Fa cinquanta anys de la vaga dels treballadors i les treballadores de l’empresa Exin Lines Bros de Molins de Rei. Una plantilla de 340 persones que, d’entre altres joguines, fabricaven les conegudes Cine Exin, Exin Castillos i Scalextric.
Es negociava el conveni col-lectiu d’empresa i reclamaven un increment salarial de 3.500 pessetes mensuals, reducció de la jornada de treball i la supressió dels contractes eventuals, però l’empresa només oferia augments de 600 a 800 pessetes al mes i prou. Com que no va haver-hi acord, el 17 de setembre de 1973 començava la vaga que va durar fins a finals de mes i es va incorporar com a nova reivindicació la dimissió del Jurat d’Empresa (organisme mixt oficial empresa-treballadors).
La reacció empresarial va ser acomiadar 306 persones, fet que va provocar que s’iniciés una cadena d’actuacions per donar a conèixer a la població el conflicte i demanar-ne la solidaritat: El dia 23 de setembre es van llençar fulls de Comissions Obreres informant de la vaga al carrer Major de Molins de Rei, ple de gom a gom per la fira de Sant Miquel i foren detingudes dues persones per la Guàrdia Civil. El dia 25 de setembre, 400 persones es van concentrar davant la seu del sindicat vertical franquista a Cornella. El 28 de setembre, 50 persones es van tancar a la parròquia de Molins de Rei i al cap d’unes hores van decidir sortir en manifestació a la qual s’hi van unir un centenar de treballadores i treballadors d’altres empreses. Va haver-hi aturs solidaris a empreses com Fundiciones Vicente Ros de Sant Vicenç dels Horts (3 hores) o Turbo de Molins de Rei (1 hora), i recol-lectes per fer una caixa de resistència a tota la comarca. El sindicat vertical franquista, sorprès, desbordat i incapaç de mediar, només sabia el que passava pels informes que li feia la mateixa empresa i la Guàrdia Civil.
La vaga no va acabar del tot bé. A començament d’octubre es van readmetre els treballadors acomiadats, però deixant fora els dirigents obrers més destacats. Malgrat tot, la vaga d’Exin va ser important perquè va marcar un punt d’inflexió en la lluita obrera al Baix Llobregat en quedar clar que el conjunt de treballadors i treballadores ja perdien la por a la repressió, que qualsevol acció per millorar les condicions de vida i treball esdevenia una acció política i les noves formes d’acció sindical propiciades per les Comissions Obreres havien traspassat les fronteres de les empreses històricament més avançades com la Siemens, la Matacàs, etc. i s’anaven escampant al conjunt fabril de la comarca creant llaços de solidaritat permanents i assentant les bases de les grans lluites obreres baixllobregatines dels darrers anys de la dictadura franquista.
