dilluns, 27 de juny del 2022

CELOBERT. NÙM 2. JUNY 2022. GASETA INDEPENDENT D'OPINIÓ CRÍTICA.

  

(Cliqueu sobre la fletxeta que apareix a la part superior dreta per ampliar la visualització)

diumenge, 26 de juny del 2022

CELOBERT. NÙM 1. MAIG 2022. GASETA INDEPENDENT D'OPINIÓ CRÍTICA.

 

 (Cliqueu sobre la fletxeta que apareix a la part superior dreta per ampliar la visualització)

divendres, 17 de juny del 2022

DIU QUE PLOU PERÒ SE'NS PIXA A LA CARA. UNA NOVA VOLTA DE ROSCA DE L'AUTORITARISME DE L'IL-LTRE SR. MIQUEL RIERA I REY, ALCALDE D'OLESA DE MONTSERRAT.

 


    Si jo gaudis de la confiança del Sr. alcalde, que no és el cas, l'asseuria al sofà de casa, li donaria una til-la, l'agafaria per l'espatlla i li diria amb calma i afecte: "Miquel, mira, no t'obsessionis, a Olesa ningú et vol cap mal, saps; només hi ha persones que no acaben d'estar d'acord amb el que fas, són coses que passen, i t'ho volen fer saber a la manera de les democràcies: parlant, escrivint, organitzant-se i manifestant-se fins i tot cridant, si; i em sap greu trencar-te l'encant, però l'ajuntament no ets tu i si et diuen coses lletges que no t'agraden, no les hi diuen a la institució, sinó a tu i només a tu. I, sobretot, sàpigues que així no s'ataca a la democràcia, ben al contrari, se la reforça; no facis trampes. Ho has entès?".

    Si el Sr. alcalde entengués aquesta reflexió i pogués esvair així les seves paranoies conspiratories, seguidament el secretari municipal l'hi hauria d'explicar, de la forma més didàctica possible, que la Constitució espanyola de 1978, als articles 16, 20 i 21 garanteixen respectivament el dret a la llibertat ideològica, d'expressió i de reunió de la ciutadania i fins i tot l'article 10 ens diu que el seu respecte és fonament de la pau social. Si, pel que fos, no reconegués la Constitució i només acceptes la legitimitat de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República de 2017 (avui en dia a Catalunya hi ha gent per a tot), el secretari li hauria d'explicar que el seu article 22 diu que fins a l'aprovació de la Constitució catalana, també es garanteixen com a drets fonamentals els reconeguts en la Constitució espanyola.

    Si aquesta teràpia de xoc s'hagués fet a temps ens hauríem estalviat la vergonya d'escoltar les coses que va arribar a dir l'Il-lre. Sr. alcalde el 13 de juny a l'acte suposadament "institucional" (de fet "autobombo" del Bloc Olesà, deixant-li un raconet a Junts per dissimular) "3 anys de govern municipal".

    Fixeu-vos en aquesta perla cultivada de l'oratoria política: "... voldria compartir una preocupació...a través de les xarxes..s'ha tornat a incitar que vingués gent a rebentar un acte..... El que estan atacant no són unes persones en concret, sinó que estan atacant els fonaments de la democràcia,...perquè el que fan és atacar la institució i si ataquen la institució ataquen la democràcia...". La forma em recorda a Rajoy i el fons el darrer discurs d'aquell dictador que veia jueus, maçons i comunistes per tot arreu, un tal Francisco Franco, fet el setembre de 1975 des del Palacio de Oriente on deia: "Todas las protestas habidas obedecen a una conspiración masónica-izquierdista, de la clase política, en contubernio con la subversión comunista-terrorista en lo social, que si a nosotros nos honra a ellos les envilece.".

    Tanta necessitat tenia l'Il-ltre senyor dels complots, conciliàbuls i confabulacions que havia anunciat que, veient que la seva profecia no es complia i allà on tenia que haver el setge i assalt de l'Auditori de la Casa de Cultura per part dels bolxevics només hi havia ciutadans lliures que li feien preguntes amb més o menys fortuna, es va agafar com un ferro roent a la intervenció d'un ciutadà que, sense micròfon (i, per tant, ni se'l veu ni se l'escolta al vídeo), va tenir la insolència de dirigir-se al conjunt dels assistents i preguntar-los si es creien tot el que els hi havia dit el Sr. alcalde. Se li va obrir el cel. Ja us tinc!!! va pensar i li va etzibar "...los espacios de debate son otros y aquí hemos dicho que no haríamos debate...la primera reflexión que he hecho es sobre el respeto a las instituciones y al funcionamiento democrático, por tanto, esta es una jornada institucional ...y lo que no queremos es abrir debate..". I així va quedar el seu honor salvat, que ell ja ho deia que allà hi havia infiltrats, no ens penséssim que es mama el dit.

    La deriva autoritària de l'Il-ltre Sr. Miquel Riera i Rey, que arrossega al Bloc Olesà, es va accentuant així com s'acosten les eleccions. El 2019 ja va intentar prohibir una concentració del Moviment Veïnal, fa uns mesos, sense fonament legal ni restriccions sanitàries, amb l'excusa de la pandèmia, va prohibir l'accés del públic a la sala de plens i ara nega el debat en un acte fet a la seva major glòria. Però a ell no el preocupa perquè es creu fil per randa, el cinquè punt dels 11 principis de Joseph Goebbels que, diuen els entesos, fonamenten la propaganda moderna; el principi de la vulgarització: Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell als menys intel·ligents als que va dirigida. Com més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l'esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen una gran facilitat per oblidar. Ep, no us confongueu!!!, aixó és el que es creu ell, no que sigui veritat.


dimarts, 7 de juny del 2022

BLOC OLESÀ I CATALUNYA EN COMÚ. ENTRE LA POLÍTICA DE LA MISÈRIA I LA MISÈRIA DE LA POLÍTICA.

 


    El diputat de Catalunya en Comú Podem al Parlament de Catalunya, David Cid, ha fet una visita de treball a Esparreguera i Abrera per interessar-se de la situació del sistema sanitari públic i el funcionament dels CAP a ambdues localitats. No s'ha acostat a Olesa de Montserrat malgrat els 5 o 6 km que separen els tres municipis.

    El diputat ha constatat a les dues viles veïnes, les deficiències que té el sistema sanitari públic, les precàries condicions de treball dels sanitaris i personal de servei, les dificultats que hi ha per donar un servei eficient i de qualitat a la ciutadania. No s'ha acostat a Olesa de Montserrat i no ha pogut comprovar "in situ" els greus problemes que pateix la sanitat pública a la nostra vila.

    El diputat s'ha reunit amb regidors i moviments associatius per la sanitat pública abrerencs i esparreguerins, per parlar, escoltar i proposar accions, mobilitzacions i solucions conjuntes al govern de l'estat i la Generalitat. No s'ha acostat a Olesa de Montserrat i no s'ha pogut reunir i parlar amb regidors i moviments associatius sobre la sanitat pública olesana.

    Em pregunto per què el diputat ha passat de llarg a Olesa de Montserrat?. Per què el municipi que, segons informa la web municipal (feu clic aquí), lidera el front comú de diferents ajuntaments per reclamar millores en l'atenció primària, queda despenjat de la visita parlamentària?. Crida l'atenció i és curiós, que el diputat David Cid deixi de banda l'únic municipi del nord del Baix Llobregat on l'alcalde i la força política que el recolza, el Bloc Olesà, compten com a socis de Catalunya en Comú amb qui han subscrit un acord pel qual comparteixen "plenament la ideologia de progrés i d'esquerra", i col·laboren "quan arriben eleccions, siguin locals, catalanes o estatals." (se m'escapa el riure per sota el nas). Potser aquest lideratge de què es presumeix a la web municipal només és cosmètica que amaga la realitat d'un ajuntament incapaç d'anar més enllà de la servitud a la Mútua de Terrassa amb reunions estèrils i protocol·làries i el diputat per vergonya, no vol veure la nuesa del rei i prefereix, com l'estruç, amagar el cap sota l'ala.

    Bloc Olesà, i Catalunya en Comú, socis desinteressats l'un per l'altre, lligats per un acord purament utilitari per a ells dos i sense utilitat per a la ciutadania olesana, perquè, al cap i a la fi, el Bloc Olesà només serveix a Catalunya en Comú per a "comptabilitzar" un alcalde al seu haver encara que "no se'n refiïn d'ell" (ho he sentit amb les meves orelles) i el Bloc Olesà pot tenir un conseller comarcal que a la primera de canvi fot verd a Catalunya en Comú (ho he viscut personalment), tota la resta són romanços. Política de la misèria, misèria de la política.