L'ACCELERADA DERIVA DEL BLOC OLESÀ CAP A L'AUTORITARISME. L'ÚLTIM EXEMPLE: LA RESTRICCIÓ DEL DRET DE MANIFESTACIÓ.

L'anomenat “Moviment Veïnal d'Olesa de Montserrat, que pretén que el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) sigui discutit per la ciutadania de forma més amplia i participativa del que s'ha fet fins ara, ha organitzat pel diumenge 1 de desembre una marxa popular per explicar “in situ” els punts més conflictius del POUM, i que finalitzarà al migdia prenent-nos un vermut davant de l'Ajuntament....”com permiso de la autoridad y si el tiempo lo permite”. Bé, això del permís de l'autoritat és relatiu perquè en temps en què se'ns reclamen desobediències per part de les mateixes autoritats si hem de desobeir, obedientment desobeirem.

Dic això perquè m'han informat que l'Il-lustre Sr. Miquel Riera, Alcalde-President de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat ha denegat el permís de concentració davant la Casa de la Vila, que el Moviment Veïnal havia demanat fa un mes i ens envia a un lloc més apartat i menys visible.

Desconec els fonaments jurídics d'aquesta alcaldada i quins criteris d'aplicació de les ordenances municipals l'han guiat, ni quines raons d'ordre públic, si n'hi ha, la justifiquen. La plaça Fèlix Figueras és tradicionalment el lloc habitual de concentracions ciutadanes lúdiques i reivindicatives amb autorització prèvia o sense, amb llaços grogs o sense, amb armes o sense, i el Moviment Ciutadà en un diumenge al migdia, ni pot (ni vol) impedir l'accés a l'Ajuntament, ja que, endemés, és tancat, ni vol impedir la circulació dels ciutadans que passegen, ni comprar el tortell a la pastisseria, ni, de bon tros, que els ciutadans que ho vulguin puguin anar a missa de dotze; només vol mostrar de forma pacífica i cívica la seva disconformitat amb el POUM.

Per força haig de pensar que un alcalde que diverses vegades ha demostrat ser autoritàriament bel-ligerant amb el Moviment Veïnal com el Sr. Miquel Riera, només vol invisibilitzar-lo impedint-li l'ús legítim, pacífic i democràtic de l'espai públic de la manera que el Moviment Veïnal cregui convenient.

Ras i curt: El govern municipal d'Olesa de Montserrat que ha sancionat ciutadans per exercir el dret fonamental a la llibertat d'expressió, ara recau i pretén restringir el dret tan fonamental i complementari de l'altre, com és el de manifestació pacifica. Preocupant

De tota manera no ens pot estranyar aquestes actituds autoritàries d'un govern municipal sostingut pel Bloc Olesà, aquest partit impostadament autoanomenat d'esquerra alternativa i demòcrata que s'estripa les vestidures quan l'Estat vulnera drets fonamentals de la ciutadania però que ni es despentina quan els vulnera ell. Que s'ha permès, amb majories absolutes o minoritàries, des de saltar-se arbitràriament les seves pròpies ordenances i reglaments, a utilitzar de forma partidària les instal-lacions municipals o a manifestar públicament que l'ajuntament no està obligat a complir les normes que fan possible la convivència ciutadana (quan li retirarà l'aixopluc Catalunya en Comú, el meu partit?).

L'autoritat és signe de fortalesa per a qui l'exerceix democràticament, però l'autoritarisme de debilitat per a qui ha perdut l'autoritat.

Ah¡¡¡ i el diumenge em fotré un vermut davant de l'Ajuntament. Tu també pots venir si vols.

LA FARSA DEL VICARI QUIM TORRA CONTRA LA TRAGÈDIA DEL MH LLUÍS COMPANYS

¿Quantes vegades amb relació al “procés” s'ha citat allò que Marx va escriure al 18 Brumari de Louis Bonaparte de què la història es repeteix dues vegades, la primera com a tragèdia i la segona com a farsa?. Doncs tornem-ho a fer una altra vegada, perquè al judici que per desobediència es va celebrar el passat dilluns dia 18 l'acusat, MH Quim Torra, va voler imitar la dignitat de Lluís Companys el 1935 (no el 1940 que això és molt més seriós) i els pets que va anunciar a Bescanó li van sortir com a diarrea.

He vist l'acte de judici pel Canal3/24 (sóc jubilat com els que solen seguir les misses i actes religiosos del “processisme” i tinc temps) i m'ha fet l'efecte que el MH Quim Torra ha buscat desesperadament la inhabilitació que, creu, el farà passar als llibres d'història, però em penso que només es quedarà a les notes anecdòtiques a peu de pàgina. L'èpica que se li va voler donar a l'acte de judici va quedar en un sainet castís, caient en la contradicció de reconèixer que s'havien desobeït les ordres d'un organisme que era considerat jeràrquicament inferior (si desobeiexes reconeixes la jerarquia i si et consideres per sobre no hi ha desobediència), i fent passar una desobediència a mitges per una gran i heroica desobediència pel mètode d'amagar que finalment s'havia acomplert porugament, el que demanava la JEC, és a dir, retirar la pancarta del balcó del Palau de la Generalitat. Per a llogar-hi cadires.

El més preocupant de tot plegat va ser l'al-legat final. El que havia de ser el testament polític del MH Quim Torra es va convertir en una apologia del totalitarisme i autoritarisme més descarnat amb notes de victimisme per a convençuts. El vicari del rector de Waterloo i feligresos neguen la preeminència dels drets personals sobre uns dubtosos drets territorials i es permeten, des de la trona pública, interpretar la llei a la seva conveniència i gust i negant que s'hagin de complir les resolucions que no agraden. Això és enderrocar els fonaments de l'estat democràtic (que etimològicament vol dir dels pobres lliures) i no em serveix l'excusa de què els “altres” també ho fan. És estrany, peró coincideixo amb en Joan Tardà d'ERC quan diu que, encara que imperfecta el Reino de España és una democràcia.

És llest aquest home. Amb 58 anys, gloriosament inhabilitat per un tribunal feixista, la caixa de resistència li pagarà les multes i despeses, li quedarà una paga vitalícia com a President, despatx i escorta. Aneu-li al darrera amb un flabiol sonant.

Després del que he vist ara la diré grossa i baixarà el Santcristo gros, ho sé, però m'ho crec. He arribat a la conclusió provisional de què Franco i el MH Quim Torra es diferencien en el fet que un va guanyar i l'altra ha perdut i s'assemblen en què un es creia i l'altra es creu en possessió de la raó més absoluta. Perillós.

PER LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ. CARTA OBERTA DE SOLIDARITAT SINCERA A L'OLESÀ FELIP SEGURA

Apreciat conciutadà

No ens coneixem personalment, però no importa. Sé que el dia 19 de Novembre et jutjaran per haver fet una piulada al “Twiter” i que per això et demanen quatre anys de presó i 145.334€ com a fiança d'eventuals responsabilitats. Es veu que vas escriure sobre la mort a trets de dos guàrdies civils a Terol "Doncs que haguessin estudiat, en comptes d'allistar-se a un cos militar de perdonavides i estova-àvies. Em sap greu el tràngol de la família, però és el mateix tràngol de la família de qualsevol heroïnòman dels 80. Ells han triat el camí que volien".

Sincerament Felip, la piulada la trobo imprudent pels temps que corren, però amb la mateixa sinceritat et dic que si has volgut fer ús del teu dret inalienable a la llibertat d'expressió, això per a mi és sagrat i, malgrat que com dic al començament no et conec personalment, és motiu suficient per a donar-te el meu suport i solidaritat sense dubtes, ni fissures. Per això vaig ser al ple municipal on es va llegir el manifest fent-he costat i lamento no haver pogut assistir a l'acte públic del “Casal”.

Sempre he pensat que el dret fonamental a la llibertat d'expressió és el primer entre iguals de tots els drets fonamentals, és el que permet l'efectivitat de tots els altres i estic d'acord amb el president J.F Kennedy quan va dir que “els drets de cada persona disminueixen quan els drets de només una d'elles es veuen amenaçats” per això també et faig costat Felip, els drets s'han de defensar si no te'ls prenen i ha costat molt aconseguir-los.

A mi mateix, utilitzar la llibertat d'expressió em va costar presó el 1973 (clica aquí si vols més dades), el 1976 al servei militar (clica aquí so vols més dades) i el 2015, en plena democràcia, una multa de 301€ imposada per l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat governat pel Bloc Olesà (clica aquí si vols més dades). El 1973,en ple franquisme, vaig tenir la solidaritat dels companys de l'institut on aleshores estudiava i del taller on treballava; el 1976 em vaig trobar sol perquè ja sabem com funcionen les casernes, i el 2015, repeteixo que en plena democràcia, cap dels grups municipals (excepte un) que ara, en nom de la llibertat d'expressió et donen suport, inexplicablement no van moure un dit per defensar el meu dret.

T'explico això, Felip, perquè, com diuen en castellà, “fiate de la virgen y no corras”. Deixo de banda les persones que de bona fe van anar al Casal a donar-te suport, però posaria la mà al foc i no em cremaria que si la situació política de Catalunya i Espanya fos de normalitat, a la majoria dels que estaven a dalt de l'escenari els importaria una merda el teu problema, perdona la cruesa. ¿Pots refiar-te d'un alcalde que forma part del Bloc Olesà que em va sancionar per gosar dir a la guàrdia urbana que “si una pintada posés que el cap de la policia municipal és un terrorista ja faria temps que estaria esborrada” i ha callat?. ¿Pots refiar-te de partits com JxCat, ERC i PSC que van abaixar el cap i van permetre que això passes a Olesa?. ¿Pots refiar-te de JxCat que són els hereus de la CDC que va permetre amb la seva abstenció que tires endavant la "ley mordaza" impulsada pel PP?.

Et comprenc Felip. Quan ens trobem davant de situacions complicades i angunioses tothom ens agafem a un ferro roent, encara que sigui el de les solidaritats hipòcrites i impostades, però et fan costat només perquè ets políticament rendible pels seus fins, que potser comparteixes i estàs en el teu dret. I no parlo des de la rancúnia, com molts m'acusaran, parlo des de la tristor que em provoca veure les manipulacions i mentides d'uns i altres i des de la por que tot plegat no tingui solució. Però acabi com acabi el teu problema, no defalleixis mai, fes ús dels teus drets, que són personalíssims i de ningú mes, de forma radical i crítica, defense'ls amb ungles i dents.

Junts en els principis republicans de la llibertat la igualtat i la fraternitat, de tot cor que tinguis sort.