MOVEM OLESA, UNA COLLA DE GENT RADICAL, CRÍTICA, EXCÈNTRICA I SINISTRA.....COM TU.

Fixeu-vos bé en la fotografia. Hi veieu a la Meritxell (Merit) i al Samuel, o al Samuel i la Merit, ("tanto monta, monta tanto"). Encapçalaran la candidatura municipal de MOVEM OLESA, un projecte local de molt alt nivell i mirada llunyana que sap que la política olesana no s'acaba a Olesa i que per millorar-la també cal estar a on es talla el bacallà.

Malgrat el nom de profeta d'ell i de marededéu trobada d'ella, per a la "gente de bien" tenen tots els defectes de les persones lliurepensadores: són radicals i crítiques i no contentes, encara tenen la barra de fer-ne gala i com que no saben ni volen dissimular a més a més afegeixen que també són excèntriques i sinistres....Embolica que fa fort¡¡¡.

Peró no ens espantem pas, eh¡¡¡

Són persones radicals, no perquè estiguin sempre cridant i volent fotre-ho tot enlaire (són més bé de bon tarannà), sinó perquè volen anar a l'arrel de les coses. A l'arrel de la democràcia, de la participació ciutadana, contra la demagògia i el populisme de bar.

Són persones crìtiques no perquè vagin per les barberies i botigues posant verd al veí, sinó perquè actuen amb criteri que els permet contrastar idees i decidir amb seny ( i quan convé amb la necessària rauxa, tot plegat tant català).

Són persones excèntriques, no per rares i extravagants sinó perquè no els agrada ser al centre polític, que és la forma de no mullar-se el cul i, ens agradi o no, la història (i l'actualitat) ens ensenya que la societat es mou en una lluita permanent entre el poderós i qui només té la seva força de treball per vendre-la (tant se val treballadores per compte aliena o autònomes), i per això dins de la seva excentricitat són....

...., Són persones sinistres, no per malintencionades ni llòbregues, sinó perquè no volen estar a la destra de Déu Pare esperant tranquil·lament la salvació en el més enllà, sinó perquè estant al món i sabent el món on viuen, són d'esquerres i estan amb les persones que necessiten treballar per a viure, les pobres, les immigrants (si, perquè primer els de casa i elles també són de casa nostra), amb qui necessita i exigeix perquè la paga, escola i sanitat pública de qualitat...., en definitiva, amb qui vol recuperar i fer seus els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat ara i aquí.

Aus exòtiques (no rapinyaires, això si), a diferència d'altres no els fa vergonya dir que són polítiques i que fan política, perquè l'entenen com l'ètica dels afers públics i perquè si no la fan hi ha que la faran sense ètica ni estètica.

Si també us considereu gent crítica, radical, excèntrica i sinistra com la Merit i el Samuel (o el Samuel i la Merit, vaja), aneu a escoltar i a parlar i, si cal, discutir-hi el diumenge 7 d'abril a les 11 del mati a "L'Escorxador". Parlarem d'una Olesa per viure-hi i viure-la. No hi perdreu res anant-hi.

DE HEROICITATS I ENSARRONADES. EL CAS DE L'ALCALDIA D'OLESA DE MONTSERRAT COM EXEMPLE.

Entremig de les grans ensarronades del "Procés" (posem que parlo dels 18 mesos, o del reconeixement internacional, o de les estructures d'estat, o de la mateixa declaració d'independència, o...) se n'han amagat d'altres de més petites que han ajudat a fer bullir l'olla i/o a donar moments de glòria a alguns alcaldes i alcaldesses que fossin recollits per a la posteritat pels cronistes locals.

Per què ho dic això? Doncs ús en faré cinc cèntims: La Il·lustre Alcaldessa d'Olesa de Montserrat va signar el passat 8 de setembre un decret donant "ple suport al Referèndum que s'ha convocat pel proper dia 1 d'octubre de 2017 i complir les previsions que es concreten a l'esmentada Llei" (fa referència a la Llei del Referèndum per l'autodeterminació de Catalunya). Això va provocar que després de l'1 d'Octubre la Fiscalia Provincial de Barcelona, a instàncies de la General de l'Estat (Sr. Maza, nomenat pel govern del PP), obrís diligencies per si s'hagués comès desobediència, prevaricació o malversació.

Resulta que jo, ciutadà no independentista i aprenent de demòcrata, el passat 26 d'octubre vaig anar amb un 0,20% dels olesans a la Ciutat de la Justícia a donar suport a l'alcaldessa en un tràngol com aquest. Va pujar, va sortir, va dir que tot havia anat bé i que moltes gràcies i que "això em reafirma en el meu convenciment que si una es comporta democràticament com les persones esperen i respecta la llibertat de vot, la participació i la democràcia, té el suport de la ciutadania", en acabar amb patriòtic fervor vam aplaudir. Vaig pensar que si això que ens deia li ho havia dit al fiscal aquesta dona es mereixia tot el meu respecte i consideració malgrat les discrepàncies. Havia signat un decret i l'havia tirat endavant amb totes les conseqüències. Valenta

Ara resulta que la fiscalia (nova fiscalia general nomenada pel govern del PSOE) ha arxivat les diligències perquè de la declaració feta, no ha resultat acreditat que l'alcaldessa "hagués cedit expressament o materialment l'ús de cap dels locals per a la seva utilització com a col·legis electorals" i no es pot acreditar "una i patent negativa a atendre els requeriments que es feien en la providència dictada pel Tribunal Constitucional el 7 de setembre de 2017".

Per això vaig anar a donar-li suport, empassant-me com gripaus algunes de les meves conviccions?. Amb quina alcaldessa em quedo? Amb la que ens va fer l'abrandat i patriòtic míting, o amb la que va dir al fiscal que havia fet bondat i que el decret que havia firmat, com tot el "procés", era simbòlic?.

Mal m'esta dir-ho Il·lustre Senyora i és de mal comparar, però quan vostè em va sancionar (ho recorda?) per una suposada falta de respecte a la policia municipal, jo vaig mantenir fins al final el que havia dit i que fent ús de la meva llibertat d'expressió ho tornaria a dir una altra vegada si fes falta. Em va mantenir la sanció i me la vaig empassar fins que un jutge ho va rectificar (cliqueu aquí). 

Molts alcaldes i alcaldesses, amb aquests giravolts han sortit il·leses i alguna gent es pensa que son persones  valentes i heroiques, però no han fet res més que engalipar als ciutadans de bona fe. En concret la d'Olesa de Montserrat no em va voler contestar al ple, però ella sabia que anava de "farol" (cliqueu aquí).