dimecres, 27 de novembre del 2019

L'ACCELERADA DERIVA DEL BLOC OLESÀ CAP A L'AUTORITARISME. L'ÚLTIM EXEMPLE: LA RESTRICCIÓ DEL DRET DE MANIFESTACIÓ.




L'anomenat “Moviment Veïnal d'Olesa de Montserrat, que pretén que el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) sigui discutit per la ciutadania de forma més amplia i participativa del que s'ha fet fins ara, ha organitzat pel diumenge 1 de desembre una marxa popular per explicar “in situ” els punts més conflictius del POUM, i que finalitzarà al migdia prenent-nos un vermut davant de l'Ajuntament....”com permiso de la autoridad y si el tiempo lo permite”. Bé, això del permís de l'autoritat és relatiu perquè en temps en què se'ns reclamen desobediències per part de les mateixes autoritats si hem de desobeir, obedientment desobeirem.

Dic això perquè m'han informat que l'Il-lustre Sr. Miquel Riera, Alcalde-President de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat ha denegat el permís de concentració davant la Casa de la Vila, que el Moviment Veïnal havia demanat fa un mes i ens envia a un lloc més apartat i menys visible.

Desconec els fonaments jurídics d'aquesta alcaldada i quins criteris d'aplicació de les ordenances municipals l'han guiat, ni quines raons d'ordre públic, si n'hi ha, la justifiquen. La plaça Fèlix Figueras és tradicionalment el lloc habitual de concentracions ciutadanes lúdiques i reivindicatives amb autorització prèvia o sense, amb llaços grogs o sense, amb armes o sense, i el Moviment Ciutadà en un diumenge al migdia, ni pot (ni vol) impedir l'accés a l'Ajuntament, ja que, endemés, és tancat, ni vol impedir la circulació dels ciutadans que passegen, ni comprar el tortell a la pastisseria, ni, de bon tros, que els ciutadans que ho vulguin puguin anar a missa de dotze; només vol mostrar de forma pacífica i cívica la seva disconformitat amb el POUM.

Per força haig de pensar que un alcalde que diverses vegades ha demostrat ser autoritàriament bel-ligerant amb el Moviment Veïnal com el Sr. Miquel Riera, només vol invisibilitzar-lo impedint-li l'ús legítim, pacífic i democràtic de l'espai públic de la manera que el Moviment Veïnal cregui convenient.

Ras i curt: El govern municipal d'Olesa de Montserrat que ha sancionat ciutadans per exercir el dret fonamental a la llibertat d'expressió, ara recau i pretén restringir el dret tan fonamental i complementari de l'altre, com és el de manifestació pacifica. Preocupant

De tota manera no ens pot estranyar aquestes actituds autoritàries d'un govern municipal sostingut pel Bloc Olesà, aquest partit impostadament autoanomenat d'esquerra alternativa i demòcrata que s'estripa les vestidures quan l'Estat vulnera drets fonamentals de la ciutadania però que ni es despentina quan els vulnera ell. Que s'ha permès, amb majories absolutes o minoritàries, des de saltar-se arbitràriament les seves pròpies ordenances i reglaments, a utilitzar de forma partidària les instal-lacions municipals o a manifestar públicament que l'ajuntament no està obligat a complir les normes que fan possible la convivència ciutadana (quan li retirarà l'aixopluc Catalunya en Comú, el meu partit?).

L'autoritat és signe de fortalesa per a qui l'exerceix democràticament, però l'autoritarisme de debilitat per a qui ha perdut l'autoritat.

Ah¡¡¡ i el diumenge em fotré un vermut davant de l'Ajuntament. Tu també pots venir si vols.


dimecres, 20 de novembre del 2019

LA FARSA DEL VICARI QUIM TORRA CONTRA LA TRAGÈDIA DEL MH LLUÍS COMPANYS


¿Quantes vegades amb relació al “procés” s'ha citat allò que Marx va escriure al 18 Brumari de Louis Bonaparte de què la història es repeteix dues vegades, la primera com a tragèdia i la segona com a farsa?. Doncs tornem-ho a fer una altra vegada, perquè al judici que per desobediència es va celebrar el passat dilluns dia 18 l'acusat, MH Quim Torra, va voler imitar la dignitat de Lluís Companys el 1935 (no el 1940 que això és molt més seriós) i els pets que va anunciar a Bescanó li van sortir com a diarrea.

He vist l'acte de judici pel Canal3/24 (sóc jubilat com els que solen seguir les misses i actes religiosos del “processisme” i tinc temps) i m'ha fet l'efecte que el MH Quim Torra ha buscat desesperadament la inhabilitació que, creu, el farà passar als llibres d'història, però em penso que només es quedarà a les notes anecdòtiques a peu de pàgina. L'èpica que se li va voler donar a l'acte de judici va quedar en un sainet castís, caient en la contradicció de reconèixer que s'havien desobeït les ordres d'un organisme que era considerat jeràrquicament inferior (si desobeiexes reconeixes la jerarquia i si et consideres per sobre no hi ha desobediència), i fent passar una desobediència a mitges per una gran i heroica desobediència pel mètode d'amagar que finalment s'havia acomplert porugament, el que demanava la JEC, és a dir, retirar la pancarta del balcó del Palau de la Generalitat. Per a llogar-hi cadires.

El més preocupant de tot plegat va ser l'al-legat final. El que havia de ser el testament polític del MH Quim Torra es va convertir en una apologia del totalitarisme i autoritarisme més descarnat amb notes de victimisme per a convençuts. El vicari del rector de Waterloo i feligresos neguen la preeminència dels drets personals sobre uns dubtosos drets territorials i es permeten, des de la trona pública, interpretar la llei a la seva conveniència i gust i negant que s'hagin de complir les resolucions que no agraden. Això és enderrocar els fonaments de l'estat democràtic (que etimològicament vol dir dels pobres lliures) i no em serveix l'excusa de què els “altres” també ho fan. És estrany, peró coincideixo amb en Joan Tardà d'ERC quan diu que, encara que imperfecta el Reino de España és una democràcia.


És llest aquest home. Amb 58 anys, gloriosament inhabilitat per un tribunal feixista, la caixa de resistència li pagarà les multes i despeses, li quedarà una paga vitalícia com a President, despatx i escorta. Aneu-li al darrera amb un flabiol sonant.

Després del que he vist ara la diré grossa i baixarà el Santcristo gros, ho sé, però m'ho crec. He arribat a la conclusió provisional de què Franco i el MH Quim Torra es diferencien en el fet que un va guanyar i l'altra ha perdut i s'assemblen en què un es creia i l'altra es creu en possessió de la raó més absoluta. Perillós.


dissabte, 16 de novembre del 2019

PER LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ. CARTA OBERTA DE SOLIDARITAT SINCERA A L'OLESÀ FELIP SEGURA



Apreciat conciutadà

No ens coneixem personalment, però no importa. Sé que el dia 19 de Novembre et jutjaran per haver fet una piulada al “Twiter” i que per això et demanen quatre anys de presó i 145.334€ com a fiança d'eventuals responsabilitats. Es veu que vas escriure sobre la mort a trets de dos guàrdies civils a Terol "Doncs que haguessin estudiat, en comptes d'allistar-se a un cos militar de perdonavides i estova-àvies. Em sap greu el tràngol de la família, però és el mateix tràngol de la família de qualsevol heroïnòman dels 80. Ells han triat el camí que volien".

Sincerament Felip, la piulada la trobo imprudent pels temps que corren, però amb la mateixa sinceritat et dic que si has volgut fer ús del teu dret inalienable a la llibertat d'expressió, això per a mi és sagrat i, malgrat que com dic al començament no et conec personalment, és motiu suficient per a donar-te el meu suport i solidaritat sense dubtes, ni fissures. Per això vaig ser al ple municipal on es va llegir el manifest fent-he costat i lamento no haver pogut assistir a l'acte públic del “Casal”.

Sempre he pensat que el dret fonamental a la llibertat d'expressió és el primer entre iguals de tots els drets fonamentals, és el que permet l'efectivitat de tots els altres i estic d'acord amb el president J.F Kennedy quan va dir que “els drets de cada persona disminueixen quan els drets de només una d'elles es veuen amenaçats” per això també et faig costat Felip, els drets s'han de defensar si no te'ls prenen i ha costat molt aconseguir-los.

A mi mateix, utilitzar la llibertat d'expressió em va costar presó el 1973 (clica aquí si vols més dades), el 1976 al servei militar (clica aquí so vols més dades) i el 2015, en plena democràcia, una multa de 301€ imposada per l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat governat pel Bloc Olesà (clica aquí si vols més dades). El 1973,en ple franquisme, vaig tenir la solidaritat dels companys de l'institut on aleshores estudiava i del taller on treballava; el 1976 em vaig trobar sol perquè ja sabem com funcionen les casernes, i el 2015, repeteixo que en plena democràcia, cap dels grups municipals (excepte un) que ara, en nom de la llibertat d'expressió et donen suport, inexplicablement no van moure un dit per defensar el meu dret.

T'explico això, Felip, perquè, com diuen en castellà, “fiate de la virgen y no corras”. Deixo de banda les persones que de bona fe van anar al Casal a donar-te suport, però posaria la mà al foc i no em cremaria que si la situació política de Catalunya i Espanya fos de normalitat, a la majoria dels que estaven a dalt de l'escenari els importaria una merda el teu problema, perdona la cruesa. ¿Pots refiar-te d'un alcalde que forma part del Bloc Olesà que em va sancionar per gosar dir a la guàrdia urbana que “si una pintada posés que el cap de la policia municipal és un terrorista ja faria temps que estaria esborrada” i ha callat?. ¿Pots refiar-te de partits com JxCat, ERC i PSC que van abaixar el cap i van permetre que això passes a Olesa?. ¿Pots refiar-te de JxCat que són els hereus de la CDC que va permetre amb la seva abstenció que tires endavant la "ley mordaza" impulsada pel PP?.

Et comprenc Felip. Quan ens trobem davant de situacions complicades i angunioses tothom ens agafem a un ferro roent, encara que sigui el de les solidaritats hipòcrites i impostades, però et fan costat només perquè ets políticament rendible pels seus fins, que potser comparteixes i estàs en el teu dret. I no parlo des de la rancúnia, com molts m'acusaran, parlo des de la tristor que em provoca veure les manipulacions i mentides d'uns i altres i des de la por que tot plegat no tingui solució. Però acabi com acabi el teu problema, no defalleixis mai, fes ús dels teus drets, que són personalíssims i de ningú mes, de forma radical i crítica, defense'ls amb ungles i dents.

Junts en els principis republicans de la llibertat la igualtat i la fraternitat, de tot cor que tinguis sort.



dissabte, 12 d’octubre del 2019

EL PRIOR CANTERA I EL VICARI TORRA. DUES ANIMES BESSONES




En aquest país hi ha un excés de gent caparruda, de echaos p´alante. Poden trobar-se en els llocs més diversos: taulells de taverna, alts càrrecs nomenats a dit, governants de comunitats autònomes i, fins i tot, gent amb sotana de vés a saber quin orde mendicant. En aquest catàleg es distingeixen dos farolers: Santiago Cantera, Prior del Valle de los Caidos, i Quim Torra, de sobre conegut així en el cel com en la terra. Un, de juvenils aires falangistes; l'altre, de primerencs calostres paracarlistes. Tots dos són l'exponent del més massís de la raça. Grotescament obcecats i aplaudits –l'hun i l'haltre- per una patuleia d'aduladors ajupits.

Els nostres dos personatges treuen pit i enfront dels requeriments de l'autoritat competent el primer afirma que «no autoritzarà» i el segon «que no tolerarà». Però el frare Cantera ha perdut molt de poder des que no llueix tonsura al seu cap. I tres quarts del mateix es pot dir de Mossèn Torra, que no exerceix els poders autonòmics perquè està en la República, però no pot usar els poders republicans perquè la república només existeix en el seu atabalat magí.

Dos personatges que inflen el pit i ni tan sols tenen aire. Violetes imperials ja pansidotes; ratafia a dojo.


(Traduït al català de "Metiendo Bulla")

dissabte, 5 d’octubre del 2019

CRÒNIQUES PLENÀRIES OLESANES. BLOC OLESÀ, ROSA DE ALEJANDRÍA,COLORADA DE NOCHE, BLANCA DE DIA.




Eres como una rosa
de Alejandría,
morena salada, 
de Alejandría,
colorada de noche
blanca de día,
morena salada, 
blanca de día.

(Popular)

S'ha fet el tercer ple ordinari del tercer mandat de l'era blocolesana. Al contrari del que semblava, de moment encara no calen esquadres ni cartabons per a configurar geometries variables de govern, ja que ens trobem amb una oposició geomètricament plana i estèticament incolora que no busca angles, ja siguin rectes, aguts a bé obtusos que configurin polígons que, com en un calidoscopi, donin color i atractiu a la política municipal.

Deixant de banda que per part dels partits que fa anys són a l'ajuntament continua l'alliçonament sobre protocol i procediment dels nouvinguts i l'anecdòtica moció de les banderes de Ciutadans a qui ningú, excepte els ponents, va fer cas, el que haguessin pogut ser els dos punts estrella de l'ordre del dia van resultar monòlegs avorrits. Em refereixo a la modificació del pressupost municipal de 2019 per fer front al pagament de dues expropiacions de terrenys i a la moció presentada per la CUP en nom de la Plataforma en defensa dels serveis públics d'Olesa contra el Projecte de Llei de contractes de servei a les persones, alies “Llei Aragonès”.

La modificació pressupostària tenia la raó de ser en el compliment per part de l'Ajuntament d'una sentència judicial que obliga a pagar 1'5 milions d'euros per una expropiació de terrenys (mal)feta l'any 2009 per aquell nefast govern del PSC-CiU-EO, al que el Bloc Olesà (BO) va venir a posar solució (al-leluia¡¡). De passada i aprofitant que el Llobregat passa per Olesa perquè no tenim el Pisuerga, es va introduir a la modificació pressupostària 517.000 euros més per expropiar uns terrenys al carrer Alfons Sala qualificats com a zona verda. Tothom va estar d'acord, fins i tot els predicadors de desobediències, que la sentencia era injusta però s'havia d'obeir. Cap dels partits governants el 2009 actualment presents al consistori va intentar justificar els fets que havien portat a aquesta sentència i ERC va demanar lleus explicacions al BO per la seva inacció entre el 2010 i el 2015 que van justificar per inexplicades estratègies jurídiques. BO, CUP i JxC van votar favorablement la modificació, PSC, ERC i Cs es van abstenir i aquí pau i després gloria.

No gaires sorpreses va aportar la discussió de la moció de la Plataforma en defensa dels serveis públics contra l'anomenada Llei Aragonès. Demanaven a la Generalitat blindar “la titularitat, gestió i provisió amb caràcter públic de tots els serveis necessaris per al desenvolupament d’una vida digna” com a “única via per a garantir drets de caràcter universal” alhora que s'instava a l'Ajuntament d'Olesa a comprometre's a elaborar “un pla d'internalització progressiva de béns i serveis gestionats de forma indirecta” i en el mentrestant audités els serveis actualment externalitzats de cara a fer un “control i seguiment de la qualitat”.

Ep¡¡¡ Amb aquesta darrera petició van sonar totes les alarmes. Uns i altres podien estar en contra o a favor de la Llei Aragonès, però ben diferent és que el que demanes per a altres t'ho facin fer a casa. Tothom feia filigranes retòriques i es van començar a barrejar naps amb cols: serveis socials i drets ciutadans amb la recollida de les escombraries, el cementiri i la joia de la corona del col-lectivisme olesà: voleu fer la Comunitat Minera S.C.C.L empresa municipal?¡¡¡¡. El govern d'”esquerra alternativa” i “nova política” del Bloc Olesà, com la rosa d'Alexandria va anar perdent el color vermell (estem en contra de la llei, però...) per arribar al to blanc del conservadorisme (....internalitzar serveis municipals?). Només es demanava fer un pla progressiu i estudiar-ne la viabilitat i mentrestant control i seguiment de qualitat. Només això. Hyde va vèncer Jekyll.

Ah, m'oblidava¡¡. Intervenció del públic: A l'anterior ple L'Il-ltre Sr. Alcalde va dir que respondria a la pregunta que li va fer un ciutadà, de si sancionaria al Bloc Olesà per la comissió d'una falta greu a l'infringir l'article 16 b) de l'Ordenança Municipal de zones verdes, espais naturals i arbrat. Doncs no, va dir que no sancionarà però que el que van fer no ho tornaran a fer mai més, però, alerta¡¡ ni ells ni ningú mes, eh¡¡. Avís a navegants. També va dir que els serveis municipals, al contrari de la ciutadania, no estan obligats a complir els reglaments i ordenances municipals. Llei de l'embut ample per a mi estret per a tu i autodesobediencia seguint les consignes del Parlament de Catalunya seu de la sobirania nacional.


diumenge, 22 de setembre del 2019

EL PERFID I FARSANT PEDRO SÁNCHEZ I L'ASSESSOR XENÒFOB




Ens la va fotre Felipe González al començament dels temps amb el referèndum de l'OTAN, la reconversió industrial sense vaselina pels treballadors... i alguna cosa que em deixo. Ens la va tornar a fotre Zapatero amb la protoreforma laboral prèvia a la del PP, el “¡apoyaré el estatuto!...i alguna cosa que em deixo. I ara ens ha plantat la bleda al clatell l'”expert” i “experimentat” en governança Pedro Sánchez després de fer-nos salivar amb el manat de pastanagues (perdoneu la dèria hortícola) de la derogació de la reforma laboral, la plurinacionalitat d'Espanya, el trasllat del cos incorrupte del dictador Franco i la promesa incomplida d'una aliança d'esquerres després de les eleccions d'Abril...i segur que hi ha alguna cosa mes que em deixo. Els dirigents del PSOE, si mes no en els darrers quaranta anys, han sigut i són intrínsecament pèrfids per farsants en el sentit que dóna a aquestes paraules el diccionari de l'IEC.

Ara, el Pedro, que plora perquè vol manar sol i no el deixen, per a poder dormir bé i no perdre la són amb les bajanades que, s'ha donat conte diu, poden arribar a fer els d'Unidas Podemos i Cia. si manessin, infantils i gamberros com són. Ara deia, que m'enrotllo molt, el murri del seu mainader (Ivan Redondo es diu l'home) mentre li gronxa els bressol, li ha recomanat que convoqui eleccions de nou i “si sale con barba San Antón y si no la Purisima Concepción”, total no paga ell i ja s'ha arreglat la vida amb la paga vitalícia d'expresident i que li vagin al darrera amb un flabiol sonant. Ens vol vendre la moto dient que a l'Abril ens vam equivocar votant i a veure si ara ho fem millor, que ja està bé home¡¡.

Odio la frase “la ciudadanía con su voto ha decidido, nos manda, nos dice que....” i afegiu-hi el que vulgeu. Com si el conjunt de la ciutadania fos un cos únic en què cada cèl-lula té una funció especifica: mira tu vota PP i jo PSOE i així arribarem a tal cosa...amb un determinisme esfereïdor mancat de llibertat. El Pedro, pèrfid i farsant com he dit, em vol fer creure que m'he equivocat però no, no m'he equivocat. Em considero un ciutadà lliure i voto la candidatura que considero que representa els meus interessos de forma personal, directa i sense apriorismes. El Pedro no entén què  amb el nostre vot l'electorat no atorgem una voluntat a interpretar si no que determinem una correlació de forces a concretar en un govern i un programa i és una enorme irresponsabilitat jugar amb les necessitats de la ciutadania i abocar-nos a unes noves eleccions en temps de transicions socioeconòmiques i nova crisi a la vista, econòmica i política.

No em vaig equivocar i HO TORNARÉ A FER (votar a qui em doni la gana, vull dir). Que s'ha cregut aquest pocavergonya¡¡. Potser el que s'ha equivocat és ell contractant un assessor electoral mercenari i sense escrúpols capaç de fer-li una campanya xenòfoba al Xavier Garcia Albiol i quedar-se tant ample.



diumenge, 1 de setembre del 2019

US PRESENTO EL VAMPIR QUE VA MOSSEGAR A LA MARISOL.



Entremig d'aquella gentada que passejava per Montjuïc, ple de “xiringuitos” que oferien entrepans i begudes de tota mena i de tot arreu, d'estands plens de llibres i/o discs encara de vinil, d'organitzacions que o bé demanaven o bé donaven solidaritats amb les lluites per la democràcia i drets socials; entremig de tot això la vaig veure: La Marisol ja transmutada en Pepa Flores.

Davant la visió d'aquell coll nu que se m'oferia com una llaminadura, vaig obligar la mà que em volia conduir per altres camins a anar cap a ell i el vaig picotejar lleument i suau amb els meus ullals de fireta. Ella es va girar sorpresa i em va dedicar un somriure ample. En va ser testimoni la Lluna que, malgrat que encara no era plena (que és quan surten els vampirs), sempre m'acompanya. Sóc un vampir al cap i a la fi i la temptació era allà.

La recordo alegre i bonica aquella “Festa de Treball” del 1979, aquest setembre farà quaranta anys, quan Catalunya encara era feliç i respectada.

dimecres, 7 d’agost del 2019

ONOMÀSTICA OLESANA. CEBRIÀ MONTSERRAT, CENSOR ECLESIÀSTIC.




Cebrià Montserrat té un carrer a Olesa de Montserrat.

Qui va ser aquest personatge?. De nom complet Cebrià Montserrat i Roig hi va néixer (a Olesa) el 1886, va estudiar per a sacerdot al Seminari Conciliar de Barcelona d'on va arribar a ser professor de Teologia Moral el 1915 previ doctorat de Filosofia i Teologia a Roma. També va ser canonge de la catedral de Barcelona, traductor de la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge i prolífic autor d'obres sobre dogmàtica i liturgia catòlica com "La Iglesia: su história y su litúrgia", "El dogma católico", "La moral católica" etc.. Va morir a Barcelona el 1962.

Les notes biogràfiques de Cebrià Montserrat també ens indiquen que fou censor eclesiàstic, amb especial activitat a partir del 1939 al finalitzar la guerra d'Espanya, si bé ja havia exercit la censura abans d'aquesta data (per exemple el 1929 a la traducció que de l'Epistolari de Sant Cebrià va fer Mn. Tomàs Bellpuig, Fundació Bernat Metge).

Abans de seguir amb la seva tasca censora, deixeu-me dir, però, que un jove Cebrià Montserrat de vint-i-dos anys és un dels firmants d'aquell divertit (?) i significatiu escrit de data 24 de juliol del 1908 dirigit a l'alcalde -el republicà federal Josep Canals- i encapçalat pel rector de la Parròquia de Santa Maria, Mn. Marcel-lí Garriga, juntament amb cinc senyores de virtuosa conducta i amb l'adhesió de vint-i-nou homes que representaven la millor societat olesana, a on es demanava que l'autoritat municipal prohibís al cafè “El Siglo” l'actuació de dones cantant, ballant i fent de cambreres, pel perill que suposava per a la religió, la moral, la puresa dels costums i la pau de les famílies (si voleu llegir l'escrit sencer cliqueu aquí).

Però, que és un censor eclesiàstic?. Segons el dret canònic és un perit escollit per l'autoritat competent que destaqui per la seva ciència, recta doctrina i prudència per a ser consultat en els casos de publicació de llibres (Cànon. 830). Ras i curt, un capellà nomenat pel bisbe que ens dirà el que podem llegir, veure o escoltar sense que atempti al dogma, la moral i principis de l'església catòlica, apostòlica i romana. Res a dir, ja s'ho faran els catòlics si volen fer-ne cas.

El problema rau en el fet que els vencedors del cop d'estat i la guerra del 1936, dintre del sistema repressor van crear un aparell de censura a on la Falange Española controlava que tot producte cultural fos d'acord amb la ideologia del règim polític i a l'església catòlica se li va entregar el control de què tot estigues d'acord amb la seva moral i dogma. És a dir, un aparell de repressió que controlava el pensament que havia de tenir una societat atemorida i considerada menor per a decidir res per a ella mateixa, i dintre d'aquest aparell va jugar un paper important l'olesà Cebrià Montserrat i Roig, si mes no amb els llibres.

La historiadora Mireia Sopena a l'article “Los satélites de la curia diocesana. Censores eclesiásticos en la Barcelona de los sesenta”   publicat a la revista “Represura” ens diu que el canonge Cebrià Montserrat va ser un dels censors més actius, que donava seguretat a l'entorn del bisbe Gregorio Modrego “probada por su prolífica e ininterrumpida dedicación a numerosas censuras”. Com a exemple de la seva activitat censora trobem manuals escolars de lectura infantil com “Ingenuidades” (1939), “Letras” (1945), “Fortuny. Los grandes hombres” (1941); “Historia de España, 3º y 4º cursos” (1958); novel-les com “Una chabola en Bilbao” de José Luís Martín Vigil (1960) o “Entre dos silencis” d'Aurora Bertrana (1958), el “Diccionario Español-Latino” (1950) i fins i tot “Las calles antiguas de Tarragona” (1958). En totes aquestes obres i moltes altres hi consta imprès el “Nihil obstat. El censor. Dr. Cipriano Montserrat. Canónigo.Prelado Doméstico de Su Santidad”.

Aquest és el personatge: Un olesà erudit, excel-lent coneixedor de La Bíblia i el dogma i litúrgia católica, notable traductor d'obres llatines i un prolífic censor d'obres literàries de diferents temàtiques, preocupat per la salvació de les ànimes col-laborant amb l'aparell ideològic-repressor del franquisme.




dijous, 1 d’agost del 2019

CRÒNIQUES PLENÀRIES OLESANES. EL PROFESSOR MARTÍNEZ I LA MALEDICCIÓ DE LA CADIRA.



El Sr. Jordi Martínez, 2on tinent d'alcalde -dels vuit regidors del Bloc Olesà (BO) set són tinents d'alcalde i no en són vuit perquè un és alcalde, un exèrcit amb més oficialitat que soldats-, el Sr. Jordi Martínez, deia, sembla que en aquests quatre anys que venen ens ha de donar grans moments en les seves intervencions als plenaris. La veterania ès un grau, diuen, i a fe que el Sr. Martínez es mereix la faixa de general.

Llengües esmolades han dit que com Iznogud, aquell Visir de còmic (de tbo), com que no ha aconseguit en tots aquests anys “ser califa en lloc del califa” mostra la seva capacitat per fer-se veure amb intervencions magistrals i indulgents cap als regidors nouvinguts a les tasques municipals, incapaços de seguir els intringulis procedimentals dels plens, i/o amb aportacions a la teoria del dret administratiu com, ja fa anys, la del “partit polític que ho és menys” o, enguany, la d'“escurar butxaques”.

Al ple municipal del dia 25 de juliol, el primer ordinari del nou mandat, el Sr. Martínez ja ens va demostrar la seva capacitat per estar a primera fila, no perquè estigui a la mesa presidencial com ho ha estat en els darrers quatre anys sinó per estar en el “candelabro” com va dir Sofia Mazagatos (confesso que veig Tele5 massa sovint).

Distribuït el cartipàs i assignades les retribucions als dos plens anteriors, calia ja entrar en matèria a gestionar.

Es va arreglar l'error de l'anterior ple i es van nomenar membres de l'oposició com a representants a determinats òrgans col-legiats i això feia intuir que la cortesia “versallesca” presidiria la sessió. I així va ser, malgrat que el “puimedonisme”, del que tant li costa desprendre's al BO, va treure el cap una altra vegada en forma de proposta de modificació de crèdit insuficientment consensuada amb els grups municipals de l'oposició cosa que va provocar tímides protestes explicitades en les intervencions dels regidors, que van ser contestades amb to professoral pel 2on Tinent d'alcalde Sr. Martínez, aportant al Dret Administratiu, com ja he dit, la notable teoria d'“escurar butxaques” com a metàfora de “si t'han sobrat calés i no saps perquè no pateixis que sempre hi ha un racó per entaforar-ho”. Al cap i a la fi, però, es van aprovar les modificacions de crèdit amb els vots a favor del BO, PSC, ERC i Cs, el negatiu de JxC i l'abstenció de la CUP. Pitàgores i Euclides, de moment, es van quedar a casa.

Poca cosa mes d'interessant va aportar el ple fora de la possible aparició d'un fenomen paranormal que podríem anomenar “la maledicció de la cadira”. Un dels regidors de la CUP ocupa la mateixa cadira que a l'anterior període de govern tenia el PP, partit donat a l'abstenció quan votava. Sorprèn el nivell d'abstencions de la CUP al ple del dia 25. No estaria de més que demanessin el canvi de la cadira o fer un exorcisme, amb els esperits mai se sap.


Ah¡ Al ple del Setembre l'Iltre. Sr. Alcalde ens dirà si sanciona al Bloc Olesà per vulnerar l'Article 16 b) de l'”Ordenança Municipal de zonesverdes, espais naturals i arbrat”. Suspens.




dimarts, 16 de juliol del 2019

CRÒNIQUES PLENÀRIES OLESANES. MOLTA REGLA, ESQUADRA I CARTABÓ



En el ple de constitució de la nova corporació municipal es va veure un Bloc Olesà (BO) capitidisminuit per la pèrdua de la majoria absolutissima i absolutista de què gaudia fins ara. L'aliança espúria del BO amb els Comuns no ha donat els resultats esperats a cap de les parts contractants, i en l'àmbit local ni pel cantó nacionalista, sigui espanyol o català, ni pel cantó social ha sabut trobar aliats. Així doncs, un BO amb alcaldia però incapaç de pactar amb cap altre grup una majoria de govern, probablement es veurà -majoria minoritària i solitària- abocat a difícils acords de geometries variables i inestables. La meva iaia paterna sentenciava que “la cabra pels seus pecats porta els genolls pelats”.

Però ha après el BO alguna cosa de la notable pèrdua de vots i regidors? De moment encara estan al nuvol del “puimedonat” (perdoneu el neologisme lligat al califat com a símbol de poder omnímode). Al segon ple convocat per a l'organització i retribució dels càrrecs electes, ja es van saltar un arrelat costum no escrit de cortesia consistorial pel qual es compartia amb l'oposició la representació municipal a determinats organismes col-legiats:
-Escolti Sr. Alcalde que el PSC anava a la Creu Roja i ERC al Consorci de Turisme del Baix Llobregat. -Ui, Sr. Regidor quina pell més fina. Vostès no ens ho han demanat pas de ser-hi. -És que no s'ha fet mai, ja es dóna per fet que l'oposició participa. -Ah, jo em pensava..., em creia que...és que jo sóc nou, sap? i....
És tan difícil abandonar els vicis com fer arrelar les virtuts.

Parlant de geometries variables; en aquest ple ja es va visualitzar un triangle escalè que va possibilitar l'aprovació, pels pèls, de les retribucions dels regidors per dedicació i assistència: des del costat del triangle de JxC com a bons lliberals, van dir que si perquè tothom dedica el seu temps com i amb qui vol i s'ha de cobrar, faltaria més; el PSC es va abstenir sobre la base de no se sap quin compromís adquirit amb l'alcalde, i així, d'aquesta manera el BO, el costat més llarg del triangle,  amb apel-lacions èpiques a l'ètica, al fet que comparant-nos amb els demes municipis del Montserratí es venia d'una situació de pobresa franciscana i recordatoris als grups municipals del no de què ells també cobrarien (picada d'ullet), va poder tirar endavant un augment de les retribucions del 20%.

No va seduir la picada d'ullet del BO i va seguir la geometria com a “nova política”. Per sota del pla del si, en paral-lel es va dibuixar un altre triangle tant o més escalè que l'altre: els de Cs deien que no, escandalitzats perquè no se'ls havia tingut en compte a l'hora de fer la proposta, ERC perquè no entenia que s'haguessin de baixar el nombre de regidors amb dedicació exclusiva, i el col-lectivisme de la CUP predicava que els regidors havien de viure tan pobres com els treballadors als quals diuen representar, cosa que no té res a veure, deu me'n guard¡¡ amb aprovar pressupostos antisocials de la Generalitat per afavorir el procés d'alliberament nacional, com va dir que havien fet el diputat cupaire Vidal Aragonès en un programa de TV3 ja desaparegut del YOUTUBE de manera no gaire paranormal.

Em fa l'efecte que aquests quatre anys que venen aprendrem molt de Pitàgores i Euclides.

dijous, 30 de maig del 2019

L'IMPOSTOR I EL FILL ABANDONAT PEL MAL PARE. PARÀBOLA EVANGÈLICA EXPLICANT L'ALIANÇA ESPÚRIA DEL BLOC OLESÀ I CATALUNYA EN COMÚ ALS INFIDELS, PAGANS I DESCREGUTS.




En aquell temps el profeta alçà les mans al cel i digué als seus deixebles: -Escolteu estimats germans les meves paraules plenes d'antiga saviesa:

“Un pare tenia un fill que vivia emancipat en un palauet repartit en sis habitatges que el poble anomenava Ajuntament. L'amo del palauet tenia un habitatge amb dotze estances, dels cinc habitatges restants quatre tenien dues estances i el darrer només en tenia una. El fill del seu pare vivia feliçment en un dels habitatges de dues estances però no s'entenia gaire amb l'amo del palauet.

Un dia el fill va decidir que volia créixer i necessitava un habitatge més gran i li va dir al seu pare:
-Aviat haurà nou repartiment d'habitages i necessito més estances. Pare, et demano que m'ajudis per a major glòria teva.
-Fill meu -digué el pare- no pot ser. Fa dies l'amo del palauet, que està molt enfadat amb tu, em va demanar secretament que et desheretés i que li donés el meu nom per a poder participar en el repartiment d'habitatges i estances....
-Però estimat pare, l'amo malparla de tu per les places i mercats, et menysprea al temple a on idolatra molts deus i deesses diferents vituperant el nostre. És un impostor¡¡
-....He acceptat i a canvi em regalarà un parell de cabres perquè pasturin a l'oasi de la Diputació i jo li oferiré ombra i una tassa de te als olorosos jardins del Consell Comarcal.
-Pare, no et deixis temptar per la llaminadura d'un dàtil que se't tornarà amarg a la boca, ans conreem plegats, tu i jo, amb paciència un palmerar que ens doni amb el temps molts de dolços dàtils.
-Fill -contestà- està dicidit i em complauria que anessis a viure amb l'amo i el servissis fidelment. S'ha acabat.

Arribat el dia del repartiment el fill perdé l'habitatge de dues estances que anaren a parar a les mans d'inquilins nous i fou expulsat a les tenebres exteriors. A l'amo del palauet el foc diví li cremà quatre estances quedant-li només vuit i ara busca amb qui compartir la propietat perquè el deixin continuar manant. El pare està al desert esperant les cabres que no sap si mai arribaran” mentre l'amo del palauet beu de gorra te als olorosos jardins del Consell Comarcal.

-Estimats germans, -alliçonà el profeta en acabar la paràbola- les meves paraules són tan certes com hi ha Deu. No em vàreu fer cas quan us ho vaig advertir, ara només queda plor i cruixir de dents. Us han ben plantat la bleda al clatell.

Amen


dilluns, 20 de maig del 2019

QUI VIU SOL PIXA, CAGA I FA EL QUE VOL.

Sobre el tema dels arbres l'alcaldessa en funcions i candidata Il-ltre. Sra. Pilar Puimedon em dóna la raó, ella no ho sap peró me la dóna (qui no conegui de què va la cosa o no ho recorda que faci clicaquí, així m'estalvio la feina de tornar-ho a explicar).

Si ja teniu el coneixement o la memòria fresca, m'explico. Doncs resulta que la Sra. Alcaldessa ha tingut el detall de contestar a la carta oberta, enviant-me l'opinió personal del funcionari de la cosa electoral i l'Edicte firmat per ella mateixa sobre repartiment d'espais a on mana que el Bloc Olesà disposi de 2.520 m. de carrers i la resta de candidatures d'entre 770 i 350 m. Bé, “pelillos a la mar” que es diu en castellà que això no ve al cas ara.

Anem al gra; que li diu el funcionari a la Sra. Alcaldessa?: Doncs que el seu Edicte no parla de fanals i arbres i que una altra vegada s'ho haurien de mirar millor per evitar problemes. Bé. Reconeix que hi ha un problema en el qual mai s'havia fixat ningú. Efectivament a l'Edicte no surten per enlloc les paraules fanal o arbre i s'ha obviat l'Ordenança Municipal de zones verdes, espais naturals i arbrats.

Hi ha un principi jurídic que diu “que allò que la llei no distingeix nosaltres tampoc ho hem de distinguir” que aplicat al cas vindria a ser que si l'Edicte de l'Alcaldessa no parla d'arbres però l'Ordenança Municipal ordena taxativament no “lligar” cartells als arbres, doncs mira tu, no es poden “lligar” cartells als arbres en cap cas. Però, i si a l'Edicte la Sra. Alcaldessa hagués autoritzat “lligar” cartells als arbres?. Doncs aquesta autorització seria nul-la perquè la Constitució espanyola (i la catalana, si fos el cas, ep¡¡) per evitar arbitrarietats, garanteix el principi de jerarquia normativa i l'Edicte és de rang inferior a l'Ordenança i no la pot modificar.

Quina conclusió hem de treure de tot plegat? Que qui ha governat als darrers vuit anys no coneix les normes municipals i ha comès una infracció greu que hauria de ser denunciada per la policia municipal d'ofici, informada pel regidor de Medi Natural i sancionada per la Sra. Alcaldessa. I que? Doncs nasti de plasti, es comença infringint les ordenances, es continua manipulant els espais institucionals amb simulacres de roda de premsa, i s'acaba (de moment) ocupant els espais electorals d'un partit a l'hora que s'imposta la seva ideologia....... i deixem-ho córrer que amb el Bloc Olesà no hi ha res a fer, que ja ho diuen ells: “Som Olesa”, només ells, ells solets i ja se sap que qui viu sol pixa, caga i fa el que vol.

divendres, 17 de maig del 2019

ÉS QUE NO PAREN¡¡¡ EL BLOC OLESÀ NO EN TENIA PROU AMB ELS ARBRES QUE ARA FOTEN UNA NOVA CACICADA.

El cacic Alfonso Sala en un acte del Movimiento Nacional


Segons sembla, justament ara en plena campanya electoral el Jutjat penal núm .25 de Barcelona ha comunicat una sentència sobre presumptes irregularitats urbanístiques denunciades pel Bloc Olesà allà pel 2007 i que l'hi és favorable.

S'ha apressat el Bloc Olesà, diu que en un exercici de transparencia (??) que no pot esperar al dia 27 potselectoral, a convocar d'urgència a cuita-corrents (¡¡¡¡¡) una roda de premsa per informar de tan singular notícia per avui mateix dia 17 de març a les 19 hores. No tindria res a dir, és normal que un vulgui publicitar els seus èxits, però.....

Però, a part de ser sospitós que la sentencia es doni a conèixer en plena campanya electoral municipal, com ja he dit, té tot el tuf de cacicada que la roda de premsa es faci a la Sala de Plens de l'Ajuntament, presidida per la Iltre. Alcaldessa Sr. Pilar Puimedon, i els regidors Srs. Rota i Segado.

És un acte de partit? Llavors, per què es fa a la Sala de Plens Municipal? per què presideixen tres càrrecs institucionals?. Han omplert la corresponent instancia per demanar, com a partit, l'ús de la Sala de Plens? Si és així, com és que la resposta autoritzant-ne l'ús ha sigut tan rapida? Preguntes que el Bloc Olesà hauria de respondre.

És un acte del govern municipal? Llavors, per què en plena campanya electoral el govern trenca la neutralitat al que està obligat per la Llei Orgànica del Règim Electoral General fent una roda de premsa que afavoreix clarament al Bloc Olesà? per què tres càrrecs institucionals es posen al servei d'un partit concret?. Preguntes que l'equip de govern municipal en funcions hauria de respondre.

El Bloc Olesà cada vegada s'assembla més a aquells vells partits com la Falange Espanyola o el PRI mexicà que confonien el govern amb ells mateixos. No ens ha d'estranyar el seu lema de campanya “SOM OLESA”. Només ells són Olesa i el fotut és que s'ho creuen.

L'esperit del vell cacic D. Alfonso Sala encara plana sobre Olesa de Montserrat


dimecres, 15 de maig del 2019

BLOC OLESÀ, UN PARTIT INFRACTOR DE LES ORDENANCES MUNICIPALS QUE ES CREU IMPUNE?. Carta oberta a la Iltre. Alcaldessa Sra. Pilar Puimedon, Regidora de Seguretat Ciutadana Sra. Susana Yañez i Regidor de Medi Natural Sr. Francesc Rosa.

No respecten ni els vells.......

Senyores i Senyor.

Milito a Iniciativa per Catalunya, Catalunya en Comú i a Movem Olesa (no em demanin explicacions, si hi ha qui creu en el Misteri
.....ni les criatures.
de la Santíssima Trinitat això m'excusa de donar-les). Les tres organitzacions polítiques es veuen representades en els colors roig de la justícia social, el verd de l'ecologisme i el violeta del feminisme. A propòsit del verd, Movem Olesa hem fet nostres, no per obligació sinó per convicció, els principis que conformen l'“Ordenança Municipal de zones verdes, espais naturals i arbrats” d'Olesa de Montserrat: defensa del patrimoni verd urbà i l'arbrat per la seva importància per l'equilibri ecològic del medi natural i la qualitat de vida dels ciutadans, per això en campanyes siguin electorals o d'altra mena, mai hem utilitzat l'arbrat com a suport de cartells.

Però es que si no ho féssim per convicció ho hauríem de fer per obligació, ja que la dita “Ordenança Municipal de zones verdes, espais naturals i arbrat”, com vostès sabran, prohibeix expressament lligar cartells als arbres (Article 16 b)). Incomplir aquest precepte és una infracció greu (Article 30 B) b)) que ha de ser sancionada per l'Alcaldia prèvia proposta de la regidoria de Medi Ambient (Article 29). Ho trobo just i necessari, juntament amb altres preceptes de l'ordenança, per acomplir el principi d'equilibri ecològic del medi natural que predica.

Les obligacions, però, sembla que no afectin el Bloc Olesà, partit que, malgrat afirmi beure de les fonts de l'esquerra és d'un eclecticisme i pragmatisme proper als principis variables de Marx (Groucho, és clar). Així resulta que els quatre anys en què han governat l'ajuntament amb majoria absolutissima i absolutista, potser els hi ha fet oblidar que són mortals i creure que, com deus de l'Olimp, tenen impunitat per saltar-se, descarats, les ordenances municipals que obliguen a tota (tota¡¡) la ciutadania. Amb la tranquil-litat del qui es creu que talla el bacallà, s'han dedicat a lligar cartells electorals amb la fotografia del Sr. Riera a l'arbrat públic.

Perseguir la desobediència de les ordenances municipals és una qüestió d'ordre públic. Sé que vostés tres són del Bloc Olesà i que aquesta actitud incìvica del partit que els dóna suport els deu doldre especialment, però no tinc cap dubte que el seu esperit de servei a la comunitat els farà complir el seu deure institucional, cívic, públic i legal sense cap mena de tracte de favor.

Serà dolorós però estic segur que vosté Sra. Yañez com a Regidora de Seguretat Ciutadana vetllarà per a què la Policia Municipal, tal com li atorga l'Article 53. 1. d) de la Llei Orgànica 2/86 de Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, investigui i denunciï d'ofici la infracció de l'Article 16 b) de l'“Ordenança Municipal de zones verdes, espais naturals i arbrats” comesa pel Bloc Olesa. Serà dolorós, però tampoc dubto que vosté Sr. Rosa, com a Regidor de Medi Natural i previs els trámits preceptius, informarà d'aquesta infracció a la Sra. Alcaldessa. I, serà dolorós Sra. Pilar Puimedon, ho sé i no sap com l'entenc, però, estic convençut que no li tremolarà la mà, com mai li ha tremolat perquè la prevaricació no té cabuda dins del seu codi ètic, a l'hora de sancionar com a falta greu la infracció comesa pel Bloc Olesà.

Esperant de vostès un just darrer acte de la seva legítima autoritat rebin una cordial salutació.


divendres, 3 de maig del 2019

CATALUNYA EN COMÚ ALIMENTA LA IMPOSTURA DEL BLOC OLESÀ

Ball del cornut (Cornellá der Terri)

Vaig dir que explicaria per què per primera vegada en quaranta-dos anys, no he fet ni d'apoderat ni d'interventor en un procés electoral. Sempre ho he sigut pel PSUC, IC i a les del dia 28 de maig ho hagués volgut ser de En Comú Podem. L'he votat, són els meus, hi estic adherit (abans es deia militant i així ho diré a partir d'ara), vull col·laborar en que el projecte avanci, però no vull ser cornut i a sobre pagar el beure. Així doncs, ara que ja s'ha votat i no faré mal m'explico.

a) Deu fer un parell d'anys ( més amunt més avall) es va fer una assemblea públicament convocada per tal de constituir el Comú d'Olesa de Montserrat (abans en diríem Agrupació o Cel-lula, per entendre'ns) i el seu resultat es va passar a l'aprovació de la Comissió Executiva de Catalunya, tal com diuen els estatuts. A hores d'ara, per pressions d'Esquerra Unida i Alternativa, està bloquejada la seva acceptació. Cal dir que els companys d'EUiA d'Olesa eren coneixedors de l'assemblea constitutiva però incomprensiblement no hi van participa

b) Convocades les eleccions municipals els militants de Catalunya en Comú, malgrat que encara no s'havia aprovat el Comú d'Olesa de Montserrat, vàrem començar a treballar per a crear una candidatura i així es va comunicar a la direcció nacional. Se'ns va comunicar que no podíem crear cap candidatura perquè s'havia pactat, de forma unilateral i sense comunicar-ho als militants de Catalunya en Comú d'Olesa, entregar les sigles de "En Comú Guanyem" al Bloc Olesà.

c) Per a despistats: El Bloc Olesà és un poti poti d'ideologies i pensaments (segons va dir qui va ser el seu primer alcalde), que no va tenir unanimitat a l'hora de rebutjar la reforma laboral del 2012 (feu clic aquí), amb dubtes sobre la laïcitat dels poders públics (feu clic aquí), amb una política cultural tradicionalista-clerical (feu clic aquí), que avala sancions als ciutadans que vulneren els drets fonamentals (feu clic aquí), que firma manifestos pacifistes mentre recolza festes que justifiquen el linxament (feu clic aquí), que fa demagògia populista (feu clic aquí)...i que públicament els seus càrrecs han atacat el que representa Catalunya en Comú¡¡¡ (feu clic aquí)

Per què la direcció de Catalunya en Comú ha menyspreat de forma barroera als seus militants d'Olesa? Perquè amb una visió política de curt termini i miop ha preferit pactar amb un partit d'àmbit exclusivament local, eclèctic i sense ideologia definida, fent un "do ut des" (et dono perquè em donis) intercanviant-se un inconcret diputat a la Diputació per En Comú Podem per un inconcret conseller comarcal del Baix Llobregat pel Bloc Olesà. La vella política tan criticada per uns i altres en estat pur.

Aquesta política de "peix al cove" (quant de mal ha fet el pujolisme) del benefici a curt termini, alimenta al Bloc Olesà, un partit impostor que res aporta a Catalunya en Comú, la qual renuncia a crear una estructura territorial solida i ideològicament coherent a Olesa de Montserrat i amb militants compromesos a eixamplar i donar visibilitat un projecte de justícia social, radicalitat democràtica, igualtat i solidaritat i que dignifiqui la política com a ètica dels afers públics.

Com a revulsiu, els paries, els exclosos de Catalunya en Comú hem creat la candidatura MOVEM OLESA, per mantenir a Olesa de Montserrat i a l'ajuntament l'esperit del "¡SI QUE ES POT" d'aquell 15-M que ja sembla tan llunyà i que crèiem representat a Catalunya en Comú, mentre esperem que la realitat els faci comprendre que els militants no som només peons de brega i camàlics per enganxar propaganda i que la "nova política" vol militants que siguin l'avançada ideològica d'un projecte global, no només local, que faci arrelar en els territoris els principis republicans de llibertat, igualtat i fraternitat que ho resumeixen tot. En aquest camí, si vol, Catalunya en Comú ens hi trobarà.

dijous, 11 d’abril del 2019

M'HAN ENVIAT A CAGAR




Així de clar i català (com ens agrada l'escatologia¡¡) m'ho han dit: Vés a cagar¡¡. Argument definitiu per acabar una conversa donant-se la raó a si mateix i deixar l'interlocutor amb un pam de nas.

M'hi ha enviat una persona sense comandament en plaça del Bloc Olesà, un soldat ras d'aquests que s'envien a fer encàrrecs quan no hi ha ningú més que pugui o vulgui fer-los; posem que parlo de la ràdio.

Què ha passat?. Doncs que m'he trobat la susdita persona pel carrer i tot amablement, creieu-me, l'hi he preguntat que li havia semblat la tertúlia radiofònica d'ahir:
-Psse.., bé, m'ha contestat.
-Que hi vas tu per Movem Olesa a la tertúlia?, m'ha dit.
-Si, hi he tornat, després que fa tres anys m'expulsessin de la tertúlia amb la connivència del govern del Bloc Olesà.
-Et vas autoexpulsar.
-Fonamenta'm i raona'm amb arguments el que m'acabes de dir, perquè em penso que al Bloc Olesà teniu un problema de comprensió del que són els drets fonamentals de la persona, sobretot amb el dret a la llibertat d'expressió, he respost.
-Mira, tinc pressa i haig d'anar a fer uns “recados”.
-Aquest és un problema que teniu al Bloc Olesà, que quan heu de donar respostes argumentades a les crítiques fugiu d'estudi.
-Vés a cagar¡¡¡ m'ha dit mentre se n' anava emprenyat.

En aquests afers soc bastant regular i normalment deposo a les set del matí i, sincerament, en aquell moment no em feia falta.

Verge santa, com està el pati¡¡¡¡