 |
| (Fotografia de Jaume Morera) |
"El paisatge i reptes de futur. Aproximació al paisatge històric d'Olesa de Montserrat". El títol de la conferència que va impartir el geògraf Sr. Joan Soler Gironès el 12 de juny a Cal Puigjaner que semblava prometre debat, sana polèmica i conclusions aproximatives, va esdevenir un mer exercici, tot i que interessant, d'introducció als conceptes teòric-geogràfics de paisatge, escassa aproximació als paisatges concrets d'Olesa en el temps i nul-les reflexions sobre el futur, si mes no introductòries al debat, per part del ponent i expert que com Pilat, es va rentar les mans, i les va deixar en mans del públic assistent, perquè l'acadèmia fa teoria neutra i no baixa al camp de les menudències pràctiques.
La idea força que va voler donar el conferenciant era l'equació Natura + Cultura + Temps = Paisatge i aquest com a element d'estimulació dels sentits capaç de suscitar emocions i/o sentiments que reforcin o debilitin el sentit de pertinença a una comunitat, segons s'interaccionin els factors físics i humans en el territori realment existent en cada moment concret, o així ho vaig entendre jo. Tot plegat ho va definir el conferenciant com a “paisatge cultural”, em sembla recordar.
Tenint en compte aquestes premisses i, ja que el ponent havia donat al públic assistent l'exclusivitat d'entreveure els reptes de futur, obert el debat, vaig plantejar el que entenc com apropiació indeguda del paisatge (entès com a propietat comuna ciutadana), per part de certes elits, alertant que el POUM no consolidi en el futur aquest estat de coses. Digueu-me torracollons, però ho vaig exemplificar en La Balconada: a on abans hi havia una vista plena d'oliveres i natura, ara hi apareixen per entremig dels arbres sostres, balcons i terrasses de mansions o xalets que han furtat al comú dels ciutadans l'ancestral línia del cel, mentre que elles, des de la seva privilegiada atalaia gaudeixen del massís del Montserrat i el seu entorn.
Resposta del geògraf conferenciant a la qüestiò plantejada? que no volia polititzar l'acte (?), i aquí pau i després glòria. Jo podia haver parlat de “pixapins” amb xalet a L'Empordà o La Cerdanya que els emprenya que sonin les campanes, que els camps facin pudor de fems o el bestiar cagui i possiblement m'hauria donat la raó, però no era el cas, parlàvem d'Olesa i no calia trepitjar ulls de poll debia pensar el Sr. Joan Soler Gironès.
L'obssesió malaltissa de no voler parlar de política, apareix quan es vol defensar, de grat o per força, determinades posicions posades en qüestió per la ciutadania o part d'ella, o bé per no fer-se notar gaire per si de cas. La política la fas o te la fan, deia l'escriptor Joan Fuster, que no era geògraf però era savi. La forma que pren el territori és fruit d'actuacions en el temps mitjançant fets consumats, consensos i/o imposicions d'interessos avalats per decisions polítiques de caràcter diferent segons les hegemonies de cada moment històric. Algú, ingènuament, creu que Ribes Blaves, Oasis, La Balconada, Cal Candi o l'enrenou pel POUM han nascut per generació espontània?.
Si el dia 12 de juny a Cal Puigjaner el Sr. Joan Soler Gironés ens volia parlar d'anècdotes i miscel-lànies sense complicar-se la vida, era sobrer el primer paràgraf del títol de la conferència (El paisatge i reptes de futur), però ja que hi érem posats, el que no pot fer l'intel-lectual com especialista del què parla és fer-se el desentès i no tenir criteri o bé amagar-lo, sigui per bé o per mal. L'intel-lectual ha de fer d'intermediari social amb sabers específics per a transmetre'ls i el receptor ja decidirà si accepta aquests sabers passivament o críticament.
Llastima, de nou una altra ocasió perduda a Olesa de discussió serena sobre temes d'interès públic (cliqueu aquí si us ve de gust).
