Cebrià Montserrat té un
carrer a Olesa de Montserrat.
Qui va ser aquest personatge?. De nom
complet Cebrià Montserrat i Roig hi va néixer (a Olesa) el 1886, va estudiar per a sacerdot al
Seminari Conciliar de Barcelona d'on va
arribar a ser professor de Teologia Moral el 1915 previ doctorat de
Filosofia i Teologia a Roma. També va ser canonge de la catedral de
Barcelona, traductor de la Fundació Bíblica Catalana i de la
Fundació Bernat Metge i prolífic autor d'obres sobre dogmàtica i liturgia catòlica com "La Iglesia: su história y su litúrgia", "El dogma católico", "La moral católica" etc.. Va morir a Barcelona el 1962.
Les notes biogràfiques
de Cebrià Montserrat també ens indiquen que fou censor eclesiàstic,
amb especial activitat a partir del 1939 al finalitzar la guerra
d'Espanya, si bé ja havia exercit la censura abans d'aquesta data
(per exemple el 1929 a la traducció que de l'Epistolari de Sant
Cebrià va fer Mn. Tomàs Bellpuig, Fundació Bernat Metge).
Abans de seguir amb la seva tasca censora, deixeu-me dir, però, que un jove Cebrià Montserrat de vint-i-dos anys és un dels firmants d'aquell divertit (?) i
significatiu escrit de data 24 de juliol del 1908 dirigit a l'alcalde
-el republicà federal Josep Canals- i encapçalat pel rector de la
Parròquia de Santa Maria, Mn. Marcel-lí Garriga, juntament amb cinc
senyores de virtuosa conducta i amb l'adhesió de vint-i-nou homes
que representaven la millor societat olesana, a on es demanava que
l'autoritat municipal prohibís al cafè “El Siglo” l'actuació
de dones cantant, ballant i fent de cambreres, pel perill que
suposava per a la religió, la moral, la puresa dels costums i la pau
de les famílies (si voleu llegir l'escrit sencer cliqueu aquí).
Però, que és un censor
eclesiàstic?. Segons el dret canònic és un perit escollit per
l'autoritat competent que destaqui per la seva ciència, recta
doctrina i prudència per a ser consultat en els casos de publicació
de llibres (Cànon. 830). Ras i curt, un capellà nomenat pel bisbe
que ens dirà el que podem llegir, veure o escoltar sense que atempti
al dogma, la moral i principis de l'església catòlica, apostòlica
i romana. Res a dir, ja s'ho faran els catòlics si volen fer-ne cas.
La historiadora Mireia
Sopena a l'article “Los satélites de la curia diocesana. Censores eclesiásticos
en la Barcelona de los sesenta” publicat a la revista “Represura” ens diu
que el canonge Cebrià Montserrat va ser un dels censors més actius,
que donava seguretat a l'entorn del bisbe Gregorio Modrego “probada
por su prolífica e ininterrumpida dedicación a numerosas censuras”.
Com a exemple de la seva activitat censora trobem manuals escolars
de lectura infantil com “Ingenuidades” (1939), “Letras”
(1945), “Fortuny. Los grandes hombres” (1941); “Historia de
España, 3º y 4º cursos” (1958); novel-les com “Una chabola en
Bilbao” de José Luís Martín Vigil (1960) o “Entre dos
silencis” d'Aurora Bertrana (1958), el “Diccionario
Español-Latino” (1950) i fins i tot “Las calles antiguas de
Tarragona” (1958). En totes aquestes obres i moltes altres hi
consta imprès el “Nihil obstat. El censor. Dr. Cipriano Montserrat.
Canónigo.Prelado Doméstico de Su Santidad”.
Aquest és el personatge:
Un olesà erudit, excel-lent coneixedor de La Bíblia i el dogma i
litúrgia católica, notable traductor d'obres llatines i un prolífic
censor d'obres literàries de diferents temàtiques, preocupat per la
salvació de les ànimes col-laborant amb l'aparell
ideològic-repressor del franquisme.
