CINQUANTA ANYS DE LA VAGA DE LA EXIN DE MOLINS DE REI

  

 Fa cinquanta anys de la vaga dels treballadors i les treballadores de l’empresa Exin Lines Bros de Molins de Rei. Una plantilla de 340 persones que, d’entre altres joguines, fabricaven les conegudes Cine Exin, Exin Castillos i Scalextric.

   Es negociava el conveni col-lectiu d’empresa i reclamaven un increment salarial de 3.500 pessetes mensuals, reducció de la jornada de treball i la supressió dels contractes eventuals, però l’empresa només oferia augments de 600 a 800 pessetes al mes i prou. Com que no va haver-hi acord, el 17 de setembre de 1973 començava la vaga que va durar fins a finals de mes i es va incorporar com a nova reivindicació la dimissió del Jurat d’Empresa (organisme mixt oficial empresa-treballadors).

    La reacció empresarial va ser acomiadar 306 persones, fet que va provocar que s’iniciés una cadena d’actuacions per donar a conèixer a la població el conflicte i demanar-ne la solidaritat: El dia 23 de setembre es van llençar fulls de Comissions Obreres informant de la vaga al carrer Major de Molins de Rei, ple de gom a gom per la fira de Sant Miquel i foren detingudes dues persones per la Guàrdia Civil. El dia 25 de setembre, 400 persones es van concentrar davant la seu del sindicat vertical franquista a Cornella. El 28 de setembre, 50 persones es van tancar a la parròquia de Molins de Rei i al cap d’unes hores van decidir sortir en manifestació a la qual s’hi van unir un centenar de treballadores i treballadors d’altres empreses. Va haver-hi aturs solidaris a empreses com Fundiciones Vicente Ros de Sant Vicenç dels Horts (3 hores) o Turbo de Molins de Rei (1 hora), i recol-lectes per fer una caixa de resistència a tota la comarca. El sindicat vertical franquista, sorprès, desbordat i incapaç de mediar, només sabia el que passava pels informes que li feia la mateixa empresa i la Guàrdia Civil.

    La vaga no va acabar del tot bé. A començament d’octubre es van readmetre els treballadors acomiadats, però deixant fora els dirigents obrers més destacats. Malgrat tot, la vaga d’Exin va ser important perquè va marcar un punt d’inflexió en la lluita obrera al Baix Llobregat en quedar clar que el conjunt de treballadors i treballadores ja perdien la por a la repressió, que qualsevol acció per millorar les condicions de vida i treball esdevenia una acció política i les noves formes d’acció sindical propiciades per les Comissions Obreres havien traspassat les fronteres de les empreses històricament més avançades com la Siemens, la Matacàs, etc. i s’anaven escampant al conjunt fabril de la comarca creant llaços de solidaritat permanents i assentant les bases de les grans lluites obreres baixllobregatines dels darrers anys de la dictadura franquista. 

COMPAREM ELS RESULTATS DE LES ELECCIONS MUNICIPALS I GENERALS A OLESA DE MONTSERRAT?

 

Tenim unes dades objectives electorals d’Olesa de Montserrat, fixem-nos:

Municipals 28-5-2023              Generals 23-7-2023

PSC .................. 2.424 vots      PSC .................... 4.371 vots      (+ 1.947)

ERC ..................1.649   «        ERC ...................  1.775    «        (+ 126)

OO-ECP ............. 659    «        SUMAR-ECP ....  1.760   «         (+ 1.101)

PP ....................... 668    «        PP ....................... 1.227    «        (+ 559)

JUNTS ................826    «        JUNTS ...............  1.012   «         (+ 186)

BO-CUP ..........2.084    «        CUP ...................      341   «         (- 1.743)

    Ja sé que la demoscòpia i la politologia ens diu que no s’ha de comparar processos electorals diferents i treure’n conclusions, però els contextos en què es plasmen determinats fets ens hi ajuda, sobretot si estan molt junts en el temps. Per això a Olesa de Montserrat pot ser alliçonador comparar els resultats de les eleccions municipals el 28 de maig passat amb els de les generals del 23 de juliol.

    El context en què es plasmen els fets, que permeten la comparació i treure’n conclusions el vaig deixar escrit el 6 de juny a http://mobiols.blogspot.com/2023/06/que-hauria-passat-si.html(cliqueu a sobre si us ve de gust llegir-ho). Si en aquest escrit deia que no sabríem que hauria passat si no s’haguessin produït totes les irregularitats denunciades en el procés electoral municipal, una transposició dels resultats de les eleccions generals, a on la CUP es va presentar despullada, sense la samarreta equivoca i tramposa d’un Bloc Olesà judicialment extingit, i on Sumar - En Comú Podem ha tingut més del mes i escaig que va tenir Olesa Oberta - En Comú Podem per donar-se a conèixer, ens permet intuir que els 1.743 vots perduts, en escassament dos mesos, per la CUP olesana són d’antics votants del BO (que la seva memòria possiblement encara el lligaven amb els Comuns) que han anat a parar, no només, però sobretot, a Sumar-ECP.

    Intuïm més coses: A la vista d’aquests resultats, quin possible ajuntament s’hagues conformat a Olesa de Montserrat si el procés electoral municipal hagués estat dintre dels paràmetres de la normalitat?. Potser aquest:

PSC................ 9 regidories (ara 6)

BO-CUP........ 0        «         (ara 6)

ERC............... 4       «         (ara 4)

JUNTS........... 2      «         (ara 2)

PP................... 2      «         (ara 1)

OO-ECP......... 4      «         (ara 1)

    Ni em passa pel cap posar en dubte la legitimitat de l’actual consistori, ni la validesa de l’acord per a governar el municipi signat entre la CUP, ERC i JUNTS, només em plantejo una ficció no tan llunyana de la realitat social olesana.

EL SENTIT DEL RIDÍCUL DE LA SRA. ADA AGUT

 

No només incompleix la ordenança Marti Obiols Casanovas (representant coordinadora ………..) enganxant els cartells als contenidors del poble sinó que els va enganxant un a sobre l’altre #NoTotShiVal #ProuManipulació (Sra. Ada Agut Domenech al Facebook).

    La senyora Ada Agut, fins al dia 17 de juny regidora de Salut pública i molts altres etcèteres de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, al cap de set mesos s’ha adonat que algú està enganxant cartells als contenidors de les escombraries, convocant a la ciutadania a concentrar-se els divendres davant del CAP per una sanitat pública de qualitat. Com una nena que acaba d’aprendre «modos» a la classe d’educació cívica ha denunciat aquest fet, no als «urbanos», com hauria de ser, sinó al Facebook i me’n fa responsable públicament, amb nom i cognoms (deu tenir proves, dic jo, ai). Em fa l’efecte que la falta suposadament comesa per l’interfecte i que indigna a la «justiciera» Sra. Ada Agut, és no utilitzar conforme a l’ús al qual són destinats, béns públics, cometent accions que puguin alterar-n’he les condicions de funcionament, com és enganxar fulls en elements del mobiliari urbà amb sistemes que els malmetin, com pot ser utilitzar cinta adhesiva transparent, també coneguda com a Cel-lo pels més vells (Article 14 del Reglament de prestacions substitutòries i de mesures alternatives educatives a la sanció per l’Ordenança de Civisme i convivència ciutadana). Si mireu la fotografia veureu que els contenidors han quedat inutilitzats i fora d’ús a causa d’acte tant incívic, causant un perjudici irreparable (no sé si es nota la ironia).

    Ràpidament han aparegut uns estrictes i severs ciutadans i ciutadanes de suposada honorabilitat (l’honor, com el valor a la «mili» només se suposa fins que es prova) que s’han posat les mans al cap i, pel sistema de comentar o clicar «m’agrada» li han fet la claca a la Sra. Agut. Llastima que aquesta severitat emprada a l’hora de jutjar a la modesta «Coordinadora per a la sanitat pública i de qualitat d’Olesa de Montserrat» per la suposada comissió d’una falta lleu (vegeu Annex I de l’Ordenança Municipal de Civisme i Convivència), aquesta primmirada ciutadania no la tingues quan, fa uns anys, el llavors totpoderós i encara existent Bloc Olesà, va cometre la falta greu de penjar cartells a l’arbrat públic (feu clic aquí) o quan a les darreres eleccions municipals, l’alcalde Riera potser ha comès un delicte de prevaricació (presumptament, és clar) a l’hora de repartir espais públics electorals. Fariseisme pur.

    El mestre Pompeu Fabra, al seu Diccionari General de la Llengua Catalana, tot un clàssic, definia el ridícul com allò «que mou a riure-se’n, digne que hom se’n rigui, per grotesc, extravagant, toix, etc...». Hi ha qui fa, ha fet i possiblement farà el ridícul, però li manca el sentit del ridícul i això és fotut perquè, com va dir el president Tarradellas, «un polític ho pot fer tot bé o tot malament, però no pot fer una cosa: el ridícul». Calla, que la Sra. Ada Agut ja no és política i li està permès.

ENTRE MONSTRES I TRAÏCIONS, L’OLESA ETERNA SEGUEIX

 

ALEGORIA OLESANA. Salomé amb el cap del Baptista. Lucas Cranach, 1533 

    «El vell món està morint. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur neixen els monstres». La coneguda reflexió que, des de la presó feixista, ens va deixar escrita el filòsof marxista italià Antonio Gramsci, va planar sobre el ple de constitució del nou ajuntament d'Olesa de Montserrat; només calia canviar «món» per «Olesa». El canvi en el model de gestió municipal més obert i veritablement participatiu que la ciutadania demanava i que era aritmèticament possible des d’una suposada esquerra, ha estat frustrat per la vella Olesa encara plena de tics salistes, creant un monstre de tres (o quatre) caps. 

    Una Esquerra Republicana de Catalunya d’ideologia gasosa i històricament mudable, ha decidit pactar amb un partit com la CUP d’un esquerranisme aparentment radical, però que no dubta a arreplegar el nom i restes personals d’un extint i dissolt Bloc Olesà («poti-poti d’ideologies», segons paraules del seu fundador, ideòleg i exalcalde Salvador Prat) per tal d’acontentar el que és més conservador, clerical i tradicionalista d’Olesa. Per arrodonir la maniobra Junts per Catalunya, aquesta dreta hereva de Convergència i Unió, estava a l’aguait dels moviments que es feien i finalment s’ha acostat a on era el pesebre.

    Han posat el carro davant del bou fent un pacte que, a hores d'ara, més enllà del repartiment de l'alcaldia, només sabem que estan "treballant per a l'elaboració d'un programa conjunt .... amb tota l'energia i il-lusió"  i que  feia mesos que es coïa, tot i que els cuiners ho negaven, alhora que paral-lelament s’ordia una traïció. Es tractava de donar una aparença de canvi en la política municipal quan es fes públic el pacte i per això, a) la CUP acceptava que el Sr. Jordi Martínez, etern regidor del Bloc Olesà, i que, com el Visir Iznogud del comic, sempre "volia ser califa en el lloc del califa", encapçales la llista Bloc Olesà-CUP, b) arribat el moment ERC condicionava la firma de l’acord a què el Sr. Jordi Martínez no fos alcalde, ni de bon principi ni als dos darrers anys del mandat (al cap i a la fi, és una persona antipàtica, reprovada per tothom i sense «pedigrí» d’olesanitat, malgrat els seus esforços) i c) la CUP, amb immens dolor i pel superior bé d’Olesa, entregaria la safata amb el cap del Sr. Martínez a ERC. Pura cosmètica de canvi; l’Olesa eterna continua manant sense perill de què arribin els bàrbars i ho capgirin tot i es reparteix l'alcaldia dos anys el Sr. Jordi Parent, cap de llista d'ERC, tercera llista més votada, i els altres dos per al Sr. Marc Serradó, segon (sic) del Bloc Olesà - CUP (i ell mateix de la CUP), segona llista més votada. No aniria jo a la guerra amb aquests socis, i molt menys els hi donaria l'esquena.

    Diuen que el Bloc Olesà – CUP ha perdut quatre regidors al passar de deu a sis, però, no ens enganyem, la lectura correcta és que la CUP n’ha guanyat quatre en passar de dos a sis, i seguint el seu costum han consultat el confessor que els hi ha racomenat continuar allargant l’agonia de la vella Olesa alimentant monstres que impedeixin el naixement de la nova. 

    Deuen ressonar pel cap del Sr. Jordi Martínez les paraules que el Sr. Marc Serradó li va dir a l'acte de presentació de la candidatura del Bloc Olesà – CUP el 31 de març de 2023: «Em comprometo....convençut no només pel que sinó també pel qui....sempre ha cregut en això, sempre ha tirat perquè això fos possible i jo crec que això el fa la persona ideal per liderar-ho... sap confiar en l'equip que té, i això ho dic sincerament Jordi, saps confiar i jo crec que algú que lidera és algú que ha de saber confiar en la gent que té al voltant.». Alhora, el Sr. Jordi Martínez deu recordar les paraules que Juli Cèsar li va dirigir a Brutus mentre l'apunyalava: "Tu quoque fili mei" (Tu també fill meu) i taral-leja aquella estrofa del bolero del cubà Miguel Matamoros, «Lagrimas negras»:

Y aunque tú me has echado en el abandono.

Y aunque tú mataste mis ilusiones.

En vez de maldecirte con justo encono

En mis sueños te colmo

En mis sueños te colmo de bendiciones.

QUÈ HAURIA PASSAT SI.....?

    En un mes i mig, trenta persones i escaig han sigut capaces d’embastar el projecte d’Olesa Oberta, un projecte des de i per a Olesa de Montserrat amb perspectiva d’esquerra municipalista, no tancat sinó obert i solidari amb el conjunt d’iniciatives polítiques afins amb la seva aliança estratègica amb Catalunya en Comú i Podem. I en aquest mes i mig han aconseguit que 659 ciutadans i ciutadanes a les darreres eleccions municipals, els fes confiança per aconseguir un regidor, a punt de dos, en una campanya electoral amb una bona dosi de joc brut per part de la candidatura anomenada Bloc Olesà – CUP Alternativa Municipalista amb la connivència de l’Ajuntament i el silenci de la resta de candidatures. Perquè.......

    ....Què hauria passat, si no s’hagués enganyat la ciutadania venent-li com una coalició electoral entre el judicialment extingit Bloc Olesà i la CUP, el que en realitat només era la CUP utilitzant el nom del Bloc Olesà com una marca blanca?.

    ....Què hauria passat, si el Decret d’Alcaldia repartint espais electorals, hagués fet cas als criteris de la Junta Electoral Central de bon començament, tal com varen demanar des d’Olesa Oberta i no hagués afavorit il-legalment a la CUP en perjudici de la resta de candidatures, donant-li aquests espais en funció del 40’49% (suma dels resultats obtinguts per l’extingit Bloc Olesà que, recordem-ho, no es presentava com a partit, i la CUP a les eleccions municipals de l’any 2019), en comptes del 8’53% (resultats reals de la CUP el 2019) que legalment li corresponia?.

    .....Què hauria passat si l’alcalde (del Bloc Olesà), no hagués esperat que faltessin tres dies per acabar la campanya electoral, per rectificar el seu primer decret i reconèixer (a desgrat) que aplicant la doctrina de la Junta Electoral Central, a Olesa Oberta li corresponia el 20’45% d’espais i no el 4’47% inicialment reconegut?.

    ....Què hauria passat si la CUP no s’hagués apropiat d’espais electorals solapant els d’Olesa Oberta i trigant quatre dies a complir l’ordre de corregir la situació?.

    .....Què hauria passat si tots els apoderats de les candidatures haguessin renunciat al seu dret legalment reconegut a estar presents a les votacions per correu i de les meses electorals, per què el Delegat de l’Administració Pública ho diu, tal com va passar als Safareigs?.

    El que hauria passat no ho sabrem mai, però sabem el que ha passat, els precedents que s’han volgut crear i a qui es volia fer mal. S’ha volgut enganyar a la ciutadania per part de la CUP en aliança amb restes de l'antic Bloc Olesà i s’ha utilitzat impunement la institució municipal per vulnerar els drets electorals d’Olesa Oberta En Comú Podem. Mal final per a la història del Bloc Olesà, mal començament per a la CUP i mal diagnòstic per a la salut democràtica d’Olesa de Montserrat.

    Ara fan victimisme a què tan acostumats estan i van dient a qui els vol escoltar, que els han «fregit» a recursos. Era defensa pròpia el que ha fet Olesa Oberta, res més, tota sola i sense por. 

"TALLER D'ESCOLTA. SERVEIS DE SALUT, FUNCIONAMENT I MILLORES". CRÒNICA D'UNA FARSA

(en la parte inferior puedes leerlo en castellano)

El que havia de ser una comèdia es va transformar només començar en una farsa. El suposat procés de participació ciutadana pomposament anomenat «Taller d'escolta. Serveis de salut, funcionament i millores» que l'empresa EDAS va organitzar per a l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat (per cert, que ens ha costat la festa?) es va inaugurar, paradoxalment, fent callar a un ciutadà que tenia dubtes sobre el funcionament de la cosa.

El «taller d'escolta» ha volgut ser la resposta de l'equip de govern municipal del Bloc Olesà -JuntsxCat (i potser CUP?) per reconduir la inesperada mobilització ciutadana per una sanitat pública de qualitat, que es mou per camins no previstos i en moments electoralment incòmodes.

L'acte, tal com estava plantejat, ja era inútil de bon començament. El pretext municipal per aixecar la camisa a la ciutadania era que calia «fer una bona diagnosi sobre les prestacions de salut amb les que compta Olesa, quines oportunitats es presenten al municipi i quins aspectes es podrien millorar... per traslladar-los a les autoritats competents» malgrat que des de fa onze (11) !!! anys «l'Ajuntament duu a terme reunions periòdiques amb tots els titulars de salut del territori, com són l'Hospital de Martorell, la Mútua de Terrassa, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Aquestes trobades tenen com a objectiu identificar les mancances del sistema de salut al territori.» que es concreten en «els horaris d'atenció limitats, una manca de metges i pediatres i la necessitat de tenir un CUAP perquè les urgències no hagin de ser derivades a Sant Andreu de la Barca o a Martorell» (les frases en negreta i entre cometes són de la web municipal). És a dir, al «taller d'escolta» es volia diagnosticar el que fa onze anys (11)!!! que la ciutadania ja ha diagnosticat de sobres i que des de fa onze anys (11)!!! l'ajuntament coneix i exposa a les autoritats competents sanitàries, mansa, disciplinadament dòcil, amb acceptació resignada de la precarietat sanitària i que el fa sospitós de complicitat, repetint a la ciutadania queixosa, com a la cançó de l'enfadós, allò de «és que no tenim compètencies». Les reivindicacions son clares i els tècnics tenen la tècnica per a trobar solucions.

Es van posar d'acord Ajuntament, Generalitat i Mútua de Terrassa per llençar a sobre del personal una carretada d'inutils dades estadístiques sobre la sanitat olesana, presentades per la Conselleria de Salut de Generalitat, deixades anar de cop, sense temps que fossin païdes per la ciutadania assistent, que van donar pas a una exposició d'«autobombo» per part de la Mútua de Terrassa, sense un bri d'autocrítica, ni presentació d'alternatives a la precarietat i problemes de la sanitat a Olesa que ella gestiona (per cert, amb conveni caducat). Sobre la participació de la Taula de Salut Municipal és una incògnita el paper que hi feia. Per contra, es va trobar a faltar, com a element essencial i necessari per a un debat fructífer, les opinions i propostes dels representants dels treballadors sanitaris, facultatius i administratius. Qui fa la feina i la pateix, oblidat.

Alguns ciutadans, davant d'aquella farsa, impacientment emprenyats van marxar, d'altres, més pacients, però igualment emprenyats, van aguantar fins l'últim acte de la comèdia esperant un debat sobre què havien discutit als cinc ramats en què estaven distribuïts els assistents i que mai es va produir.

En definitiva un taller perquè la ciutadania plores una altra vegada a llàgrima viva sobre els seus patiments, però evitant parlar del fons: Ens convé la Mútua de Terrassa?. Com distribueix a Olesa els beneficis que obté?. Com es pot gestionar la sanitat olesana amb un conveni caducat? Com és que no es troben metges?. Per que no revertim a la Generalitat la sanitat pública d'Olesa?. No seria millor un model de gestió sanitària a on l'ajuntament i intervingues de ple dret i afavorís una veritable participació ciutadana? Aneu afegint preguntes.

El Conde de Romanones deia "Hagan ustedes las leyes, que yo haré los reglamentos", el govern municipal olesà diu, fem "tallers participatius" que jo us apuntaré de què podreu parlar. Olesa cultura i tradicions.

Lo que tenía que ser una comedia se transformó nada más empezar en una farsa. El supuesto proceso de participación ciudadana pomposamente llamado «Taller d'escolta. Serveis de salut, funcionament i millores» que la empresa EDAS organizó para el Ayuntamiento de Olesa de Montserrat (por cierto, ¿qué nos ha costado la fiesta?) se inauguró, paradójicamente, acallando a un ciudadano que tenía dudas sobre el funcionamiento de la cosa.

El "taller d’escolta" ha querido ser la respuesta del equipo de gobierno municipal del Bloc Olesà-JuntsxCat (¿y quizas CUP?) para reconducir la inesperada movilización ciudadana por una sanidad pública de calidad, que se mueve por caminos no previstos y en momentos electoralmente incómodos.

El acto, tal y como estaba planteado, ya era inútil desde el principio. El pretexto municipal para dársela con queso a la ciudadanía era que hacía falta «hacer un buen diagnóstico sobre las prestaciones de salud con las que cuenta Olesa, qué oportunidades se presentan en el municipio y qué aspectos se podrían mejorar... para trasladarlos a las autoridades competentes» a pesar de que desde hace once (11)!!! años «el Ayuntamiento realiza reuniones periódicas con todos los titulares de salud del territorio, como son el Hospital de Martorell, la Mutua de Terrassa, la Diputación de Barcelona y la Generalitat de Catalunya. Estos encuentros tienen como objetivo identificar las carencias del sistema de salud en el territorio.» que se concretan en «los horarios de atención limitados, una falta de médicos y pediatras y la necesidad de tener un CUAP para que las urgencias no tengan que ser derivadas a Sant Andreu de la Barca o a Martorell» (las frases en negrita y entre comillas son de la web municipal). Es decir, en el «taller d’escolta» se quería diagnosticar lo que hace once años (11)!!! que la ciudadanía ya ha diagnosticado sobradamente y que desde hace once años (11)!!! el ayuntamiento conoce y expone a las autoridades competentes sanitarias, mansa, disciplinadamente dócil, con aceptación resignada de la precariedad sanitaria y que le hace sospechoso de complicidad, repitiendo a la ciudadanía quejosa, como el cuento de nunca acabar, aquello de «es que no tenemos competencias». Las reivindicaciones son claras y los técnicos tienen la técnica para encontrar soluciones.

Se pusieron de acuerdo Ayuntamiento, Generalitat y Mutua de Terrassa para lanzar sobre el personal una carretada de inútiles datos estadísticos sobre la sanidad olesana, presentados por la Conselleria de Salud de Generalitat, soltados de sopetón, sin tiempo a que fueran digeridos por la ciudadanía asistente, que dieron paso a una exposición de «autobombo» por parte de la Mutua de Terrassa, sin una brizna de autocrítica, ni presentación de alternativas a la precariedad y problemas de la sanidad en Olesa que ella gestiona (por cierto, con convenio caducado). Sobre la participación de la «Taula de Salut Municipal» es una incógnita el papel que desempeñaba. Por el contrario, se echó de menos, como elemento esencial y necesario para un debate fructífero, las opiniones y propuestas de los representantes de los trabajadores sanitarios, facultativos y administrativos. Quien hace el trabajo y lo sufre, olvidado.

Algunos ciudadanos, ante aquella farsa, impacientemente cabreados se marcharon, otros, más pacientes, pero igualmente cabreados, aguantaron hasta el último acto de la comedia esperando un debate sobre lo que habían discutido en los cinco rebaños en que estaban distribuidos los asistentes y que nunca se produjo.

En definitiva un taller para que la ciudadanía llorase otra vez a lágrima viva sobre sus sufrimientos, pero evitando hablar del fondo: ¿Nos conviene la Mutua de Terrassa?. ¿Cómo distribuye en Olesa los beneficios que obtiene? ¿Cómo gestionar la sanidad olesana con un convenio caducado? ¿Por qué no se encuentran médicos?. ¿Por qué no revertimos a la Generalitat la sanidad pública de Olesa? ¿No sería mejor un modelo de gestión sanitaria donde el ayuntamiento interviniera de pleno derecho y favoreciera una verdadera participación ciudadana?.

El Conde de Romanones decía "Hagan ustedes las leyes, que yo haré los reglamentos", el gobierno municipal olesano dice, hagamos "talleres participativos" que ya os apuntaré de qué podéis hablar. Olesa cultura y tradiciones. 

TEORIA I PRÀCTICA DE LA POCAVERGONYA.

   

     En acabar la concentració ciutadana davant el CAP d'Olesa de Montserrat del divendres 10 de febrer, li vaig dir a una autoritat que era un «pocavergonya». L'home es va sentir insultat, i a mi companys de bona fe em van estirar les orelles, lleument això sí. De vegades m'han dit que mai caço sense gos (en castellà en dirien que «no doy puntada sin hilo) i per això, en el meu descàrrec, intentaré raonar perquè el nostre prohom és un «pocavergonya» i no es pot considerar insultat, sinó que és la constatació d'un fet objectivament demostrable. Utilitzaré tres vies d'anàlisi: la filològica, la filosòfica i l'ètica.

    Per a l'anàlisi filològica, recorreré a l'autoritat del seny ordenador del nostre verb, Pompeu Fabra, que al seu diccionari defineix «pocavergonya» com a mancat de vergonya. Se'm planteja, doncs, el problema de definir «vergonya» i, seguint amb el mestre Fabra, veig una accepció que diu «torbament de l'ànim per una falta comesa...». Però, més modernament, el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) afina conceptes i ens complica una mica la cosa dient que un «pocavergonya» és una persona «desvergonyida», que es defineix com qui «parla i obra amb desvergonyiment» alhora que, a la corresponent entrada, ens explica que el desvergonyiment és la manca de vergonya. Bé, de moment hi ha coincidència entre Pompeu Fabra i l'IEC. Però, ambdós coincideixen en la definició de vergonya?. Doncs resulta que al diccionari de l'IEC també hi ha una accepció que reprodueix fil per randa la de Fabra: «torbament de l'ànim…». Dues fonts amb autoritat filològica indubtable em donen elements coincidents per avaluar l'existència de desvergonyiment.

    L'anàlisi filosòfica posada en relació amb la filològica, serà molt breu. Simplement, em remeto a la lògica sil·logística aristotèlica que em permet argumentar que una persona a qui no se li torba l'ànim quan comet una falta, obra amb desvergonyiment, amb manca de vergonya i, conseqüentment, és un pocavergonya.

    El tercer element d'anàlisi ens endinsa en el camp de l'ètica i hauré de veure si s'ha comès alguna falta susceptible de torbar l'ànim d'una persona normal. És una falta mentir?. Tornem al diccionari de l'IEC. Mentir és «enganyar,» i «enganyar» és fer caure en un error algú de forma voluntària. I, si, el nostre prohom ha mentit, ha enganyat atribuint-me falsament que jo vaig dir als concentrats davant del CAP que el govern municipal del Bloc Olesà en onze anys no ha fet res per la sanitat pública, i això és mentida, és un engany descarat, intencionat i interessat. El que jo vaig dir a la concentració, ho he escrit a molts altres llocs i m'hi reafirmo, és que el govern municipal del Bloc Olesà en onze anys no ha parat de demanar a la Generalitat i la Mútua de Terrassa, pidola constantment, sí, però davant del contumaç silenci que rep per resposta, servilment renuncia a demanar i animar la col·laboració de la ciutadania perquè tiri endavant mobilitzacions eficaçment organitzades que li permeti negociar en condicions, i no la demana perquè té por de la societat cívica mobilitzada i crítica, té por que reneixi i creixi el teixit associatiu veïnal, temorós de què se li giri en contra, i, per això, s'estima més continuar actuant com un pidolaire solitari.

    Si el nostre personatge fos catòlic, tindria motius per a preocupar-se, ja que podria anar de cap a les Calderes d'en Pere Botero, a l'infern per cometre el pecat mortal d'incomplir el cinquè manament de la Llei de Déu: no mentiràs, però com no ho deu ser, es pensa que pot mentir amb total impunitat i desvergonyiment; s'hi ha acostumat i s'hi troba còmode.

    La filologia, la filosofia i l'ètica ens demostra que objectivament és un pocavergonya. Ara jugueu a posar-li cara.

DEBAT SOBRE LA SANITAT PÚBLICA OLESANA?. "LO QUE NO PUÉ SER, NO PUÉ SER Y ADEMÁ É IMPOSIBLE" VA DIR RAFAEL EL GALLO QUAN VA VEURE EL TORO.

 

    Us repto a veure si sou capaços d'arribar al final d'aquest escrit. Ànim.

    De cop han saltat totes les alarmes, al Bloc Olesà en particular i a la resta de grups municipals (excepte Ciudadanos, ves per on) en general. Els que eren modèlics Reglaments Orgànic Municipal (ROM), aprovat fa només tres anys i escaig, i de Participació Ciutadana (RPC), que només té un any de vida, ja no serveixen i s'hauran de canviar. Així ho ha insinuat el facundiós Primer tinent d'alcaldia, Sr. Jordi Martínez i Vallmitjana. El pobre home ha vist consternat que les entitats olesanes no només són de caràcter esportiu, lúdic o religiós, etc., sinó que també n'hi ha que tenen com a finalitat difondre un esperit crític avaluant la situació política i social al municipi (ja ho va dir el torero Rafael el Gallo que "hay gente pa tó") i acollint-se al ROM i al RPC presenten mocions i fan preguntes raríssimes als plens municipals que fan pensar i destorben la tranquil·litat dels regidors, i segons el Sr. Martínez aquests reglaments de suposada participació ciutadana, no estaven pensats per aquesta mena de coses. On se's vist que es faci política a l'ajuntament!!!, diu un polític.

    El sobresalt va venir quan l'Associació Desbloquegem Olesa (una d'aquestes rares, deuen pensar alguns) va presentar el dia 17 de novembre del 2022, una moció a l'Ajuntament per a ser discutida pels regidors al Ple municipal titulada "MOCIÓ QUE PRESENTA L'ASSOCIACIÓ DESBLOQUEGEM OLESA A CONSIDERACIÓ DEL PLE MUNICIPAL PER A LA CONSTITUCIÓ D'UNA COMISSIÓ MUNICIPAL PER A L'ESTUDI DE LES POSSIBILITATS FORMALS I VIABILITAT, DE CREACIÓ D'UN ORGANISME SOCIOSANITARI PÚBLIC D'ÀMBIT LOCAL AMB LA PARTICIPACIÓ DIRECTA DE L'AJUNTAMENT D'OLESA DE MONTSERRAT EN EL SEU GOVERN", títol expressament llarg perquè fos clar i no portes a malentesos sobre el seu contingut i on les paraules "estudi", "possibilitat" o "viabilitat" no són intranscendents, ja ho veureu. La Junta de portaveus municipal no la va admetre a tràmit i si t'he vist, no me'n recordo.

    Ja he dit alguna vegada que els regidors olesans tenen problemes de comprensió lectora (feu clic aquí), en cas contrari no s'entén el ventall de desqualificacions que es va obrir a tertúlies radiofòniques o al mateix ple de desembre, en contra del contingut de la mocíó. Exemples: Que si això és un caprici extravagant d'un partit que no ha tingut representació a les darreres eleccions i que pretén manipular la protesta popular per a la sanitat pública enganyant-la. Que si volen entrar a l'ajuntament per la porta de darrere. Que d'on traurem els diners per pagar la festa. Que no és legalment possible. Que és electoralisme espuri. Que es vol "obligar" a l'ajuntament a assumir competències exclusives de la Generalitat......zzzz...en fi, escolteu Olesa Radio a la Carta que si ho faig gaire llarg us canseu i no llegiu.

    Anem a pams. No ens amaguem. Aquest partit capriciós i innombrable, és Movem Olesa. Partit dissolt, que no es presentarà a les eleccions que venen (i el Bloc Olesà sap perquè) i que ha fet el pas cap a la creació de l'Associació Desbloquegem Olesa (com ho va fer el Bloc Olesà, però al revés -d'agrupació a partit-. Ai! uns tenen la fama i els altres carden la llana), per tant, si no hi ha partit, no pot haver-hi electoralisme. I enfront dels dubtes, hi ha les respostes. "Obligar" a l'ajuntament? Es demanava una "Comissió d'estudi" per veure la "possibilitat" i la "viabilitat" i les paraules diuen el que volen dir i no el que un vol que diguin, tireu del diccionari. Manipulació de la protesta popular per a la sanitat pública? Home, som ciutadans que volem, podem i devem defensar els nostre dret a la salut -que fa onze anys va oblidar el Bloc Olesà-, i participem (un altre dret que tenim) en la mobilització (també un dret), com n'hi ha del PSC, de Ciudadanos i gent que no té partit; els altres sabran perquè no hi participen. Que no és legalment possible? Olesa no és diferent de Castelldefels a on l'ajuntament i el Servei Català de la Salut gestionen un consorci sanitari d'àmbit local i, fins i tot, han creat un CUAP -aquest somni de la ciutadania olesana-. D'on traurem els diners? Cal tornar a Castelldefels, i, oh meravella!!, resulta que el 95% del cost el finança el Servei Català de la Salut, el mateix que amb la Mútua de Terrassa, però estalviant-se els beneficis que, se suposa, vol tenir una mútua privada (aquestes que tan poc agraden al nostre alcalde, si li hem de fer cas). Però, no elucubrem tant i deixem-nos d'hòsties: l'única manera de veure si alguna cosa pot ser "viable" o "possible" és "estudiant-ne" la "possibilitat" i la "viabilitat" (en castellà d'això se'n diu una "perogrullada") i si, una vegada estudiat seriosament, no és "possible" o "viable" tornem a apel·lar de nou a l'autoritat de Rafael el Gallo quan va tenir davant l'evidència del toro, "lo que no pué ser, no pué ser y ademá é imposible".

    Per què no s'ha volgut fer la Comissió d'Estudi, doncs?. Per la hipocresia dels qui s'omplen la boca de transparència i participació i el vertigen que els hi ha provocat la declaració d'intencions de la mateixa moció, a on literalment es diu que "els serveis públics necessàriament han de respondre a un principi d'agilitat, eficàcia i proximitat a la ciutadania. S'ha de respondre també a les necessitats socials locals i a les persones per mitjà dels seus representants democràticament elegits, que han de poder exercir un paper no merament d'escolta i/o consultiu, sinó de govern d'aquests serveis......considerar la transferència de poder a la ciutadania exigeix valentia i compromís real amb la participació, més enllà d'estructures clàssiques de provisió, i comprendre que incorporar els poders locals a les polítiques de salut pot suposar una fórmula de govern on es combinin amb eficàcia i eficiència el poder públic, la implicació ciutadana i l'agilitat en la gestió". No s'ha tingut valentia ni compromís amb la participació, o, com diem en català "feina fuig, mandra no em deixis”.

    No teniu curiositat per saber com va anar la votació a la Comissió informativa que va rebutjar tramitar la moció? Va, us ho explico. Ciudadanos a favor ("la vida te da sorpresas" cantava Pedro Navaja); en contra el post post post convergent JuntsxCat (els més coherents, després d'haver tingut com a conseller de Sanitat el Sr. Boi Ruiz que aconsellava als catalans que ens féssim socis d'una mútua privada) i la CUP (ai! els campions de municipalitzar els serveis públics van demanar perdó "urbi et orbi" perquè, diuen, es van equivocar de vot, com aquell diputat del PP); i, finalment, es van abstenir el Bloc Olesà (tan d'esquerra alternativa com sempre), ERC (que, amb tot el cinisme, van criticar al Bloc per la seva abstenció) i el PSC (que, segurament, també es va equivocar de vot, ja que el seu portaveu em va assegurar personalment que hi votaria a favor). davant de l'empat de  tres sis i tres nos, la presidenta Ada Agut del Bloc Olesà va fer servir els seu vot de qualitat i es va decantar pel no. La vostra curiositat satisfeta.

    No us sembla que el surrealisme dels germans Marx hagués fet una excel·lent pel-licula de tot plegat?. Gràcies per llegir fins al final.