En
aquell temps el profeta alçà les mans al cel i digué als seus deixebles:
-Escolteu estimats germans les meves paraules plenes d'antiga
saviesa:
“Un
pare tenia un fill que vivia emancipat en un palauet repartit en sis
habitatges que el poble anomenava Ajuntament. L'amo del palauet tenia
un habitatge amb dotze estances, dels cinc habitatges restants quatre tenien dues
estances i el darrer només en tenia una. El fill del seu pare vivia
feliçment en un dels habitatges de dues estances però no s'entenia
gaire amb l'amo del palauet.
Un dia
el fill va decidir que volia créixer i necessitava un habitatge més
gran i li va dir al seu pare:
-Aviat
haurà nou repartiment d'habitages i necessito més estances. Pare,
et demano que m'ajudis per a major glòria teva.
-Fill
meu -digué el pare- no pot ser. Fa dies l'amo del palauet, que està
molt enfadat amb tu, em va demanar secretament que et desheretés i
que li donés el meu nom per a poder participar en el repartiment
d'habitatges i estances....
-Però
estimat pare, l'amo malparla de tu per les places i mercats, et
menysprea al temple a on idolatra molts deus i deesses diferents
vituperant el nostre. És un impostor¡¡
-....He
acceptat i a canvi em regalarà un parell de cabres perquè pasturin
a l'oasi de la Diputació i jo li oferiré ombra i una tassa de te
als olorosos jardins del Consell Comarcal.
-Pare,
no et deixis temptar per la llaminadura d'un dàtil que se't tornarà
amarg a la boca, ans conreem plegats, tu i jo, amb paciència un
palmerar que ens doni amb el temps molts de dolços dàtils.
-Fill
-contestà- està dicidit i em complauria que anessis a viure amb
l'amo i el servissis fidelment. S'ha acabat.
Arribat
el dia del repartiment el fill perdé l'habitatge de dues estances
que anaren a parar a les mans d'inquilins nous i fou expulsat a les
tenebres exteriors. A l'amo del palauet el foc diví li cremà quatre
estances quedant-li només vuit i ara busca amb qui compartir la
propietat perquè el deixin continuar manant. El pare està al desert
esperant les cabres que no sap si mai arribaran” mentre l'amo del palauet beu de gorra te als olorosos jardins del Consell Comarcal.
-Estimats
germans, -alliçonà el profeta en acabar la paràbola- les meves paraules són tan certes com hi ha Deu. No em vàreu fer cas quan us ho vaig advertir, ara només queda plor i cruixir de
dents. Us han ben plantat la bleda al clatell.
Amen
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada