate..". I així va quedar el seu honor salvat, que ell ja ho deia que allà hi havia infiltrats, no ens penséssim que es mama el dit.

    La deriva autoritària de l'Il-ltre Sr. Miquel Riera i Rey, que arrossega al Bloc Olesà, es va accentuant així com s'acosten les eleccions. El 2019 ja va intentar prohibir una concentració del Moviment Veïnal, fa uns mesos, sense fonament legal ni restriccions sanitàries, amb l'excusa de la pandèmia, va prohibir l'accés del públic a la sala de plens i ara nega el debat en un acte fet a la seva major glòria. Però a ell no el preocupa perquè es creu fil per randa, el cinquè punt dels 11 principis de Joseph Goebbels que, diuen els entesos, fonamenten la propaganda moderna; el principi de la vulgarització: Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell als menys intel·ligents als que va dirigida. Com més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l'esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen una gran facilitat per oblidar. Ep, no us confongueu!!!, aixó és el que es creu ell, no que sigui veritat.

BLOC OLESÀ I CATALUNYA EN COMÚ. ENTRE LA POLÍTICA DE LA MISÈRIA I LA MISÈRIA DE LA POLÍTICA.

 

    El diputat de Catalunya en Comú Podem al Parlament de Catalunya, David Cid, ha fet una visita de treball a Esparreguera i Abrera per interessar-se de la situació del sistema sanitari públic i el funcionament dels CAP a ambdues localitats. No s'ha acostat a Olesa de Montserrat malgrat els 5 o 6 km que separen els tres municipis.

    El diputat ha constatat a les dues viles veïnes, les deficiències que té el sistema sanitari públic, les precàries condicions de treball dels sanitaris i personal de servei, les dificultats que hi ha per donar un servei eficient i de qualitat a la ciutadania. No s'ha acostat a Olesa de Montserrat i no ha pogut comprovar "in situ" els greus problemes que pateix la sanitat pública a la nostra vila.

    El diputat s'ha reunit amb regidors i moviments associatius per la sanitat pública abrerencs i esparreguerins, per parlar, escoltar i proposar accions, mobilitzacions i solucions conjuntes al govern de l'estat i la Generalitat. No s'ha acostat a Olesa de Montserrat i no s'ha pogut reunir i parlar amb regidors i moviments associatius sobre la sanitat pública olesana.

    Em pregunto per què el diputat ha passat de llarg a Olesa de Montserrat?. Per què el municipi que, segons informa la web municipal (feu clic aquí), lidera el front comú de diferents ajuntaments per reclamar millores en l'atenció primària, queda despenjat de la visita parlamentària?. Crida l'atenció i és curiós, que el diputat David Cid deixi de banda l'únic municipi del nord del Baix Llobregat on l'alcalde i la força política que el recolza, el Bloc Olesà, compten com a socis de Catalunya en Comú amb qui han subscrit un acord pel qual comparteixen "plenament la ideologia de progrés i d'esquerra", i col·laboren "quan arriben eleccions, siguin locals, catalanes o estatals." (se m'escapa el riure per sota el nas). Potser aquest lideratge de què es presumeix a la web municipal només és cosmètica que amaga la realitat d'un ajuntament incapaç d'anar més enllà de la servitud a la Mútua de Terrassa amb reunions estèrils i protocol·làries i el diputat per vergonya, no vol veure la nuesa del rei i prefereix, com l'estruç, amagar el cap sota l'ala.

    Bloc Olesà, i Catalunya en Comú, socis desinteressats l'un per l'altre, lligats per un acord purament utilitari per a ells dos i sense utilitat per a la ciutadania olesana, perquè, al cap i a la fi, el Bloc Olesà només serveix a Catalunya en Comú per a "comptabilitzar" un alcalde al seu haver encara que "no se'n refiïn d'ell" (ho he sentit amb les meves orelles) i el Bloc Olesà pot tenir un conseller comarcal que a la primera de canvi fot verd a Catalunya en Comú (ho he viscut personalment), tota la resta són romanços. Política de la misèria, misèria de la política.

CARTA OBERTA A LA SRA. N'ADA AGUT DOMÈNECH. REGIDORA D'ATENCIÓ CIUTADANA, REGIDORA DE DIVERSITAT I COOPERACIÓ, REGIDORA DE GÈNERE FEMINISMES I LGTBIQ+, REGIDORA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA, REGIDORA DE SALUT PÚBLICA I QUARTA TINENTA D'ALCALDIA DE L'AJUNTAMENT D'OLESA DE MONTSERRAT.

 

    Segurament recordarà que en acabar el Ple Municipal celebrat el dijous 28 d'abril, en el torn d'intervencions del públic que preveu l'article 84 del Reglament Orgànic Municipal, li vaig fer una pregunta relativa a l'absentisme dels pacients que demanen visita al metge/essa de família al CAP, que vaig tenir l'oportunitat de comprovar-ho de forma personal, causat, probablement, per la llarga demora en assignar-la (vint-i-dos dies en el meu cas), i si s'havia plantejat i analitzat la causa d'aquest fet en les reunions tripartides que periòdicament mantenen la seva regidoria amb el Servei Català de la Salut i la Mútua de Terrassa, gestora del CAP, i quines solucions proposava la regidoria de "sanitat" per evitar aquest absentisme. Resumint, la seva contestació va ser que "....la regidoria és de Salut Pública, no de Sanitat....no és el mateix....de sanitat competència zero... L'absentisme.... potser va ser coincidència.... No li puc donar la resposta perquè no la sé...." i finalment i gairebé per força va dir "... ho traslladaré".

    D'entrada, N'Ada, perdoni el meu error, però amb tot el reguitzell de regidories que vostè ostenta, vaig voler fer economia de llenguatge, i vaig dir "Sanitat" en comptes de "Salut Pública, etc., etc.". Ja comprenc que "Salut Pública" és qualificatiu més ampul·lós, vesteix més vaja, que l'humil "Sanitat", però, malfiat de mena com soc, recorro a l'autoritat del Diccionari de l'IEC i trobo que defineix "Sanitat" com a "Conjunt de serveis que tenen per objecte la preservació i restauració de la salut pública, d'una comunitat.". Ah¡¡ no anava tan desencaminat jo. Resulta que hi ha un lligam estret entre "salut pública" i "sanitat", lligam que vostè potser no té interès a parlar-ne però que no pot defugir, perquè el principal servei que té per objecte la preservació i la restauració de la salut pública a Olesa és el CAP, i si bé és cert que no té les competències de sanitat, sí que té l'obligació d'exigir a la Generalitat i a la Mútua de Terrassa que ens doni un bon servei sanitari a la ciutadania, exigència que ha d'anar més enllà de la periòdica i protocol·lària reunió trimestral i tripartida que la pàgina web de l'Ajuntament informa amb les típiques i tòpiques "coletillas" "hem demanat..., ens han dit que no pot ser,.... potser més endavant..., mirarem a veure si...., i mentrestant la ciutadania olesana està sense servei d'urgències sanitàries i farmacèutiques de fa anys, la Mútua de Terrassa i CatSalut pensen que a Olesa qui dia passa l'any empeny i avall que fa baixada.

    N'Ada, no mati al missatger, a Olesa hi ha problemes a la sanitat que afecten la salut pública i ha de ser del seu interès que es resolguin. Quan va acceptar formar part de la llista del Bloc Olesà no sé si la van informar, potser li van amagar, ves a saber, que és un partit que, si mes no sobre el paper, es diu d'esquerra alternativa i radical i com a tal ha firmat un acord de col-laboració amb Catalunya en Comú. Compleixi l'acord i vagi més enllà de la simple reunió estèril en la defensa de la sanitat pública: convoqui a la ciutadania, posis davant de la mobilització per una sanitat pública de qualitat que preservi i restauri la salut pública de què presumeix.

    Per acabar, no puc deixar de mostrar-li la meva sorpresa pel que em va etzibar en acabar el ple. "Vostè no es pot dirigir a mi en aquest to". De debò el meu to a l'hora de parlar no li va agradar?. Repassis el vídeo del Ple des de 1:54:38 a 1:55:44 a https://www.youtube.com/watch?v=cs24B4WhRio. Que la molesta?. Fixis bé que només parlo, no crido, no insulto. Que li molesta el to o la pregunta?. Evidentment, no la raspallo, com potser pugui estar acostumada; per a raspallades a l'esquena ja té la ràdio municipal, el Nunci de la Vila o publicitat pagada a determinats medis. Si vol continuar en la política olesana acostumis a la polèmica i el debat, encara que pugui ser agre, i no confongui autoritat (que es guanya) amb autoritarisme (que s'imposa) com fan les dretes.

CRÒNIQUES PLENARIES OLESANES. MITGES VERITATS I MENTIDES SENCERES

  

Lluís XIV

   

    Gairebé cinc hores va durar el Ple municipal del passat 24 de març. No s'espanti l'amable lector, que aquest cronista no explicarà fil per randa el que va passar en aquest període de temps, no; torracollons i rondinaire de mena com és, només ho farà amb els fets que consideri criticables i/o censurables sota el seu, i només seu, punt de vista, això si, tot amb la noble finalitat de què a la ciutadania no li plantin la bleda al clatell. Amb tot allò que està ben fet no cal perdre-hi el temps, perquè se suposa que és responsabilitat de les administracions públiques servir l'interès general amb eficàcia (ep¡¡, això diu la Constitució) i no hem de raspallar l'esquena dels senyors regidors només per qué fan bé la seva feina, això va en el sou. Per propaganda Olesa Ràdio, El Nunci de la Vila i publicitat pagada a altres medis.

    Dues coses es van evidenciar al Ple. La primera: El trauma infantil, compartit amb el seu germà, que té el regidor Jordi Martínez del Bloc Olesà, provocat pel dubte de no saber si Fu-Manxú, s'escriu Fu-Manxù, Fu-Manchú, Fumanchú, Fumanxú, Fu Manxú o Fu Manchú. Quedi tranquil el Sr. Martínez, que totes les variants serveixen perquè sobre el particular no hi ha consens entre l'Institut d'Estudis Catalans, la Real Acadèmia de la Lengua, ni la 語言學院 (secció mandarí). De la segona cosa ja ens havíem adonat fa temps: Com és de fàcil que l'alcalde, Il-ltre. Sr. Miquel Riera i Rey, se senti ofès i s'enfadi quan li diuen alguna cosa que no és del seu personal gust. Aquest home, fent honor al seu segon cognom, deu voler imitar l'absolutista rei Lluís XIV de França pensant que "l'Ajuntament soc jo". Però ja ens va advertir el vell Marx (el barbut, no Groucho) que quan la història es repeteix la segona vegada ho fa en forma de farsa.

    Entre rialletes burletes i comentaris capciosos cap als pobres regidors de Ciutadans (s'ha de dir que de vegades s'ho guanyen a pols), mitges veritats i mentides senceres, va anar passant el temps i l'ordre del dia de la sessió plenaria.

    Es va votar el Reglament Municipal de Prestacions Econòmiques de Caràcter Social. El regidor Jordi Martínez, si el del Fu-Manxú, va predicar que l'ajuntament ara reconeixerà drets de ciutadania irrevocables a on abans només hi havia subvencions graciables i així "ara qui reuneix les condicions, té el dret, i passa a tenir el recurs assegurat" va sentenciar, però el cronista, que a més de torracollons és curiós, s'ha mirat el susdit reglament i no para de veure-hi referències a condicionar aquests suposats drets ciutadans a limitacións pressupostàries, amb el risc que qui no corri a demanar i arribi tard, tururut violes. El Sr. Barreres de la CUP, que creu en la igualtat, es va posar molt content. Potser no havia llegit la lletra petita del prospecte.

    El Sr. alcalde ens deia, orgullós ell, que l'ajuntament olesà havia sigut pioner a reclamar uns diners que la Generalitat s'havia quedat de les escoles bressol, però fins i tot els serveis informatius municipals ja havien aixecat la llebre i havien deixat escrit feia mesos, que el pioner havia sigut el de Cornellà, que més tard van reclamar sis municipis més, i finalment Olesa apareixia barrejat entremig de trenta municipis ressagats d'última hora. Cagondena.

    També el Bloc Olesà ens va voler fer passar bou per bèstia grossa presentant una moció per transformar la SAREB, aquella cosa que en diuen el “banc dolent” i que es va quedar tots els pisos que tenien els bancs per a deixar-los nets de pols i palla, en un instrument per garantir el dret a l'habitatge cedint-los als ajuntaments . Una bona moció per crear habitatge públic, aprovada amb els vots favorables del Bloc Olesà, ERC, la CUP i Junts i les abstencions del PSC i Ciutadans. Tots veiem Olesa com un valerós David tot sol contra el gegant Goliat en forma d'especulador, una lluita desigual i heroica...., però el Bloc va presentar la moció com si fos de collita propia i es va oblidar d'aclarir que la moció s'havia presentat per Catalunya en Comú a tots els municipis on els comuns són presents d'una forma o altra. No hi havia heroïcitat, sinó esquivar les tensions internes del Bloc Olesà fent equilibris per dissimular la seva interessada relació parasitaria amb Catalunya en Comú....... En fi, el que deiem a l'encapçalament.

LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA DESMEMORIADA

    El divendres 8 d'abril a l'auditori de la Casa de Cultura d'Olesa, vaig assistir a l'Audiència Memorial d'Olesa. Aquest és un projecte de la Diputació de Barcelona com ""exercici de memòria pública amb l'objectiu que fets silenciats puguin ser explicats en públic" i fer-ho des d'un punt de vista plural, des de l'inici de la Guerra Civil fins a la instauració de la democràcia després de la dictadura franquista..... (i) que a Olesa els testimonis se centrarien sobretot en episodis relacionats amb la Guerra Civil i la primera etapa del franquisme."...."amb els testimonis dels besnets, per tant, familiars de quarta generació de les persones víctimes de la Guerra Civil"....."aquests testimonis són importants per conscienciar i sensibilitzar la població més jove i treballar perquè "els fets del passat no tornin a succeir en el futur"", segons detalla la pàgina web de l'ajuntament.

    Crida l'atenció que un acte d'"exercici de memòria pública...de fets silenciats... des de l'inici de la Guerra Civil fins a la instauració de la democràcia.." a Olesa, se centri cronològicament només des de la guerra a la primera etapa del franquisme, obviant que el dictador va morir el 1975 amb les presons plenes de presos polítics i aplicant la pena de mort a lluitadors antifranquistes (sense oblidar que el règim dictatorial va durar de fet fins al 1978). En la intervenció institucional de l'alcalde es va reconèixer que s'anava tard i això explica que hagin de ser els familiars de quarta generació (besnets) qui facin aquest exercici de memòria. Però és que sempre anem tard a Olesa en qüestions de memòria democràtica: Es va trigar dinou anys després de la mort del dictador, a retirar el Monument als "25 años de paz", trenta-tres a rehabilitar i homenatjar al seu alcalde Fèlix Figueras, assassinat pel feixisme, quaranta-un per canviar el nom de la Plaça del Terç de la Mare de Déu de Montserrat i quaranta-set el carrer d'Alfons Sala... i encara pengen serrells; perquè a Olesa en els trenta-sis anys de dictadura no només va haver-hi víctimes directes de la guerra i dels camps de concentració, també hi va haver "maquis", protagonistes de lluites obreres i socials del franquisme mes tardà represaliats, o, fins i tot, tota una societat que conscientment o inconscientment estava mutilada en els seus drets pel ferri control ideològic i religiós condicionant la qualitat del seu futur democràtic que, ara, és present. També s'ha d'esperar que la quarta generació dels que vam viure el darrer franquisme faci el nostre exercici de memòria?. Per què aquesta singularitat olesana?.

    També crida l'atenció el suposat "bonisme" de l'acte i de l'anomenat "punt de vista plural", equiparant els suposats dos bàndols en la responsabilitat dels terribles fets, el mite-fal·làcia de les "dues espanyes". No hi ha hagut mai "dues espanyes" sinó la imposició fèrria i violenta de privilegis per part de les classes poderoses des de la guerra del francès de 1808, si mes no (sí, 1808, heu llegit bé) . Totes les morts violentes són reprovables, però de les que es van produir a la rereguarda republicana per part d'elements incontrolats als primers mesos de la guerra, cal preguntar-se quines injustícies havien trasbalsat aquest país perquè és desfermes aquell odi contra les classes privilegiades i la religió catòlica, cal preguntar-se si s'haguessin produït aquells fets execrables de no ser pel cop d'estat feixista i la República hagués fet camí. Cal, doncs, que els descendents d'aquelles víctimes s'adonin que els responsables primers de la seva mort van ser els revoltats contra la legalitat republicana, teòricament els seus, ningú més. Ells van recuperar privilegis i patrimoni fins i tot amb escreix, mentre els perdedors van recuperar la misèria i el menyspreu. Si no són conscients d'això, difícilment es pot parlar de reconciliació i reparació, perquè una cosa és el descontrol en moments confusos i altra la repressió i el terror institucionalitzat, metòdic i sistemàtic dels facciosos que va durar trenta-cinc anys pel cap baix. És partint d'aquestes premisses que, com va dir l'alcalde, "els fets del passat no tornin a succeir en el futur".

 

CARTA OBERTA I DESENCISADA A CLAUDIO CARMONA, COORDINADOR DE CATALUNYA EN COMÚ AL BAIX LLOBREGAT.

Company (?) Claudio Carmona:

    El dimarts 29 de març els adherits a (militants de, millor dit) Catalunya en Comú (CatComú) d'Olesa de Montserrat vàrem baixar a Sant Feliu de Llobregat per mirar de reobrir el procés de creació del Comú olesà (suspès des de fa anys per pressions inicials d'EUiA i mantingut per l'actual direcció), i oferir, de nou, la creació d'una alternativa de candidatura d'esquerra crítica i radical a les eleccions municipals de 2023 que permetés superar l'anomalia democràtica que suposa el suport de CatComú al Bloc Olesà (BO), perquè encara crèiem en el projecte CatComú i el volíem fer créixer. No veníem a pidolar, sinó a exigir.

    Et recordo la teva resposta, Claudio?. Va ser que Olesa de Montserrat no formava part dels "teus" (sic) interessos, que els adherits a (militants de, millor dit) CatComú olesans no gaudíem de la "teva" (sic) confiança. Després, en un intent de dividir-nos, vas derivar la teva manca de confiança només cap a la meva persona, perquè llegies el meu blog i les dues vegades que m'havies vist (no recordo la primera) el meu "to" (sic) et "violentava" o "incomodava" (sic). Més tard, i davant arguments tan pobres el company (?) Jordi Gil, que et coadjuvava, va confessar que la veritable raó del despropòsit olesà era que el BO "ens dona un alcalde" (sic) malgrat "que nosaltres tampoc ens en refiem d'ells" (sic), i és tanta la poca vergonya, que vau tenir la barra de dir que si el BO perdia l'alcaldia el 2023 ja parlaríeu amb nosaltres pèl...2027¡¡¡. La política com a ètica dels afers públics en estat pur (permetem la ironia).

    Claudio, ets jove i no sé de quina cultura política, sindical o social vens, però que et "violenti" o "incomodi" la vehemència i l'apassionament en la parla o l'escriptura de qui es creu el que fa, m'indica que no has tingut gaire praxi assembleària, però, mira company (?), jo soc vehement i m'apassiono quan parlo, sobretot si em toquen els collons (espero no ferir-te la sensibilitat), és la meva cultura, forjada al PSUC i les CC.OO. des de 1972 i ni puc ni penso renunciar-hi als meus seixanta-vuit anys. Per "violència" o "incomoditat" la nostra que només ens teniu de camàlics enganxacartells mentre alimenteu el parasitisme del BO.

    Nosaltres veníem a parlar d'ideologia i de principis, d'esquerra crítica i radical, del fil roig, verd i violeta, vosaltres ens vàreu parlar de números, traduït en vots i diners, i per vosaltres això vol dir donar el paraigua de CatComú al BO, un partit estretament local sense estructura ni militància, poti-poti d'ideologies (com va dir el seu primer alcalde), amb elements de "beautiful people", "gauche divine" i tradicionalisme conservador-clerical, renunciant per pur càlcul tacticista-curtterminista, a tenir, mantenir i alimentar estructures territorials de reflexió, discussió i acció que permetin crear hegemonies socials d'esquerres i córrer el risc d'esdevenir mera plataforma electoral sota el miratge de suposats redits immediats però efímers. Mentrestant el BO, igual que  els tramposos tafurs del Mississipí amagaven les cartes, sempre ha procurat amagar als seus electors (i, fins i tot, als seus candidats) la relació amb CatComú. Ho saps bé Claudio, són com la Rosa de Alejandria de la copla que "es colorada de noche y blanca de día".

    Com deia Antonio Gramsci, "les idees i la lluita no viuen sense organització", estic convençut, i per això i malgrat tot, em vaig creure les paraules de la Jèssica Albiach a les darreres eleccions "Mirem-nos als ulls.... potser no guanyarem... però ens necessitem mútuament", em creia les crides que per e-mail em fèieu a participar i crear estructura, però que hipòcrita i fals em resulta ara tot plegat. Com voleu que siguem avançada ideològica d'un projecte global i no interessadament localista, si no ens estimeu, no ens cuideu, no ens doneu eines en el que és una carrera de fons?. Ja va dir Joan Coscubiela que no hi ha res pitjor per una força política que trencar el vincle emocional amb la seva gent.

    Fins aquí he arribat Claudio, la fe s'acaba amb la evidència dels fets, heu desencisat, frustrat i decebut persones valuoses, velles, per dir-ho d'alguna manera, amb l'experiència d'antigues lluites socials, i joves disposades a continuar-les. Fins ara la meva relació amb CatComú era contradictòria però lleial, com a l'estrofa de "Lagrimas negras":

Aunque tú me has echado en el abandono.
Aunque tú has muerto todas mis ilusiones.
En vez de maldecirte con justo encono.
En mis sueños te colmo
de bendiciones.

però ara, m'allibero de lleialtats buides i m'acolliré al Pau Riba de "Mel" quan deia:

Ens asseurem al sol sota les parres
o sota un pi o d'una olivera,
i deixarem que les abelles
se'ns enduguin els pensaments
al rusc
per fer-ne mel.

    De tot cor Claudio,sigues feliç 

Martí Obiols Casanovas 

BARALLA DE GALLS OLESAMONTSERRATINS

   

 

    Es veu que ha fet pupa i no va ser cosa menor la protesta ciutadana del dijous 24 de febrer davant de l'ajuntament, perquè ha provocat un autèntic terrabastall que s'ha vist reflectit al Periòdic 08640 en una baralla de galls picant-se la cresta, entre el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i el Bloc Olesà (BO). Els dos s'han gastat les seves bones virolles (es nota que van forts d'armilla) inserint dos pamflets a tota pàgina, primorosa tipografia, dues tintes i color al periòdic mensual olesà.

    Un gall, el BO, fent-se "autobombo", ens vol fer entendre que aparcar a Olesa és gairebé una experiència onanistament extasiant i que la xerrameca batxillera que se sent pels taulells de bars i botigues de què s'augmentaran a la nostra vila les places de zona blava, trinco, trinco, és una "fakenews" escampada al Facebook des d'una cova secreta de Mèxic pel PSC olesà que només vol, dolentots ells, que fer mal al pobre BO. L'altre gall, el PSC, es fa l'ofès i diu que què s'han cregut al BO, que ells respecten els drets fonamentals de manifestació i expressió i que els seus adherits tenen total llibertat per exercir-los individualment, i al partit, fent-se l'orni, que els registrin, i que es prepari el BO que ara venen els seus advocats, deslleials¡¡ deshonestos¡¡, així agreixen tot el que el PSC ha fet pel BO?. Salten perilloses espurnes mentre la resta del galliner municipal s'espolsa les plomes mirant de no socarrimar-se gaire.

    Fum tot plegat. Resulta que d'aquí a setze mesos torna a haver-hi eleccions municipals. Fum per ocultar la realitat d'un BO pagat de si mateix, superb i paternal que té por de la lluita veïnal, sobretot si és espontània, i que només sap fer política d'aparador enganyosament participativa. Fum que tapi l'escassa, si no nul·la, oposició del PSC des de l'inici de la legislatura, incapaç de crear inèrcies per enfrontar-se a un BO en minoria del que, potser, és ostage.

    El problema és més greu encara quan en tota aquesta tragicomèdia hi col·laboren uns mitjans de comunicació local que en comptes de fer-se portaveus de la ciutadania (fixeu-vos que, de fet, al darrer número del 08640 no hi ha cartes ciutadanes, malgrat que em consta que en té pendents de publicar de fa mesos), prefereixen portar una línia clientelar amb qui sigui susceptible de tenir poder en un moment o altra, no importa quan, i ja se sap que pagant Sant Pere canta. Als olesans i olesanes ens sobra propaganda de parts interessades i ens mereixem i necessitem més informació periodística objectiva, veraç, critica i contrastada.

 

LA PARANOIA CONSPIRATORIA DEL BLOC OLESÀ

     

    Així com el franquisme tenia un dels seus dimonis familiars a qui donar la culpa de tot, fins i tot de "la pertinaz sequia", en el "comunismo-judeo-masónico internacional", també és costum arrelat en el Bloc Olesà (BO) buscar caps de turc quan les coses li van mal dades. És propi de règims autoritaris.

    Fixeu-vos. Quan es discutia el Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) era la pèrfida Movem Olesa, ressentida per haver-se quedat a les portes de l'ajuntament, qui movia els fils de la "conjura" contra el BO manipulant el Moviment Veïnal com a "tontos" útils. I dijous passat, el PSC va atiar una turbamulta de xusma intoxicada per una pàgina de Facebook plena de "fakenews", que es va manifestar cridant i pitant (on s'ha vist tanta vulgaritat¡¡¡) davant de l'ajuntament contra determinades polítiques del BO i destorbant l'ànim dels regidors ja fossin governamentals o ja fossin opositors. En el súmmum de la paranoia, l'intel·lectual orgànic del BO (un personatge que no té un pèl de tonto, literalment) ha deduït, seguint la lògica aristotèlica, que en aquesta sediciosa acció, el PSC olesà va estar telepàticament dirigit des de subterranis i inhòspits amagatalls ubicats a l'estat federal de Guerrero per un malvat exregidor socialista fugit a Mèxic.

    Això és el que hi ha. Si el Quixot va perdre l'enteniment per no parar de llegir novel-la cavalleresca, el BO l'ha perdut empatxat de pel-licules de Fu-Manchú o de Bond, James Bond.

    Nascut de la conspiració per controlar l'associacionisme veïnal, el BO s'ha tornat conspiranoic. Aquest partit creat de l'aliança entre sectors de la "gauche divine" olesana i "proletaris" d'EUiA, però profundament arrelat en la olesanitat políticament correcta, conservadora i sempiterna filla del salisme, no s'adona, o potser no vol adonar-se, que té un problema de percepció de la realitat. Ja voldria el PSC tenir aquest poder de convocatoria. Creure, o pensar, que dues pàgines del Facebook obertes lliurement a tothom que hi vulgui dir la seva i que arriben a 800 persones i escaig cada una (moltes repetides, admetem-ho) són una font d'intoxicació manipulades per forces satàniques, és per fer-s'ho mirar. 

    No sabem que demanen¡¡¡ se sentia al Ple. El govern municipal i l'oposició (tota) no poden fer un exercici d'humilitat i pensar que la inconcreció de les peticions de què acusen als manifestants és indicatiu de que hi ha un fort malestar per part d'un ampli sector de la ciutadania?. Alerta¡¡¡ el dijous es van manifestar 70 persones, però n'hi ha 800 a la reserva i segur que moltes altres que encara no han fet el pas de sortir de l'anonimat i això es tradueix en vots que, a més a més, es poden organitzar.

    Ah¡¡¡ el Bloc Olesà, aquest partit autoproclamat precursor del 15M i campió de la participació i la transparència, però que només ho és de la impostura. Clar que amb l'oposició que té, en el país dels cecs el borni és el rei.