dissabte, 16 de novembre del 2019

PER LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ. CARTA OBERTA DE SOLIDARITAT SINCERA A L'OLESÀ FELIP SEGURA



Apreciat conciutadà

No ens coneixem personalment, però no importa. Sé que el dia 19 de Novembre et jutjaran per haver fet una piulada al “Twiter” i que per això et demanen quatre anys de presó i 145.334€ com a fiança d'eventuals responsabilitats. Es veu que vas escriure sobre la mort a trets de dos guàrdies civils a Terol "Doncs que haguessin estudiat, en comptes d'allistar-se a un cos militar de perdonavides i estova-àvies. Em sap greu el tràngol de la família, però és el mateix tràngol de la família de qualsevol heroïnòman dels 80. Ells han triat el camí que volien".

Sincerament Felip, la piulada la trobo imprudent pels temps que corren, però amb la mateixa sinceritat et dic que si has volgut fer ús del teu dret inalienable a la llibertat d'expressió, això per a mi és sagrat i, malgrat que com dic al començament no et conec personalment, és motiu suficient per a donar-te el meu suport i solidaritat sense dubtes, ni fissures. Per això vaig ser al ple municipal on es va llegir el manifest fent-he costat i lamento no haver pogut assistir a l'acte públic del “Casal”.

Sempre he pensat que el dret fonamental a la llibertat d'expressió és el primer entre iguals de tots els drets fonamentals, és el que permet l'efectivitat de tots els altres i estic d'acord amb el president J.F Kennedy quan va dir que “els drets de cada persona disminueixen quan els drets de només una d'elles es veuen amenaçats” per això també et faig costat Felip, els drets s'han de defensar si no te'ls prenen i ha costat molt aconseguir-los.

A mi mateix, utilitzar la llibertat d'expressió em va costar presó el 1973 (clica aquí si vols més dades), el 1976 al servei militar (clica aquí so vols més dades) i el 2015, en plena democràcia, una multa de 301€ imposada per l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat governat pel Bloc Olesà (clica aquí si vols més dades). El 1973,en ple franquisme, vaig tenir la solidaritat dels companys de l'institut on aleshores estudiava i del taller on treballava; el 1976 em vaig trobar sol perquè ja sabem com funcionen les casernes, i el 2015, repeteixo que en plena democràcia, cap dels grups municipals (excepte un) que ara, en nom de la llibertat d'expressió et donen suport, inexplicablement no van moure un dit per defensar el meu dret.

T'explico això, Felip, perquè, com diuen en castellà, “fiate de la virgen y no corras”. Deixo de banda les persones que de bona fe van anar al Casal a donar-te suport, però posaria la mà al foc i no em cremaria que si la situació política de Catalunya i Espanya fos de normalitat, a la majoria dels que estaven a dalt de l'escenari els importaria una merda el teu problema, perdona la cruesa. ¿Pots refiar-te d'un alcalde que forma part del Bloc Olesà que em va sancionar per gosar dir a la guàrdia urbana que “si una pintada posés que el cap de la policia municipal és un terrorista ja faria temps que estaria esborrada” i ha callat?. ¿Pots refiar-te de partits com JxCat, ERC i PSC que van abaixar el cap i van permetre que això passes a Olesa?. ¿Pots refiar-te de JxCat que són els hereus de la CDC que va permetre amb la seva abstenció que tires endavant la "ley mordaza" impulsada pel PP?.

Et comprenc Felip. Quan ens trobem davant de situacions complicades i angunioses tothom ens agafem a un ferro roent, encara que sigui el de les solidaritats hipòcrites i impostades, però et fan costat només perquè ets políticament rendible pels seus fins, que potser comparteixes i estàs en el teu dret. I no parlo des de la rancúnia, com molts m'acusaran, parlo des de la tristor que em provoca veure les manipulacions i mentides d'uns i altres i des de la por que tot plegat no tingui solució. Però acabi com acabi el teu problema, no defalleixis mai, fes ús dels teus drets, que són personalíssims i de ningú mes, de forma radical i crítica, defense'ls amb ungles i dents.

Junts en els principis republicans de la llibertat la igualtat i la fraternitat, de tot cor que tinguis sort.