EL SENTIT DEL RIDÍCUL DE LA SRA. ADA AGUT

 

No només incompleix la ordenança Marti Obiols Casanovas (representant coordinadora ………..) enganxant els cartells als contenidors del poble sinó que els va enganxant un a sobre l’altre #NoTotShiVal #ProuManipulació (Sra. Ada Agut Domenech al Facebook).

    La senyora Ada Agut, fins al dia 17 de juny regidora de Salut pública i molts altres etcèteres de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, al cap de set mesos s’ha adonat que algú està enganxant cartells als contenidors de les escombraries, convocant a la ciutadania a concentrar-se els divendres davant del CAP per una sanitat pública de qualitat. Com una nena que acaba d’aprendre «modos» a la classe d’educació cívica ha denunciat aquest fet, no als «urbanos», com hauria de ser, sinó al Facebook i me’n fa responsable públicament, amb nom i cognoms (deu tenir proves, dic jo, ai). Em fa l’efecte que la falta suposadament comesa per l’interfecte i que indigna a la «justiciera» Sra. Ada Agut, és no utilitzar conforme a l’ús al qual són destinats, béns públics, cometent accions que puguin alterar-n’he les condicions de funcionament, com és enganxar fulls en elements del mobiliari urbà amb sistemes que els malmetin, com pot ser utilitzar cinta adhesiva transparent, també coneguda com a Cel-lo pels més vells (Article 14 del Reglament de prestacions substitutòries i de mesures alternatives educatives a la sanció per l’Ordenança de Civisme i convivència ciutadana). Si mireu la fotografia veureu que els contenidors han quedat inutilitzats i fora d’ús a causa d’acte tant incívic, causant un perjudici irreparable (no sé si es nota la ironia).

    Ràpidament han aparegut uns estrictes i severs ciutadans i ciutadanes de suposada honorabilitat (l’honor, com el valor a la «mili» només se suposa fins que es prova) que s’han posat les mans al cap i, pel sistema de comentar o clicar «m’agrada» li han fet la claca a la Sra. Agut. Llastima que aquesta severitat emprada a l’hora de jutjar a la modesta «Coordinadora per a la sanitat pública i de qualitat d’Olesa de Montserrat» per la suposada comissió d’una falta lleu (vegeu Annex I de l’Ordenança Municipal de Civisme i Convivència), aquesta primmirada ciutadania no la tingues quan, fa uns anys, el llavors totpoderós i encara existent Bloc Olesà, va cometre la falta greu de penjar cartells a l’arbrat públic (feu clic aquí) o quan a les darreres eleccions municipals, l’alcalde Riera potser ha comès un delicte de prevaricació (presumptament, és clar) a l’hora de repartir espais públics electorals. Fariseisme pur.

    El mestre Pompeu Fabra, al seu Diccionari General de la Llengua Catalana, tot un clàssic, definia el ridícul com allò «que mou a riure-se’n, digne que hom se’n rigui, per grotesc, extravagant, toix, etc...». Hi ha qui fa, ha fet i possiblement farà el ridícul, però li manca el sentit del ridícul i això és fotut perquè, com va dir el president Tarradellas, «un polític ho pot fer tot bé o tot malament, però no pot fer una cosa: el ridícul». Calla, que la Sra. Ada Agut ja no és política i li està permès.

ENTRE MONSTRES I TRAÏCIONS, L’OLESA ETERNA SEGUEIX

 

ALEGORIA OLESANA. Salomé amb el cap del Baptista. Lucas Cranach, 1533 

    «El vell món està morint. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur neixen els monstres». La coneguda reflexió que, des de la presó feixista, ens va deixar escrita el filòsof marxista italià Antonio Gramsci, va planar sobre el ple de constitució del nou ajuntament d'Olesa de Montserrat; només calia canviar «món» per «Olesa». El canvi en el model de gestió municipal més obert i veritablement participatiu que la ciutadania demanava i que era aritmèticament possible des d’una suposada esquerra, ha estat frustrat per la vella Olesa encara plena de tics salistes, creant un monstre de tres (o quatre) caps. 

    Una Esquerra Republicana de Catalunya d’ideologia gasosa i històricament mudable, ha decidit pactar amb un partit com la CUP d’un esquerranisme aparentment radical, però que no dubta a arreplegar el nom i restes personals d’un extint i dissolt Bloc Olesà («poti-poti d’ideologies», segons paraules del seu fundador, ideòleg i exalcalde Salvador Prat) per tal d’acontentar el que és més conservador, clerical i tradicionalista d’Olesa. Per arrodonir la maniobra Junts per Catalunya, aquesta dreta hereva de Convergència i Unió, estava a l’aguait dels moviments que es feien i finalment s’ha acostat a on era el pesebre.

    Han posat el carro davant del bou fent un pacte que, a hores d'ara, més enllà del repartiment de l'alcaldia, només sabem que estan "treballant per a l'elaboració d'un programa conjunt .... amb tota l'energia i il-lusió"  i que  feia mesos que es coïa, tot i que els cuiners ho negaven, alhora que paral-lelament s’ordia una traïció. Es tractava de donar una aparença de canvi en la política municipal quan es fes públic el pacte i per això, a) la CUP acceptava que el Sr. Jordi Martínez, etern regidor del Bloc Olesà, i que, com el Visir Iznogud del comic, sempre "volia ser califa en el lloc del califa", encapçales la llista Bloc Olesà-CUP, b) arribat el moment ERC condicionava la firma de l’acord a què el Sr. Jordi Martínez no fos alcalde, ni de bon principi ni als dos darrers anys del mandat (al cap i a la fi, és una persona antipàtica, reprovada per tothom i sense «pedigrí» d’olesanitat, malgrat els seus esforços) i c) la CUP, amb immens dolor i pel superior bé d’Olesa, entregaria la safata amb el cap del Sr. Martínez a ERC. Pura cosmètica de canvi; l’Olesa eterna continua manant sense perill de què arribin els bàrbars i ho capgirin tot i es reparteix l'alcaldia dos anys el Sr. Jordi Parent, cap de llista d'ERC, tercera llista més votada, i els altres dos per al Sr. Marc Serradó, segon (sic) del Bloc Olesà - CUP (i ell mateix de la CUP), segona llista més votada. No aniria jo a la guerra amb aquests socis, i molt menys els hi donaria l'esquena.

    Diuen que el Bloc Olesà – CUP ha perdut quatre regidors al passar de deu a sis, però, no ens enganyem, la lectura correcta és que la CUP n’ha guanyat quatre en passar de dos a sis, i seguint el seu costum han consultat el confessor que els hi ha racomenat continuar allargant l’agonia de la vella Olesa alimentant monstres que impedeixin el naixement de la nova. 

    Deuen ressonar pel cap del Sr. Jordi Martínez les paraules que el Sr. Marc Serradó li va dir a l'acte de presentació de la candidatura del Bloc Olesà – CUP el 31 de març de 2023: «Em comprometo....convençut no només pel que sinó també pel qui....sempre ha cregut en això, sempre ha tirat perquè això fos possible i jo crec que això el fa la persona ideal per liderar-ho... sap confiar en l'equip que té, i això ho dic sincerament Jordi, saps confiar i jo crec que algú que lidera és algú que ha de saber confiar en la gent que té al voltant.». Alhora, el Sr. Jordi Martínez deu recordar les paraules que Juli Cèsar li va dirigir a Brutus mentre l'apunyalava: "Tu quoque fili mei" (Tu també fill meu) i taral-leja aquella estrofa del bolero del cubà Miguel Matamoros, «Lagrimas negras»:

Y aunque tú me has echado en el abandono.

Y aunque tú mataste mis ilusiones.

En vez de maldecirte con justo encono

En mis sueños te colmo

En mis sueños te colmo de bendiciones.

QUÈ HAURIA PASSAT SI.....?

    En un mes i mig, trenta persones i escaig han sigut capaces d’embastar el projecte d’Olesa Oberta, un projecte des de i per a Olesa de Montserrat amb perspectiva d’esquerra municipalista, no tancat sinó obert i solidari amb el conjunt d’iniciatives polítiques afins amb la seva aliança estratègica amb Catalunya en Comú i Podem. I en aquest mes i mig han aconseguit que 659 ciutadans i ciutadanes a les darreres eleccions municipals, els fes confiança per aconseguir un regidor, a punt de dos, en una campanya electoral amb una bona dosi de joc brut per part de la candidatura anomenada Bloc Olesà – CUP Alternativa Municipalista amb la connivència de l’Ajuntament i el silenci de la resta de candidatures. Perquè.......

    ....Què hauria passat, si no s’hagués enganyat la ciutadania venent-li com una coalició electoral entre el judicialment extingit Bloc Olesà i la CUP, el que en realitat només era la CUP utilitzant el nom del Bloc Olesà com una marca blanca?.

    ....Què hauria passat, si el Decret d’Alcaldia repartint espais electorals, hagués fet cas als criteris de la Junta Electoral Central de bon començament, tal com varen demanar des d’Olesa Oberta i no hagués afavorit il-legalment a la CUP en perjudici de la resta de candidatures, donant-li aquests espais en funció del 40’49% (suma dels resultats obtinguts per l’extingit Bloc Olesà que, recordem-ho, no es presentava com a partit, i la CUP a les eleccions municipals de l’any 2019), en comptes del 8’53% (resultats reals de la CUP el 2019) que legalment li corresponia?.

    .....Què hauria passat si l’alcalde (del Bloc Olesà), no hagués esperat que faltessin tres dies per acabar la campanya electoral, per rectificar el seu primer decret i reconèixer (a desgrat) que aplicant la doctrina de la Junta Electoral Central, a Olesa Oberta li corresponia el 20’45% d’espais i no el 4’47% inicialment reconegut?.

    ....Què hauria passat si la CUP no s’hagués apropiat d’espais electorals solapant els d’Olesa Oberta i trigant quatre dies a complir l’ordre de corregir la situació?.

    .....Què hauria passat si tots els apoderats de les candidatures haguessin renunciat al seu dret legalment reconegut a estar presents a les votacions per correu i de les meses electorals, per què el Delegat de l’Administració Pública ho diu, tal com va passar als Safareigs?.

    El que hauria passat no ho sabrem mai, però sabem el que ha passat, els precedents que s’han volgut crear i a qui es volia fer mal. S’ha volgut enganyar a la ciutadania per part de la CUP en aliança amb restes de l'antic Bloc Olesà i s’ha utilitzat impunement la institució municipal per vulnerar els drets electorals d’Olesa Oberta En Comú Podem. Mal final per a la història del Bloc Olesà, mal començament per a la CUP i mal diagnòstic per a la salut democràtica d’Olesa de Montserrat.

    Ara fan victimisme a què tan acostumats estan i van dient a qui els vol escoltar, que els han «fregit» a recursos. Era defensa pròpia el que ha fet Olesa Oberta, res més, tota sola i sense por.