dimecres, 7 d’agost de 2019

ONOMÀSTICA OLESANA. CEBRIÀ MONTSERRAT, CENSOR ECLESIÀSTIC.




Cebrià Montserrat té un carrer a Olesa de Montserrat.

Qui va ser aquest personatge?. De nom complet Cebrià Montserrat i Roig hi va néixer (a Olesa) el 1886, va estudiar per a sacerdot al Seminari Conciliar de Barcelona d'on va arribar a ser professor de Teologia Moral el 1915 previ doctorat de Filosofia i Teologia a Roma. També va ser canonge de la catedral de Barcelona i traductor de la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge. Va morir a Barcelona el 1962.

Les notes biogràfiques de Cebrià Montserrat també ens indiquen que fou censor eclesiàstic, amb especial activitat a partir del 1939 al finalitzar la guerra d'Espanya, si bé ja havia exercit la censura abans d'aquesta data (per exemple el 1929 a la traducció que de l'Epistolari de Sant Cebrià va fer Mn. Tomàs Bellpuig, Fundació Bernat Metge).

Abans de seguir amb la tasca censora de Cebrià Montserrat, deixeu-me dir que a l'Arxiu Històric d'Olesa de Montserrat vaig trobar un divertit (?) i significatiu escrit de data 24 de juliol del 1908 dirigit a l'alcalde -el republicà federal Josep Canals- i encapçalat pel rector de la Parròquia de Santa Maria, Mn. Marcel-lí Garriga, juntament amb cinc senyores de virtuosa conducta i amb l'adhesió de vint-i-nou homes que representaven la millor societat olesana, entre ells un jove Cebrià Montserrat de vint-i-dos anys. A l'escrit es demanava que l'autoritat municipal prohibís al cafè “El Siglo” l'actuació de dones cantant, ballant i fent de cambreres, pel perill que suposava per a la religió, la moral, la puresa dels costums i la pau de les famílies (si voleu llegir l'escrit sencer cliqueu aquí).

Però, que és un censor eclesiàstic?. Segons el dret canònic és un perit escollit per l'autoritat competent que destaqui per la seva ciència, recta doctrina i prudència per a ser consultat en els casos de publicació de llibres (Cànon. 830). Ras i curt, un capellà nomenat pel bisbe que ens dirà el que podem llegir, veure o escoltar sense que atempti al dogma, la moral i principis de l'església catòlica, apostòlica i romana. Res a dir, ja s'ho faran els catòlics si volen fer-ne cas.

El problema rau en el fet que els vencedors del cop d'estat i la guerra del 1936, dintre del sistema repressor van crear un aparell de censura a on la Falange Española controlava que tot producte cultural fos d'acord amb la ideologia del règim polític i a l'església catòlica se li va entregar el control de què tot estigues d'acord amb la seva moral i dogma. És a dir, un aparell de repressió que controlava el pensament que havia de tenir una societat atemorida i considerada menor per a decidir res per a ella mateixa, i dintre d'aquest aparell va jugar un paper important l'olesà Cebrià Montserrat i Roig, si mes no amb els llibres.

La historiadora Mireia Sopena a l'article “Los satélites de la curia diocesana. Censores eclesiásticos en la Barcelona de los sesenta”   publicat a la revista “Represura” ens diu que el canonge Cebrià Montserrat va ser un dels censors més actius, que donava seguretat a l'entorn del bisbe Gregorio Modrego “probada por su prolífica e ininterrumpida dedicación a numerosas censuras”. Com a exemple de la seva activitat censora trobem manuals escolars de lectura infantil com “Ingenuidades” (1939), “Letras” (1945), “Fortuny. Los grandes hombres” (1941); “Historia de España, 3º y 4º cursos” (1958); novel-les com “Una chabola en Bilbao” de José Luís Martín Vigil (1960) o “Entre dos silencis” d'Aurora Bertrana (1958), el “Diccionario Español-Latino” (1950) i fins i tot “Las calles antiguas de Tarragona” (1958). En totes aquestes obres i moltes altres hi consta imprès el “Nihil obstat. El censor. Dr. Cipriano Montserrat. Canónigo.Prelado Doméstico de Su Santidad”.

Aquest és el personatge: Un olesà erudit, excel-lent coneixedor de La Bíblia i el dogma i litúrgia católica, notable traductor d'obres llatines i un prolífic censor d'obres literàries de diferents temàtiques, preocupat per la salvació de les ànimes col-laborant amb l'aparell ideològic-repressor del franquisme.

S'ha d'aplicar la Llei de Memòria Històrica al cas de Cebrià Montserrat? Pensa el Bloc Olesà el mateix que pensava el 2009?.

Nota: Les paraules marcades en color blau o vermell remeten a adreces electròniques.


dijous, 1 d’agost de 2019

CRÒNIQUES PLENÀRIES OLESANES. EL PROFESSOR MARTÍNEZ I LA MALEDICCIÓ DE LA CADIRA.



El Sr. Jordi Martínez, 2on tinent d'alcalde -dels vuit regidors del Bloc Olesà (BO) set són tinents d'alcalde i no en són vuit perquè un és alcalde, un exèrcit amb més oficialitat que soldats-, el Sr. Jordi Martínez, deia, sembla que en aquests quatre anys que venen ens ha de donar grans moments en les seves intervencions als plenaris. La veterania ès un grau, diuen, i a fe que el Sr. Martínez es mereix la faixa de general.

Llengües esmolades han dit que com Iznogud, aquell Visir de còmic (de tbo), com que no ha aconseguit en tots aquests anys “ser califa en lloc del califa” mostra la seva capacitat per fer-se veure amb intervencions magistrals i indulgents cap als regidors nouvinguts a les tasques municipals, incapaços de seguir els intringulis procedimentals dels plens, i/o amb aportacions a la teoria del dret administratiu com, ja fa anys, la del “partit polític que ho és menys” o, enguany, la d'“escurar butxaques”.

Al ple municipal del dia 25 de juliol, el primer ordinari del nou mandat, el Sr. Martínez ja ens va demostrar la seva capacitat per estar a primera fila, no perquè estigui a la mesa presidencial com ho ha estat en els darrers quatre anys sinó per estar en el “candelabro” com va dir Sofia Mazagatos (confesso que veig Tele5 massa sovint).

Distribuït el cartipàs i assignades les retribucions als dos plens anteriors, calia ja entrar en matèria a gestionar.

Es va arreglar l'error de l'anterior ple i es van nomenar membres de l'oposició com a representants a determinats òrgans col-legiats i això feia intuir que la cortesia “versallesca” presidiria la sessió. I així va ser, malgrat que el “puimedonisme”, del que tant li costa desprendre's al BO, va treure el cap una altra vegada en forma de proposta de modificació de crèdit insuficientment consensuada amb els grups municipals de l'oposició cosa que va provocar tímides protestes explicitades en les intervencions dels regidors, que van ser contestades amb to professoral pel 2on Tinent d'alcalde Sr. Martínez, aportant al Dret Administratiu, com ja he dit, la notable teoria d'“escurar butxaques” com a metàfora de “si t'han sobrat calés i no saps perquè no pateixis que sempre hi ha un racó per entaforar-ho”. Al cap i a la fi, però, es van aprovar les modificacions de crèdit amb els vots a favor del BO, PSC, ERC i Cs, el negatiu de JxC i l'abstenció de la CUP. Pitàgores i Euclides, de moment, es van quedar a casa.

Poca cosa mes d'interessant va aportar el ple fora de la possible aparició d'un fenomen paranormal que podríem anomenar “la maledicció de la cadira”. Un dels regidors de la CUP ocupa la mateixa cadira que a l'anterior període de govern tenia el PP, partit donat a l'abstenció quan votava. Sorprèn el nivell d'abstencions de la CUP al ple del dia 25. No estaria de més que demanessin el canvi de la cadira o fer un exorcisme, amb els esperits mai se sap.


Ah¡ Al ple del Setembre l'Iltre. Sr. Alcalde ens dirà si sanciona al Bloc Olesà per vulnerar l'Article 16 b) de l'”Ordenança Municipal de zonesverdes, espais naturals i arbrat”. Suspens.




dimarts, 16 de juliol de 2019

CRÒNIQUES PLENÀRIES OLESANES. MOLTA REGLA, ESQUADRA I CARTABÓ



En el ple de constitució de la nova corporació municipal es va veure un Bloc Olesà (BO) capitidisminuit per la pèrdua de la majoria absolutissima i absolutista de què gaudia fins ara. L'aliança espúria del BO amb els Comuns no ha donat els resultats esperats a cap de les parts contractants, i en l'àmbit local ni pel cantó nacionalista, sigui espanyol o català, ni pel cantó social ha sabut trobar aliats. Així doncs, un BO amb alcaldia però incapaç de pactar amb cap altre grup una majoria de govern, probablement es veurà -majoria minoritària i solitària- abocat a difícils acords de geometries variables i inestables. La meva iaia paterna sentenciava que “la cabra pels seus pecats porta els genolls pelats”.

Però ha après el BO alguna cosa de la notable pèrdua de vots i regidors? De moment encara estan al nuvol del “puimedonat” (perdoneu el neologisme lligat al califat com a símbol de poder omnímode). Al segon ple convocat per a l'organització i retribució dels càrrecs electes, ja es van saltar un arrelat costum no escrit de cortesia consistorial pel qual es compartia amb l'oposició la representació municipal a determinats organismes col-legiats:
-Escolti Sr. Alcalde que el PSC anava a la Creu Roja i ERC al Consorci de Turisme del Baix Llobregat. -Ui, Sr. Regidor quina pell més fina. Vostès no ens ho han demanat pas de ser-hi. -És que no s'ha fet mai, ja es dóna per fet que l'oposició participa. -Ah, jo em pensava..., em creia que...és que jo sóc nou, sap? i....
És tan difícil abandonar els vicis com fer arrelar les virtuts.

Parlant de geometries variables; en aquest ple ja es va visualitzar un triangle escalè que va possibilitar l'aprovació, pels pèls, de les retribucions dels regidors per dedicació i assistència: des del costat del triangle de JxC com a bons lliberals, van dir que si perquè tothom dedica el seu temps com i amb qui vol i s'ha de cobrar, faltaria més; el PSC es va abstenir sobre la base de no se sap quin compromís adquirit amb l'alcalde, i així, d'aquesta manera el BO, el costat més llarg del triangle,  amb apel-lacions èpiques a l'ètica, al fet que comparant-nos amb els demes municipis del Montserratí es venia d'una situació de pobresa franciscana i recordatoris als grups municipals del no de què ells també cobrarien (picada d'ullet), va poder tirar endavant un augment de les retribucions del 20%.

No va seduir la picada d'ullet del BO i va seguir la geometria com a “nova política”. Per sota del pla del si, en paral-lel es va dibuixar un altre triangle tant o més escalè que l'altre: els de Cs deien que no, escandalitzats perquè no se'ls havia tingut en compte a l'hora de fer la proposta, ERC perquè no entenia que s'haguessin de baixar el nombre de regidors amb dedicació exclusiva, i el col-lectivisme de la CUP predicava que els regidors havien de viure tan pobres com els treballadors als quals diuen representar, cosa que no té res a veure, deu me'n guard¡¡ amb aprovar pressupostos antisocials de la Generalitat per afavorir el procés d'alliberament nacional, com va dir que havien fet el diputat cupaire Vidal Aragonès en un programa de TV3 ja desaparegut del YOUTUBE de manera no gaire paranormal.

Em fa l'efecte que aquests quatre anys que venen aprendrem molt de Pitàgores i Euclides.

dijous, 30 de maig de 2019

L'IMPOSTOR I EL FILL ABANDONAT PEL MAL PARE. PARÀBOLA EVANGÈLICA EXPLICANT L'ALIANÇA ESPÚRIA DEL BLOC OLESÀ I CATALUNYA EN COMÚ ALS INFIDELS, PAGANS I DESCREGUTS.




En aquell temps el profeta alçà les mans al cel i digué als seus deixebles: -Escolteu estimats germans les meves paraules plenes d'antiga saviesa:

“Un pare tenia un fill que vivia emancipat en un palauet repartit en sis habitatges que el poble anomenava Ajuntament. L'amo del palauet tenia un habitatge amb dotze estances, dels cinc habitatges restants quatre tenien dues estances i el darrer només en tenia una. El fill del seu pare vivia feliçment en un dels habitatges de dues estances però no s'entenia gaire amb l'amo del palauet.

Un dia el fill va decidir que volia créixer i necessitava un habitatge més gran i li va dir al seu pare:
-Aviat haurà nou repartiment d'habitages i necessito més estances. Pare, et demano que m'ajudis per a major glòria teva.
-Fill meu -digué el pare- no pot ser. Fa dies l'amo del palauet, que està molt enfadat amb tu, em va demanar secretament que et desheretés i que li donés el meu nom per a poder participar en el repartiment d'habitatges i estances....
-Però estimat pare, l'amo malparla de tu per les places i mercats, et menysprea al temple a on idolatra molts deus i deesses diferents vituperant el nostre. És un impostor¡¡
-....He acceptat i a canvi em regalarà un parell de cabres perquè pasturin a l'oasi de la Diputació i jo li oferiré ombra i una tassa de te als olorosos jardins del Consell Comarcal.
-Pare, no et deixis temptar per la llaminadura d'un dàtil que se't tornarà amarg a la boca, ans conreem plegats, tu i jo, amb paciència un palmerar que ens doni amb el temps molts de dolços dàtils.
-Fill -contestà- està dicidit i em complauria que anessis a viure amb l'amo i el servissis fidelment. S'ha acabat.

Arribat el dia del repartiment el fill perdé l'habitatge de dues estances que anaren a parar a les mans d'inquilins nous i fou expulsat a les tenebres exteriors. A l'amo del palauet el foc diví li cremà quatre estances quedant-li només vuit i ara busca amb qui compartir la propietat perquè el deixin continuar manant. El pare està al desert esperant les cabres que no sap si mai arribaran” mentre l'amo del palauet beu de gorra te als olorosos jardins del Consell Comarcal.

-Estimats germans, -alliçonà el profeta en acabar la paràbola- les meves paraules són tan certes com hi ha Deu. No em vàreu fer cas quan us ho vaig advertir, ara només queda plor i cruixir de dents. Us han ben plantat la bleda al clatell.

Amen


dilluns, 20 de maig de 2019

QUI VIU SOL PIXA, CAGA I FA EL QUE VOL.

Sobre el tema dels arbres l'alcaldessa en funcions i candidata Il-ltre. Sra. Pilar Puimedon em dóna la raó, ella no ho sap peró me la dóna (qui no conegui de què va la cosa o no ho recorda que faci clicaquí, així m'estalvio la feina de tornar-ho a explicar).

Si ja teniu el coneixement o la memòria fresca, m'explico. Doncs resulta que la Sra. Alcaldessa ha tingut el detall de contestar a la carta oberta, enviant-me l'opinió personal del funcionari de la cosa electoral i l'Edicte firmat per ella mateixa sobre repartiment d'espais a on mana que el Bloc Olesà disposi de 2.520 m. de carrers i la resta de candidatures d'entre 770 i 350 m. Bé, “pelillos a la mar” que es diu en castellà que això no ve al cas ara.

Anem al gra; que li diu el funcionari a la Sra. Alcaldessa?: Doncs que el seu Edicte no parla de fanals i arbres i que una altra vegada s'ho haurien de mirar millor per evitar problemes. Bé. Reconeix que hi ha un problema en el qual mai s'havia fixat ningú. Efectivament a l'Edicte no surten per enlloc les paraules fanal o arbre i s'ha obviat l'Ordenança Municipal de zones verdes, espais naturals i arbrats.

Hi ha un principi jurídic que diu “que allò que la llei no distingeix nosaltres tampoc ho hem de distinguir” que aplicat al cas vindria a ser que si l'Edicte de l'Alcaldessa no parla d'arbres però l'Ordenança Municipal ordena taxativament no “lligar” cartells als arbres, doncs mira tu, no es poden “lligar” cartells als arbres en cap cas. Però, i si a l'Edicte la Sra. Alcaldessa hagués autoritzat “lligar” cartells als arbres?. Doncs aquesta autorització seria nul-la perquè la Constitució espanyola (i la catalana, si fos el cas, ep¡¡) per evitar arbitrarietats, garanteix el principi de jerarquia normativa i l'Edicte és de rang inferior a l'Ordenança i no la pot modificar.

Quina conclusió hem de treure de tot plegat? Que qui ha governat als darrers vuit anys no coneix les normes municipals i ha comès una infracció greu que hauria de ser denunciada per la policia municipal d'ofici, informada pel regidor de Medi Natural i sancionada per la Sra. Alcaldessa. I que? Doncs nasti de plasti, es comença infringint les ordenances, es continua manipulant els espais institucionals amb simulacres de roda de premsa, i s'acaba (de moment) ocupant els espais electorals d'un partit a l'hora que s'imposta la seva ideologia....... i deixem-ho córrer que amb el Bloc Olesà no hi ha res a fer, que ja ho diuen ells: “Som Olesa”, només ells, ells solets i ja se sap que qui viu sol pixa, caga i fa el que vol.

divendres, 17 de maig de 2019

ÉS QUE NO PAREN¡¡¡ EL BLOC OLESÀ NO EN TENIA PROU AMB ELS ARBRES QUE ARA FOTEN UNA NOVA CACICADA.

El cacic Alfonso Sala en un acte del Movimiento Nacional


Segons sembla, justament ara en plena campanya electoral el Jutjat penal núm .25 de Barcelona ha comunicat una sentència sobre presumptes irregularitats urbanístiques denunciades pel Bloc Olesà allà pel 2007 i que l'hi és favorable.

S'ha apressat el Bloc Olesà, diu que en un exercici de transparencia (??) que no pot esperar al dia 27 potselectoral, a convocar d'urgència a cuita-corrents (¡¡¡¡¡) una roda de premsa per informar de tan singular notícia per avui mateix dia 17 de març a les 19 hores. No tindria res a dir, és normal que un vulgui publicitar els seus èxits, però.....

Però, a part de ser sospitós que la sentencia es doni a conèixer en plena campanya electoral municipal, com ja he dit, té tot el tuf de cacicada que la roda de premsa es faci a la Sala de Plens de l'Ajuntament, presidida per la Iltre. Alcaldessa Sr. Pilar Puimedon, i els regidors Srs. Rota i Segado.

És un acte de partit? Llavors, per què es fa a la Sala de Plens Municipal? per què presideixen tres càrrecs institucionals?. Han omplert la corresponent instancia per demanar, com a partit, l'ús de la Sala de Plens? Si és així, com és que la resposta autoritzant-ne l'ús ha sigut tan rapida? Preguntes que el Bloc Olesà hauria de respondre.

És un acte del govern municipal? Llavors, per què en plena campanya electoral el govern trenca la neutralitat al que està obligat per la Llei Orgànica del Règim Electoral General fent una roda de premsa que afavoreix clarament al Bloc Olesà? per què tres càrrecs institucionals es posen al servei d'un partit concret?. Preguntes que l'equip de govern municipal en funcions hauria de respondre.

El Bloc Olesà cada vegada s'assembla més a aquells vells partits com la Falange Espanyola o el PRI mexicà que confonien el govern amb ells mateixos. No ens ha d'estranyar el seu lema de campanya “SOM OLESA”. Només ells són Olesa i el fotut és que s'ho creuen.

L'esperit del vell cacic D. Alfonso Sala encara plana sobre Olesa de Montserrat


dimecres, 15 de maig de 2019

BLOC OLESÀ, UN PARTIT INFRACTOR DE LES ORDENANCES MUNICIPALS QUE ES CREU IMPUNE?. Carta oberta a la Iltre. Alcaldessa Sra. Pilar Puimedon, Regidora de Seguretat Ciutadana Sra. Susana Yañez i Regidor de Medi Natural Sr. Francesc Rosa.

No respecten ni els vells.......

Senyores i Senyor.

Milito a Iniciativa per Catalunya, Catalunya en Comú i a Movem Olesa (no em demanin explicacions, si hi ha qui creu en el Misteri
.....ni les criatures.
de la Santíssima Trinitat això m'excusa de donar-les). Les tres organitzacions polítiques es veuen representades en els colors roig de la justícia social, el verd de l'ecologisme i el violeta del feminisme. A propòsit del verd, Movem Olesa hem fet nostres, no per obligació sinó per convicció, els principis que conformen l'“Ordenança Municipal de zones verdes, espais naturals i arbrats” d'Olesa de Montserrat: defensa del patrimoni verd urbà i l'arbrat per la seva importància per l'equilibri ecològic del medi natural i la qualitat de vida dels ciutadans, per això en campanyes siguin electorals o d'altra mena, mai hem utilitzat l'arbrat com a suport de cartells.

Però es que si no ho féssim per convicció ho hauríem de fer per obligació, ja que la dita “Ordenança Municipal de zones verdes, espais naturals i arbrat”, com vostès sabran, prohibeix expressament lligar cartells als arbres (Article 16 b)). Incomplir aquest precepte és una infracció greu (Article 30 B) b)) que ha de ser sancionada per l'Alcaldia prèvia proposta de la regidoria de Medi Ambient (Article 29). Ho trobo just i necessari, juntament amb altres preceptes de l'ordenança, per acomplir el principi d'equilibri ecològic del medi natural que predica.

Les obligacions, però, sembla que no afectin el Bloc Olesà, partit que, malgrat afirmi beure de les fonts de l'esquerra és d'un eclecticisme i pragmatisme proper als principis variables de Marx (Groucho, és clar). Així resulta que els quatre anys en què han governat l'ajuntament amb majoria absolutissima i absolutista, potser els hi ha fet oblidar que són mortals i creure que, com deus de l'Olimp, tenen impunitat per saltar-se, descarats, les ordenances municipals que obliguen a tota (tota¡¡) la ciutadania. Amb la tranquil-litat del qui es creu que talla el bacallà, s'han dedicat a lligar cartells electorals amb la fotografia del Sr. Riera a l'arbrat públic.

Perseguir la desobediència de les ordenances municipals és una qüestió d'ordre públic. Sé que vostés tres són del Bloc Olesà i que aquesta actitud incìvica del partit que els dóna suport els deu doldre especialment, però no tinc cap dubte que el seu esperit de servei a la comunitat els farà complir el seu deure institucional, cívic, públic i legal sense cap mena de tracte de favor.

Serà dolorós però estic segur que vosté Sra. Yañez com a Regidora de Seguretat Ciutadana vetllarà per a què la Policia Municipal, tal com li atorga l'Article 53. 1. d) de la Llei Orgànica 2/86 de Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, investigui i denunciï d'ofici la infracció de l'Article 16 b) de l'“Ordenança Municipal de zones verdes, espais naturals i arbrats” comesa pel Bloc Olesa. Serà dolorós, però tampoc dubto que vosté Sr. Rosa, com a Regidor de Medi Natural i previs els trámits preceptius, informarà d'aquesta infracció a la Sra. Alcaldessa. I, serà dolorós Sra. Pilar Puimedon, ho sé i no sap com l'entenc, però, estic convençut que no li tremolarà la mà, com mai li ha tremolat perquè la prevaricació no té cabuda dins del seu codi ètic, a l'hora de sancionar com a falta greu la infracció comesa pel Bloc Olesà.

Esperant de vostès un just darrer acte de la seva legítima autoritat rebin una cordial salutació.


divendres, 3 de maig de 2019

CATALUNYA EN COMÚ ALIMENTA LA IMPOSTURA DEL BLOC OLESÀ

Ball del cornut (Cornellá der Terri)

Vaig dir que explicaria per què per primera vegada en quaranta-dos anys, no he fet ni d'apoderat ni d'interventor en un procés electoral. Sempre ho he sigut pel PSUC, IC i a les del dia 28 de maig ho hagués volgut ser de En Comú Podem. L'he votat, són els meus, hi estic adherit (abans es deia militant i així ho diré a partir d'ara), vull col·laborar en que el projecte avanci, però no vull ser cornut i a sobre pagar el beure. Així doncs, ara que ja s'ha votat i no faré mal m'explico.

a) Deu fer un parell d'anys ( més amunt més avall) es va fer una assemblea públicament convocada per tal de constituir el Comú d'Olesa de Montserrat (abans en diríem Agrupació o Cel-lula, per entendre'ns) i el seu resultat es va passar a l'aprovació de la Comissió Executiva de Catalunya, tal com diuen els estatuts. A hores d'ara, per pressions d'Esquerra Unida i Alternativa, està bloquejada la seva acceptació. Cal dir que els companys d'EUiA d'Olesa eren coneixedors de l'assemblea constitutiva però incomprensiblement no hi van participa

b) Convocades les eleccions municipals els militants de Catalunya en Comú, malgrat que encara no s'havia aprovat el Comú d'Olesa de Montserrat, vàrem començar a treballar per a crear una candidatura i així es va comunicar a la direcció nacional. Se'ns va comunicar que no podíem crear cap candidatura perquè s'havia pactat, de forma unilateral i sense comunicar-ho als militants de Catalunya en Comú d'Olesa, entregar les sigles de "En Comú Guanyem" al Bloc Olesà.

c) Per a despistats: El Bloc Olesà és un poti poti d'ideologies i pensaments (segons va dir qui va ser el seu primer alcalde), que no va tenir unanimitat a l'hora de rebutjar la reforma laboral del 2012 (feu clic aquí), amb dubtes sobre la laïcitat dels poders públics (feu clic aquí), amb una política cultural tradicionalista-clerical (feu clic aquí), que avala sancions als ciutadans que vulneren els drets fonamentals (feu clic aquí), que firma manifestos pacifistes mentre recolza festes que justifiquen el linxament (feu clic aquí), que fa demagògia populista (feu clic aquí)...i que públicament els seus càrrecs han atacat el que representa Catalunya en Comú¡¡¡ (feu clic aquí)

Per què la direcció de Catalunya en Comú ha menyspreat de forma barroera als seus militants d'Olesa? Perquè amb una visió política de curt termini i miop ha preferit pactar amb un partit d'àmbit exclusivament local, eclèctic i sense ideologia definida, fent un "do ut des" (et dono perquè em donis) intercanviant-se un inconcret diputat a la Diputació per En Comú Podem per un inconcret conseller comarcal del Baix Llobregat pel Bloc Olesà. La vella política tan criticada per uns i altres en estat pur.

Aquesta política de "peix al cove" (quant de mal ha fet el pujolisme) del benefici a curt termini, alimenta al Bloc Olesà, un partit impostor que res aporta a Catalunya en Comú, la qual renuncia a crear una estructura territorial solida i ideològicament coherent a Olesa de Montserrat i amb militants compromesos a eixamplar i donar visibilitat un projecte de justícia social, radicalitat democràtica, igualtat i solidaritat i que dignifiqui la política com a ètica dels afers públics.

Com a revulsiu, els paries, els exclosos de Catalunya en Comú hem creat la candidatura MOVEM OLESA, per mantenir a Olesa de Montserrat i a l'ajuntament l'esperit del "¡SI QUE ES POT" d'aquell 15-M que ja sembla tan llunyà i que crèiem representat a Catalunya en Comú, mentre esperem que la realitat els faci comprendre que els militants no som només peons de brega i camàlics per enganxar propaganda i que la "nova política" vol militants que siguin l'avançada ideològica d'un projecte global, no només local, que faci arrelar en els territoris els principis republicans de llibertat, igualtat i fraternitat que ho resumeixen tot. En aquest camí, si vol, Catalunya en Comú ens hi trobarà.

dijous, 11 d’abril de 2019

M'HAN ENVIAT A CAGAR




Així de clar i català (com ens agrada l'escatologia) m'ho han dit: Vés a cagar¡¡. Argument definitiu per acabar una conversa donant-se la raó a un mateix.

M'hi ha enviat una persona sense comandament en plaça del Bloc Olesà, un soldat ras d'aquests que s'envien a fer encarrecs quan no hi ha ningú mes que pugui o vulgui fer-los; posem que parlo de la ràdio.

Que ha passat?. Doncs que me l'he trobada pel carrer i, tot amablement, l'hi he preguntat que li havia semblat la tertúlia radiofònica d'ahir:
-Psse.., bé, m'ha contestat.
-Que hi vas tu per Movem Olesa a la tertúlia?, m'ha dit.
-Si, hi he tornat, després que fa tres anys m'expulsesin de la tertúlia amb la connivencia del govern del Bloc Olesà.
-Et vas autoexpulsar.
-Fonamenta'm i raona'm amb arguments el que m'acabes de dir, perqué em penso que al Bloc Olesà teniu un problema de comprensió del que són els drets fonamentals de la persona, sobretot amb el dret a la llibertat d'expressió, he respost.
-Mira, tinc pressa i haig d'anar fer uns “recados”.
-Aquest és un problema que teniu al Bloc Olesà, que quan heu de donar respostes argumentades a les crítiques fugiu d'estudi.
-Vés a cagar¡¡¡ m'ha dit mentre se'n anava emprenyat.

En aquests afers soc molt regular i normalment deposo a les set del mati i, sincerament, en aquell moment no em feia falta.

Verge santa, com està el pati¡¡¡¡


diumenge, 31 de març de 2019

MOVEM OLESA, UNA COLLA DE GENT RADICAL, CRÍTICA, EXCÈNTRICA I SINISTRA.....COM TU.



Fixeu-vos bé en la fotografia. Hi veieu a la Meritxell (Merit) i al Samuel, o al Samuel i la Merit, ("tanto monta, monta tanto"). Encapçalaran la candidatura municipal de MOVEM OLESA, un projecte local de molt alt nivell i mirada llunyana que sap que la política olesana no s'acaba a Olesa i que per millorar-la també cal estar a on es talla el bacallà.

Malgrat el nom de profeta d'ell i de marededéu trobada d'ella, per a la "gente de bien" tenen tots els defectes de les persones lliurepensadores: són radicals i crítiques i no contentes, encara tenen la barra de fer-ne gala i com que no saben ni volen dissimular a més a més afegeixen que també són excèntriques i sinistres....Embolica que fa fort¡¡¡.

Peró no ens espantem pas, eh¡¡¡

Són persones radicals, no perquè estiguin sempre cridant i volent fotre-ho tot enlaire (són més bé de bon tarannà), sinó perquè volen anar a l'arrel de les coses. A l'arrel de la democràcia, de la participació ciutadana, contra la demagògia i el populisme de bar.

Són persones crìtiques no perquè vagin per les barberies i botigues posant verd al veí, sinó perquè actuen amb criteri que els permet contrastar idees i decidir amb seny ( i quan convé amb la necessària rauxa, tot plegat tant català).


Són persones excèntriques, no per rares i extravagants sinó perquè no els agrada ser al centre polític, que és la forma de no mullar-se el cul i, ens agradi o no, la història (i l'actualitat) ens ensenya que la societat es mou en una lluita permanent entre el poderós i qui només té la seva força de treball per vendre-la (tant se val treballadores per compte aliena o autònomes), i per això dins de la seva excentricitat són....

...., Són persones sinistres, no per malintencionades ni llòbregues, sinó perquè no volen estar a la destra de Déu Pare esperant tranquil·lament la salvació en el més enllà, sinó perquè estant al món i sabent el món on viuen, són d'esquerres i estan amb les persones que necessiten treballar per a viure, les pobres, les immigrants (si, perquè primer els de casa i elles també són de casa nostra), amb qui necessita i exigeix perquè la paga, escola i sanitat pública de qualitat...., en definitiva, amb qui vol recuperar i fer seus els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat ara i aquí.

Aus exòtiques (no rapinyaires, això si), a diferència d'altres no els fa vergonya dir que són polítiques i que fan política, perquè l'entenen com l'ètica dels afers públics i perquè si no la fan hi ha que la faran sense ètica ni estètica.

Si també us considereu gent crítica, radical, excèntrica i sinistra com la Merit i el Samuel (o el Samuel i la Merit, vaja), aneu a escoltar i a parlar i, si cal, discutir-hi el diumenge 7 d'abril a les 11 del mati a "L'Escorxador". Parlarem d'una Olesa per viure-hi i viure-la. No hi perdreu res anant-hi.