PREGUNTES ALS REGIDORS PERQUÈ LES RESPONGUIN PERSONALMENT........ SI L'IL-LTRE SR. ALCALDE ELS DEIXA I NO HO FA PER ELLS.

 

Aquí us deixo les meves tres primeres preguntes als regidors pel primer Ple municipal de l'any 2022. En tinc d'altres i, sovint, les respostes que em donen em fan venir més preguntes en una espiral inacabable, però resulta que només en puc fer tres a cada Ple. Bé, tant se val, dotze mesos té l'any i onze plens. Ah¡¡, espero que l'Il-ltre. Sr. alcalde s'adoni que els regidors ja són grandets i que poden contestar ells sols les preguntes.

1. Pregunta dirigida al Sr. Jordi Parent i Beltran (portaveu del Grup Municipal Esquerra Republicana de Catalunya).

En una entrevista a El Periodico del diumenge 23 de gener (pàgina 12), la Secretaria General d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Sra. Marta Rovira va donar a entendre que un dels principis de l'ideari republicà, en sentit extens, és seguir les "recomanacions" de les autoritats al "peu de la lletra".

Tenint en compte aquest principi republicà de complir "al peu de la lletra"  les recomanacions de les autoritats, per què ERC d'Olesa de Montserrat no ha fet cap pas o gest per exigir a l'equip de govern municipal del Bloc Olesà i Junts per Catalunya que compleixi "al peu de la lletra" les recomanacions del Síndic de Greuges de Catalunya en relació amb els contenidors de residus urbans del carrer Colom i els retorni a la seva ubicació inicial?.


2. Pregunta dirigida al Sr. Miquel Barreres Català (regidor del Grup municipal CUP-Amunt)

En finalitzar el darrer Ple del mes de desembre, responent a una pregunta del públic assistent vostè va dir que la CUP d'Olesa no veia lògic que el Reglament de Participació Ciutadana reglamentés que les formacions polítiques que no han obtingut representació a l'ajuntament tinguessin capacitat d'intervenir i presentar mocions (només intervenir i presentar mocions, no votar ni decidir, cal fer aquest aclariment), entrant en contradicció amb la CUP de Lleida, que ho va demanar al seu ajuntament (https://www.ccma.cat/324/la-cup-de-lleida-portara-la-paeria-al-sindic-de-greuges-per-restringir-la-participacio-al-ple/noticia/3056943/). El seu argument Sr. Barreres era que "el que no ha pogut entrar per la porta del davant entrés per la porta del darrere (a l'ajuntament)".

Tenint en compte la seva argumentació, creu que els seus companys d'ideari i pensament o de pensament i ideari de la CUP de Lleida, sense cap mena de lògica volien entrar a l'ajuntament lleidatà per la porta del darrere i de forma fraudulenta?.


3. Pregunta dirigida al Sr. Jordi López Guevara (regidor de Grup municipal Bloc Olesà, titular de Festes, mitjans de comunicació i tecnologies de la informació )

Al darrer Ple Municipal de desembre, al torn d'intervenció del públic assistent, li van demanar que expliqués a la ciutadania el seu vot contrari a les al·legacions presentades per uns ciutadans contra el fet que el Reglament de Participació Ciutadana (RPC) no permeti a les formacions polítiques sense representació a l'ajuntament intervenir i presentar mocions. L'Il-ltre Sr. alcalde el va deixar amb la paraula a la boca i, públicament amb el seu passiu conformisme, no li va deixar respondre, en un gest autoritari, paternalista i antidemocràtic, que semblava tractar-lo com un menor d'edat.

Sr. López, per dignitat, no ha pensat a dimitir en el seu càrrec de regidor de festes, mitjans de comunicació i tecnologies de la informació, davant el menysteniment i desconfiança en la seva capacitat de respondre amb criteri que li ha mostrat l'Il-ltre. Sr. alcalde?.

Esperem les seves respostes....no les que a l'Il-ltre Sr alcalde li semblin convenients. 

(Nota: Les respostes les trobareu clicant el comentari. Vostres són les conclusions. )

SEMINARI SOBRE PRINCIPIS ELEMENTALS DEL PENSAMENT DE LA CUP A OLESA DE MONTSERRAT (SEGONA PART): LA LINGÜÍSTICA CREATIVA.

 

Reflexionant sobre el pensament i/o ideari de la CUP

"Alguns homes canvien de partit pel bé dels seus principis; altres canvien de principis pel bé dels seus partits". Winston Churchill.

    Us recomano encaridament que abans de continuar llegint cliqueu aquí, perquè si no, segurament, no entendreu la pregunta que li vaig fer al regidor de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat Miquel Barreres Català, adscrit al grup municipal de la CUP, en acabar el Ple municipal del desembre. No és gaire llarg de llegir, tranquils.

    Si m'heu fet cas anem al gra doncs. Arran del vot favorable de la CUP olesanamontserratina al nou Reglament de Participació Ciutadana, era pertinent preguntar: "A la llum de la doctrina de la CUP, per què el que és dolent a Lleida és bo a Olesa de Montserrat?" (sembla tonta, oi? Us ho he dit, feu clic aquí).

    La resposta del Sr. Barreres des de la seva càtedra va ser solemnial: "A la CUP no hi ha un pensament monolític, encara que hi ha un ideari i, per tant, som lliures d'interpretar i de decidir en cada municipi el que creiem convenient i en aquest municipi vam decidir que no era lògic que el que no ha pogut entrar per la porta del davant entrés per la porta del darrere. He dit".

    Hi ha respostes que són d'agrair perquè t'animen i esperonen a fer exercicis mentals molt recomanables a la meva edat per a prevenir malalties, ho dic de debò, no me'n foto, i aquesta resposta, em va portar a consultar el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Pensament?, Ideari?. Que diuen els senys ordenadors del nostre verb?. Vegem-ho:

Pensament: Conjunt d'idees, cos doctrinal, d'una persona, d'una escola, etc.

Ideari: Conjunt d'idees, de principis doctrinals, estructurat en forma de programa. 

    Hòstia tu, són sinònims¡¡¡. Ves per on, resulta que allà on el Sr. Barreres va dir que "A la CUP no hi ha un pensament monolític, encara que hi ha un ideari" podia haver dit, sense canviar el sentit de la seva asseveració que "A la CUP no hi ha un ideari monolític, encara que hi ha un pensament".

    Com a Newton quan li va caure la poma al cap, aquesta troballa m'ha portat a perseverar en les meves reflexions. Segons el seu currículum a la web municipal, el Sr. Barreres està jubilat però era mestre de català, per tant no podia ser un error semàntic el fet que contraposes mots sinònims. Així doncs, una conclusió inicial em porta a  pensar que el que he teoritzat a l'escrit que us he recomanat llegir al començament (si no m'heu fet cas, feu-ho ara clicant aquí, collons) es confirma: La CUP ha fet seva la doctrina marxista (línia Groucho) dels principis intercanviables i com es diu en castellà (permeteu-me la insolència) "si sale con barba San Antón y sinó la Purísima Concepción".

    Però, penso que pragmatisme tan groller no fa per la CUP, paradigma de fermesa i coherència ideològica, i reflexiono sobre una segona teoria que em porti a una resposta plausible de la pregunta, per què el que és dolent a Lleida és bo a Olesa de Montserrat?.

    La meva tesi és que el Sr. Barreres vol fer lingüística creativa i aportar al català, llengua viva i dinàmica, nous localismes que l'enriqueixin. M'explico. Si, posem per cas, al Baix Segre en diuen "aubergins" d'allò que a Olesa en diem "préssecs", el Sr. Barreres ens proposa jugar amb significats i significants de manera que  el que a Lleida la CUP en diu "atemptat contra la participació dels partits polítics sense representació al Ple" a Olesa signifiqui "partits que volen entrar a l'ajuntament per la porta del darrere, barruts". Així s'evita el nefast monolitisme de pensament i ideari o d'ideari i pensament, segons el dogma barrerià.

    Haig de reconèixer que el Sr. Barreres és un lingüista diletant, imaginatiu i innovador de la parla que podria ser un revulsiu per a l'anquilosada Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Està desaprofitat. He dit.

QUE PENSO SOBRE L'ANOMENADA REFORMA LABORAL?

  

  Sobre la reforma laboral hi ha opinions de tota mena, des de les més laudatòries a les més negatives, passant per les més prudents i moderades, i veiem com aquestes diferents posicions es barregen de forma indiscriminada i transversal en tot l'espectre ideològic clàssic de dretes i esquerres. És bona pels empresaris?, si ho és per a ells, pot ser bona pels treballadors?, o viceversa. És cert que crea un nou model de relacions laborals més favorable als treballadors o bé manté el poder empresarial?. Veure-ho tot en blanc o negre no ens porta enlloc, potser no hi ha colors, però hi ha totes les gradacions del gris i, com es diu, no es pot matar tot el que és gras, si mes no de cop.

    Personalment, penso que la principal virtut que té la reforma és que, per primera vegada en molts anys, és el resultat del lliure acord de les organitzacions més representatives empresarials i sindicals. El govern de coalició d'esquerres hagués pogut tirar pel dret i derogar unilateralment la reforma laboral del PP de 2012 com van fer ells, per cert, fent explotar l'anomenat "II Acuerdo para el empleo y la negociación colectiva 2012, 2013, 2014", però ni té majoria absoluta com si la tenia el PP i, el que penso és més important, hagués nascuda tocada de l'ala i debilitada i, per tant, més fàcil de contra reformar en un futur, i, en definitiva, siguem realistes, és conseqüència de la correlació de forces.

    L'acord entra de ple en tres particularitats que han marcat la lògica de totes les reformes laborals des de la dècada dels noranta del segle XX: 1) La precarietat en la contractació, 2) l'afebliment del poder contractual de la classe treballadora a través del deteriorament de la negociació col·lectiva i l'acció sindical i 3) afavorir l'externalització de riscos i costos amb les cadenes de subcontractació i l'oxímoron del treball autònom dependent, que fa recaure les responsabilitats empresarials sobre la classe treballadora, altres empreses sense capacitat real de fixar preus i sobre el conjunt de la societat. I sobre aquestes tres particularitats no hi ha dubte que es fan avenços en la recuperació de drets perduts pels treballadors i s'aclareixen situacions legalment dubtoses que permetien un sistemàtic frau empresarial en la contractació temporal i la subcontractació de serveis externs.

    Jo no crec que sigui un acord "històric" com es diu des de l'optimisme de la voluntat, i els sindicats (que, no ho oblidem, són l'organització voluntària dels treballadors i d'això depèn la seva força) el celebren queixant-se, perquè queden moltes coses pendents i saben que el Dret del Treball és històricament producte d'equilibris inestables en el desenvolupament de la lluita de classes que és naturalment dinàmica i no s'acaba mai. En aquest acord hi ha molts serrells que cal continuar pentinant i la falsa eufòria que amaga les mancances porta a la desmobilització i el sindicalisme de classe confederal això ho paga car. Ha d'aprofitar el poder de negociació que recupera amb l'acord, per incrementar la seva força d'afiliació i reivindicar-se per dirigir la lluita/negociació cap a una nova organització del treball, que ineludiblement es basarà en el canvi tecnològic, on l'eix central sigui el treball estable, salaris dignes i iguals en igualtat de treball, el control del temps i els algoritmes i millors condicions i salut laborals, i això requerirà un seriós esforç formatiu de quadres i dirigents sindicals.

    Eduardo Galeano ens va escriure: "Son cosas chiquitas. No acaban con la pobreza, no nos sacan del subdesarrollo, no socializan los medios de producción y de cambio, no expropian las cuevas de Alí Babá. Pero quizá desencadenen la alegría de hacer, y la traduzcan en actos. Y al fin y al cabo, actuar sobre la realidad y cambiarla, aunque sea un poquito, es la única manera de probar que la realidad es transformable". Doncs aixó penso.